Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 113

De Viquitexts
Sou a «Capítol 113»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL CXIII.
Com la Princeſa repaſſa a Tirant perque la hauia requeſta de amors.


Y
O crech que vos no teniu lo ſaber natural, que ſil tingueſſeu no haguereu volguda perdre la noblea de natura: car per lo que fet haueu ſou digne de gran infamia, e merexedor de gran punicio: hi per experiencia haueu manifeſtat que les coſtumes voſtres no ſon de home virtuos: que no temeu a Deu ni a la honor del mon, ne haueu ſguart al noble donatiu que la molta humanitat del ſenyor Emperador pare meu vos ha fet en lo ſeu Imperi, fahentuos de major dignitat e preminencia que a tots los altres, ſoſmetent tots los magnats, duchs, comtes e marqueſos ſots voſtra obediencia: e com aço ſera ſabut entre les gents, que poran dir de vos? que la filla del Emperador qui es poſada en tan gran dignitat ſia ſtada requeſta de amors per lo ſeu Capita, lo qual ell de ſtrema amor amaua e fiaua, e la ſua perſona e los bens ha meſa en ſalua guarda e cuſtodia voſtra, e a mi qui ſo ſuccehidora de lo Imperi: e nom haueu guardada aquella honor e reuerencia que ereu tengut, ans com a jutge injuſt no haueu uſat de juſticia ſino de mala fe e amor deſhoneſta. O Capita, tan gran defalt haueu comes contra la majeſtat del ſenyor Emperador pare meu, e contra mi: e ſi you dehia a mon pare, haurieu perduda la honor, la fama e la mundanal gloria, e tota la obediencia de tants ſingulars pobles, e la ſenyoria que teniu: e ſi tanta virtut abundas en vos, e veheſſeu en mi alguna coſa que a vici fos imputat, per vos deuia eſſer repreſa en loch de mon pare, per la molta fe e crehença que ell te en vos: perque ſeria digna coſa e juſta que yo anas als peus de mon pare e de aço donas juſta clamor en preſencia de tots los barons e cauallers, e donas grans e piadoſes lamentacions de la injuria quem haueu feta, car ab animo ſforçat me haueu requeſta damors axi com ſi yo fos una ſotil dona de poca ſtima: e lauors tota gentilea conexera que la lengua voſtra rahona lo que no teniu al cor, e en tal cars ja haure premi de viƈtoria, per be que los galans e corteſans nom diran que yo ſia ſtada viƈtorioſa, perço com ho haure dit a pare o a mare en preſencia de molts: mas pore dir ab tota veritat que haueu girat lo mantell de voſtra honor ſens guardar reuerencia a la imperial corona: aço ſera notori a tot lo mon, car gran es la offenſa quem haueu feta. E leuas del ſeu ſtrado per volerſen anar dins la cambra. E com Tirant veu que ſen anaua, ab cuytats paſſos ana deuers ella, e preſla del manto e ſupplicala fos de ſa merce lo volgues hoyr. E tant la ſupplica Stephania e Diafebus, que la feren tornar a ſeure. E Tirant feu principi a paraules de ſemblant ſtil: