Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 130

CAPITOL CXXX.

Com lo Coneſtable informa al Emperador del ſtat del camp.

N

O conſent la veritat eſſer callada, proſper Emperador e mon ſenyor natural, dels ſingulars aƈtes e de molta virtut que ha obrats e obra caſcun dia lo voſtre valeros Capita, encara que ab paraules ſobre poſades ver ſemblant de error hagen poſat en la majeſtat voſtra per ſguart de confuſio de alguns mal dients, volent poſar en les gents enganoſa crehença. E per ques moſtre lo ver de tals coſes recitare a la alteſa voſtra que per cauſa de algunes contradiƈtions ſobre lo camp vençut e deſconfit dels turchs, lo Marques de Sanƈt Jordi ab ſon germa lo Duch de Pera, e tots los altres auolatats, ſi penſa ſeguir fort jornada, caſi per hauer fet la majeſtat voſtra Capita nouell, e per los guanys per noſaltres hauer fets, e per ells hauer nos liberats de tant de mal qui aparellat nos ſtaua, hauent ells ſcampada la ſanch e meſes en perill les perſones e les vides. E noſaltres nos ne portam la deſferra. Empero Tirant com a Capita virtuos pacifica tot lo camp e volgue que la deſpulla fos noſtra. Dich ſenyor a voſtra alteſa ab tota veritat que teniu lo mes ſingular Capita que en lo mon ſia ſtat ni crech ſera. E no penſe la majeſtat voſtra que Alexandre, Cipio ni Anibal foſſen tan diſcrets ſauis ne ab tan ſforçat animo, ni tals cauallers com aqueſt es: mes ſap de la guerra que quants homens yo haja viſt ne hoyts nomenar: com tots nos penſam eſſer perduts, lauors ſom vencedors. Lo treball ſeu es coſa de gran admiracio. Dix lo Emperador: Quina es la ſua pratica? Dix lo Coneſtable: La majeſtat voſtra lo trobara lo mes ſolicit home del mon, amador e guardador del be publich, emparador dels deſemparats, adjudador dels malalts: ſenyor, ſi negu es nafrat a la ſua tenda los fa portar, e fals ſeruir, axi com ſi era lo cors de vn Rey, de viandes e de medecines en gran abundancia, e los metges no ſen parteixen: e yo pens que ſi noſtre Senyor li te a fer be ſol aqueſta virtut hi baſta. Digau me Coneſtable dix lo Emperador, quin recapte dona en lo camp e a la gent darmes quin ordels te? Senyor, dix lo Coneſtable, yous ho dire: Primerament con ve de mati ell fa enſellar .ij. milia roçins ſegons a qui toca la tanda: caualquen los mil tots armats com ſi hauien entrar dins en batailla: e ab aqueſts van mil homens a peu, e axi van per tot lo camp guardejant dins e defora, e aço los dura fins a mig dia. Los altres mil caualquen fins a la nit. Aquells qui deſcaualquen, penſau quels deixa deſarmar ni los roçins deſenſellar? ans tot lo dia han ſtar armats, perço que ſi algun cars los ſobre venia aquella gent fos pus preſtament a cauall que tots los altres. E com ve la nit dobla la guayta, caualquen .ij. milia lançes, e .ij. .m. homens a peu: e los altres .ij. milia ſtan armats e los caualls enſellats: e com ve a la hora de mija nit van ſen a llur inſtancia e los altres caualquen. E penſau ſenyor quel voſtre Capita en tota la nit ell dorma, ſino inceſſantment va e ſta ab la gent darmes burlant ades ab vns, ades ab altres. En tota la nit tan gran com es james lo veureu dormir ni repoſar. E moltes voltes yo loy dich que vaja a dormir e yo reſtare alli en loch ſeu, nou vol per res conſentir. E com ve que es dia clar que el ſol es exit fa tocar a miſſa, venen tots aquells ſenyors que hoyr la volen. E penſau que ſia home molt ſeremonios? no ſenyor, ſino que pendria a mi o algun altre per lo braç e fa poſar tots los magnats primers, hi ell poſas en vn raco de la tenda, e axi hou la miſſa ab molta de honor que a tots los ſenyors fa. E com la miſſa es dita, poſen ſe tots en conſell, e aqui ſaben ſi fallen vitualles al camp o no, decontinent fa prouehir a totes les coſes neceſſaries. En lo conſell no ſi parla daltra coſa ſino del ſtat del camp. Lauors lo Capita va ſen a la ſua tenda o a la primera que troba, e damunt vn banch o en terra ſobre vna cobri atzembla ſe poſara a dormir toſtemps armat e dormira dues o .iij. hores al mes, e com ſe leua toquen les trompetes, e lauors tots los magnats venen a dinar: e tots ſon ſeruits maruelloſament de moltes viandes e bones, e james ſe ſeu en taula fins que han menjat la primera vianda: yo ſtich admirat que li baſta a tants menjadors com te, a paſſades .cccc. perſones dona a menjar, e .xxx. atzembles que james no fan ſino anar e venir ab vitualles, capons e gallines, e de tantes volateries com hauer ſe poden. Lo ſeu treball e lo poch dormir es coſa admirable. Apres dinar com han feta collacio tenen altre conſell: ſi ha viles, caſtells o lochs prop de alli ques tinguen per los turchs, quina gent darmes hia meſter per conquiſtar los e quin capita hi yra, e ſi han meſter portar bombardes o artilleria, e preſtament ſi dona recapte. Seus dir, ſenyor, paſſades .lxx. places hauem recobrades: molt bona pratica ſerua lo gran Capita molt millor que no fehien ans que ell hi fos com lo Duch nos era capita. Quem direu, dix lo Emperador, de ſos parents, com ſe comporten en la guerra? Molt be, ſenyor, dix lo Coneſtable, eſta nit o dema ſera açi Diafebus ab los grans ſenyors que porta preſos. Com, dix lo Emperador, encara ni ha mes? Si, ſanƈta Maria, dix lo Coneſtable: alli ve lo Duch Dandria, e lo Duch de Melfi, e lo fill del Duch de Calabria, e molts altres comtes, barons e cauallers que venen preſos. La alegria augmenta en aquella hora molt mes que no era ſtada. Del voſtre offici de gran Coneſtable, dix lo Emperador, haus fet empediment negu? No ſenyor, dix lo Coneſtable. Ans decontinent quem hague dada vna letra de voſtra majeſtat, me dix que yo regis de mon offici axi en lo ſeu camp com en lo del Duch: e volia que lo ſeu Coneſtable que ell portaua fos lochtinent meu, que puix yo era primer en temps, raho era que fos primer en dret. Tota aqueſta guerra, ſenyor, ſta en leſforç de Tirant. Lendema Diafebus entra ab los preſoners per mig de la ciutat ab moltes trompetes e tamborinos que portaua. Lo Emperador e tot lo poble ſtauen admirats de tanta multitut de preſoners. Com foren en la plaça del palau, lo Emperador ſtaua en vna fineſtra: Diafebus li feu molt gran reuerencia humiliant ſe molt a ell, e preſtament puja alt en la cambra e beſa li la ma, apres a la Emperadriu e a la excelſa Princeſa. Com hague abraçades totes les dames torna al Emperador e dixli tot ço e quanta benediƈtio, amor e voluntat de Tirant li preſentaua. E lo clementiſſim ſenyor ab cara molt afable lo rebe. Apres li dix Diafebus: Senyor, ſupplich a la majeſtat voſtra me vulla poſar en libertat, car be es preſoner qui a preſoners guarda, com caſcu de aquells conte ſobre pujar ſon coratge de major dignitat que noblea no es, e perço, vulla la alteſa voſtra acceptar los per lo gran perill que tal comanda ab ſi porta, car ley es feta per aquell qui ſols honra baſta a conſeruar la ſua honor. Com per los entenents viſt ſera yo haja retut mon deute de fidelitat, lo que a interes de part ſeſguardara juſt o injuſt aƈte ſe nomenara e no gracia. E perque ſia viſt lo deſig meu ab lo voſtre concordes requir als notaris que men ſia feta carta publica per quen reſte memoria en ſdeuenidor. La ſenyora de gran excellencia Princeſa del imperi Grech, la egregia Stephania de Macedonia, e la virtuoſa Viuda repoſada, e la bella eloquencia de Plaer de ma vida, e la honeſta, proſpera e benauenturada de la ſenyora Emperadriu qui es font de tots los ſabers virtuoſos façen ver teſtimoni de mi, com he retut mon deute ab los preſoners enſemps. Fon leuat aƈte, e lo Emperador rebe ſos preſoners e parla molt ab Diafebus demanant li lo ſeu Capita quina honor los fehia e com los contraƈtaua, e Diafebus li recita la pratica que ab ells ſeruada hauia. Lauors lo Emperador los feu poſar dins lo palau en les mes forts torres que tenia. Com Diafebus veu temps de parlar ab la Princeſa ana a la ſua cambra e trobala ab totes les ſues dames. Com la Princeſa lo veu leuas del ſtrado e feu la via ſua: e Diafebus cuyta lo pas, e dona del genoll en la dura terra, e beſa li la ma, e dix: Aqueſta beſada es de aquell que la celſitut voſtra ha condemnat en mes fort preſo que no ſon aqueſts que yo açi he portats: e les donzelles acoſtaren ſe, e no li pogue res dir per dupte que no hoyſſen lo que diria, mas preſ lo per la ma e anaren ſe a ſeure a vna fineſtra. Com foren aſeguts la Princeſa crida Stephania: e Diafebus feu principi a vn tal parlar:

S

I la mar ſe tornaua tinta e la arena paper, yo pens no baſtaria de ſcriure lamor, la voluntat, les infinides recomendacions que aquell proſper e virtuos Tirant tramet a la majeſtat voſtra, com totes les coſes ſon viſtes per la fi, e aquella moſtra caſcu qui es, e dona premi e condamna ſegons les obres. E com amor no ſia major ſon perill, ſino atenyer hi mort o gloria per premi de caualler valeros, e no deurieu tant amar la vida quen deſconegueſſeu lamor de un tal e tan ſforçat Capita com la alteſa voſtra te, com per ſa libertat poch ateſa de aquell jorn quell vos veu. Recitare part de ſa vida illuminada no per los antichs cauallers de molta ſtima, ni per los preſents, ni encara per negunes altres. No es digna coſa negu ſia mereixedor de tan gran premi com es aqueſt de la majeſtat voſtra: e dona fi en ſon parlar. La fi de les paraules de Diafebus foren principi a la Princeſa que ab cara affable reſponent dix: Per los meus deſigs als voſtres pus manifeſts ab ſola intencio volrieu vos ſaluar, la qual es ſabuda ſols per Deu, e lo juhi dels homens ſon en les obres, per les quals vos condamnen totes les dones de honor, per ço com les coſes de mal propoſit reſten toſtemps imperfetes. Ay lo meu jerma Diafebus, yo ſere a voſaltres dada per vida, com tingau titol de bons e verdaders, no fallint vos execucio de virils cauallers del que ſen pot dir per los entenents de tot lo uniuers mon, en gloria e lahor de voſaltres. E les recomendacions quem dieu yo ſtich admirada com tan gran carregua ſobre voſtres ſpatles haueu pogut portar: empero yo les reb com de vaſalla a ſenyor, e les mies ſien doblades e vna mes. E en aqueſtes rahons entra lo Emperador e veu Diafebus que tenia grans rahons ab la filla, dix: Per los oſſos de mon pare, gentil coſa es com a les donzelles plahen hoyr les caualleries que los bons fan: e dix a ſa filla que ixques de la cambra per anar a la gran plaça del mercat, e axi fon fet. E Diafebus acompanya lo Emperador, e apres torna per acompanyar a la Emperadriu e a la Princeſa. Com foren al mercat veren alli vn gran cadafal que lo Emperador hauia fet fer, qui era tot cubert de draps de or e de ſeda. Apres que totes les dames foren aſegudes feu ſeure tots los majors de la ciutat, e mana lo Emperador que portaſſen tots los preſoners, e mana que tots ſegueſſen en terra axi los moros com los creſtians: e tots ſe aſegueren ſino lo Duch Dandria, lo qual dix: Yo he acoſtumat ſeure en ſtat real e aram voleu contraƈtar com ſclau abatut? cert no fare: la perſona me poreu ſubjutgar, mas no fareu lo cor nil poreu ſubuertir al que voleu. Com lo Emperador veu la queſtio feu venir los miniſtres de la juſticia e manals que ab mans liguades e peus lo feſſen ſeure: e axi fon fet. Com tots foren aſeguts, poſat ſcilenci en la gent, lo Emperador feu publicar vna ſentencia qui era de tenor ſeguent.