Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 139

CAPITOL CXXXIX.

La reſpoſta que Tirant feu al Duch de Macedonia.

S

I creheu que per eſſer antichs voſtres mals aƈtes ſien fora de la memoria de les gents, e que ſens fer ſmena del voſtre mal viure que ſiau habilitat, mal creheu: e ja per tolreus de hauer a hoyr alguna part de voſtres glorioſes aƈtes, e de repreſentar a mi la legea de aquells, prou clarament ſe moſtra yo hauer vos comportat les coſes que caſcun jorn vos deixau dir de mi. No ab plaer meu dire lo menys que pore tant per no ſullarme la boca, quant per alguns ſguarts coneixereu vos hauer la lengua laugera. En lo que a mi ſera reduynt algunes coſes a memoria, yo no ſeria ſtat aquell qui talli les correges del bacinet de aquell glorios Princep fill del Emperador, ni li doni lo primer colp al cap de que li fonch forçat paſſar de aqueſta preſent vida en laltra. No ſo yo ſtat aquell qui ſots la mia bandera ſien morts tants duchs, comtes e marqueſos, e barons e infinits altres cauallers e gent de peu mes que no ſon reſtats en tot lo Imperi: e perço nomenen a vos perdedor de batailles, com no ſia ſtada ſol vna batailla vos hauer vençuda, e tot per culpa voſtra, ne haueu gens ſtimada voſtra honor com ſia la mes cara coſa que los cauallers tinguen. No ſo yo aquell qui he perdut lo comtat Dalbi, ni lo ducat de Macedonia que no es voſtre. Haueu perdut la ciutat de Capadocia ab tota la provincia qui es major que tot lo Imperi grech. E ſi ſeny hagueſſeu no deurieu viure en habit de caualleria entre gents quius conegueſſen. E penſau quels grechs vos tinguen per fel a la patria? mal feu de hauer tal penſament: ſi ſabieu en quina poſſeſſio vos tenen ſi be nous ho goſen dir. Tirada la temor que tenir ſolieu ſes girat lo voſtre coratge en fer tracions domeſtiques. Ley es per los noſtres paſſats, qui mal vol hoyr primer la de dir. E ſi lo peccat fos merçe e no fes deſeruir al ſenyor Emperador e a la ſenyora Emperadriu e a la virtuoſa Princeſa, altrament yo banyara les mies mans en la mes pura ſanch que en lo voſtre cors es: mas yo tinch confiança en Deu, que les dones que per cauſa voſtra ſon fetes vidues, e los homens morts qui dauant Deu cridan juſticia men venjaran de vos dient que yo volia vendre la noſtra oſt per preu de moneda. Aço es vna gran maldat que haueu forjada ſegons vos farieu. E nous vull mes dir ſino deixar vos ab voſtra falſa opinio. Aconort me de vna coſa, ço es, yo parle ab veritat e ſere cregut, e vos entrau ab la falſia e maldat que de ſi es auorrida. Lo ſecretari hoynt totes aqueſtes rahons les mes per ſcrit per a lendema que volia partir: pero eſſent dins la tenda hon dehien la miſſa, lo Capita dix a tots en general: Senyors molt illuſtres, egregis e magnifichs, ja per aço no reſtara la promeſa per mi feta no vingua en la valor. Prech a tots, per lo poder a mi donat per la majeſtat del ſenyor Emperador, tots a la jornada ſiau preſts per donar batailla. Reſpos lo Duch de Macedonia: Tirant, pus ſegur vos ſeria vos poſaſſeu a dormir que no penſar en les follies que feu, car de tot cert yo noy hire ne negu dels meus, e pens que tots los altres faran axi com yo fare, e no ſera negu vos obeheixca en res, car lo voſtre regiment no fa per noſaltres: car no es de admirar que nous vullen obehir per lo voſtre guſt que ab ſi amargor porta, e per tolreus tota error tan embolicat vos hi veig, dire altra veguada: Si hagueſſeu ſpecificat com lo regiment vos fon donat foſſem ſtats demanats yo ab los altres, voſtra demanda haguera loch per lo preſent ab tota egualtat. Nous ſou volgut contentar de aço en gran carrech e culpa voſtra, e per lo proces fet entre vos e mi es mija que deſcobre en tot la culpa voſtra mes en aquell com a ignorant que com a ben aconſellat per vos. Remetau la moſtra de noſtra diferencia als enteſos cauallers de tal meſter, e ſi nou feu, ab quanta vergonya voſtra haueu verificat les mies profertes e les profecies que de açi ſortiran, perque vergonya o ira es e ſera prou venge e contentacio del meu ſperit. Reſpos Tirant: No es dat a mi lo pledejar en temps de batailles, e les mies mans ſon treballades en altres coſes de mes neceſſitat a la honor que no es ſcriure per a pledejar. A mi ſtaria mal que hauent aconſellat a altri no conſellas be a mi mateix. E no es james viſt home de noſtra caſa haja donat loch de poſar ſa honor en diſputa, e yo ab la ajuda de Deu ho vull conſeruar tant com en mi ſia. Del meu regiment fins ara a mi atorguat no penſeu gran alegria haja yo haguda, car al començament nou cerqui niu procuri fos donat a mi: e ſi hi ſo ſtat poſat en alguns guanys no n'he demanats, mas al meu ſperit leal continues anſies e treballs, e perque los duchs e princeps ſien ſtats ſots la mia gouernacio ſans e ſegurs: e pens en lo meu regiment no he fallit en alguna coſa per engan o negligencia de que pugua hauer reprenſio. Empero en la eleƈtio per la majeſtat del ſenyor Emperador a mi feta voſtre conſentiment no fon demanat, nous ne deueu admirar com lauors no foſſeu ab la alta majeſtat. Per tal que negu no pens que de tal regiment yo ſia molt cobejos, plau me altre ſia elet, en la eleƈtio del qual toſtemps ſere aparellat. E dieu que la noſtra oſt ſens voſtre conſell no pot donar batailla? forçat es: lo dia per mi aſignat ſere en viſta dels enemichs, e ſi negu de ſon grat ſeguir nom volra yo ab los meus, que fallir nom poran, e aquells que per mi ſon venguts del gran Meſtre de Rodes, yo hire axi com profert he, e ab la ajuda de Deu dells ſere vençedor. O Duch, ſi temor haureu de veure ſemblant batailla, la qual als odioſos ſera gran ſpant e major terror, reſtau dins lo camp ab los petits patges e ab tots aquells qui ſon fets inutils e afollats de ſes perſones. Axis partiren aquell dia. Lendema lo Capita feu ſonar les trompetes exit de la miſſa, e tots los grans ſenyors eren alli, e lo Capita dix: Molt illuſtres, egregis e magnifichs ſenyors, les ſenyories voſtres qui ab mi lo carrech enſemps de aqueſta guerra portam, com per manament de la majeſtat del ſenyor Emperador he tengut aqueſt regiment lo qual ab molts grans treballs molts dies he ſuat çercant bones vies ab tota ma penſa e ſforç ſots la mia gouernacio o capitania ab ſalut de tots foſſeu regits, e ara puix al Duch de Macedonia plau yo deixe la Capitania, e per conſolacio mia, puix ſom en aqueſta part ſegurs de noſtres enemichs, egual coſa es, los fets de molts no deu hom leixar tot en hu, ans caſcu deu pendre part del carrech del regiment del qual tant de temps le comportat ab molts treballs e continues anſies ſens que negun profit no atribuhia a mi, mas feyau tot per ſeruir a la majeſtat del ſenyor Emperador: façam eleƈtio de algun altre que ſia mes diſpoſt de mi. E no penſe la ſenyoria de voſaltres yo faça de aço mudament negu nim tingua per agreujat, ans vull viure e morir en companyia voſtra per ſeruir la majeſtat del ſenyor Emperador: qualſeuulla de voſaltres me pora hauer com a jerma, e ſi menys volreu ſere preſt obeyr vos, e no leixare lo ſeruey del dit ſenyor tant com la conqueſta dure. Nol deixa mes parlar lo Marques de Sanƈt Jordi no podent comportar hoyr tals paraules, ſino que ſens conuidar ſe ab los altres que feu principi de vn tal parlar: Per mon Deu, Capita, yo nous fallire en res que de honor ſia: atenyeu la promeſa la qual haueu feta al Rey de Egipte, car yo hire ab vos, e ſi no puch armat ſino en camiſa, e axi entrare en la batailla, altrament anar no podia. E fas vot ſolemne al ſenyor ſanƈt Jordi que ſi negu accepta la Capitanya ſens ſpres manament de la majeſtat del ſenyor Emperador, de yo ab les mies propies mans lo fare morir. Tirant es noſtre Capita per lo ſenyor Emperador a noſaltres dat que deguam obeyr lo axi com la ſua propia perſona. Dix lo Duch de Pera: Senyor Capita, manau a noſaltres que voleu que façam: ſi dieu que matem al Duch de Macedonia doneu lo carrech a mi e veureu en quant ſera fet. Qui ſera aquell qui tal Capitania degua acceptar, dix lo Duch de Sinopoli, yo ab la mia ſpaſa, la qual james perdona com la tinch nua en la ma, yo nol parteſca del cap fins a la cinta. Reſpos lo Duch de Calandria: Yous fas certs a tots en general e a caſcu per ſi, que ſi diferencies negunes moueu ni altres coſes feu ſino del que ſom obligats per manament del Emperador qualſeuulla duch, comte o marques, yo hoyre qui dira que Tirant deixe la Capitania e laceptara, yo de les mies mans li tolre la vida. Yo no he parlat, dix lo Duch de Monſanƈt, pero per lo juhi de mal parlar del Duch de Macedonia, prou clarament ſe moſtra ell eſſer confes e fementit dels leigs caſſos per ell poſats en la honor e fama del noſtre capita Tirant. Leuas en alt lo Marques de Sanƈt Marco e puja ſobre vn banch, tira la ſpaſa e dix: Qui moura altres partits ixqua auant, que yol combatre en preſencia de tots a bella ultrança: que Tirant no ſia noſtre Capita juſt, bo e verdader, e no ha fet res de tot lo que lo Duch de Macedonia li ha poſat, ans es vna gran maldat, la qual injuſtament li es ſtada impoſada, e ſi ara no ſen fa lo ver juhi moſtraran que laltre mon ſe determene aqueſt fet. Lo marques de Ferrara en alt cridant, dix: Yo vull que tot hom hoya e ſapia que com lo Duch de Macedonia perde la darrera batailla, que les dones e donzelles en la gran plaça del mercat de la ciutat de Conſtantinoble cridauen a grans crits: Hon es aquell temeros Duch de Macedonia perdedor de batailles, eſcampador de la ſanch grega de cauallers e de gentils homens? hon es aquell confus e abatut caualler? tolguam li la vida puix ell nos ha tolt la lum dels noſtres hulls e les coſes que noſaltres mes amauem en aqueſt mon, dehien ſegons que al enemich caſcu es ſforçat de dir. E planyeu com lo voſtre cors mort dins vna taut deuia eſſer portat en aquell loch hon les dones cridauen, aqueſta era la voſtra honrada ſepultura: e fent ho axi reſtareu viu e ab honoroſa fama, e ara viuint ſou mes que mort: tot aço vos es ſeguit per la legea de voſtre mal parlar. Pres ſe a dir lo Comte de Aygues viues: Declarada la cauſa per aquell qui es noſtre natural ſenyor ab ſon ſacre Conſell ha donat a Tirant la capitanya e gouernacio de tot lo Imperi, queus mou a vos, Duch de Macedonia, per turbar noſtre Capita e poſar nos a tots quants açi ſom en deuis, perſeuerant en voſtra vergonyoſa porfidia, la fi de la qual es per vos molt poch temuda? E yo nom puch tant acoſtar donant vos de mon eſſer, com vos fugiu a la vera execucio de la raho, volent ço que nous es dat, eus ſou ſcalfat en voſtra virtut: e ſi conſiderau la fi de aquella, e don conegueren lo ſeu naximent, ſi dels cauallers que teniu per conſellers voſtres nols deu eſſer donada fe perço com ſon fets enemichs per lo regiment que perdut han, car no es bon teſtimoni contra lo pare lo capital enemich puix de ell ha ſegut aduerſari, e no venir en error de tal Capita com tenim: not vença la yra, perque ell dara a tu ſalua del dret que ha, per be noy ſia tengut. Aqueſt excelleix Heƈtor, es conquiſtador de la fama, ſcampador de la ſanch horrible. Viuen los paſſats per glorioſa fama, moren los vençuts per treballoſa vida: e ſi algu volra dir lo contrari yol fare eſſer confes de la ſua gran malea, car Deu no permetra quen tan leig crim com lo Duch de Macedonia ha leuat al noſtre Capita, lo qual es juſt, bo e verdader, reſte en lo mon imponit per que a vos ſia caſtich e als altres exemple. Calla e no dix pus. Reſpos lo Duch de Macedonia dreçant les noues al Marques de Sanƈt Jordi: Sius erre lo nom ab aqueſt titol de caualler de tot en tot a voſtres aƈtes contrari, ſiau ben cert que perço no ignore aquell quius es degudament mes propi nom: ans ſi res dich que perjudique en voſtra honor, ſemblants paraules penſen los enteſos que aço hoyran no es de mon coſtum, mas per lo voſtre deſaforat defalt, tal que ſol de parlar les orelles dels entenents e de dones de honor ſen offenen, la qual no conſent a mal grat meu que en aqueſt cars la lengua ſallimite. No trobe raho neguna per hon de vos oblidat ſia me degues baratar per Tirant paraules ab afeƈtio demoſtrades: e vos me dieu e moſtrau quem teniu tan conſtret e ſubjugat que no dire les fiƈtes e fraudulents maleſes voſtres. E hon ſon ara les innumerables promeſes, jures e ſagraments que vos ab falſa diſimulacio e enganoſa haueu rahonat? pero nom tinch admiracio, puix veig que us es coſa natural que lo fill ſia tal com lo pare, per les maleſes que haueu fetes a mi, car los voſtres mals aƈtes ſon tan notoris entre cauallers e dones de honor, en ſpecial en la noſtra ciutat de Conſtantinoble, que deixades totes altres coſes en los ſolaços ne fan burla com ſe recorden de la maleſa quem haueu feta: e yo mogut de pietat de les congoixes quem donau nom cur de dir la voſtra reprouada natura: lo callar vos ſeria mes profitos. O duchs, comtes e marqueſos, dix lo comte Pleguamans, puix lo Duch de Macedonia es ja fora de la tenda, hoyu me per voſtra nobleſa e no vullau condemnar a negu ſens hoyrlo, e dau crehença a la mia relacio, perquem par que determenau en dar batailla, lo que no deurieu fer, mas voleu ab importunitat moſtrar mes animos ſobre coſa morta, que deſijos de capitania ab honor, al Duch pertany e altri no. E ſi aquell mal nom tan diforme e abominable, en ſpecial als cauallers, lo qual vos Tirant deſijau hoyr, yo bonament vos pogues dir, ja fora fet: empero no vull ab ſpecie alguna de ſuperbia perdre Deu e la juſticia quel Duch de Macedonia te, la qual es de ſa part. E de tan gran carrech incomportable ſeria fora la virtut voſtra, deixant vos la Capitania, puix no ignorau tenir molts miradors. Penſau en los fets qui ſon aquells quius han acuſar o ſcuſar, e la gloria no ſta en parenceria de paraules, mas en execucio de be a fer. Puix veren que lo Duch ſen era anat, Tirant no volgue conſentir que negu mes parlas ni feſſen mencio de les rahons que hauia dites lo Comte, ſino que caſcu ſen torna a ſon aleujament, deixant lo libre de recitar dells, ſino ques poſaren tots en orde per al dia aſignat de la batailla. E torna a recitar del Emperador, qui ſtaua ab ineſtimable deſig de ſaber noues del camp, e veya venir .vij. naus a la vela. Com foren aplegades, ſabe com venien de Cicilia e portauen quatre milia homens darmes e molts caualls, los quals trametia lo Rey de Cicilia nouell e fon ne cauſa lo que ara recitare: Lo Rey de Sicilia, ſegons ja deſſus es ſtat dit, tenia lo fill major en França caſat ab vna filla del Rey de França, e per ell eſſer molt diſcret e virtuos lo ſogre nol lexaua partir de la ſua cort per la grandiſſima amor que li portaua: ſeguis que enmalalti, e de aquella mori. Com lo Rey de Cicilia ſon pare ſabe la ſua mort ne feu molt gran dol. Laltre fill ques era fet frare no volgue lexar la religio per eſſer Rey apres la mort del pare. Lo Rey de aço pres gran alteracio com lo fill nol volia obeyr que dona del cap al lit, e tenint ſe per mort ordena de la ſua anima e del Regne, e en ſon teſtament lexa hereua la filla muller de Phelip. Com Phelip ſe veu Rey fon en recort del be e honor que Tirant li hauia fet, dellibera de paſſar ab tot lo major poder que pogues en ajuda de Tirant: e la Reyna ſa muller e per tots los del Regne fon ſuplicat que noy anas aquel any per quant la Reyna era prenyada. E ell vehent lo gran contraſt que li feyen li fon forçat de reſtar, e trameſ hi en loch ſeu per capita lo Duch de Mecina ab cinch milia homens entre de peu e de cauall: e la Reyna per la noticia que hauia haguda ab Tirant trameſ lin dos milia, e feu ne capita al ſenyor de la Pantanalea. Aplegats que foren en Conſtantinoble ixqueren en terra, e lo primer home que trobaren fon lo ſecretari qui del camp venia e portaua letres del Rey de Egipte, e de Tirant, e los conſells dels ſenyors lo vot de caſcu de tots los qui parlat hauien en fauor de Tirant, de tot hauia fet vn proces per moſtrar al Emperador. E ans que aplegaſſen al palau li dix lo Duch de Mecina: Caualler, ſi Deu vos preſt en lo mon e us deixe complir lo que voſtre cor deſija, digau me hon es aquell famos caualler ple de tanta virtut, Tirant lo Blanch, capita dels grechs, en qual ciutat es la ſua habitacio? Lo meu ſenyor, dix lo ſecretari, la ſen[y]oria voſtra trobara aqueix famos caualler que demanau en los camps, que no te loch, vila ne ciutat per habitacio: e ara lo he lexat que te les ſues tendes parades dauant los turchs prop lo riu nomenat Tranſimeno. Que ſi fa en la ſua cort? dix lo ſenyor de la Pantanalea, ſon homens de deport e de plaer? Si ſanƈta Maria, dix lo ſecretari: primerament trobareu a la porta de la ſua tenda clemencia que a tots contenta: pujant vn ſcalo coneix quals ſon bons o mals, e ſab de quals deu hom fer bon mercat, e ſab jutjar ab ſeny e diſcrecio. E aqueſta es la coſa que mes val a tot hom que te capitania real e ſobre tots deuria regnar. E james ſe corromp per prechs, per manaces ni per diners. Encara te altra bondat, que dona tot quant ha e hu reparteix tot entre la gent, e no procura per a ſi res que puga hauer. Aquell no es dit liberal que vol molts bens donar volent guardar quant puxa mes hauer, e de aqueſt dich yo liberal qui res no vol guardar, ni vol penſar que de res puga traure lo cabal, e com no te res que donar als requeridors preſtament ſe deſpulla tot lo que viſt. Com lo amich ha meſter res de ſa perſona liberalment loy dona, que puga manar e fer della a totes ſes voluntats, en mal y en be ho pot ben fer e ordenar: e ſi de altra coſa nols pot ſeruir la voluntat noy fall. E de aço queus dich per tot lo mon ſen parla: e ſi parlau de noblea, de ardiment e de gentilea, en lo mon no te par. Entre noſaltres prou clarament es manifeſt, e per ſperiencia ſe moſtren les grans viƈtories que ha hagudes e ha caſcun dia contra los turchs. E es molt alegre ab ſos amichs donant los delits, ab meniſtres dancen e ballen entre dones: es molt afable a totes gents e de cor molt fort que no te temor de res. En les ſues tendes los vns luyten, los altres ſalten, e juguen los huns a taules, los altres a eſcachs, los huns ſe fan folls, los altres aſenats, los huns parlen de guerra, los altres de amors, los huns ſonen laut, los altres arpa, huns mija viula, altres flautes, e cantar a tres veus per art de muſica. No es negu qui en plaer puga penſar que alli nol trobe ab lo noſtre Capita. Aqueſt honra millor a Deu que home que yo haja viſt de qualſeuulla nacio, e ſi mil barons enſemps li venen tots dauant, a tots ſab honrar que tots ſen van contents dell: honra molt los ſeus e mes la gent ſtranya. Dos barons de Alamanya de aquells qui han poder de elegir Emperador pochs dies ha foren açi, e com ſen partiren volgueren dir que no hauien viſt james home ab tanta afabilitat. Lo ſecretari pres comiat dells, e com fon alt en lo palau troba lo Emperador: hague gran plaer com lo veu, e demanali preſtament lo camp com ſtaua, ni ſiy fallie vitualles o altra coſa. Lo ſecretari reſpos diſcretament: Senyor, a preſent nons fall que menjar ſino quens fall amor e honor, e calla que no dix mes. Lo Emperador feu leuar preſtament les taules, e lo ſecretari per orde li dona les ſcriptures que portaua. La primera li dona la letra del Rey de Egipte, la ſegona lo conſell dels Duchs. Giras enuers ſa filla e dix li: Carmeſina, volen dir los meus cauallers Tirant eſſer enamorat voſtre. Ella de vergonya torna tal com vna roſa, e ſtigue bon ſpay que no pogue reſpondre com preſa de temeroſa vergonya, e cobrat animo dix: Senyor, tant com Tirant ſera vençedor be ſo contenta que los virtuoſos cauallers ſien enamorats de mi: e com aquell ſia caualler de tanta virtut e animo, vencedor de batailles qui aterra les forces dels Reys turchs, e no tem los ſubtils engans del Duch de Macedonia, no conſenta la majeſtat voſtra les laugers enganoſes paraules de aquells qui mal volen dir: yol ame domeſticament axi com faç als altres: yo le perdut de viſta, mas nom ſo oferta a ell, e lo meu penſament es molt luny de tal fet. E ſi la alteſa voſtra, ſenyor, te ſentiment de tal fet nos deu aſegurar, e nom deueu condemnar ſens ſaber per mes la veritat, e no deurieu per la duptoſa error condemnar la filla qui tant vos ama, car amor ha acoſtumat vençre la temor, mas Deu juſt ha ben prouehit a la mia caſtedat: e los meus pits ſon tornats mes frets quel gel, que la majeſtat voſtra hagues a creure tal de mi? No, ma filla, dix lo Emperador, que nou dien en aqueixa intencio: legiu açi e veureu los vots dels cauallers. Com los hague leſts lo ſeu ſperit repoſa, e giras deuers Stephania, e dix li: No penſes tu que maja reſtada gens de ſanch en la mia perſona, car lo meu penſament fon que lo noſtre fet no fos ſtat deſcubert, e lo diable qui es tan ginyos qui ma fet dar los diners, car lo quiu fa fer ho deſcobre, lo meu crim qui es de hauer ſocorregut a Tirant es crim meritori perque es de moneda, e deu eſſer pres a la fi ques fa com ſia aƈte de caritat. Dix Stephania: Senyora, lo que la alteſa voſtra ha fet es aƈte de virtut, perço com deu hom ſocorrer a les perſones que hom vol be, e les coſes deuen eſſer jutgades ſegons a la bona intencio a ques fan, car vos no amau al virtuos Tirant ſino per licit matrimoni: e yo be conegui la ſtrema paſſio que a la anima de voſtra alteſa hauia robada la diſcrecio en lo principi quant lo Emperador vos dix que vos amaueu a Tirant. E ſtant en aqueſtes rahons entraren los barons cicilians e feren reuerencia al Emperador, e ell los rebe ab cara molt affable fent los molta de honor: recitaren li la cauſa de la llur venguda, e donaren li les letres de la pau e confederacio antigua e de la preſent. Lo Emperador los accepta e ferma tot lo que ells volgueren. Deixals alli a rahons ab la Emperadriu e ab ſa filla Carmeſina, e mana quels foſſen donades molt belles poſades e tot lo que meſter hagueſſen. Lo Emperador ſen entra en lo Conſell, e los cauallers cicilians ſtauen admirats de la ſtrema bellea de la Princeſa. E lo ſenyor de la Pantanalea feu principi a paraules de ſemblant ſtil.