Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 106

CAPITOL CVI.

Rahons que fa Diafebus a Tirant aconortantlo de ſes amors.

L

Os enamorats paſſats, los quals deſijauen de llur gloria dexar fama, ab gran fatigua treballauen per venir en alegria repoſada, e vos voleu mort miſerable. Aço no pot paſſar ſens nota, com tal amor vos haiau percaçada, que nos ha de obtenir ab força ſtranya, mas ab giny e ſforç voſtre ho deueu portar a fi, e per ma part vos offir yoy fare tots los preparatoris a mi poſſibles en conſeruacio de voſtres drets: notificant vos que ſi cent animes tenia, com non tingua ſino una, les poſaria totes en ventura per la amor voſtra: e ſi tal comport de vos feu caſcun dia, vos ne ſeguira gran carrech e perpetual infamia, la qual tot bon caualler deu ſcuſar refrenant la ſua folla voluntat. E ſi aço venia en orelles del Emperador, lo que Deu no vulla, com reſtareu vos e tots noſaltres, que en lo dia que ſou arribat vos ſiau enamorat de ſa filla, per difamarli tot ſon ſtat, e la corona del imperi, fahent vos jutge en voſtra cauſa propia: per la qual coſa manifeſtament ſe moſtra que vos volrieu eſſer cregut de voſtra ſimple paraula, volent rahonar a la gent de batailles e la execucio de amors, crehent que negu nou coneixera que vos ſiau enamorat, e voleu que lo primer dia a totes les gents ſia manifeſt: car be ſabeu aquell exemple vulgar qui diu: lla hon ſe fa foch, fum na de exir: perque, Capita ſenyor, puix teniu diſcrecio, uſaune: e en tot cars del mon forçau voſtre voler, e no vullau dar a ſentir a negu les voſtres paſſions. Hoint Tirant les ſauies paraules de Diafebus, ſe alegra molt per lo conort bo que li daua com a bon amich e parent: ſtigue un poch penſant, e apres ſe leua del lit e ixque en la ſala. E tots los ſeus ſtauen admirats del mal comport de Tirant. Com ſe fon dinat, pregua a Diafebus volgues anar al palau, e dar unes ores que tenia molt ſingulars a la Infanta, les quals ſe eren fetes en Paris, ab les cubertes totes de or macis, e molt ſubtilment ſmaltades, e tancauenſe ab tancadura de caragol de eſcala, que leuantne la clau no era negu ſabes conexer per hon ſe obria, e dins hauia molt ſingular letra e hiſtories fetes de ſtranya manera, molt ben iluminades, que tots los qui les veren dehien que en aquell temps mes pompoſes ores no pogueren eſſer trobades. Diafebus pres un petit patge molt ben abillat, e les ores cubertes li dona que portas. Com Diafebus fon en lo palau, troba lo Emperador en la cambra de les dames, e dixli les ſeguents paraules, ſegons Tirant li hauia dit que digues: Sacra majeſtat, lo voſtre Capita, deſijos de ſeruir voſtra alteſa en tot lo que li ſera manat, no ſab en queus pugua ſeruir: Supplica a la majeſtat voſtra que li done licencia que en breus dies pugua anar a veure lo camp dels moros, e de altra part tramet a voſtra alteſa aqueſtes ores: e ſi nous paren bones, que ſien dades a alguna donzella de la Infanta. Lo Emperador com les veu ſtigue admirat de veure coſa tan ſingular. Aço, dix lo Emperador, no pertany ſino a donzella de caſa real: e donales a ſa filla Carmeſina. E aquella, tant per la bellea de les ores, com per tenir alguna coſa de Tirant, ne fon molt contenta, e leuas de peus, e dix: Senyor, vendria en plaer a la majeſtat voſtra que trameteſſem per lo Capita e per los miniſtres, e feſſem una poca de feſta, car molt temps ha quens dura lo dol e la tribulacio, e volria que la imperial proſperitat fos conſeruada en ſon degut ſtament. Filla per mi en ſtrem amada, no ſabeu vos que no tinch altre be ni conſolacio en aqueſt mon ſino a vos, e a Iſabel reyna de Ongria, que per los meus peccats es foragitada de la viſta dels meus hulls, e desque lo meu fill es mort, nom reſta mes be en aqueſt miſerable de mon ſino a vos qui ſou conſolacio de la mia amargua e triſta vida? tanta alegria com hauer poreu, ſera gran repos per a la mia vellea. La Infanta preſtament trames lo patge a Tirant perque vengues, e feu ſeure a Diafebus en les ſues faldes. Com Tirant hague hoit lo manament de ſa ſenyora, parti de la poſada e ana dauant lo Emperador, e pregual que danças ab ſa filla Carmeſina. Les dances duraren quaſi fins a la nit, que lo Emperador volia ſopar. E tornaſſen molt alegre Tirant a la ſua poſada, perço com continuament hauia dançat ab la Infanta, la qual li hauia dites moltes gracioſes paraules, que ell hauia preſes en compte de gran ſtima. Lo dia ſeguent lo Emperador feu gran conuit per amor de Tirant: tots los duchs, comtes e marqueſos que allis trobaren, menjaren en la taula ab ell, e la Emperadriu e ſa filla: los altres menjauen en altres taules. Apres del dinar vengueren les dances: e com hagueren un poch dançat, vengue la gran collacio. Lo Emperador volgue caualcar per moſtrar tota la ciutat al ſeu Capita, e Tirant e los ſeus foren molt admirats dels grans edificis que en la ciutat eren de tanta bellea e ſingularitat: e li moſtra totes les fortaleſes que dins la ciutat eren, e les grans torres ſobre los portals e en la murailla, que era coſa innumerable de recitar. Lo Emperador feu aturar aquella nit a Tirant a ſopar ab ell ab gran humanitat, per moſtrar la bona voluntat que li portaua. La Infanta ſtaua dins la ſua cambra, e la Emperadriu trames per ſa filla Carmeſina que vingues. Senyor, dix Tirant, coſa es molt impropia, ſegons lo meu parer, que la filla qui es ſuccehidora en lo Imperi ſia nomenada Infanta, perque la majeſtat voſtra li furta lo ſeu propi nom de Princeſa: per be, ſenyor, que voſtra alteſa tingua altra filla muller del Rey de Ongria e de major edat, e per lo gran dot que la majeſtat voſtra li dona en contemplacio del matrimoni, ella renuncia a tots los drets a la excellent Carmeſina: e perço, ſenyor, parlant ab aquella reuerencia ques pertany, li deu eſſer mudat lo nom, com no pertangua ſino a filla de Rey dirli Infanta, ſi donchs no hauia eſſer heretera del Regne, que tambe la nomenarien Princeſa. Lo Emperador, qui veu la auiſada raho de Tirant, mana que de aqui auant no li digueſſen ſino Princeſa. Laltre dia ſeguent mana lo Emperador tenir conſell general, e dix a ſa filla quey fos, perque moltes voltes li hauia dit: Ma filla, perque vos no veniu ſouint al conſell perque ſapiau la pratica quen ſemblants afers es meſter, com per dret e per diſcurs de natura ſou mes viuidora que no yo, que apres mort mia ſapiau regir e gouernar voſtra terra? La Princeſa, tant per ſguart de veure la pratica del conſell, com per hoir lo parlar de Tirant, hi ana. Com foren dins lo conſell aſeguts, lo Emperador dreça les noues a Tirant, e dix paraules de ſemblant ſtil: