Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 126

CAPITOL CXXVI.

Com lo Rey de Egite vota en lo conſell la ſua intencio.

P

Uix als entenents lo ver juhi de les noſtres diferencies e altercacions amagat ſia, poreu veure que a la fi de vn embaraç, que hu dieu, neixen principis de molts altres: e aço fa manifeſt lo parlar de voſaltres per ignorar lo meſter de la guerra: e per declaracio de aço es meſter reduyr lo preſent fet, que la fi de dues coſes ſeguir ſe puxen, per ſperimentar ſi aquell vos ſurtira per mija de bona conexença: e aço per temor de no reſtar enuergonyits. E aqueſta fi atenyer la poreu ſius deixau de voſtres culpes, per atenyer libertat e honor vos poſare en lo cami del que deuem fer. Si donchs ab tan poca vergonya voleu tancar los camins de libertat e de la ſperada viƈtoria qui ſon uberts per a quils ſap conexer, a mi no contenta honor que ab perill nos guanye. E per aqueſt ſguart dau me cent milia homens, e yo hire a la vna part del riu, e voſaltres reſtareu en laltra part: e en lo temps que yols combatre, voſaltres al mes preſt que poreu lo ſocors nom ſia denegat: e per aqueſta forma porem hauer la viƈtoria que deſijam. Empero la fi de les coſes sdevenidores es remeſa a la fortuna: e per ço com ſom certs noſaltres tenir molt mes gent que no ells, deu eſſer poch reduptada la batailla: mas la bona deliberacio de aqueſts fets ſta en ma de caſcu e aquella es loadora. Tots los capitans e grans ſenyors loaren la bona deliberacio del Rey de Egipte. E lo Solda reſponent, dix: Totes les coſes del mon ſon mes en opinio que en fet: e lo deſig meu nom conſent ſia viſt ab vos conforme en lo deſorde de voſtres paraules deſoneſtes en dir que ab cent milia homens los voleu combatre, com ells ſien molt menys. Empero del meu animo ſforçat ſurt vna ſperança de glorioſa viƈtoria de la batailla. Preneu la meytat de la noſtra gent e yo pendre laltra: e an aquell qui la ſort vendra que done primer la batailla, durant aquella ſi laltra part volra fer bondat no tement los perills sdeuenidors ſocorrent nos, poriem hauer vera gloria e honor: e donaren fi en lo parlament. Los Reys prengueren la vna part ab gran animo, e lo Solda pres laltra ab la meytat de la gent e paſſa lo pont. Com Tirant veu aço e que en mig lo tenien, e los vns ſtauen endret dels altres e lo riu en mig, dix Tirant: Aço es lo que yo tant deſijaua. Leua lo camp qui ſtaua deuers los Reys, e feu poſar totes les tendes e carruatges dins los dos caſtells, e tots los patges: e Tirant detingue la gent ſua tant com pogue per ço que vingues la nit. E ans que lo ſol hagues paſſat les colones de Ercules Tirant paſſa lo pont deuers aquella part hon ſolia de primer ſtar, e feu pujar tota la gent de peu en vn mont fort qui ſtaua endret del cap del pont. Com tota la gent de peu fon pujada, feu pujar les ſquadres de la gent darmes vna apres daltra. Lo Solda que ſtaua en aquella part que veu quaſi tota la gent que ſen eren pujats per dar de les faldes de la montanya la batailla, e veu que no reſtauen ſino .iiij. ſquadres, cuyta deuers aquella part e feri en ells, e feu los fugir fins alt a la montanya, e mataren .xl. creſtians: e Tirant ſe retrague toſtemps fent armes: e fon ja nit ſcura. Los turchs deuallaren al peu de la montanya, e aqui ſe atendaren penſant que lendema venint lo dia los pendrien tots ſens fer neguna defenſa, e quels trametrien catius en llur terra: pero lo Solda no conſenti que tota la gent deſcaualcaſſen, per dupte que en la nit los creſtians no feriſſen en lo camp axi com hauien fet altra volta. Com Tirant fon pujat en la montanya troba tots los cauallers e grans ſenyors ab lo major deſconort del mon: los vns anauen deça, los altres della plorant e gemegant, fent molt triſt e adolorit comport, dient que ara los conuenia eſſer preſos e catius en poder de infels. Com Tirant los veu axi ſtar, ajuſtals a tots e dix los les ſeguents paraules: O Cauallers virtuoſos, com no teniu recort de la gran offenſa que feu primerament a Deu e apres al orde de caualleria, que ſi ereu dones no tendrieu menys animo, que voſaltres que deurieu animar als altres no teniu vergonya de lamentaruos, e moſtrau renunciar a la art de caualleria e eſſer vençuts ſens fer reſiſtencia neguna. La voſtra natura me apar eſſer unida ab antich abit de plor e de poch animo: e ſeria menys mal per a voſaltres offeriſſeu de voluntat la vida per la honor, que no fer tals coſes ab tan gran deſorde com feu e ab tanta confuſio e vergonya. O com teniu vanes les preſumpcions. Ley es imperial que aquell qui goſa mirar la cara dels enemichs baſta a vençre aquells. Solament vos vull dir e preguar ſi ſemblants preguaries poden hauer loch en voſaltres queus vullau eſforçar de be a fer: e ab la ajuda de noſtre Senyor e de la ſua ſacratiſſima mare Senyora noſtra yous fare ſenyors de voſtres enemichs dins .iiij. hores: e les lahors e la gloria de la batailla augmentara en voſaltres. E quaſi tots reſtaren aconſolats de les paraules del Capita, ſino lo Duch de Macedonia que ans que lo Capita ſe dexas de fer armes, lo Duch trames vn ſcuder ſeu auiſat del que tenia de dir al Emperador. Com aplegua prop de la ciutat deſcaualca, e dexa lo roſſi moſtrant que era fogit del ſiti, e venia ab tots los hulls ploroſos. E lo poble qui en tal diſpoſicio lo veren venir tots anauen ſeguint lo. Com fon dins lo palau troba alli molta gent, e dix: Ahon es aquell deſauenturat quis diu Emperador? Puja alt en la gran ſala: e preſtament ho anaren a dir al Emperador com era vengut Albi ſcuder del Duch de Macedonia, lo qual venia ab grans lamentacions. E lo Emperador ixque cuytat de la cambra hon era la Emperadriu e ſa filla. Com Albi veu al Emperador lexas caure en terra arrancant ſe los cabells del cap, baties los ulls e la cara, e axi feu ſon gran dol. Per cert, dix lo Emperador, aqueſt ſcuder deu portar molt mala noua ſegons los ſenyals que manifeſta: yot prech amich nom façes mes penar, digueſ me quin mal es aqueſt. Lo eſcuder alça les mans deuers lo cel, e dix: La virtut porta ab ſi dolor de les coſes mal fetes, puix nos diſpon a be a fer, car caſcu es cauſador de ſos mals ſi ab bona e diſcreta deliberacio no fa lo que deu fer e es tengut: nos deu dolre dels mals que lin ſeguexquen, car vos haueu volgut deſagraduar voſtres capitans e vaſalls e darho als ſtrangers de mala fama, homens en res no coneguts, que de vils condicions porten llur ſobreueſtes. O lo Emperador, puix vos mateix haueu fet lo mal, raho es quen porteu la pena: e ſabeu quina ſera? que en lloch de obſequies diran per vos lo pſalm de malediƈtio, per ço com haueu perdut a vos mateix e a tots los voſtres: car haueu volgut leuar la ſucceſſio del Imperi an aquell famos e illuſtre ſenyor lo Duch de Macedonia per dar la a vn vil hom ſtranger qui ha perdut a ell e a tots los del camp, e es fugit que no ſaben hon ſes. Tal merit ha la perſona del Emperador condam: per cert millor vos ſeria en aqueſt poch temps que la clemencia de Deu vos ſpera, anaſſeu en parts ſtranyes fent penitencia e plorant lo gran dan de voſtres vaſalls e ſeruidors, de tanta gent que es morta, e farieu ſmena dels voſtres peccats, car menyſpryant la ſua ira per los voſtres demerits: que tanta es la mortaldat dels creſtians, que no mi baſta ſeny ni ſaber per a poderho recitar: los moros los tenien aſetjats en vn petit mont ſens que noy tenien pa ni vi, ni aygua per als caualls, a la hora dara ja deuen eſſer tots morts: yo men vaig ab molta dolor. E vos condam Emperador reſtau ab la voſtra. O deſauenturat de mi, dix lo Emperador, com me ſolicita la miſerable fortuna que apres de vna alegria ve preſtament vna gran triſtor, e apres de vn mal ne venen molts. Ara es perduda tota la mia ſperança: nom reſta ſino que vaja mendicant per lo mon deſemparat de tot be. E ab aqueſtes e ſemblants lamentacions ſen entra en la cambra, e lanças ſobre lo lit fent gran e adolorit comport dient: Que val eſſer ſenyor e ſenyorejar lo Imperi grech puix tinch a perdrel? Quem valen tants bens de fortuna com tinch, que de aquells haja eſſer deſpoſſehit? Quem val tenir filla honeſta e bona que no pugua succehir en los meus bens, e per mos grans peccats e culpes veurens catius en poder de infels? Que val tenir muller, dones e donzelles quim ſerueſquen, e veurem ſeruent de moros, e les dones e donzelles eſſer deſonides per aquells? quant ſeran adolorits los meus hulls qui tal coſa poran veure, yo crech que lo meu cor rompra de gran dolor. La Princeſa ſe acoſta a ſon pare per aconſolarlo: car la Emperadriu e les altres donzelles no era negu qui les pogues aconſolar de la gran triſtor que tenien. La fama ana per tota la ciutat de la mala noua, e tota la gent fehien molt grans lamentacions per los amichs e parents que penſauen que eren morts. Les quereles de les mares eren manifeſtades per los batiments e plants, alçauen los hulls al cel e plorauen la publica fortuna, axi com ſi ja la ciutat fos preſa per los enemichs. Dexem les ſtar ab ſon dol e tornem a Tirant que fa. Hauent animat Tirant los cauallers ab la ſua exortacio, ſtigueren en gran ſperança confiant de la gran prouidencia del Capita. Tirant dexa bona guarda alt en lo camp molt ben viſitat per ell e ben confortada la gent, e pres vn home ab ſi: e per les ſpatlles de la montanya que per negu no fon viſt deualla. Com fon baix, dauall de vn arbre dexa les armes, e ab cuytats paſſos ana prop del caſtell del ſenyor de Mal vehi. E axi com eren reſtats concordes de ſenyal, pres dues pedres vna en caſcuna ma, e feria la vna ab laltra. Sentint lo ſenyor de Mal vehi lo ſenyal conegue aquell eſſer Tirant: e ubertes les portes del pont ell entra e troba totes les coſes neceſſaries per al que meſter hauia. Primerament feu pendre molt oli e alquitra en gauetes de fuſt, e pegunta, e ſofre viu, e altres coſes que han diſpoſicio del foch encendre. E pres molta lenya ſeca, e en aquell vexell de fuſta que hauia fet tot ho feu poſar de ſus, e liguar dues cordes vna en caſcuna cadena del vexell largues. E dos homens ſe poſaren dins de vna petita barca que tenien alli per peixcar en lo riu, e caſcu de aquells portaua la vna corda en la ma, e deſligat lo vexell ab la corrent anaren riu auall, e Tirant los dix que no poſaſſen foch fins que foſſen prop del pont. E anant riu auall, com eren en loch que lo riu fehia alguna volta que lo vexell no poguera paſſar, tirauen lo .j. cap e afluixauen laltre, e lo vexell anaua de punta: e com volien que anas a trauers egualauen les cordes, e lauors prenia tot lo riu de ample. Com los turchs veren tan grans flames de foch per lo riu auall, tots ſe tengueren per perduts. E lo Solda deſempara lo camp e tots los altres, e tan corrent com pogueren feren la via del pont de fuſta. Lo Solda perque tenia bon cauall atengue vn poch primer que lo foch pleguas al pont, e paſſa, e molts altres apres de ell. E ſi los homens hagueſſen fet lo manament del Capita que hagueſſen poſat lo foch mes tart, no ſen anaua negu que no foſſen ſtats morts o preſos. E al paſſar que fehien per lo pont molts moros ab los roçins ne anauen en la aygua per la gran preſſa que tenien de paſſar al altra part. Lo foch fon tan gran que en poch ſpay tot lo pont fon cremat. E reſtaren per paſſar lo pont .xxij. milia perſones en ſus entre de peu e de cauall. E reſta alli lo fill del Duch de Calabria: e lo Duch Dandria: e lo Duch de Melfi: e lo Comte de Bulgença: e lo Comte de Montoro: e molts altres capitans qui eren deſcaualcats, e ab la gran preſſa del foch, e ab lo gran dupte que tenien dels creſtians que no vingueſſen per ferir ſobre ells, tots fugien que no ſperauen los vns als altres. Com Tirant veu anar lo foch per lo riu, puja cuytadament hon eren los ſeus ab molta alegria quels troba, e quaſi tots a cauall per voler guanyar de la roba dels enemichs, e Tirant james ho volgue conſentir, dient los: Ara no guanyarem honor neguna, e dema haurem la honor e la roba. Ab tot aço lo Capita feu fer molt bona guayta aquella nit, dient: No pot eſſer que tota la gent ſia paſſada: qual ſeria que ab deſeſperacio vengueſſen a ferir ſobre noſaltres? Vengut lo clar dia e lo ſol ſobre lo noſtre horizon, lo Capita feu tocar les trompetes e tot hom puja a cauall, e feren venir los patges, e lo carruatge, e alt per la montanya ana tota la gent: e tornarenſe apoſentar llur real en lo loch hon lo hauien ja tengut de la montanya. E de alli veren la gent que era reſtada: e per alguns cauallers fon dit al Capita que deuallaſſen en lo pla e quels donaſſen la batalla. Reſpos Tirant: Puix hauem obtenguda la deſijada fi, e tenim bon dret, e tenim libertat de fer de ells lo que volrem, façam ho ab diſcrecio: car mes es a noſaltres perdre un caualler que ſi ells ne perdien cent. Pero yous profir dema en aqueſta hora poreu anar e venir en mig de ells, que per negu nous ſera feta ſino honor. Diafebus que veu los turchs qui ſtauen en gran congoxa penſa en la honore delit de Tirant, preſ li lo anell de la ma, e dix li Tirant: Coſi, que voleu fer? Dix Diafebus: Vull trametre Pirimus al Emperador: tants dies ſon paſſats que no han ſabut res de noſaltres. Lo Emperador ſe aconſolara vn poch de aqueſta noua: e la ſenyora Princeſa ab les altres dames ſen gloriejaran de la forma de aqueſt aƈte com es ſtat fet. Prech vos, coſi, dix Tirant, que li trametau a dir que vinguen les naus e galeres ab farina, e ab vitualles, ans quen paſſem fretura. Pirimus ſe parti. Com fon a la ciutat de Conſtantinoble veu totes les gents molt triſtes e adolorides, e les dones totes ploroſes: entra per lo palau e troba pijor, ab les cares totes arapades, les veſtidures rompudes: tots quants lo vehien no li dehien res, axi com de primer ſolien: com ſcometia algu, no li volien reſpondre. Aqueſt penſa que lo Emperador fos mort, o la Emperadriu o la filla. Paſſa auant en la gran ſala, troba alli alguns homens que ell conexia, e veu los ſtar molt adolorits, altres que ſtauen agenollats fent oracio, altres que plorauen e malahien tota natura françeſa. Acoſtas a hu de aquells quis lamentauen, e ab baixa veu li demana lo Emperador ſi era mort, o que era la cauſa de tanta dolor que ells moſtrauen. E aquell reſponent, dix: Los traydors ſeguint lo ſtil de caualleria, de Judes ença no fon feta tan gran tracio com los teus han fet: e ſino que pietat mo defen yo fera que de tu, o altre tal com tu nos admetera paraula neguna, perque a tothom fos notori e manifeſt la gran maldat que los teus han fet: apartat dauant mi, ſino yot promet per los ſanƈts del paradis de fer te ſaltar per la fineſtra auall. Aquell abaixa lo cap e paſſa en vna altra ſala mes adins, e conegue lo cambrer del Emperador, e ana rient deuers ell. Dix li lo cambrer: Per la ſtrema e deſaforada alegria que moſtres tenir, com tens atreuiment de acoſtar te a la cambra del ſenyor Emperador? Amich, dix Pirimus, not dones deſconort negu, car de la dolor de voſaltres yo noy ſe res: fes que yo parle ab lo Emperador, e ſi te dolor yo li dare alegria. Aquell ſens mes dir ſen entra en la cambra de la Emperadriu hon era lo Emperador ab la filla e totes les donzelles, ab fineſtres tancades, fent alli caſcuna ſon dol. Dix lo cambrer: Senyor, a la porta es vengut hu de aquells grans traydors qui ab aquel reprouat caualler viuia de Tirant lo Blanch, lo qual ha nom Pirimus, e certament deu eſſer fugit de la batailla ab ſon ſenyor, e diu que volria parlar ab la majeſtat voſtra. Dix lo Emperador: Ves, digueſ li que ſen vaja ab tota mala ventura, e ixqua de la mia terra, e que ſi yo trobe a ell ni negu de ſon meſtre, yol fare lançar de la mes alta torre que en lo palau es. E com lo Emperador dehia aqueſtes paraules, penſau lo cor de la Princeſa com ſi doblauen les dolors, car per molt mal e dan que Tirant hagues fet nol podia del tot oblidar. Com lo cambrer hagues tornada la reſpoſta al ſcuder, dix Pirimus: Per la mia fe yo no men yre, car mon ſenyor Tirant ni negu dels ſeus james feren tracio, ni ſerem noſaltres principiados de ſemblant maldat. E ſi lo Emperador no vol que parle ab la alteſa, digau a la ſenyora Princeſa que ixqua açi a la porta de la cambra, e yo li dire tals paraules que ella ne reſtara molt contenta. Lo cambrer volgue ſforçar de tornar ho a dir al Emperador, e dix tot lo que Pirimus hauia dit. Lauors lo Emperador dix a Carmeſina que ixques a parlar ab ell, mas que nol fes entrar dins la cambra. Com la Princeſa fon fora en la ſala ab la cara que ixque molt triſta, Pirimus ſe agenolla als ſeus peus, beſa li la ma, e apres feu principi a tal parlar: Senyora de gran excellencia, la mia anima ſta alterada del mudament gran que veig en la majeſtat voſtra, de tots los del palau e de la ciutat, car yo ignorant la cauſa neſtich molt admirat que no he trobat negu de quants he interrogats que mo haja volgut dir, perque haure a gracia ſingular a voſtra alteſa quem doneu plena noticia que es la cauſa: e encara ſtich mes admirat de les paraules que per part del ſenyor Emperador lo cambrer ma dites. E ſi a la majeſtat del ſenyor Emperador no li plau que aquell famos caualer mon ſenyor Tirant tingua la capitania ni faça fets dignes de glorioſa recordacio, digua mo, que preſtament ſerem fora de tot lo Imperi, e no paſſarem tants treballs ne perill, ne freturara tant fatigar les noſtres perſones: perque, ſenyora, hoynt reſpoſta de la celſitut voſtra, aquella reportare a aquell per qui ſo trames. Hoydes per la adolorida Princeſa les paraules de Pirimus, ab les lagremes als hulls li recita tot lo que lo ſcuder del Duch hauia dit. Com Pirimus hohi tan gran maleſa donas de les mans al cap, e reſponent, dix: Senyora, ſia pres aquell qui tals noues ha portat e tanta dolor ha mes en lo cor de la majeſtat del ſenyor Emperador, e voſtra, e de tota la ciutat, e prenguen a mi, e ſi Tirant no es ſtat vençedor, e no ha fet fugir lo Solda, e no ha cremat lo pont, e no te aſetjats prop lo Riu paſſats .xx. milia homens, que vull que ſien fets quarters de la mia perſona: e per major certenitat veus açi lo segell de la capitania lo qual ma dat Tirant. Com la Princeſa hohi tan glorioſa noua, ab cuytats paſſos e voluntat ſtrema entra en la cambra hon era ſon pare, e recita li tot lo que Pirimus hauia dit. Lo affligit Emperador per ſobre abundant alegria caygue de la cadira e ſmortis: feren venir los metges, e aquells lo feren tornar en ſon recort: feu entrar Pirimus perque li fes relacio de la bona noua: de continent que la ſabe feu tocar totes les campanes de la ciutat, e anaren tots a la igleſia major, e aqui feren lahors e gracies a noſtre ſenyor Deu e a la ſua ſacratiſſima mare de la gran viƈtoria que hauien obteſa. Com foren tornats al palau, lo Emperador feu poſar en fort preſo lo ſcuder que lo Duch hauia trames, e Pirimus ſupplical que preſtament fes partir les naus ab vitualles per fornir lo camp. Lendema parti Pirimus ab moltes recomandacions que ſen porta per a Tirant e per a molts altres. Tornada ſa embaixada, Tirant reſta molt admirat de les obres del Duch de Macedonia, e no cura de pus, puix la veritat era ſabuda. Lo dia que Pirimus parti, los turchs ab tota la eſperança perduda conexien que dar la batalla no era coſa fahedora per a ells, e del mal ſe deuia elegir lo menys, que valia mes ques donaſſen a preſo: e fon ſort que era reſtat ab ells aquell ſabi moro Abdalla Salomo que altra volta era ſtat trames per lo Solda per ambaixador a Tirant, e deliberaren de trametrey aquell: lo qual poſa en una lança vna touallola, e aço era ja paſſada hora baixa, e en tot lo dia paſſat no hauien menjat ſino molt poch, ni de tot aquell dia. Tirant que veu lo ſenyal feu li preſtament reſpondre. Abdalla Salomo puja alt al camp de Tirant, e preſentas dauant ell, e ab gran reuerencia e humilitat feu principi a paraules de ſemblant ſtil.