Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 95

CAPITOL XCV.

La reſpoſta que Tirant feu al Meſtre de Rodes: apres parti de Rodes e ana al ſanƈt Sepulcre en companyia del rey de Cicilia e de Phelip.

C

Omenç me a recordar com vench en lo mon aquell propheta e ſanƈt glorios Johan Baptiſta per denunciar lo adueniment del noſtre redemtor Deu Iheſus. Axi per permiſſio diuina yo ſo vengut açi, ab ferma fe e ab deliberada penſa, per a ſocorrer e ſubuenir a la reuerent ſenyoria voſtra e a tota la Religio: e aço per cauſa de una letra que viu en mans de aquell proſper e creſtianiſſim Rey de França, la qual per la reuerencia voſtra li era ſtada trameſa, e fas infinides gracies a la Mageſtat diuina com me ha feta tan gran honor e miſericordia que m' ha fet apleguar açi ab bon ſaluament en lo temps de la major neceſſitat, e per hauer yo obteſa tanta gloria en aqueſt mon que per mija meu aqueſta ſanƈta Religio ſia ſtada deliurada. La honor que men reſta es ſuficient premi dels treballs e deſpeſa, e lo merit ſpere hauer de noſtre ſenyor Deu en lo altre mon, perque a honor, lahor e gloria del noſtre meſtre e ſenyor Deu Ieſus, e de aqueſt ſanƈt glorios Johan Baptiſta, proteƈtor e defenedor de aqueſta ylla, ſots inuocacio del qual aqueſta ſanƈta Religio ſta fundada, done de bon grat tots mos drets del que yo tenia de hauer a la ſanƈta Religio voſtra, e no vull altra ſatiſfaccio de voſaltres ſino que caſcun dia me façau celebrar una miſſa cantada de requiem per la mia anima: e mes vos deman en gracia que tot lo poble ſia quiti de tot lo quels es ſtat repartit, axi del forment e farina com de les altres minimes coſes, que res no paguen, e de aço ſenyor, ſupplich a voſtra ſenyoria que axis faça. Tirant ſenyor, dix lo Meſtre, tot lo que la voſtra gran gentileſa diu nos pot fer, ſino que ab la voſtra ma plena de caritat aneu a pendre tot lo que us pertany, car si en algun temps los moros tornauen e la fama anas per lo mon dient com vos per voſtra virtut hereu açi vengut per donarnos ſocors, e hauieu perduda la nau, e fornida de vitualles molt be la ciutat, e que foſſeu ſtat malcontentat, en ſemblant neceſitat no trobariem qui ſocorrer nos volgues, perque us ſupplich, e us demane de gracia, que prengau lo que volreu del noſtre treſor. Digaume, ſenyor molt reuerent, dix Tirant, qui pot a mi empedir ſi yo vull donar tots mos bens per amor de Deu? e no penſe la ſenyoria voſtra que yo ſia tal que haja anar per lo mon clamantme de la voſtra Religio, car mes ſtime la honor e lo premi de noſtre Senyor que tot lo treſor del mon, e nom tingau per tal que yo volgues dir coſa qui no fos vera: e per ço que la ſenyoria voſtra ſia contenta, e tots los que açi ſon ho puguen veure e fer verdader teſtimoni que ſo content de tot lo que açi he portat, en preſencia de tots poſe les dues mans ſobre lo treſor. E mana als trompetes que feſſen crida com ell ſe tenia per content de la merce del ſenyor Meſtre, e de tota ſa Religio, e daua de bon grat al poble lo forment e la farina e totes les altres coſes que preſes hauien, e que volia que negu no pagas res. Moltes foren les lahors e benediccions que lo poble caſcun dia dauen a Tirant. Com la crida fon feta Tirant ſupplica al Meſtre que anaſſen a dinar: e venint la nit lo Rey, Phelip e Tirant, prengueren comiat del Meſtre, e recollirenſe en les galeres dels venecians ab molt poca gent que ſen portaren, que tota la altra dexaren en Rodes. E Diaphebus, parent de Tirant, no volgue reſtar ne Tenebros per ſeruir a Phelip: e corregueren fortuna valida tres dies e tres nits, e apres hagueren lo temps tan proſper que en pochs dies arribaren al port de Jafa, e partint de alli que lo temps fon abonançat, ab la mar tranquila arribaren en Barut ab bon ſaluament. Aqui iſqueren tots los pelegrins e prengueren bones guies, de deu en deu una guia, e junts que foren en Hieruſalem aturaren aqui .xiiij. dies per viſitar tots los ſanƈtuaris: e partint de Hieruſalem anaren en Alexandria hon trobaren alli les galeres e moltes naus de creſtians. Anant un dia lo Rey e Tirant per la ciutat trobaren un catiu creſtia que ſtaua fortment plorant, e com Tirant li veu fer tan triſt e adolorit comport, dixli: Amich, yot prech quem vulles dir per quet dols tant? car la pietat que tinch de tu ſi en res te puch ajudar ho fare de molt bona voluntat. Nom fretura deſpendre paraules, dix lo catiu, com vos ho haure dit conſell ni ajuda en vos ni en altre no trobare, que tal es la mia fortuna: .xxij. anys ha que ſo catiu per la mia mala ſort, deſijant mes la mort que la vida, e perque no vull renegar a mon Deu e a mon creador ſo fart de baſtonades e freturos de viandes. Dix Tirant, per bonea te vull preguar me vulles dir e moſtrar aqueix tant cruel quit te catiu? Aquil trobareu en aqueixa caſa, dix lo catiu, qui ab vergues de dolor ſta en la ma per leuarme de la eſquena lo cuyro. Tirant ſupplica ab veu baxa al Rey lo deixas entrar dins la caſa de aquell moro, e lo Rey fon molt content. Tirant dix al moro com aquell ſeu catiu era ſon parent, ſi loy volia vendre o donar a reſcat. Lo moro dix que ſi, acordarenſe que li donas .lv. ducats de or, e Tirant lo paga de continent, e pregua al moro que ſi ſabes ſi hi hauia altres moros que tingueſſen altres catius creſtians que ell los compraria, e fon ſabut per tota la ciutat de Alexandria, e caſcu que tenia catius los portauen al alfondech hon poſaua Tirant: e dins .ij. dies Tirant reme .cccclxxiij. catius, e ſi mes ne hagues trobats mes ne haguera quitats. Tota la ſua vexella de or, de argent, e totes les joyes que portaua vene per quitar los dits catius, e feulos recollir en les galeres e en les naus e portar en Rodes. Com lo virtuos Meſtre ſabe que lo Rey e Tirant venien, feu fer dins lo port un gran pont de fuſta que plegaua de terra fins a les galeres, tot cubert de peçes de ſeda. Lo Rey de Cicilia en aquella hora ſe manifeſta a tots. E lo Meſtre entra en la galera e feu exir en terra al Rey, a Phelip e a Tirant, e portals a poſar alt en lo caſtell, e dixlos: Senyors, en lo temps de la neceſitat me donas a menjar, ara en lo temps de la proſperitat, menjareu ab mi, ſius plaura: e ells foren molt contents. De continent que Tirant fon en Rodes feu hauer moltes peçes de drap e feu veſtir a tots los catius de mantos, robes, gipons, calçes, ſabates e camiſes, e feulos leuar les camiſes grogues que ells portauen e trameſles en Bretanya, per ço que com fos mort foſſen poſades en la ſua capella ab los quatre ſcuts dels quatre cauallers que vençuts hauia. Com lo Meſtre ſabe lo que Tirant hauia fet, dix al Rey e a Phelip, e a tots los que alli eren: Per ma fe, yo crech ſi Tirant viu molt temps ell baſta a ſenyorejar tot lo mon: ell es liberal ardit e ſaui, ginyos mes que tot altre, dich vos per cert que ſi noſtre Senyor me hagues dotat de algun imperi o regne e tingues filla yo la daria mes preſt e de millor voluntat a Tirant que a negun princep de la creſtiandat. Lo Rey aduerti molt be en les prudents paraules del Meſtre, e toſtemps apres tingue deliber, com fos en Cicilia, de dar la filla a Tirant. Acabades que foren les robes dels catius e les galeres volien partir, Tirant ajuſta tots los catius, e conuidals tots a dinar. Apres que foren dinats Tirant feu principi a tal parlar.