Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 102
Aparença
CAPITOL CII.
Com Tirant fon arribat en Conſtantinoble, e les rahons que lo Emperador li dix.
N
O es poca la alegria que yo tinch de la voſtra proſpera venguda, caualler virtuos, regraciant al benauenturat Rey de Cicilia lo bon recort que ha tengut de la mia molta dolor: car la ſperança que yo tinch en la voſtra molta virtut de caualleria, me fa poſar en oblit tots los paſſats mals, conexent en la voſtra bella diſpoſicio lo que per relacio de moltes gents mes ſtat reportat: car lo be e virtut voſtra no pot ſtar amagada, e moſtras per vos eſſer vengut açi a peticio del animos Rey de Cicilia, ſentint vos ne major grat que ſi per embaxadors e letres mies foſſeu vengut: e perque tots coneguen lo bon grat que tinch de vos, e la molta amor queus porte, de preſent vos done la Capitania imperial e general de la gent darmes, e de la juſticia. E volgueli dar lo baſto, lo qual era de or maçis, e al un cap de eſmalt tenia pintades les armes del Imperi. Tirant no volgue acceptar lo baſto de la Capitania, ſino que dona del genoll en la dura terra, e ab geſt humil e affable li preſenta tal reſpoſta: La majeſtat voſtra, ſenyor, nos agreuje ſi no he volgut acceptar lo baſto: car parlant ab venia e perdo de voſtra alteſa, yo no ſo vengut açi ab ſforç de caualleria per poder offendre a la gran moriſma que en lo voſtre Imperi es, car no ſom en nombre ſino cent quaranta cauallers e gentils homens tots com a germans en voluntat, no volent nos res uſurpar que de dret a noſaltres no ſia dat juſtament, com a la majeſtat voſtra ſia notori yo no eſſer merexedor de tal dignitat ni Capitania per moltes juſtes rahons. La primera per yo no ſaber lo exercici de les armes: la ſegona per la poca gent que tinch: la terça lo gran deſeret e injuria que faria al ſenyor Duch de Maçedonia, al qual pertany la dignitat mils que no a mi, hi en aqueſta part ſtimaria mes eſſer martre que confeſſor. En la mia caſa, dix lo Emperador, no pot manar negu ſino lo qui yo volre: yo vull e man vos ſiau la terçera perſona manant tota la gent darmes, puix per ma deſauentura he perdut aquell qui aconſolaua la mia anima, e per la mia indiſpoſicio, per la vellea que tinch no podent les armes portar, done tot mon loch a vos e no a altri, tant com la mia perſona. Com Tirant veu la voluntat del Emperador, accepta lo baſto, e la Capitania enſemps ab la juſticia, e beſali la ma. Les trompetes e los miniſtres per manament del Emperador començaren a ſonar, e publicaren per tota la ciutat ab imperial crida, com Tirant lo Blanch era elet per Capita major per manament del ſenyor Emperador. Com tot aço fon fet, lo Emperador ſe parti del cadafal per tornar al palau, e per força tenien a paſſar per una bella poſada que hauien feta abillar, hon Tirant ab tots los ſeus poſaſſen. Dix lo Emperador: Capita, puix açi ſom, retraeuvos en aqueſta voſtra poſada per alguns dies, per lo treball de la mar que ſofert haueu, feume tant de plaer que atureu, e lexaume anar. Com, ſenyor, un tal defalt preſumeix voſtra alteſa de mi, que yous dexas, que repos meu es acompanyar la majeſtat voſtra, e fins als inferns vos acompanyaria, quant mes fins al palau. E lo Emperador ſe pres a riure del que Tirant li hauia dit. E mes li dix Tirant: Senyor, façam gracia la majeſtat voſtra que com ſiam en lo palau de darme licencia que pugua anar a fer reuerencia a la ſenyora Emperadriu, e a ſa cara filla la ſenyora Infanta. Dix lo Emperador que era molt content. Com foren en la gran ſala del palau, lo Emperador lo pres per la ma e poſal dins la cambra hon era la Emperadriu, e trobarenla en la ſeguent forma. La cambra era molt ſcura, ſens que noy hauia lum ni claredat neguna. E lo Emperador dix: Senyora, veus açi lo noſtre Capita major qui ve per fer vos reuerencia. Ella reſpos quaſi ab veu ſmortida: Be ſia ell vengut. Dix Tirant: Senyora, per fe haure a creure aquella que parla ſia la ſenyora Emperadriu. Capita major, dix lo Emperador, quis vulla qui tingua la Capitania del imperi grech te poteſtat de obrir les fineſtres, e de mirarles totes en la cara, e leuarlos dol que porten per marit, pare, fill o germa, e axi vull yo que uſeu vos de voſtre offici. Mana Tirant li portaſſen una antorxa ençeſa, e preſtament fon fet. Com la lum fon en la cambra, lo Capita veu un papallo tot negre, acoſtaſi e obril, e veu una ſenyora veſtida tota de drap gros, ab un gran vel negre al cap, que tota la cobria fins als peus: Tirant li leua lo vel del cap, e reſta ab la cara deſcuberta, e viſta la cara fica lo genoll en terra, e beſalli lo peu ſobre la roba, e apres la ma. Ella tenia en la ma uns pater noſtres de or eſmaltats, beſals, e feulos beſar al Capita. Apres veu un lit ab cortines negres: e la Infanta ſtaua gitada damunt aquell lit, ab brial de çeti negre veſtida, e cuberta ab una roba de vellut de la matexa color. Als peus, damunt lo lit, ſehien una dona e una donzella. La donzella era filla del Duch de Maçedonia, e la dona hauia nom la Viuda repoſada, la qual hauia criada a la Infanta de llet. Al cap de la cambra veu ſtar .clxx. dones e donzelles, qui totes ſtauen ab la Emperadriu e ab la Infanta Carmeſina. Tirant ſe acoſta al lit, feu gran reuerencia a la Infanta, e beſali la ma: apres ana a obrir les fineſtres. E aparegue a totes les dames que foſſen exides de gran captiuitat, per ço com hauia molts dies que eren poſades en tenebres per la mort del fill del Emperador. Dix Tirant: Senyor, ab venia e perdo parlant, yo dire a voſtra alteſa e a la ſenyora Emperadriu, que preſent es, la mia intencio. Yo veig que lo poble de aqueſta inſigne ciutat ſta molt triſt e adolorit per dues rahons: la primera es per la perdua que la alteſa voſtra ha feta de aquell animos caualler lo Princep fill voſtre, e la majeſtat voſtra no ſen deu agreujar, puix es mort en lo ſeruey de Deu, e per mantenir la ſanƈta fe catholica, ſino quen deueu dar lahors e gracies a la inmenſa bondat de noſtre ſenyor Deu, car ell lous hauia acomanat, e ell lous ha volgut leuar per major be per a ell quel ha colocat en la gloria de paradis: e de aço li deueu dar moltes lahors, e ell qui es miſericordios e de infinida pietat dar vos ha en aqueſt mon proſpera e longua vida, e apres la mort la eterna gloria, e feruos ha vençedor de tots voſtres enemichs. La ſegona cauſa per que ſtan triſts, ſi es per la gran moriſma ques vehen molt prop, tement perdre los bens e la vida, e lo menys mal eſſer catius en poder de infels: perque la neceſſitat requir que la alteſa voſtra e de la ſenyora Emperadriu façau la cara alegre a tots los quius veuran per aconſolarlos de la dolor en que poſats ſon, per que prenguen animo en virilment batallar contra los enemichs. Lo Capita dona bon conſell, dix lo Emperador, e yo vull e man que de continent, axi homens com dones, tots lexen lo dol.