Vés al contingut

Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 135

De Viquitexts
Sou a «Capítol 135»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CXXXV.
Letra de batailla trameſa per lo Rey de Egipte a Tirant lo Blanch.


A
Benamar, per la permiſſio e voluntat de Deu Rey de Egipte, e vencedor de tres Reys en batailla campal, e caſcu per ſi, ço es a ſaber, lo poderos Rey de Feç, lo virtuos Rey de Botgia e lo proſper Rey de Tremice, a tu Tirant lo Blanch, Capita dels grechs: deixant tota longuea de paraules, per que pus clara ſperiencia ſia ver teſtimoni entre tu e mi, e aquell al qual la fortuna ſera fauorable puxa hauer manera de gloriarſe en lo dan o deſhonor del altre: Sobre les tues armes he viſt portar abit de donzella, moſtres ſegons la ſenyal eſſer enamorat de ella: e perque yo pugua complir vn vot que fiu dauant ma ſenyora, remet lo dit vot a la caſa de noſtre ſanƈt propheta Mafoma, la hon lo ſeu glorios cors jau, ço es, en Mecha, de requerir de batailla a tota ultrança, Rey o fill de aquell, o lo major Capita dels creſtians: e perço requir a tu per fer ſeruey a la donzella de qui ſo, e ſia quiti de mon vot ſi hi goſaras venir, de matarte o de leixar te dins la liça vençut o fe mentit: e prouare ma veritat publicament ab les mies mans, e tu valeroſament vulles defendre ta honor, com la donzella de qui ſo ſia en major grau de bellea e de virtuts e de linatge acompanyada que la tua: e lo teu cap com a vençut trametre en preſent a la ſua ſenyoria, e ſi lo teu animo pora comportar beure aqueſt calzer de la batailla, ſere molt content de la tua perſona a la mia ſaja purgar. Empero atorgant tu bona fe per aqueſt cars no tenint animo de goſarte combatre ab mi haure a venir en altre cap, e no gos dir aquell ſpantable mot tan vergonyos per aquells que amen ſa honor, e tot caualler ſen deu defendre e no reſtar en openio de gents, de ſenyores e donzelles menyſcabat de ta honor e fama, forçat es queu digua, ço es a ſaber, ab gran maldat e pus propi parlar tracio, has eſuahit dues veguades lo noſtre camp ab tanta infamia en ta honor caſi inreparable. E perço del meu bon dret ſurt vna bona ſperança obteſa e deſijada, e aço dich a fi que aƈte criminal ne ſurta ſi veurel goſareu, car Deu omnipotent no permetra que tan leig crim com es aqueſt reſte en lo mon inponit, yo a ma requeſta ſoſtenir la veritat te combatre lo meu cors contra lo teu, a peu o a cauall ſegons per ton auantatge ho volras diuiſar dauant jutge competent, combatent nos per tantes jornades fins lo hu de tu o de mi reſte mort, perço que lo teu cap pugua fer preſent dell a la ſenyora de qui so. E ſi a la preſent me volras reſpondre donant o fent donar ta reſpoſta a Egipte trompeta meu, yol haure per rebuda, lo qual baſta per a concordar nos e portar noſtra batailla a la fi que yo deſige. Dada en lo noſtre camp de la platga oriental lo primer de la luna: e pos açi mon ſigne. Rey de Egipte.