Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 112

CAPITOL CXII.

Com la Princeſa conjura a Tirant que li digues qui era la ſenyora qui ell tant amaua.

D

Igaume, Tirant, dix la Princeſa, ſi Deu vos lexe obtenir lo que deſijau, dieume qui es la ſenyora qui tant de mal vos fa paſſar? que ſi en coſa neguna vos hi pore ajudar, ho fare de molt bona voluntat, car molt me tarda de ſaberho. Tirant ſe poſa la ma en la manegua, e trague lo eſpill, e dix: Senyora, la ymatge quey veureu me pot donar mort o vida: maneli voſtra alteſa quem prengua a merçe. La Princeſa pres preſtament lo eſpill, e ab cuytats paſſos ſen entra dins la cambra penſant quey trobaria alguna dona pintada, e noy veu res ſino la ſua cara: lauors ella hague plena noticia que per ella ſe fahia la feſta, e fon molt admirada que ſens parlar pogues hom requerir vna dama de amors. E ſtant ella ab aqueſt plaer del que hauia viſt fer a Tirant, vengueren la Viuda repoſada e Stephania, e trobaren la Princeſa molt alegra ab lo ſpill en la ma, hi elles li digueren: Senyora, de hon haueu hagut tan galant ſpill? E la Princeſa los recita la requeſta de amors que Tirant li hauia feta, e dix que james no hauia hoit dir a negu, ne en quants libres he leſts de hiſtories no he trobada tan gracioſa requeſta, quanta es la gloria del ſaber que tenen los ſtrangers: yom penſaua que lo ſaber, la virtut, la honor e gentilea que tota fos en la noſtra gent grega: ara conech quen ha molt mes en les altres nacions. Reſpos la Viuda repoſada: Hay, ſenyora, e com vos veig caminar per lo pedregal, que lo vn peu va tan auant que laltre nol pot aconſeguir: veig les voſtres mans de pietat plenes, e los hulls atorguen ço que los altres volen. Digaume, ſenyora, es juſta coſa ni honeſta que la voſtra alteſa faça tanta feſta com feu a vn ſeruidor de voſtre pare, lo qual ha rebut quaſi per amor de Deu en ſa caſa, e es ſtat lançat per aquell famos Rey de Cicilia ab gent repleguadiſſa, ab robes de or e de ſeda manleuades? e per tal home com aqueſt voleu perdre la perpetual fama de voſtra honeſta pudicicia, no podent viure en abit de donzella ni com a filla de Emperador, de la qual perſecucio e infamia ne ſerien leſes les orelles dels hoints: dexau la honeſtat a part poſada, e gloriejauvos del que deurieu abominar, la qual coſa tota donzella ſe deu lunyar de tals inconuenients qui porten ab ſi vergonya, com molts magnats, e grans ſenyors Reis, e fills de aquells per leal matrimoni deſijen ab vos eſſer ajuſtats, e aquells aueu denegats fins açi ab paraules de falſa hoſtalera, e haueu decebut, e enganau caſcun dia a voſtre pare, e nous voleu acoſtar a la vera execucio del voſtre be, honor e fama, e voleu abandonar e oblidar lo deute que deueu a natura, e mes vos valria morir o no eſſer exida del ventre de voſtra mare, que tal infamia vingues a noticia de les gents de honor, e ſius ajuſtau ab ell per amor no licita, que diran de vos? e ſi per licit matrimoni vos ajuſtau ab ell, feume gracia del titol que te, de Duch, Comte, o Marques, o de Rey. Nous vull dir mes, car no ſo dona quem contente de paraules hon es duptoſa la execucio de honeſtat: voleu queus digua ab tota veritat en negun temps no haueu ſabut honeſtat ni honor de quina color van veſtides: aqueſta es la poca conexenſa que vos teniu, e molt millor vos ſeria, ma filla, moriſſeu amant honeſtat, que vergonyoſament viure: e dona fi en ſon parlar. La Princeſa ſtigue molt alterada de les paraules que la Viuda li hauia dites, e quaſi plorant ſen entra en lo ſeu retret, e Stephania apres dela, dientli que nos deuia tant congoxar, aconortantla en la millor manera que podia. No es fort plagua aqueſta, dix la Princeſa, que yo ſia ſubjugada al pare e a la mare, e encara ſens cauſa neguna ſia repreſa per la dida qui ma alletada: que faria ella ſim hagues viſta fer alguna coſa deſhoneſta? yo crech que ab crida ho haguera publicat per tota la cort, e encara per la ciutat. Sperança tinch en Deu que la ſua maluada lengua deſhoneſta e mal dient, acompanyada de injurioſas blaſfemies, que yo lin fare paſſar condigna pena. Quim faria a mi ſtar, dix Stephania, per temor de pare, de no dançar e feſtejar ſegons a noſaltres donzelles corteſanes es dat, com ſia coſa acoſtumada com les donzelles ſtant en cort ſe tenen a molta gloria que ſien amades e feſtejades, com tingua tres maneres de amor, ço es, virtuoſa, profitoſa, vicioſa. La primera, que es virtuoſa e honoroſa, es quant algun gran ſenyor Infant, Duch, Comte o Marques, qui ſera molt fauorit e caualler molt virtuos, ſi aqueſt tal ama vna donzella, a ella li es molta de honor que totes les altres ſapien que aqueſt dança o juny o entra en batalla per amor de ella, e fa fets honoroſos de renom e fama, ella lo deu amar perque es virtuos e de amor virtuoſa. La ſegona es profitoſa, e aqueſta es quant algun gentilhom o caualler de antich linatge, e molt virtuos, amara una donzella, e ab donatius la induhira a ſa voluntat, e nol amara ſino per ſon profit: tal amor a mi no plau, que tan preſt com lo profit ceſſa lo amor defall. La terça es vicioſa, com la donzella ama lo gentilhom o caualler per ſon delit, lo qual ſera fart de raho ab les paraules molt affables que vida vos donen per vn any, empero ſi de alli auant paſſen, e poden apleguar al lit encortinat, e los lançols be perfumats, e tota vna nit de hiuern poden ſtar, tal amor com aqueſta me par molt millor que neguna de les altres. Com la Princeſa hoi axi parlar a Stephania de tan bona gracia, pres ſe a ſon riure, e paſſali gran part de la malenconia que tenia. Eſperau un poch, ſenyora, dix Stephania, encara vos vull mes dir de tres articles de la fe, los quals voſtra alteſa no ſab ni ha per ventura james hoits dir. La bona condicio de noſaltres per gracia de Deu es tal, que ſi los homens la ſabien ab menys treball induhirien les donzelles a llur voluntat ſi ſeruauen aqueſt orde. Totes noſaltres ſom naturalment de tres calitats, e per lo meu mal conech lo de les altres. La primera totes ſom cobdicioſes. La ſegona goloſes. La terça luxurioſes. En lo primer article lo home de bon ſentiment deu treballar en conexer la dona que ama quala de aqueſtes tres calitats li plau mes, car ſi es mes cobdicioſa, e poſa cars que ſia enamorada de altri, e vos li donau mes que laltre, per la cobdicia lexara aquell, e amara a vos: en aqueſta manera la fareu deſenamorar de aquell qui primer ama, e amara a vos: apres que ſou paſſat a ella, vos dara lo voſtre, e tot lo ſeu. Si es goloſa, trameteuli preſents de moltes maneres de lepolies e de fruytes nouelles, e del que ella mes ſe delita. Si es luxurioſa, com parlareu ab ella no li parleu ſino del meſter de ço que ella ſe alta: e encara tenen vna altra major bondat, que les qui ſon caſades ſi ſenamoren de negu, no volen hauer amiſtat ab home qui ſia millor que ſon marit ni egual, ans nos baixam a mes vils que ells no ſon: e ſom enganadores de noſtra honor e de la corona de honeſtat: com la dona hix del ventre de ſa mare, en lo front porta ſcrit ab letres de or caſtedat: aço yo dauant altri no goſaria dir. Mas acuſe a mi matexa primera que a neguna de les altres: empero mirau la comteſſa de Mirauall com li pres que comete adulteri, e hague la pena que merexia, car en fe e ſeguretat ſua dormint lo marit en lo lit, ella poſa en la cambra vn gentilhom e no dels millors, de qui ella era enamorada. Lo Comte deſpertas, e nos troba la muller al coſtat: dreças en lo lit, e ſenti remor en la cambra: leuas corrent, e dona grans crits, pres vna ſpaſa que tenia al cap del lit. La Comteſſa apagua la lum. Lo fill qui dormia en vna recambra ſalta del lit, e ences vna entorcha, e entra en la cambra del pare. Lo gentilhom qui veu lo fill ab la lum, donali ab la ſpaſa per lo cap, e matal. E lo Comte mata al gentilhom e a la Comteſſa, e foren paguats de llur maldat. E ſtant elles en aqueſtes rahons, la Emperadriu demana de ſa filla hon era, que molt hauia que no la hauia viſta. Ella ixque en la ſala, e troba alli a la Emperadriu que li demana de que tenia tan vermells los hulls. Senyora, dix la Princeſa, lo cap hui tot lo dia me fa mal. Feula ſeure en les ſues faldes, e ſtauala beſant moltes voltes. Lo ſeguent dia dix Tirant a Diafebus: Parent e germa, prech vos que aneu al palau, e poſau en rahons a la Princeſa, e vejau ſi poreu ſentir de ſa alteſa com ha pres lo fet del ſpill. E Diafebus hi ana preſtament, e troba lo Emperador que entraua en la miſſa. Com fon acabada, Diafebus ſe acoſta a la Princeſa, hi ella demanali que era de Tirant. Senyora, dix Diafebus, partit es de la poſada per anar a ſeure en la cadira del juhi. Si ſabeſſeu, dix la Princeſa, quin joch me feu lo dia paſſat, ab vn ſpill me requeri de amors: mas dexaulom veure, que yo li dire coſes que noy pendra gens de plaer. Hay, ſenyora bona, dix Diafebus, Tirant ha portat açi flames de foch hi non hi ha trobades. Si, dix la Princeſa, mas la lenya es de malues, e per la aygua que ha paſſat tota es tornada humida, mas açi ni trobareu en aqueſt palau de majors e de millors, hi ſcalfan molt mes que vos no dieu: es de una lenya qui ha nom Lealtea, la qual es mol tendra e ſeca, e dona repos ab alegria qui ſcalfar ſi pot. Senyora, façam axi com vos dire, dix Diafebus: ſi a la voſtra celſitut vendra en plaer, prenguam de les voſtres qui ſon bones hi seques, e de les noſtres qui ſon molles e humides, e façam de tot vna maſſa a ſemblança e faƈtura voſtra e del virtuos Tirant. No, dix la Princeſa, que dos ſtrems no ſtan be en vna. E burlaren axi fins que foren tornats en la cambra. Diafebus pres comiat e tornaſſen a la poſada, e recita a Tirant tot lo parlament que hauia tengut ab la Princeſa. Com foren dinats e Tirant conegue que lo Emperador deuia dormir, ell e Diafebus anaren al palau, e duna fineſtra Stephania los veu venir e ab cuytats paſſos ho ana a dir a la Princeſa: Senyora, ya venen los noſtres cauallers. E la Princeſa iſque en la cambra de parament. Com Tirant veu a ſa ſenyora, feuli molt gran reuerencia humiliantſe molt a ella: e la Princeſa li rete les ſaluts ab la cara no prou affable, ni ſegons hauia acoſtumat. Tirant no prou content del geſt de ſa ſenyora, ab veu baxa e piadoſa li dix lo ſeguent parlar: Senyora de totes perfections complida, ſupplich a la excellencia voſtra voler me dir lo voſtre penſament, que a mi par que dies ha no he viſt fer tal comport a la alteſa voſtra. Lo meu comport, dix la Princeſa, no es de plaure a Deu ni menys al mon: empero puix la ſort vos ha portat en fer aqueſt nouell cars, vos dire la cauſa per hon lo voſtre poch ſaber e bondat ſe moſtraran.