Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 127

CAPITOL CXXVII.

Com Abdalla Salomo ſplica la ſua embaxada a Tirant.

G

Ran admiracio tinch, magnanim Capita, per tu eſſer meſtre de tal meſter com no has pres lo Solda e tots quants ab ell eren, car ſi hagueſſes uſat del que la tua molta diſcrecio ha acoſtumat en fer nou podies errar. E per ſperiencia ſe moſtra que totes les coſes que has volgudes empendre te ſon vengudes axi com a deſijada fortuna li es ſtat plaſent, com no fes menys en lo animo que en la execucio. Les tues virtuts encara que no ſien en noticia de les gents fan a tembre, perque ſaps ſaluar a tu mateix e als teus: aço ſon coſes que fan augmentar la tua gloria, honor e fama. E venint al efeƈte del que vull dir, aquella miſerable de gent e yo ab ells dauant la tua clemencia cridam fam, fam. Si a la tua ſenyoria, Capita magnanim, ſera plaſent fer nos gracia de voler venir en alguna concordia, ço es que la tua clemencia e pietat los vulla perdonar la vida e ſeries reputat per glorios dins les portes dels teus enemichs. E placia a tu uſar virtuoſament ſegons tu qui eſt, e no mires lo que ells volien uſar contra tu, que hauien a fer ſegons ells qui ſon. Lo Capita feu entrar lo moro dins la ſua tenda ab tots los qui venien ab ell, e feu los dar a menjar a tots, que be ho hauien meſter. Lo Capita feu ajuſtar tots los grans ſenyors, e demanals de conſell de aqueſt fet. E tots foren de acort del que Tirant hauia dit: feren venir lo embaixador Abdalla, e Tirant li feu la reſpoſta en ſtil de ſemblants paraules: Cidi Abdalla, noſaltres no hauem hagut exercici de virtut, mas gloria induſtrioſa: pero la mia confiança es poſada en ſa valor, puix tenim cauſa de ſperimentar aƈtes mes virtuoſos de cauallers, no oblidant la ofenſa que han fet al ſenyor Emperador. E perço com veritat aduoca la mia part, confie en lo diuinal auxili, ans que paſſe molt yo dare al Solda e als altres ab les mies mans condigna pena e caſtich, com tingue titol de juſticia, per que coneguen que yo no vull fer tot lo mal que poria: ſo content que porten totes les armes offenſiues e defenſiues en mig de aquella praderia: e ells mateixs les hi porten no tots juſtats, mas de .c. en cent, e los caualls vendran apres, e axi vull ques faça. Lo embaxador pres licencia del Capita, e torna ſen, e feu complir tot lo que Tirant hauia manat. Com totes les armes foren poſades, lo Capita les feu totes pujar al camp, e apres tots los caualls. E los turchs ho tengueren a gran gracia com nols fehien morir a tots, car penſauen que encara que foſſen catius ab reſcat ne porien exir. Com no tingueren armes lo Capita los feu venir al peu de la montanya, e aquils feu dar a menjar en gran abundancia, e la ſua gent de peu los guardauen: e Tirant deualla hon ells eren, e pres tots los duchs, comtes e cauallers creſtians, e feu los pujar ab ell alt en lo camp, e feu los poſar dins vna gran tenda, e aqui eren molt ben ſeruits de tot lo que neceſſari hauien per a la humanal vida: ſi be no era plaſent a molts com lo Capita los fehia tanta honor com ells no meritaſſen be ni honor per eſſer venguts en ajuda dels moros contra chreſtians: e la gent de Tirant los ho dehien dauant. E ells conexent lo gran defalt que fet hauien ceſſauen de menjar. E en aquella forma tingue Tirant los preſoners fins que les naus foren vengudes: e lo Capita no dexaua partir prop de ſi al moro Abdalla, per les bones e diſcretes rahons que li dehia. Un dia que tots los duchs e grans ſenyors ſe leuauen de dinar, preguaren al Capita fes venir alli lo gran philoſoph Abdalla. Com fon vengut, Tirant lo pregua que digues alguna bona coſa que profitas per a tots. Com pore yo res dir que ſtich atribulat, dix lo moro, ſens hauer hi gens penſat? feu me gracia dar me ſpay fins a dema, e yo eſta nit hi penſare per que pugua millor contentar les ſenyories voſtres. Dix lo Duch de Pera: Cidi, nos pot fer lo que dius: ara que ſom be dinats hauem meſter vna poca collacio. Tirant feu portar vn drap de raç en mig de vna praderia e vn banch en que lo moro ſtigues de peus: e Tirant fehia tenir en torn de ells bona guarda de gent de cauall e de peu. Com Abdalla veu que nos podia ſcuſar dix: Puix lo ſenyor Capita mo mana, dar li he vn conſell lo qual caſcu de voſaltres lo pora pendre per a ſi. E pujant lo moro ſobre lo banch, feu principi a tal parlar.