Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 74

CAPITOL LXXIV.

Com Tirant e Thomas de Muntalba ſe combateren, e Tirant fon vencedor.

O

Trist miſerable de mi ſens ventura, e be fon triſta la hora del meu naximent, e be es ſtada gran la mia deſauentura de perdre les manyopes e la atxa, lo millor de tot lo que tenia. Ara caualler, dix Tirant, vos maueu incriminat de tracio, renunciau al clam e lexar vos he les manyopes e la atxa, e tornarem altra volta a combatre a tota ultrança. Tirant, dix lo caualler, ſi aquexa gracia vos me feu, yo de bon grat renunciare a tot lo que volreu. Preſtament Tirant crida los fels, e preſent ells lo caualler renuncia al clam de la tracio, e donaren al caualler la atxa e les manyopes, ſi be les mans tenia be nafrades, e la nafra del ventre que li fehia gran dan per la molta ſanch que perdia. Tirant ſe adoba la careta del bacinet e poſas en mig del camp ſperant laltre quant vendria. Com lo caualler hague cobrat ſes armes, tornaren a la batalla molt mes braua que no era ſtada, e dauenſe los colps molt fers ſens pietat alguna. E Tirant te aqueſta virtut que nos pot perdre james per ale, que li dura tant com vol: e laltre caualler axi com era gran e gros tenia molt poch ale, e moltes voltes li fallia, e repoſauas ſobre latxa per recobrar ale. Tirant conegue lo defalt que laltre tenia, e nol dexaua repoſar perques canſas, e laltra perques deſſagnas tenial a noues, una volta acoſtantſe molt a ell, altra ſen apartaua, en tant que lo pobre de caualler fehia ſon gran ſforç de dar grans colps tan mortals com podia: empero a la fi per la ſanch que perduda hauia, e per defalliment del ale, que no li ajudaua, vengue en punt que les cames nol podien ſoſtenir. Com Tirant conegue que los colps que lo caualler li daua eren molt fluixos, que nauia molt poch ſentiment, acoſtas a ell ab la atxa alta e dona li ſobre lo cap, en dret de la orella, tant gran colp que tot lo torba, e torna lin a dar altre que li fon forçat que caygues en terra, e dona molt gran colp perque era molt peſat: e preſtament Tirant li fon de ſus, alçali la careta del bacinet, e poſali lo punyal en lo ull per matar lo, e dixli: Caualler de bonauentura, ſtaluia la tua anima e no vulles conſentir que vaja a total perdicio, atorgat per vençut, puix ja has renunciat al clam e a la infamia que tu e ton germa me hauieu poſada, e donam per leal e quiti: car noſtre Senyor qui es conexedor de veritats, e vencedor de les batalles, ha viſta la mia ignocencia, no merexent mal en res, mas com a caualler, ab tot aquell perill de la mia perſona com era dels Reys e dels Duchs, ab lo diuinal auxili yo obtingui viƈtoria dells, e ſi tu vols fer lo que t' he dit, yo ſo content de perdonarte la vida. Puig la fortuna ha permes o vol que axi ſia, dix lo caualler, yo ſo content de fer tot lo quem manaras per deliurar la mia miſerable anima de la mort eterna. Tirant crida als faels, e en preſencia dells ſe deſdigue del leig cars de tracio que poſat li hauia: e als notaris del camp ne feu leuar aƈte. Apres Tirant lo lexa, e poſas en mig del camp, poſa los genolls en terra, e feu lahors e gracies a la diuina Bondat, com ab la ſubuencio ſua hauia obteſa viƈtoria, e feu principi a ſemblant oracio.