Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 111

CAPITOL CXI.

Com Tirant ſatiſfeu en les rahons que lo Emperador li demanaua.

N

O ſeria coſa neguna en lo mon, Senyor, per fort que fos, que yo no manifeſtas a la majeſtat voſtra per la molta amor e voluntat que tinch de ſeruiruos, per be que ſia coſa de gran dolor yo vull obeir lo manament quem fa la alteſa voſtra, car yo viu a la ſereniſſima ſenyora Emperadriu e la excelſa Princeſa les dues la en taula poſades, e ſenti un fort e profunde ſuſpir que la ſenyora Emperadriu lança, penſi que ſuſpiraua per aquell que hauia parit: en aquell cars la mia anima de pietat ſenti dolor inextimable, fiu vot dins mi mateix perço com lo ſuſpir de la dita ſenyora no fon manifeſt a negu, axi volgui fer lo meu vot que no vingues a noticia de negu, de que catiuada ma honor e fama, deſije la venjança, e james la mia anima no haura repos fins a tant que la mia ma dreta ſangonoſa e cruel haja fet morir aquells qui malament ſcamparen la ſanch de aquell glorios e ſtrenu caualler lo Princep fill uoſtre. Ab los hulls corrents viues lagrimes lo benigne ſenyor regracia a Tirant la molta amor que li moſtraua, e Tirant quel veu axi plorar mudali altres rahons de plaer perque la dolor li paſſas: e anant parlant de moltes coſes apleguaren a la ciutat de Pera qui diſtaua de la ciutat de Conſtantinoble .iij. milles, la qual ciutat era ornada de molt ſingular palau, de molt bells jardins e delitoſos, e de molts bells edificis: e era en ſtrem rica perque era port de mar e cap de mercaderia. Com ho hagueren be tot mirat, dix lo Emperador: Capita, yous vull dir aqueſta ciutat quant es antigua, car trobareu que aqueſta ciutat ha gran temps que fon hedificada e fon poblada de gentils qui eren gent ydolatre, e apres gran temps de la deſtruƈtio de Troya foren convertits a la ſanƈta fe catholica per un noble e valentiſſim caualler nomenat Conſtanti, e aqueſt fon mon aui, e lo pare de aqueſt fon elet Emperador de Roma, e era ſenyor de tota la Grecia e de moltes altres prouincies ſegons copioſament recita la ſua hiſtoria, car com fon guarit de la gran malaltia que tenia per ſanƈt Silueſtre feu ſe chreſtia, e feu lo Papa, e donali tot lo imperi de Roma que fos de la Sgleſia, e ell tornaſen en Grecia, e fon Emperador de Grecia. Apres de aqueſt ſuccehi ſon fill Conſtanti qui fon mon aui, e per tots los regnes e terres del Imperi fon elet per Papa en totes les ſues terres, e Emperador: e perço com tenia molta humanitat e era home molt benigne, moltes gents de ſtranyes terres ſe vengueren a poblar açi, e no cabien en aqueſta ciutat. Lauors mon aui hedifica la noſtra ciutat de molt nobles hedificis, e poſali nom Conſtantinoble, e de aqui auant fon nomenat Emperador de Conſtantinoble. Com foren partits de Pera, e tornats en Conſtantinoble, fon ja nit ſcura. Tirant puja ab lo Emperador a la cambra de la Emperadriu, e aqui parlaren de moltes coſes, e Tirant moſtraua la ſua cara molt alegra. Com li paregue hora pres licencia del Emperador e de les dames, e tornaſen a ſa poſada. Lo ſeguent dia la Princeſa paſſaua gran pena del que Tirant hauia dit, perço com la ſua anima no ſtaua prou repoſada per les paraules que li hauia hoides dir, ſi be lo Emperador los dix totes les rahons que eren paſſades entre ells. Al mati ſtant lo Emperador en miſſa ab totes les dames, Tirant entra per la ſgleſia, e feu ſa oracio: apres entra dins la cortina del Emperador, e dixli: Senyor, les galeres eſtan en orde per partir, e anar en Chipre per portar vitualles: ſi vol la majeſtat voſtre que parteixquen? Dix lo Emperador: Yo volria que foſſen ja cent milles dins mar. E Tirant ſen torna preſtament al port per ferles partir. Com la Princeſa veu que Tirant ſen anaua, crida a Diafebus, e pregual molt digues a Tirant de part ſua com fos dinat que vengues tantoſt, com ella tenia gran deſig de parlar ab ell, e que apres dançarien. Com Tirant ho ſabe preſtament penſa lo que era, e feu comprar lo mes bell ſpill que pogueren trobar, e poſalſe en la manegua. Com li paregue hora anaren al palau, e trobaren al Emperador ab la filla a rahons. Com lo Emperador los veu venir mana que feſſen venir los miniſtres, e dauant ell dançaren per bon ſpay: e lo Emperador com hague vn poch mirat retragues en la ſua cambra. E la Princeſa ſe lexa de continent de dançar, e pres a Tirant per la ma, e aſiguerenſe en vna fineſtra, e la Princeſa comença a fer principi a vn tal parlar: Caualler virtuos, molta compaſſio tinch de vos del mal queus veig paſſar, perqueus prech quem vullau manifeſtar lo mal o lo be que la voſtra virtuoſa perſona ſent, car tal mal pora eſſer que yo per la amor voſtra ne pendre vna part, e ſi es be yo ſere molt aconſolada que tot ſia voſtre: axi feume gracia de preſtament voler mo dir. Senyora, dix Tirant, mal vull al mal com ve en temps de be, e molt pus mal com per ell pert lo be, e de tal mal yo non faria part a voſtra alteſa, que mes lo amaria tot per a mi que no ferne part a negu, e de ſemblants paraules no ſen deu mes parlar: parlem, ſenyora, de altres coſes que ſien de plaer e de alegria, e lexeu les de paſſio que turmenten la anima. Certament no es coſa neguna, dix la Princeſa, per cara que a mi fos, e vos la volgueſſeu ſaber, que yo de bon grat no laus digues, e vos a mi dir no mo voleu. Perqueus torn a preguar per la coſa que mes amau en aqueſt mon, que vos mo digau. Senyora, dix Tirant, per merçe vos ſupplich nom vullau fer tan fort conjuracio, que tal, ſenyora, me aueu poſat al dauant que tot quant ſe en aqueſt mon vos dire. Senyora, lo meu mal preſt ſera dit, mas yo ſo cert que preſtament ſera en les orelles de voſtre pare, e aço ſera la cauſa de la mia mort, e ſi nou dich, tambe de dol e de ira tinch de morir. E penſau vos, Tirant, dix la Princeſa, que les coſes que ſan a tenir ſecretes yo les volgues dir al ſenyor mon pare ni a neguna altra perſona? no penſeu que yo vaja veſtida de aquexa color que vos penſau, perque no tingau temor de dirme tot voſtre fet, car yol tindre tancat dins lo meu retret ſecret. Senyora, puix la alteſa voſtra me força de dirho, no puch mes dir ſino que ame. E no dix pus, ſino que baxa los hulls en les faldes de la Princeſa.