Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 114

CAPITOL CXIV.

Com Tirant dona raho a la Princeſa per quina cauſa la hauia requeſta de amors: e com per la ſua amor ell ſe daria la mort.

O

mes virtuoſa que totes les mortals, no deuria ignorar la celſitut voſtra la valua, forces e gran poder de amor, la qual mou los cels: les infatigables inteligencies delitant ſeen tal moure ſols per la amor que a la primera cauſa tenen, repoſen los elements en llurs ſperes per la amor que a llurs propis lochs porten: axi tots los elements les coſes que a llur eſſer ſe condonen afeƈtadament volen que en altres lochs trobar nos dexen ſino en aquells que a ſa condicio ſon conformes. Perque la mia anima ſta molt adolorida, car yo contemplant la gran ſingularitat de la bellea, gracia e noblea, poſi la libertat mia ſots domini de voſtra excellencia, e fahent molts penſaments duptoſos era fet home ſens recort, e veig ara que la alteſa voſtra ab ira cruel me condampna a total deſtruccio poſant aguayts a la mia anima per abreujar la mia penoſa vida. Aço ha adminiſtrat la fortuna que en tal cars me haja fet venir per yo hauer fet vn cars tan bo ſens darho a ſentir a perſona del mon, ja tement que les mies paraules no agreujaſſen la celſitut voſtra, fuy forçat de aquella amor que a molts força, daruos ho a ſentir ab ſenyals de molta honeſtat, e poſat cars que defalt hi haja lo perdo nom deu eſſer denegat, perço com amor te poder abſolut ſobre mi: incolpau donchs amor e dexau a mi, e vullau uſar vers mi de la voſtra excelſa pietat, perço com les coſes que per ſola virtut de amor ſe obren de major premi ſon dignes, car ſi la voſtra excelſa perſona no fos dotada de tantes inſignes virtuts com te, la mia anima ni los meus hulls james ſe foren alegrats de res que viſt hagueſſen, com lo dia que la majeſtat voſtra veheren dexaren a mi e prengueren a vos per ſenyora. No vull mes recitar per no enujar la celſitut voſtra, ſino que vull ſatiſfer en aquell mot que la alteſa voſtra me ha dit com ab animo ſforçat vos hauia requeſta de amors. Vull que la celſitut voſtra ſapia tant de mi, que ſi los ſanƈts qui ſon mes acoſtats a Iheſucriſt podien fer una donzella de mortal carn a ſemblança de voſtra alteſa, yo la requerria de amors, quant mes a voſtra majeſtat qui ſou filla de vn Emperador: pero ſeus tant dir que per totes les parts del mon la majeſtat voſtra trobara cauallers de major ſtat e dignitat, de linatge e de riqueſes, mes gentils de honor e fama, ab mes affabilitat e gracia, de armes mes valents, e ab mes animo ſforçat de caualleria: de aqueſts tals ſen trobarien mes que no tinch cabells al cap, pero, ſenyora, ſeus dir que ſi mil anys voſtra alteſa viu en lo mon no trobareu james caualler, patge ni ſcuder qui tant deſitge gloria, honor e la proſperitat de la celſitut voſtra com yo fas: ni applicar ſeruey a ſerueys, honor a honors, e delit a delits: e yo traure aço de la alteſa voſtra, ço es repos ſi repos en tribulacions pot eſſer dit: e ara conexera la celſitut voſtra quanta era la amor e voluntat que yo tenia de ſeruir la majeſtat voſtra, e puix lo meu cor ha tant fallit que es ſtat cauſador de tant agreujar la voſtra ſingular perſona e percaçar tant de mal per a mi, ab la mia ma plena de cruel venjança ans que lo ſol haja paſſat les columnes de Hercules yol partire en dues parts: la vna trametre a voſtra excellencia perque de aquell prengau complida venjança; laltra part trametre a la mare que .jx. meſos lo porta en lo ſeu ventre, perque de aquell prengua la darrera conſolacio. O dia excellent qui daras repos a la mia fatigada penſa, amagua la tua lum perço que breument ſia complit lo que tinch deliberat. Be ſabia yo que axi hauien a finir los meus triſts e adolorits darrers dies. E no ſap be la alteſa voſtra lo jorn que yo digui, preſent la ſenyora Emperadriu, qual mes valia morir be o morir mal? e per la majeſtat voſtra me fou reſpoſt mes valia morir be que no mal: be ſabia yo que ſi nous daua a ſentir part de la mia atribulada pena, vna nit me hagueren trobat mort en un raco de la cambra, e ſius ho manifeſtaua hauia de venir en lo que ara ſo: aqueſt ſera lo darrer any, mes, dia e hora que la alteſa voſtra viu me veura, e aqueſtes ſeran les darreres ſupplicacions que james fare a voſtra celſitut: aqueſtes ſeran les paraules quem hoireu parlar, que al menys en premi dels ſerueys que tenia en voluntat de fer a la majeſtat del ſenyor Emperador pare voſtre e a tot lo Imperi, car per contemplacio de la excellencia voſtra tenia deliberat de deſpendre tots los dies de la mia triſta vida en proſperar e augmentar la corona del Imperi grech, per yo eſſer cert que per vos hauia eſſer poſſehida, perque axi agenollat com ſtich altra gracia nous deman ſino que ab voſtres angeliques mans apres la mia mort me vullau veſtir la mortalla, e ſobre la mia tomba me façau ſcriure letres que pronuncien tal ſentencia: Açi jau Tirant lo Blanch qui mori per molt amar. E venintli quaſi los hulls en aygua e acompanyat de doloroſos ſuſpirs ſe leua dels peus de la Princeſa, e iſque de la cambra fahent la via de ſa poſada. Com la Princeſa veu que ab tan gran deſconort ſen era partit, moguda de molta amor e de ſtrema dolor los ſeus hulls deſtilaren viues lagrimes meſclades ab molts ſuſpirs e ſanglots que neguna de les ſues donzelles no la podien aconortar, lançant veus doloroſes e moſtrant ſes dobles e triſtes dolors, e dix: Veniu vos la mia feel donzella, vos quius ſentiu dolre de mon turment, que fare triſta de mi, que a mi par que nol dech veure james ſino mort? e axi mo ha dit ell, car lo ſeu cor es tan alt e de tanta noblea que preſtament ho poſara en execucio: donchs vos, la mia Stephania, vullau hauer merce de mi: anau cuytadament a Tirant, e preguaulo molt de part mia ques vullan lexar de fer alguna nouitat, que a mi deſplau molt lo que he dit. O miſerable de mi, que poſat cars que men penida, empero fet ho he: lo plaer quey hauia pres en dirloy, en aço ſere yo feta deſplaſent a Tirant, e tota la ira ſe es partida de mi e ſe es conuertida en pietat, per be que Tirant la haja de ſi foragitada: les quals paraules recitaua la Princeſa ab moltes lagrimes. E Stephania per contentar la voluntat de ſa ſenyora pres una petita donzella ab ſi e ana a la poſada de Tirant qui ſtaua molt prop del palau, e puja alt en la cambra e trobal que lauors ſe deſpullaua vn manto de brocat que veſtia, ab Diafebus qui prop ſtaua aconortantlo. Com Stephania lo veu deſpullat en gipo penſa ques era deſpullat per dar ſepultura al ſeu cors, lanças Stephania als peus de Tirant axi com ſi fos ſenyor de natura, e dixli ſemblants paraules: Senyor Tirant, que voleu ordenar de la voſtra perſona qui es dotada de tota virtut, car tots los voſtres fets fins açi ſon ſtats illuminats de memorable gloria, ara per tan minima cauſa no vullau perdre tots los treballs ni lo premi de voſtres glorioſos aƈtes, e placiaus no vullau auorrir voſtra propia carn, la qual reſtaria toſtemps per exemple de viltat, e ſi lo contrari feu ſera abandonada la voſtra grandiſſima honor e fama, car mes valen les obres de pietat e de virtut que no la ira de aqueſt mon, que per tan poca coſa com ma ſenyora vos ha dit vos ſiau tan agreujat quen vullau perdre la ſua amor, e lo cors, e la anima, car la majeſtat ſua ho dehia amigablement per burlarſe ab vos, e de aço pore yo fer ſalua ma fe, e vos tantoſt vos ſou mogut a ira intolerable. Perqueus ſupplich ab molta amor que vullau remetre totes aqueſtes coſes a obliuio, e perdonar a la voſtra jouentut e gentil diſpoſicio, e no vullau fatigar la fortuna quius es proſpera, car gran ſobres li farieu: e calla e non dix mes. E com Stephania entra per la cambra e Tirant la veu que feu continent de agenollarſe, tan preſt fon Tirant ab lo genoll en terra, e aço per quant era donzella qui ſeruia a filla de Emperador, e mes perque era donzella de gran ſtima, neboda del Emperador e filla del Duch de Macedonia, lo major duch de tota Grecia: Tirant volgue ſatiſfer a les paraules de la donzella mogut per gloria de domeſtica ſenyoria, e feu principi a paraules de ſemblant ſtil: Tants ſon los mals que comport que no comporten de ſi trigua alguna, car flames turmenten continuament lo meu cor, e adolorida temor me dona turment irreparable: aqueſts ſon los fochs de la mia offeguada penſa ja canſat de viure e vençut de les penes de amor, de hon ſe ſegueix que la mia anima ſes rebellada contra lo cors volent dar fi als treballs e turments de aqueſt miſerable mon: perço com pens ſi voluntat no mengana que en laltre ſien de molt menor pena, perço com no ſeran de amor, com aqueſta ſia la pena qui excelleix totes les altres penes: e nom dol la mort com pens morir per tal ſenyora, que morint en lo mon reuiure per glorioſa fama, que diran les gents que Tirant lo Blanch mori per amors de la mes belliſſima e virtuoſa ſenyora que ſia ni ſera en lo mon: perque, ſenyora, ſupplich a la merce voſtra queus ne vullau anar e lexar a mi doloros. La Princeſa ſtaua ab inextimable congoxa com vehia que Stephania no tornaua per recitarli noues de Tirant, e no podentho mes comportar crida vna donzella ſua qui hauia nom Plaer de ma vida, e pres vn drap e poſalſe ſobre lo cap perque no fos coneguda, e deualla per la eſcala del ort, e oberta la porta del ort paſſa en la caſa hon era Tirant que per negu no fon viſta. Com Tirant la veu entrar per la cambra ſe lança eſtes per terra. Hi ella com los veu ſtar a rahons e agenollats tambe volgue eſtar com ells eſtauen, e comença a fer principi a vn tal parlar: