Vés al contingut

Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 129

De Viquitexts
Sou a «Capítol 129»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CXXIX.
Com los grans ſenyors del camp de Tirant recaptaren gracia per Abdalla del Capita.


T
Ots los grans ſenyors que alli eren, vehent que tan be hauia parlat, e tants conſells bons los hauia dats, car caſcu lo podia pendre per a si, de vn acort ſe leuaren e ſupplicaren al Capita que volgues fer alguna gracia al diſcret moro. E lo Capita, qui tenia lo animo tan valeros reſponent dix: Mos ſenyors e majors de mi, a molta merçe haure a les ſenyories voſtres quem digau quina gracia volreu que li faça, que yo ſere molt content obeyr vos. E ells li regraciaren molt la ſua gracioſa offerta: e tots penſaren e hagueren per concluſio que lo major do que podia eſſer era libertat, e demanaren li lo moro Abdalla ab vn fill que tenia pres ab ell: e Tirant fon molt content per amor de tants grans ſenyors qui loy demanauen, e per contemplacio de ells li daua libertat, e .xx. daltres per amor dell. Lo cidi Abdalla lanças als ſeus peus per voler loſ hi beſar, mas lo valeros nou volgue ſoferir, ans los dona ſon comiat e tornaren ſen al ſeu camp. Apres dos dies vengueren les naus ab moltes vitualles, e apres que hagueren deſcarregat lo que portauen, lo Capita hague ſon acort ab los ſenyors, e deliberaren que tots los preſoners poſaſſen en les naus e quels portaſſen al Emperador, e axi fon fet. E foren comanats al gran Coneſtable per llur Capita, e partiren per anar al port, e com los recullien en les galeres feren los deſpullar per veure que portauen. E trobaren entre joyes e diners lo que hauien guanyat en la guerra hi de ſou paſſats .clxxx. milia ducats: car preſoner hi hauia que entre joyes e diners valia lo que portaua .x. milia ducats. E trameteren tots los diners al Capita, e aquell preſtament los feu repartir entre tots los del camp. Lo Coneſtable feu donar vela, e ab proſper vent en breus dies arribaren al port de Conſtantinoble. Lo Emperador e totes les dames ſtauen a les fineſtres mirant entrar les fuſtes. Lo Coneſtable feu traure los preſoners e portals al palau. Lo Coneſtable puja alt hon era lo Emperador, feu li reuerencia e beſali la ma e lo peu: e dites les recomandacions de part del Capita, li preſenta de part ſua tots los preſoners. Lo magnanim ſenyor los rebe ab grandiſſima alegria tenint molt gran contentacio del Capita: e poſats en bona guarda, lo Emperador feu entrar lo Coneſtable dins la ſua cambra hon era la Emperadriu e la Princeſa, e demanali del ſtat del camp, e los ſeus cauallers com ſe regien, e lo ſeu Capita en quin eſſer era poſat, ni com ſe regia ab tota la gent. Lo Coneſtable ab gran modeſtia feu reſpoſta de ſemblant ſtil.