Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 137

CAPITOL CXXXVII.

Reſpoſta a la letra de batailla del Rey de Egipte per lo capita Tirant.

N

O leua en res la propietat de verdader ſi atenyer poreu bona conexença e ab tals paraules penſa portar enganoſa crehença ſen moſtre lo ver: per tal yo Tirant lo Blanch, vencedor e deſtroydor de la gent pagana de aquell famos e gran Solda de Babilonia, hoc encara ſenyor de la Turquia, a tu Rey de Egipte, ſignifich: Com per la tua trompeta he rebuda vna letra tua en quem dius hauer me viſt portar ſobre les armes abit de donzella, e perque pogueſſes complir vn vot que tens fet requis a mi de batailla a tota ultrança, com de la donzella de qui eſt enamorat ſia mes virtuoſa e mes bella que la que yo ame: dich primerament del vot que has fet has encatiuada ta honor e fama, e mes propi fora que hagueſſes votat de ſtar .x. anys en la caſa de Mecha fent ſmena de tos peccats, los quals ſon abominables a Deu e al mon. A tot lo mon es cert e manifeſt que la donzella de qui yom nomene ſeruidor en lo mon no ha par axi en bellea, en dignitat e exellencia virtuoſa mes que tot altra, de linatge, gracia e ſaber exelleix a totes quantes na en lo mon. Sabut es com tu ames la filla del gran Turch e yo la del Emperador, la tua mora, la mia creſtiana, la tua te siſma, la mia criſma: per tot ſeria aqueſta jutgada per millor e de major dignitat, que la tua no ſeria digna de deſcalçar li la ſabata del ſeu peu a la ſua gran exellencia. E dius que lo meu cap com a vençut trametras en preſent a la donzella de qui eſt? reſponch te que a preſent noy conſent, car freturam faria per a vençre a tu e als teus. Poſat cars fos axi com dius, tal preſent no deu hauer loch ni deu eſſer do de gran preu perço com ſeria dome vençut. Pero yo prometi a la majeſtat de la ſenyora Princeſa, yo venint en viſta de voſaltres vençre .iiij. batailles, e la çinquena apreſonar vn Rey e portarlo dauant ſa majeſtat, e ab lo braç armat li fare preſent de la mia ſpaſa perço com ſera dome vençedor. E no es dona ni donzella que ſia de valor te degua tenir ſtima de res, perço que fas preſent de coſa morta e de vençut, e yo no la fas ſino de vençedor. Venint al efeƈte del que vull dir, dius yo hauer deſconfit dues voltes lo voſtre camp ab maldat e tracio, dich lo Emperador roma feu vna ley dient qualſeuulla qui nomenas al altre traydor, reſpongues que mentia, e açot do per reſpoſta. Pero la tua boca bandejada es de veritat, e perque ſia viſta en tot la culpa del teu mal parlar, car ço que yo he fet es ſtat fet juſtament e bona, conegut per cauallers enteſos aquells qui darmes ſaben, hoc encara les dones de honor ho diran ſin ſeran demanades que yo no he feta tracio neguna, ans he ſeguit aquell gentil ſtil e coſtum que orde de caualleria demana en ſemblants fets de guerra. E ſi yo per abtea e per eſſer mes deſtre que voſaltres, quina infamia me pot eſſer aplicada en ma honor e fama? Si yo hagues feta alguna obligacio de paraula o per ſcrit, en tal cars hauria loch la tua demanda: Perque yo Tirant lo Blanch en nom de noſtre Senyor e de la ſua ſacratiſſima Mare, e de madama Carmeſina, defenent mon dret, ma honor e fama accepte voſtra requeſta a tota ultrança, e per la facultat per dret darmes a mi com a requeſt es dada e encara per tu a mi atorguada, diuis fer la batalla a cauall, ab armes defenſiues caſcu a ſa voluntat, tals com ſon acoſtumades de portar en guerra, ſens falſa maeſtria. Les armes offenſiues vna lança de larguaria de .xiiij. palms, la gruxa caſcu a ſa voluntat, lo ferro de larguaria de .iiij. dits perque nos pugua rompre, ſpaſa de .v. palms del pom fins a la punta, acha de vna ma, dagua de tres palms e mig; los caualls encubertats de ço que caſcu mills li parra de cubertes de cuyro o de loriga, teſtera de acer ſens ſpaſa ne altra maeſtria, sella de guerra ab ſtreps deſligats. Concordes de noſtra batailla, venint al jutge dieu competent, qui ſera dit jutge competent? ton Rey a qui eſt tengut de feeltat, e ſim ſeria yo al meu, e tu moro e yo creſtia, qui ſera aqueſt jutge competent? Si vols dir anem per lo mon a cercar jutge, aço poras tu be fer, car yo nou poria fer que hagues a leixar lo gouern de tants duchs, comtes e marqueſos, los quals ſon ſots la mia Capitania, e yo ſo caualler que nom contente darmes hon es duptoſa la execucio. Si vols dir lo Solda lans aſegurara, dich te que qui no ha fe no pot donar fe. Qui ſegura a mi, ſi yo venç tu dins en la liça e de la tua perſona yo fes a mes voluntats, que yo pogues tornar dins les mies tendes? Si dius vendras açi dins lo noſtre camp nou faces, ço que yo no volria per a mi nou vull per a tu. Hauent tu de mi lo que deſiges quit pot aſegurar de mos parents e amichs tu tornaſſes dins lo teu camp? Pero yot dare remey e auis en que poras complir ton deſig. A tots es notori ſtant voſaltres ab tot lo voſtre poder tenint aſetjat lo illuſtre Duch de Macedonia, yo ani a cercar a voſaltres eus deſconfi, e obtengui la gloria e honor de tants Reys coronats. Apres voſaltres vengues a cercar a mi e vencius, fiu fugir a tots aquells qui ab ſuperbia e vanagloria ſe nomenen vençedors de tres Reys en batailla campal e caſcu per ſi: donchs raho vol e demana yo torne a cercar a voſaltres, puix a mi toca la tanda. Promet a Deu, e a la ſenyora de que ſo, e a la honor de caualleria que a .xx. dies de agoſt, .iiij. dies ans o .iiij. dies apres ſere en la platge oriental dauant lo voſtre camp ab tot lo major poder que pore per dar batailla ſi la volreu, e lauors poras complir ton deſig, e no poras dir que ab tracio e maldat ho haja fet: com lo teu cartell ſia tacat de vils paraules, no cur reſpondre perque de viltat ab tu no vull contendre, te leixe en la tua gloria. E perque ſia viſt de ara auant de dones e de donzelles e per los cauallers de honor mon deſcarrech, te tramet la preſent per Egipte trompeta teu partida per A. B. C. ſcrita de la mia ma e segellada ab segell de mes armes. En lo camp nomenat Tranſimeno a .v. de agoſt.

Tirant lo Blanch.