Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 73

CAPITOL LXXIII.

Com Thomas de Muntalba requiri de batalla a Tirant per venjar la mort dels Reys e la mort de ſon germa.

T

Irant, yo ſo vengut açi per venjar la mort de aquell virtuos caualler Kirielayſon de Muntalba, germa meu, e per dret de armes refuſar nom deueu: e aquella per aquella requeſta que mon germa vos volia combatre, aquella matexa vos combatre a tota ultrança, ſens afegir ne leuar ne res. Caualler, reſpos Tirant, la voſtra requeſta ſeria dita voluntaria e no neceſſaria, e tal batalla no hauria loch, ne los jutges la lexarien venir a la vera ſi dultrança. Parlau de voſtra boca lo que dir deueu, car yous aſegure, ſi lo preu es honor, quen breu vos ſereu ſeruit de tot lo que demanau. Tirant, a mi par que yous he prou dit per venir a la vera praƈtica de cauallers, majorment veus açi la letra que mon germa vos feu, e la reſpoſta per vos feta, ab ſagell de voſtres armes ſagellada: tot lo que en aqueſtes letres ſe conte a ultrança vos ho combatre. Eſtrenyeu la batalla, dix Tirant, e nous poſeu per les rames, que tot lo que dit haueu noy baſta, car de voſtra propia boca ho haueu a dir, altrament no acceptaria voſtra requeſta. Yo ſo perſona conjunta a Kirielayſon de Muntalba, e ſens dir tantes rondalles, e no abundar en paraules, dich com a gran traydor haueu mort a mon ſobiran Rey e ſenyor lo rey de Friſa, e ſon germa lo rey de Apollonia, qui gracioſament manuia criat, e per aqueſt cars de tracio vos offir com a requeridor a ultrança, executadora de mort, no puguam fallir lo hu o laltre, meſclant hi la mort del meu bon germa que yo tan amaua: e dona fi en ſon parlar. Dix Tirant: La concordia de la batailla yo accepte com a defenedor del cars de tracio per voſtre germa e per vos a mi poſat, e dich que mentiu per voſtra falſa boca: no reſta mes entre noſaltres ſino que poſeu voſtre gatge en poder dels jutges del camp, per ço que ſi a la jornada per ells aſignada vos fallieu ſegons coſtum del realme de França, ſegons voſtre germa lauia requeſta e per mi acceptada, yo pogues uſar de tots aquells drets pertanyents a defenedor contra requeridor, de tan leig cars com per dos germans mes ſtat poſat. Lo caualler ſe leua del cap lo bonet que portaua, e Tirant pres una cadena dor, e poſaren ho en poder dels jutges del camp: e com aço fon fet, los dos cauallers ſe abraçaren es beſaren a manera de perdo ques fehia lo hu al altre ſis matauen. Lo dia aſignat de la batalla Tirant, per guanyar a noſtre Senyor de ſa part, dix al caualler, preſent lo Rey, al entrar de la ſgleſia: Yo ſeria ben content, ſi a vos plahia, entre noſaltres hagues pau, amor e bona amiſtat, e vos que perdonaſſeu a mi, e yo perdonare a vos de les injuries que voſtre germa e vos me haueu dites: e aço no penſeu queu digua per couardia, ans ſo preſt per entrar en la batalla, ara o tota hora quels jutges mo manaran, e prometreus de anar a peu deſcalç a la caſa ſanƈta de Hieruſalem e ſtarhi un any e un dia, e fer dir caſcun dia .xxx. miſſes per les animes dels Reys e dels Duchs que yo de mes mans he morts, e per la mort de voſtre germa que noy he res ſabut. Aqueſt caualler era nomenat Thomas de Muntalba, home de ſtrema força e molt ben proporcionat, e tan alt de cors que Tirant ſcaſſament li pleguaua la cinta, e era molt mes valentiſſim caualler que Kirielayſon ſon germa. Com lo caualler veu parlar axi a Tirant, penſa en ſi que per temor ho deia que hauia dell, e molts altres cauallers lon volgueren jutgar per lo que hauia dit, e era tot lo contrari, car nou fehia ſino per fer alguna ſatiſfaccio de la mort dels .iiij. cauallers. Moltes dones e donzelles digueren a Tirant ques concordas ab Thomas de Muntalba, e que no entras en lo camp ab ell, per quant era home lo mes fort e mes gran que en tota la creſtiandat ſe trobas en aquell temps. E Tirant los reſpos: Senyors, no dupteu en res, que ſi dues voltes era major que no es, e fos tan fort com Samſo, puix ferro haja en mig dell e de mi, nom fa dupte me faça ſobres. Mirau Tirant, digueren los ſenyors, no deueu deſeſtimar les coſes que de ſi ſe fan ſtimar, car no volriem perdeſſeu lo merit de la fe, e les caualleries e honors que per voſtra virtut haueu ſabudes atenyer ſe perdeſſen totes en un punt, car lo caualler a parer de noſaltres te molta valentia, e per ço vos volriem conſellar e preguar, ſi bonament ſe podia retraƈtar, que nos fes aqueſta batalla, molt ne ſeriem aconſolades. Senyores, yo he feta la offerta un poch carregoſa per a mi, de açi auant ell ſab que ſa de fer, ſia noſtre Senyor de ma part, e la reſta vingua com venir pugua: yo ſe be que lo caualler es valentiſſim, e tal fama li fan per lo mon, empero a valentia de negu noy fretura dar teſtimonis, e moltes voltes ſe ſegueix que tal es loat de virtut quen poſſeheix molt poca: ara daume licencia que hora es quem vaja a armar. Totes aquelles dames ſe feren venir lo caualler, e preguaren lo molt la batalla ceſſas ab voluntat de les parts, e james lo caualler hi volgue aderir: ans ab molta ſuperbia reſpos que non faria res per elles ni perſona del mon. Apres que lo Rey ſe fon dinat a la hora aſignada, los cauallers anaren al camp en la ſeguent forma: Lo Thomas de Muntalba anaua a peu tot armat, e portauen li .iiij. lances baxes, e en la primera lança anaua lo princep de Gales ab molts Duchs que la portauen: la ſegona lança, al coſtat dret, portauen Comtes, e lo marques del ſanƈt Empeyre: la lança de tras portauen honrats gentils homens, e ell anaua en mig de tots, e axil portaren fins a la porta del camp, hon ſtaua una gran tenda parada, e allil poſaren: e tots los qui lo hauien acompanyat prengueren comiat dell. E Tirant ana ab les .iiij. lances, empero no volgue conſentir cauallers portaſſen les lances ſino donzelles a totes les .iiij. parts de les lances, les mes belles e mes galanes e mes abillades de tota la cort: e ell anaua ſobre un bell cauall tot blanch ab molts miniſtres, trompetes e tamborinos, moſtrant gran alegria. Com Tirant fon dins la ſua tenda regracia a totes les dames la molta honor que feta li hauien, e totes les donzelles ſe agenollaren en terra e ſupplicaren a la diuina Bondat que donas vida e viƈtoria a Tirant. Los fels elets per los jutges prengueren primer a Thomas de Muntalba, per ço com era requeridor, e poſaren lo dins lo camp en un petit papallo que caſcu tenia de ceti a la un coſtat del camp: e caſcu portaua en la ma un ventallet per ſenyar los .iiij. cantons del camp. Apres entra Tirant, per ço com era defenedor, feu reuerencia al Rey e a la Reyna, e ſenya lo camp. Fet aço, e caſcu en ſon papallo, vengueren .ij. frares del orde de ſanƈt Franceſch de la obſeruança, per manament dels jutges, e tornaren a confeſſar: fet aço combreguaren ab un boci de pa, car nols darian en aquell cars lo cors de Iheſucriſt. Apres que los frares foren partits e fora de la liça, vengueren los jutges e preguaren molt al caualler qui era requeridor volgues perdonar injuries que fetes li hagueſſen, e de aço lo preguaua lo Rey e ells. Lo caualler reſpos: Senyors molt magnifichs, be podeu veure que no es ara temps ne hora que yo haja a perdonar la injuria de mon Rey e Senyor lo rey de Friſa, e del meu germa, e de aquell qui mauia criat lo rey de Apollonia, e per coſa en lo mon no dexaria mon clam e demanda, per tot lo treſor, la gloria e honor que en aqueſt mon yo pogues hauer. O caualler, digueren los jutges, poſau voſtra llibertat en poder del ſenyor Rey, e de noſaltres jutges del camp, e triarem la major part de la honor per a uos, per ço com ſou requeridor, e la offenſa es de voſtre ſenyor natural, del voſtre germa, e del Rey qui criat vos hauia: açi ſom per fer ſmena de tot. E, no tinguam tantes noues, dix lo caualler, e ab gran ſuperbia queu dix, que la batalla vull, e nom parleu de concordia, ni perdo que no pot hauer negu de mi, ſino que ab la mia cruel e tallant ſpaſa dare mort nefandiſſima a aquell mal caualler e gran traydor Tirant lo Blanch, falſificador de armes entre cauallers de honor no acoſtumades portar en batalla. Com ſou tal, diguerne los jutges, que ab ſuperbia voleu vençre les batalles? no ſabeu com Lucifer ne fon lançat del cel, e perde la cadira de benauenturança de la gloria eternal, volent eſſer egual ab aquell qui lo hauia creat? Lo Senyor qui es humil e piados, ple de molta miſericordia perdona a aquells qui tant de mal li feren y en la creu lo poſaren. E hagueren fet venir un preuere ab la cuſtodia, e ab lo Corpus en la ma entra dins lo papallo, e dix li: Caualler, no ſies cruel a ton Senyor e creador, lo qual t' ha creat a ymatge e faƈtura ſua: puix ell perdona als qui mort li donaren, perdona lo que bonament perdonar deus. Lo caualler ſe agenolla com veu lo precios cors de Iheſucriſt e adoral, apres dix: Senyor, tu perdoniſt a tots aquells qui mort te donaren, yo no perdo ni vull perdonar a aquell traydor reprouat perjur de Tirant lo Blanch. Los jutges anaren al papallo hon ſtaua Tirant, e digueren li ſi volia perdonar a ſon contrari. Dix Tirant: Haueu parlat ab lo requeridor? Digueren ells que ſi. Yo parlare com a defenedor, dix Tirant: ſi lo caualler vol batalla, yo ſo açi preſt, ſi vol pau per lo ſemblant, veja ell qual li par millor e mes ſegur per a ell, que de tot ſere yo content. Los jutges vehent la bona reſpoſta de Tirant tornaren al caualler, e digueren li: Noſaltres ſom ſtats ab Tirant, e hans offert per part ſua de fer tot lo que noſaltres jutjarem, e per ço volem tornar a preguar que poſeu aqueſts fets en noſtre poder, e ab la ajuda de noſtre Senyor la honor voſtra ſera ben ſalua. O quant me deſplau, dix lo caualler, que voleu turmentar a qui tant turmentat ſta: prou paraules haueu deſpes, e com mes ne direu, mes en va les deſpendreu. Dix lo hu dels jutges: Anem nos ne, que en aqueſt home cruel no trobariem res que de be fos. Partiren ſe los jutges mal contents del caualler: e feren tres ralles a caſcuna part e partiren lo ſol, ſegons acoſtumen de fer, perque no donas mes en la cara al hu que al altre. Fet aço los jutges pujaren en ſon cadafal, toca una trompeta e feren crida per tot los quatre cantons de la liça, no fos negu goſas parlar, toſſir, ſenyalar ſots pena de mort: e feren fer tres forques fora de la liça. Com tot aço fon fet, la trompeta toca, leuaren los papallons, e poſaren los cauallers en la primera ralla: e los quatre fels ſtauen ab lo hu, e los altres quatre ſtauen ab laltre, ab una lança que dauant a caſcu dells los tenien, los dos al un camp, los altres dos al altre: e aço 's fa per detenir los cauallers, perque no prengues mes terra lo hu que laltre, ſino que vingua a la cominal, e portenli la lança endret del ventre perque no li faça enuig en la lança o atxa, o ço que porta en les mans. Com foren en la primera ralla ſtigueren per bon ſpay, e torna a tocar la trompeta, la qual ſta al cadafal del Rey o dels jutges, e com hague tocat ſo adolorit, dix un rey darmes: Deixe los aler por far ſon deuer: e paſſaren los en la ſegona ralla: apres un bon ſpay torna la trompeta a tocar, e paſſaren los en la tercera ralla, e lo hu ſtaua en dret del altre. La tercera volta que toca la trompeta, dix lo rey darmes: Leixa los aler: e los fels alſaren les lances ſobre lo cap, e lexaren los anar. E com los fels los hagueren lexats, lo caualler ſatura e nos mogue: e Tirant que veu que nos mouia, gira un poch al traues del camp e anauas paſſejant. Com lo caualler hague ſtat un poch penſant cuyta enuers Tirant, e dix li: Girat traydor. E ell reſpos: Tu ments, e axo 't combat yo. Lo combat fon entre ells molt dur e fort: empero lo caualler era tan gran, e de tanta força, que daua los colps tan poderoſos a Tirant, que a caſcun colp que li daua li fehia inclinar lo cap ben baix. Com hague durat axi per bon ſpay la batalla, e al parer de tots Tirant hauia lo pijor, fon li forçat de poſarſe en defenſio, e lo caualler li torna a donar un tan fer colp ſobre lo bacinet, que los dos genolls li feu ficar en terra: e Tirant axi com ſtaua ab lo un genoll en terra agenollat tirali una punta dacha e donali en lengonal e nafral, car no portauen bragues de mailla. Tirant ſe leua preſtament, e la batalla torna molt fort entre ells e molt fera, en tant que lo caualler quis ſentia nafrat penſa en portar la batalla preſtament a fi hauent dupte nos deſſagnas, e tirali una punta endret de la viſta ab tanta força, que la bauera del bacinet li paſſa e alli lo enferriça, que la punta de la atxa li tocaua al coll, e feu li algunes nafres, empero no entrauen molt, e axi enferriçat lo porta de mig del camp fins a poſar li les ſpatles en la liça, e axil tingue per bon ſpay, que Tirant no podia mourer peu ni ma. E ja ha viſt la ſenyoria voſtra, Senyor, que en les batalles, com ſe fan a coſtum de França, ſi trahen peu, braç o ma fora de la liça, ſi requeſt nes lo jutge, de juſticia loy ha de fer tallar, e certament en aquell cars yo ſtimaua molt poch la vida de Tirant: e ſtant axi en la forma de ſus dita lo caualler nol podia ſots ſobrar, perque ſolta la ma dreta de la atxa e alça li la careta del bacinet, e ab lo cors e ab la ma ſineſtra tenial fort enferriçat, e com ell veu que li tenia la careta alta, ab la manyopa dona li en la cara, e dehia li: Atorgua, traydor, la tracio que has feta. Com veu que Tirant no parlaua ni dehia res, e que ab la manyopa no li fehia prou mal, penſa de llançar la manyopa de la ma, e preſtament ho feu, e poſa li la ma entre la galta e lo bacinet, e com lo tingue molt fort ſolta laltra ma de la atxa, e lança la manyopa de la ma, e poſalay en laltra part entre la galta e la eſtofa del bacinet, e la atxa caygue del caualler. Com Tirant ſe veu deſenferriçat, empero ſtaua ben pres, alça la ſua atxa ab la una ma e feria en la ma del caualler, apres ab la punta donali dues ferides, e fon li forçat de ſoltar les mans: e lo caualler trobas ſens atxa e ſens manyopes, e tira la ſpaſa, mas li valia molt poch, que Tirant, vehent ſe delliure, ſoptal de grans colps ab la atxa, e axil feu retraure fins al altre cap de la liça, e feu li poſar les ſpatles peguades ab lo palench. Com lo caualler ſe veu en tal punt, feu principi a un tal parlar: