Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 131

CAPITOL CXXXI.

La ſentencia que lo Emperador dona contra los cauallers, duchs e comtes que preſos eren.

N

Os Frederich, per la diuinal gracia Emperador del imperi grech de Conſtantinoble: Seguint la ley dels noſtres glorioſos anteceſſors, a fi que la proſperitat imperial ſia conſeruada en ſon degut ſtament ab repos e benefici del Imperi e de tota la coſa publica, perque ſia notori e manifeſt a tot lo mon com aqueſts mals cauallers e infideliſſims creſtians hajen pres ſou dels infels, e ab ma armada en companya de aquells ſien venguts contra la creſtiandat per exalçar la seƈta mafometica e per deſtroyr la ſanƈta fe catholica, e han fet tot ſon poder en diſſipar aquella, no tement Deu ne la honor de aqueſt mon, ne la perdicio de la anima: e com ab gran tracio e maldat ſien venguts en la mia terra per a volerme deſpoſſehir de la mia imperial ſenyoria com mals cauallers, e impiadoſos, e malayts per la ſanƈta mare ſgleſia, ſon mereixedors de molta pena, e de eſſer deſagraduats de la art de gentileſa, e del orde de caualleria, e ſien deſnaturats de la noble part don venen, com los llurs anteceſſors ſien ſtats nobles e homens virtuoſos de gran renom e fama, com en ells ſia morta la honor de aqueſt mon per la gran maldat manifeſta que han comeſa: e atenent per les coſes deſus dites e moltes altres, diem, notificam e denunciam a tot hom generalment, e no ſens gran amaritut, dolor e compaſſio, empero per que a ells ſia caſtich, e a altres exemple, pronunciam e ſentenciam donant per traydors a tots los creſtians que açi ſon preſents, e quel los ſia feta tota aquella ſolemnitat que a ſemblants traydors com aqueſts contra Deu e lo mon es acoſtumada. Publicada la ſentencia ixqueren .xij. cauallers tots veſtits de gramalles e caperons, e lo Emperador ſe veſti axi com ells: feren los leuar de terra e pujar alt en un cadafalch, e alli los armaren, els deſagraduaren ab totes aquelles circunſtancies que als mals cauallers acoſtumen de fer, ſegon deſus en lo principi del libre es contengut. Com lo Duch Dandria ſe veu fer tal proces e de tanta infamia per a ell e als altres, e veures foragitat de tota honor de caualleria, pres tan gran alteracio que la fel li ſclata e mori de continent. Com lo Emperador lo veu mort, mana no fos ſoterrat en ſagrat, mas que fos lançat en mig de vn camp per quel menjaſſen los cans e les beſties feres. E feu los pintar en paueſos penjats cap auall ab la ſentencia ſcrita en caſcun paues, e trameſ los per totes les parts de creſtians. Com lo Papa e lo Emperador de Alamanya los veren tingueren per molt juſtificada aquella ſentencia. Com los cauallers hagueren rebuda la honor que eren merexedors tornaren los en la preſo, e dix lo Emperador: Uſem de juſticia e no hajam miſericordia de negu. Feu portar lo ſcuder del Duch de Macedonia ab groſſa cadena al coll, e preſents tots li dona ſentencia de mort e que fos penjat cap auall per la molta congoixa que li hauia feta paſſar. Com Diafebus veu lo ſcuder e hohi la ſentencia que li hauien dada de mort, e quel ſen portauen per executarlo, ana preſtament e agenollas als peus del Emperador e ſupplical molt fos de la merçe que aquell ſcuder no prengues mort perque les males gents no hagueſſen a dir que moria per hauer dit mal del ſeu Capita. E lo Emperador ab bones paraules lo detenia perque lo executaſſen. Com la Princeſa veu que Diafebus no podia res acabar per molt que ſupplicas, leuas del ſtrado e anas agenollar als peus de ſon pare, e enſemps ab Diafebus lo ſupplicaren quels donas lo home, e tampoch ho volgue conſentir. Vengue la Emperadriu e totes les donzelles e totes lo ſupplicaren. Dix lo Emperador: Qui veu james que ſentencia que fos donada per lo Conſell general ſe revocas? james ho fiu, nou fare are. La Princeſa li prenia les mans per ſcuſa de beſarles, e leuali lo anell del dit que ell no hague ſentiment, e dixli: La majeſtat voſtra, ſenyor, no es acoſtumada de uſar de tanta crueltat de fer morir negu ab tanta pena. A mi no contenten vanes paraules, dix lo Emperador, ſegons les que ell me dix, empero vos ma filla mudau li la mort a tota voſtra voluntat. La Princeſa dona lo anell a Diafebus, e aquell molt corrent ab vn roçi ana al mercat hon la juſticia ſe feya, e dona al alguazir lo anell: e Diafebus pres lo home e portal ſen a ſa poſada, que ja ſtaua en la ſcala per darli la volta. Partit Diafebus de la poſada per anar al palau, lo ſcuder cuytadament ſen ana al moneſtir de Sanct Franceſch e feu ſe frare: leixa los perills del mon e poſas al ſeruey de noſtre Senyor. Lendema apres de la ſentencia lo Emperador feu pendre tots los turchs qui de reſcat no eren, e trameſ los en altres parts per vendre, ço es en Venecia, en Cicilia, en Roma e en Italia: e los que no podien vendre baratauen los ab armes o caualls o vitualles, lo que meſter hauien. Laltre Duch ſe reſcata per .lxxx. milia ducats venecians. Lo fill del Duch de Calabria pagua .lv. milia ducats: tots los demes ſe reſcataren. Los que no tenien de que paguare fehien sagrament e homenatge de be ſeruir e lealment, donauals armes e cauall, e ſou, e feyals anar al camp. Los qui nou volien fer feyals molt be ferrar, e feyals obrar les torres de la ciutat, e dins lo palau, de que ſen ennobli molt tot. Com lo Coneſtable e Diafebus ſe hauien a partir, lo Emperador pres tant del ſeu treſor com conegue que hauia hagut del reſcat dels preſoners, e trameſ lo per ells al Capita. Lo dia ans que partiſſen, Diafebus tingue ſment com lo Emperador ſe fon retret, ell ana a la cambra de la Princeſa, e la primera que troba fon Stephania, e feu li de genoll gran reuerencia, e dix: Gentil dama, la mia bona ſort es ſtada de voſtre merce eſſer la primera ab quim ſo encontrat, hauriaus a molta gracia me feſſeu cert de voſtra beniuolença, que la mia demanda fos admeſa tendriam per home de bona ventura: ſi la fortuna mera tan fauorable me volgueſſeu fer digne queus pogues eſſer lo mes acoſtat ſeruidor, per be que yo non ſia digne ne mereixedor ateſa la gran bellea, gracia e dignitat que la merçe voſtra poſſeheix, empero amor es aquella que eguala les voluntats e al indigne fa digne de eſſer amat, com yous ame ſobre totes les dames del mon: e per vos eſſer dama de tan bon ſentiment, la fi de la mia demanda nom deu eſſer denegada. E leixau apart per voſtra virtut les paraules que preniu ſcuſant vos ab la ſenyora Princeſa, e aquella preneu en total defenſio voſtra, ſeruiu vos vn poch de les mans ſtenent les enuers mi en ſenyal de viƈtoria, per qual millor cars nous falguen, e haureu feta bona electio. E ſi lo contrari feu, lo que no es preſumidor, reportara la merçe voſtra aquella confuſio e vergonya de poch amar, e blaſmada per totes les dones donor, e totes vos daran per pena que ſiau deſagraduada de tota gentileſa, puix no voleu ſentir la gloria que de amor ſe ateny condamnant vos que ſiau exellada en la ylla dels penſaments hon nengu james troba repos. E ſi aço nom baſta que nom vullau pendre a merçe, yo publicare en lo ſtudi de caualleria a les dones e donzelles totes les requeſtes que per ma part a voſtra ſenyoria he fetes, e totes voſtres cruels e impiadoſes reſpoſtes. En vna part me comdamnau, en altra me dau ſentencia de vida, demanant a la merçe voſtra que dauant la illuſtriſſima Princeſa aquella ſia jutge qual de vos o de mi demana mes juſta cauſa: e dona fi en ſon parlar. La virtuoſa Stephania ab cara molt afable, reſponent dix: Puix la ignorancia no es digna de perdo, obriu los hulls que res no us ſcuſa, e veureu lo que les dones de honor pronunciaran contra vos, hi en molta honor mia. E dos contraris no poden ſtar enſemps, per la contrarietat que ab ſi porten: la qual demanda per vos a mi feta vos offen mes que nous fora meſter, e requer ſmena gran per reparar lo paſſat, majorment ſi lo juhi dels entenents coneixeran en vos que dieu paraules que contra la honor voſtra criden, car veig vos tan cuytat de pendre voſtra libertat. Axi com crech en alre no penſau, dupte he no vingau en major error en reparar voſtres errades en coneixença dels bons, e portar a mi ſtendre la mia gonella damunt voſtre meniſcapte. Perque vull que ſiau cert en aqueſta part no vull fer miracles en reſuſcitar vn altre Latzer com feu Jheſucriſt: empero no vull que per aço deſeſpereu de la mia poca amor, car mes es que vos no dieu ni porieu penſar, car lo major be queus conech es ignorancia que moſtrau hauer. E volent Diafebus ſatiſfer a les rahons deſus dites, vench lo cambrer del Emperador e dix a Diafebus que lo Emperador lo demanaua, e Diafebus ſupplica a Stephania que alli lo volgues ſperar que ell tornaria lo mes preſt que pogues. La gentil dama reſpos que era molt contenta de ſperarlo. Com lo Emperador veu a Diafebus dix li que ell e lo Coneſtable rebeſſen los diners dels preſoners: dix Diafebus que era content. Apres pregua molt al gran Coneſtable quels volgues rebre allegant ignorancia que no ſabia contar: e lo Emperador los mana que ans del dia que partiſſen. E Diafebus ſen torna a la cambra e troba la ſua ſenyora que ſtaua arrapada en fort penſament ab les lagremes als hulls, perço com ſabia que lo Emperador nol demanaua ſino perque partis: e Diafebus qui en tal comport la veu ſtar, preſ la aconortar, moſtrant que major dolor tenia ell de ſa partida que no fehia ella. E ſtant en aqueſtes conſolacions, entra per la cambra la Princeſa que venia de la torre del treſor en camiſa e ab faldetes de domas blanch, ab los cabells tots ſcampats per les ſpatles, e feyau per la gran calor que fehia. Com ella veu a Diafebus volgue ſen tornar: mas Diafebus li fon tan prop que no lan leixa tornar. Voleu queus digua? dix la Princeſa, de vos no mi do res, puix vos tinch en compte de jerma. Parla Plaer de ma vida e dix: Senyora, no veu voſtra alteſa la cara de Stephania, si par que haja bufat al foch, car tan vermella ſta la ſua cara com fa la roſa de maig: e yo be crech que les mans de Diafebus no han ſtat ocioſes ſtant noſaltres alt en la torre: be la podiem noſaltres ſperar que vingues, hi ella ſe ſtaua açi ab la coſa que mes ama: dolor de coſtat quet vingua, que ſi yo tingues enamorat tambe mi jugaria com voſaltres feu, mas ſo dona exorqua que no tinch res qui be vulla. Diafebus ſenyor, ſabeu a qui ame de tot mon cor e vull be? a Ypolit patge de Tirant, e ſi fos caualler encara lo volria mes. Ara yous promet, dix Diafebus, que en la primera batailla que yom trobe ell haura tota la honor de caualleria: e ſtigueren burlant per bon ſpay. Dix la Princeſa:

Voleu queus diga, jerma Diafebus, com ben ſo meſa entorn e be mirat per tots los cantons del palau e no veig a Tirant lo cor me mor, car ſi aquell yo podia veure la mia anima reſtaria aconſolada: mas ab aqueſt deſig pens quem morre ans quel veja. Empero vna coſa maconorta que encara que congoixa ne paſſe nom dol, puix ame caualler valeros complit de totes virtuts, e la part que mes me contenta es per eſſer liberal, perço com lo gran Coneſtable ha dit que te molt gran deſpeſa. Axi es dels ſenyors que tenen lo animo gran en deſpendre: en leſtat ques meten, en aquell deuen perſeuerar: e perço com yo veig Tirant que en aqueſta terra no te bens ni heretatge, no volria per res menyſcabas de ſa honor, yo li vull eſſer com a pare e mare, jermana e filla, com enamorada e muller. E perço vos lo meu jerma li portareu moltes recomandacions, e en mig de elles embolicat, que negu nou ſapia niu veja, mija caregua dor perque pugua a ſon plaer deſpendre, e perço deuallaua yo e Plaer de ma vida de peſar ho e poſar ho en ſachs: e com ſera la hora del ſopar fareu venir de la gent voſtra, e ſi yo noy so, Stephania o Plaer de ma vida vos ho daran: e direu li de ma part nos deixe de tot lo que ſia honor ſua, car la honor ſua yo tinch per mia, e com aqueſts haja deſpes yo lin dare mes, e no conſentire que ell ni los ſeus paſſen fretura de res. E ſi yo ſabia que filant al torn lo podia ſoſtenir en ſa honor, de tot cert ho faria, o ab ſanch de la mia perſona lo pugues pujar en lo mes ſuperlatiu grau, de molt bon grat ho faria ſi majut Deu, car la fi de les coſes ſdeuenidores es remeſa a la fortuna, e de vn be naix principi daltre, e la mia condicio tira totes les coſes a la ſua ſabor. E perço he fet yo que lo ſenyor Emperador li done titol de Comte, e ja veu que dix laltre dia la Viuda repoſada que ella ſabia que yo amaua a Tirant que li fes gracia del titol que tenia: tots los dies de ma vida ſere en recort de aquell mot que dix: En ſon teſtament me leixa vna tia que yo tenia vn comtat quis nomena de Sanƈt Angel, e perço yo vull que Tirant laja, ques nomene Comte de Sanƈt Angel: almenys ſi ſenten o ſaben yo ame a Tirant, ſera gran ſcuſacio mia, diran que ame vn comte, car la mia confiança poſada ſta en ſa valor. Hoynt dir Diafebus a la Princeſa paraules de tanta amor ſtigue molt admirat, e dix: Per mon Deu, ſenyora, yo nom ſent baſtant en regraciar ne ſatiſfer a les honors e proſperitats que la majeſtat voſtra fa a Tirant, per be que lo mereixer de Tirant ſia molt e mereix molt majors coſes que no ſon aqueſtes per ſes virtuts: mas ab la gracia e molta amor que la celſitut voſtra ho ha dit deu eſſer pres en molta major ſtima que no es, car diu lo prouerbi: Que no dona qui ha, mas quiu ha acoſtumat, car yo veig que les gracies ſon tals ſegons don procehixen, e lo qui a voſtra alteſa pora atenyer ſera benauenturat. E perço vos deman de gracia que yo per part de aquell famos caualler vos beſe les mans e los peus, e apres per tots quants ſom de la parentela. No pogue mes detenirſe Stephania que no parlas per la molta paſſio de amor que tenia, e dix: Nom dete lo partir per anarmen ab Diafebus ſino vergonya, la qual vergonya proceheix de meniſcapte de gentileſa, car la infamia que en ma honor faria no ſeria de neguna ſtima entre los bons, puix ab licencia de voſtra alteſa ho fes, car ab veritat enueja ma fet del que feu per aquell glorios meſtre ſeu Tirant lo bo. Donchs yo dech emitar la excellencia voſtra que faça donacio de tot quant he a Diafebus qui açi preſent es. E leuas de alli hon ſtaua e entra ſen dins la ſua cambra, eſcriui vn albara e poſal ſe en los pits, e torna en la cambra hon era la Princeſa. En aqueſt ſpay que Stephania era anada per ſcriure Diafebus ſuplica molt a la Princeſa que lay deixas beſar, e la Princeſa james hi volgue conſentir ne atorguar loy: e Diafebus torna dir a la Princeſa: Senyora, puix les noſtres voluntats ſon contraries, rahonablament ſe deu ſeguir queu ſien les obres: e de aço ve lo ques diu que quant hu no vol dos nos diſcorden. Axi ne poria pendre a noſaltres a gran culpa de la majeſtat voſtra ſi ja de lenguatge no mudau: fins açi vos ſo ſtat ſeruidor afeƈtat, car ſi la alteſa voſtra me hagues comprat per catiu no poguereu manar mes en mi que ara feyeu, e com anaua yo ab los hulls enbenats, car ſi cent vides tingues com non tingua ſino vna totes cent les auenturara ſols per fer a la majeſtat voſtra algun ſeruir per gran perill quey fos: e la celſitut voſtra no volerme contentar lo ſperit de libertat de vna poca de fruyta. Cercau de açi auant altre jerma e ſeruidor quius ſerueiſca a la deſpeſa: e no penſe mes la alteſa voſtra que james digua res a Tirant de part voſtra ni menys li portare los diners. E per preſt que ſia al camp pendre ſon comiat e tornare en la mia terra: empero encara vos dolreu algun dia de la mia abſencia. E ſtant en la fi de aqueſtes rahons lo Emperador entra per la cambra, e dix a Diafebus per que no deſempatxaua en metres apunt, que ans del dia foſſen partits. Senyor, dix Diafebus, ara en aqueſt punt vinch de la poſada e tots ſtam apparellats per partir. E lo Emperador lo trague de la cambra e portal paſſejant per lo palau a ell hi al Coneſtable recordant los del que tenien a fer. Ay triſta de mi, dix la Princeſa, en quant ſes enfelonit Diafebus, hi pens que ja no volra fer res per mi, be es mala ſort mia que tots aqueſts franceſes ſon mig deſeſperats: tu Stephania preguel ne per amor de mi que no ſtigua axi fello. Yo beu fare, dix Stephania. Parla Plaer de ma vida e dix: De be ſou ſtranya, ſenyora, en temps de tan gran neceſſitat de guerra no ſapiau conſeruar la amiſtat dels cauallers, poſen los bens e les perſones en defenſio de voſtra alteſa e de tot lo Imperi, e per vn beſar vos feu tant doyr, quin mal es lo beſar que ells en França non fan mes mencio que ſis donauen la ma: ſi a vos volien beſar ho deurieu conſentir, e encara ſius poſauen les mans dauall les faldes en aqueſt temps de gran neceſſitat, e apres que ſiau en tranquila pau fer del vici virtut: bona dona, bona dona enganada, anau, en temps de guerra ſi requiren armes, que en temps de pau noy cal baleſtes. En aqueſtes rahons noy era Stephania, mas la Princeſa ana a la cambra hon era e pregua la molt quel fes venir: car yo tinch gran dupte que no ſen vaja axi com ha dit, e ſi ell ſen va, no ſera gran admiracio que Tirant ſen vaja per amor de ell: e ſi aquell virtuos no ſen anaua per amor de mi hirien ſen molts dels altres, e penſant nos guanyar perdrem. Maſſa voleu fer be, ſenyora, dix Plaer de ma vida, noy trametau negu ſino voſtra alteſa hi vaja en ſcuſa de veure lo Emperador, e poſareu los en noues e tant preſt li paſſara la fellonia. La Princeſa ana preſtament hon era ſon pare e trobals en parlament. Con be hagueren parlat la Princeſa pres per la ma a Diafebus e pregual molt no ſtigues enujat de res. Reſpos Diafebus: Senyora, totes les ſperiencies que fer ſe poden, he enſajat a voſtra alteſa reconexent bona fe: creya vos acordarieu ab mi a perills ſdeuenidors per eſſer incerts, car tals coſes com aqueſtes mes ſtan en contentacio de viſta que en obra. A la majeſtat voſtra na pres axi com a Sent Pere que fogint per no morir en Roma per la aparicio torna coneixent ſon defalt, mijançant voler daltri: de dues coſes ſeguire la vna, beſar o comiat, e ateſa ma voluntat de mi poreu manar juſt o injuſt. Si vergonya aconſeguida per mals aƈtes fos honor, dix la Princeſa, yo ſeria la mes benauenturada donzella del mon en conſentir lo que molts deſigen: en contrari ſi honor procuras vergonya, no ſereu de res enuergonyit, com no hajau volgut ſperar aquell qui te la mia anima catiua de aquelles paraules que tan voſtre honor criden: beſar, beſar. Acabant la Princeſa les darreres paraules, Diafebus dona dels genolls en la dura terra e beſali la ma, e acoſtas a Stephania e beſa la tres voltes en la boca a honor de la Sanƈta Trinitat. Parla Stephania, e dix: Puix ab tan gran ſforç e requeſta voſtra e per manament de ma ſenyora yo us he beſat, vull que a voluntat mia prengau poſſeſſio de mi, pero de la cinta amunt: e Diafebus no fou gens pereos, poſa li de continent les mans als pits tocant li les mamelles e tot lo que pogue, e troba lalbara: e penſant que fos letra de algun altre enamorat, eſtigue parat ſens negun recort. Legiu lo que trobareu aqui ſcrit, dix Stephania: no ſtigau alienat ne ab tan gran penſament, perço que los entenents no penſen ſia tolt lo ver juhi, per lo qual vos condamnau que teniu cauſa de ſoſpita. La exelſa Princeſa pres lalbara de la ma de Diafebus e legi aquell, lo qual era del tenor ſeguent.