Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 136

CAPITOL CXXXVI.

Com Tirant demana de conſell als grans ſenyors del ſeu camp.

C

Om Tirant hague viſta la letra e lo contengut en aquella ajuſta tots los cauallers del camp, e preguals quel conſellaſſen que faria ne ſi faria reſpoſta a la letra, e ſi fehia reſpoſta quina tema pendria e ſi acceptaria la batailla o no. Parla primer lo Duch de Macedonia, e dix: A mi par que li deueu reſpondre per lo rim mateix, car ſegons canta lo capella li reſpon l(o) ſcola: aqueſta letra com te .ij. caps, lo primer es de la donzella, lo ſegon es del cars de tracio: e venint al primer, aqueſt es enamorat de la filla del gran Turch, e diu ſe que es bella donzella, e lo pare lay ha promeſa dar per muller com la guerra ſera finida: vejau vos en voſtra terra ſi amau donzella de gran ſtat, perço com en la letra diu donzella de gran linatge no entraſſeu en batailla ſi no tenieu tota la juſticia de voſtra part, com noſtre Senyor moſtra grans miracles en les batalles. Senyor, dix Tirant, en noſtra terra yo amaua vna viuda, pero volien dir eſſer donzella, e yo amaua la per matrimoni, hi pens ella a mi, e donam aqueſta camiſa: e desque de ſa ſenyoria parti en quants fets darmes me ſo trobat toſtemps la he portada. Reſpos lo Duch de Pera: Al parer meu noy baſta tot lo que haueu dit: aqueſta es filla del gran Ca e te .vj. Reys ſots si, ell es mes que Rey, e no es tan gran com lo Solda, mas es ſenyor de moltes terres e regnes, e lo gran Carmany es ſon vaſall. E ſabeu aqueſt Carmany quanta terra ſenyoreja? mes que no es tota la França e tota la Hiſpania alta e baixa, e per çou dich perque ſo ſtat en la ſua terra anant en Hieruſalem, e apres mogut de deuocio ani a Sanƈt Jaume de Galicia e paſſi per tota la Hiſpania: perque ſo de parer que perque voſtra querela fos mes juſta en voſtre enteniment, fantaſia ſeu de eſſer enamorat de la Princeſa noſtra ſenyora, lauors voſtra querela ſeria juſta e bona, en aqueſta part lauançarieu en dignitat hi en totes coſes: e aço vos done yo de conſell, car yo crech que aqueſta ſenyora no ha par en lo mon. No volria, dix Tirant, lo ſenyor Emperador qualque ſoſpita carregoſa penſas de mi. Dix lo Duch de Sinopoli: Quin greuge pora pendre lo Emperador de ço que es fa juſtament e ſens engan de difamacio? yo ſe be que ell ho pendra en plaer. Poſat cars que la majeſtat ſua hi prengues plaer, dix Tirant, com ho farem de la ſenyora Princeſa ſi hi trobara enuig per yo eſſer ſtranger de poca condicio ſens titol negu? Reſpos lo Duch de Calandria: No es dona ni donzella no ſe tingua a gran gloria que ſia amada de grans e de pochs: aqueſta ſenyora es de tan gran ſentiment que conexeria lo bon zel perques fa en ſi e ſen glorejara: qui pora mudar aquell orde que Deu ha mes en les coſes? Dix lo Duch de Mont ſanƈt: No es coſa noua vn Rey eſſer enamorat de vna ſotil donzella, e per contrari, vna gran Reyna de vn pobre gentilom, e deſconeixer ne pare e mare e los mes de ſa natura: aqueſta te gracia ab honeſtat cumplida, e no ſe enujara de res que façau ne digau. Dix lo Marques de Sanƈt Jordi: Capita, vos moſtrau que ignorancia es voſtra guia, e ſabut es entre los tals cauallers per amor han fet molts fets darmes, per amor de donzelles qui reſplandeixen en lo mon de glorioſa fama: en aqueſta habita dignitat e ſenyoria: qui oblida lo paſſat oblida a ſi mateix. Dix lo Marques de Ferrara: No ha res en lo mon que ſia mes plaſent a la dona que es lo amor del home, e perço no li traurieu lo peu del tapi que li pogueſſeu fer mal, e perço porta ella en ſi exellencia e virtut, e pendra plaer queu façau. Tots ſom fills de Adam e de Eua, dix lo Marques de Peixcara, es ver que fills ſon ſtats de aquells que ſon venguts a damnacio, altres a ſaluacio, pero de ma crehença dich que ſi lo noſtre Capita es vencedor ab lo nom de la Princeſa, ſera dels ſaluats, e poſat cars li poſas les mans dauall les faldes non trauria ſino honor e amor daço que va veſtida. Tirant feu pendre tots aqueſts vots e poſar per ſcrit al ſecretari perque foſſen trameſos ab la letra enſemps al Emperador, perço que ſi res de mal dehia fos dada la culpa als altres e no a ell. Hagut ſon conſell ſen ana a la ſua tenda e feu reſpoſta a la letra del Rey de Egipte, la qual era del tenor ſeguent.