Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 140

CAPITOL CXL.

Lo rahonament que lo ſenyor de la Pantanalea feu a la Princeſa.

C

Larament, ſenyora, ſe moſtra per ſperiencia manifeſta que natura no podia mes altament obrar que ha fet en la gran ſingularitat de la bellea que la majeſtat voſtra poſſeheix, que per aquella vinch ara en noticia quanta es la gloria que los benauenturats ſanƈts ſenten en paradis en contemplar la diuina eſſencia, ſegons es ſcrit en la ſanƈta Scriptura que diu lo pſalmiſta endreçant la ſua raho a Jheſucriſt: Senyor, aquell qui ſta dauant los teus hulls, mil anys ſon axi com lo dia dayr qui es paſſat. Per mon Deu, ſenyora, yo ſo be cert ſi tots los dies de ma vida los qui ſon paſſats e los qui ſon per a venir ſi yo ſtaua dauant la majeſtat voſtra axi com ara ſtich, no axi com diu lo pſalmiſta dayr qui es paſſat, car maſſa es lonch temps, mas la hora que ara es de preſent, car axi com als que ſtan en pena poch temps los par que ſia molt, axi lo qui ſta en plaer no li corre lo temps, axi com fa ara a mi. E qui de açi me fara partir poca ſia la ſua vida e ſalut, e poca ſia la ſua bondat e virtut, e per lo mon vaja vagabunt e que james atengua a port ſaluador. En lo noſtre regne es declarada la gran bellea de voſtra majeſtat, e per los voſtres virtuoſos aƈtes haueu refeta la militar ſcola la qual era perduda: e a mi par que la preſencia de la celſitut voſtra gran part auança al que en lahor hauia hoyt, acompanyada de molta gracia e ſaber infinit, que en lo mon es tanta la ſtima voſtra que per deeſſa vos podeu fer nomenar: impoſſible ſeria poder recitar les grans ſingularitats que en la alteſa voſtra tinch conegudes, em tinch per benauenturat ſol per hauer vos viſta. En aquell punt lo Emperador entra per la cambra, e la Princeſa no li pogue reſpondre ni ſatiſfer lo que dit li hauia. Lo Emperador ſtigue alli vn poch parlant ab ells de la guerra e de altres coſes. Com al Duch de Mecina li paregue hora de anar a la poſada, prengueren licencia del Emperador e de les dames. Com foren dins la poſada trobaren lo ſopar molt be aparellat, lo qual lo Emperador hauia fet fer. Com foren partits dix lo Emperador a tots los qui alli ab ell eren: Voſaltres hoys james dir ni en canoniques nos lig que capita qui a altre ſeruis, parents o amichs li trameteſſen gent en valença ſua? Es coſa de gran admiracio, e perço ſo yo molt obliguat a Tirant que .x. milia homens a llur deſpeſa me ſerueixquen per amor dell, aqueſts que ara ſon venguts e los qui lo gran Meſtre de Rodes li trames. E perço tinch deliberat de anar yo al camp per pacificar al Duch de Macedonia e al noſtre Capita, car altrament ells ab ells ſe mataran algun dia: com ja hi ſien venguts dues voltes, guardar ſe de la tercera. E ſi yo puch hauer lo Duch de Macedonia en les mies mans, yo li promet de leuar li lo cap de les ſpatles. Apres lo Emperador mana a tots los ſeus ſe poſaſſen en orde per partir. Com, ſenyor, dix la Emperadriu, ab tan poca gent hireu? Dix lo Emperador: Ja ſon açi aqueſts barons de Cicilia que yran ab mi. Tots los ſeruidors del Emperador a gran preſſa ſe poſaren en punt. La nit ſeguent ſtant la Princeſa en ſon lit que dormia, vingue li al lit Stephania, deſperta la e dix li ſemblants paraules: Senyora, a mi ha dat de parer que dauant los meus hulls tenia a Diafebus e deyam: Ma vida Stephania, quant tenim Tirant e yo la voſtra venguda en gran ſtima, car ſol per la virtut de la voſtra viſta tenim la batailla dels turchs per vençuda. Perque, ſenyora, deſpertant me ſo venguda açi per dir a voſtra alteſa que ſius volieu en breu poriem los noſtres deſigs contentar, e poriem dir: ara te fi la abſencia, puix es conuertida en preſencia: e coneixeran per ſperiencia quanta es la noſtra amor que ſom anades a ells, puix no podien ells venir a noſaltres. Dix la Princeſa: Donam la camiſa e mes nom digues. E preſtament fon veſtida e liguada, e anaſſen a la cambra del Emperador qui encara no era leuat, e dix li: Senyor, temeroſes ſon les donzelles hoynt nomenar guerra, e majorment batailles, perque demane de gracia a la majeſtat voſtra que nom vulla denegar vna gracia queus demanare, la qual per dues rahons me deu eſſer atorguada: la primera raho es que la majeſtat voſtra no deu anar en part neguna ſens mi atenent la edat voſtra com no tingau qui mes amor vos porte, e que ſi la majeſtat voſtra era malalt vos pogues ſeruir e ſtar al cap del lit, que ſe e conech la calitat voſtra millor que neguna altra perſona: la ſegona es que per diſcus de natura qui primer naix primer deu morir, per be que lo contrari ſen veu algunes veguades. E yo anant ab la majeſtat voſtra poria veure e ſentir la pratica e ſaber de la guerra, perço que ſi en lesdeuenidor temps mera meſter, ajudar men pogues en la neceſſitat foragitant de mi tota temor. Ma filla, dix lo Emperador, yo tinch coneguda la voſtra molta amor e voluntat, empero no es coſa condecent ni viſtada que les donzelles vagen en les guerres que ſon coſes de gran perill, e majorment vos que ſou de tan poca edat: e per lo molt be queus vull no volria que prengueſſeu alguna alteracio per eſſer tan prop dels enemichs. Senyor, dix la Princeſa, la majeſtat voſtra no tema res de mi, car major alteracio ſeria la mia yo perdre de viſta la alteſa voſtra que ſtar en mig dels enemichs, car axi com ſo ſtada filla e siruenta voſtra en lo temps de la aduerſitat, feu me gracia queu ſia en la proſperitat, car james deſemparare la majeſtat voſtra tant com lo ſperit tindreu en lo cors, e apres vos fare fer tal ſepultura com es merexedora la voſtra imperial dignitat, e tinch fantaſia que ſi no anaua ab la majeſtat voſtra que los meus hulls james vos veurien. Ma filla, dix lo Emperador, puix tant ho voleu yo ſo content, car be conech que bon zel vos ho fa fer: empero digau a voſtra mare que li plaura mes, anar o reſtar? e poſau vos preſtament en punt que la mia partida ſera molt preſta. La Princeſa de continent ho ana a dir a la Emperadriu, e feu li tal repoſta que per res noy hiria, car ſi ella veia al Duch de Macedonia o lo loch hon mori ſon fill, ella de dolor finaria los ſeus darrers dies. La Princeſa trames per tots los argenters de la ciutat qui foſſen abils en lo que ella volia, e feu ſe fer vns goçets la meytat de or, laltra de argent, e per ſemblant los auanbraços e manyopes de fulla molt prima, e a la part dreta venia lo or e a la part ſquerra lo argent. E mes ſe feu per al cap vna celada molt poca tota de argent, e ſobre la celada vna corona molt rica que ella acoſtumaua de portar, e ſupplica a ſon pare que li leixas la gent que la Reyna de Cicilia trametia a Tirant. Lo dia que partiren la Princeſa ſe veſti vna gonella de orfebreria e feu ſe armar del arnes ques hauia fet fer, e caualca ſobre vn gran cauall tot blanch e ab vna vergua en la ma anaua capitanejant la ſua gent, e portaua en ſa companyia .lx. donzelles les mes belles e galanes de tota la cort. E feu lo gran coneſtable de la ſua gent a Stephania, e Salandria filla del Duch de Pera tenia lo offici de menaxaut: Conteſina uſaua de alguatzir major: Plaer de ma vida portaua lo ſtandart de la diuiſa pintat de la erba ques nomena amor val, ab lo mot que dehia, mas no a mi: Aliſen portaua la gran bandera: la Viuda repoſada era uxera major de la cambra, e les altres caſcuna tenia ſon offici: e axi anaren fins que foren a les tendes hon Tirant ſtaua aleujat, e noy trobaren home darmes que ſa fos, ſino gent inutil e los patges qui eren alli reſtats per manament del Capita. Tirant parti lo denouen dia del mes, hora de mija nit, e lo Emperador aplegua hora de nona. Los turchs nit e dia ſtauen continuament mirant lo camp dels creſtians quel podien molt be veure: e Tirant paſſa de nit lo pont, e ja vn dia ans que paſſas hauia trames per pendre los paſtors e les ſpies perque no fos deſcubert, e prengueren ne molts. Com hague paſſat lo pont pres riu amunt mija legua, puja a man dreta e puja damunt lo camp dels turchs dues legues, e atendas alba de mati en mig de vna vall quis nomenaua Spinoſa, e caſcun portaua ciuada e vianda per a ells a vn dia. Com lo Emperador fon atendat en les tendes del camp trames per lo ſenyor de Mal vehi que vingues a parlar ab ell. E preſtament com ho ſabe ana a fer reuerencia al Emperador e recita li tot lo eſſer de Tirant e los virtuoſos aƈtes que caſcu dia fehia, e la Princeſa prenia molt ſingular plaer en hoyr laors de Tirant. Lo ſenyor de Mal vehi ſupplica al Emperador que fos de ſa merce que ſen anas a poſar al ſeu caſtell que alli ſtaria molt ſegur, e axiu feu. E tots los barons cicilians ſe atendaren prop lo riu. Lo ſenyor de Mal vehi pres hu dels ſeus, e tan ſecretament com pogue lo trames a la vall Spinoſa per auiſar al Capita com lo Emperador era vengut ab ſa filla e ab los barons de Cicilia. Tirant ho tingue molt ſecret fins a lendema perque algu no ſen anas per ſcuſa de anar a veure al Emperador o a parents, nou volgue dir ſino a Diafebus en gran ſecret. Com fon hora de mija nit poch mes o menys tot hom puja a cauall. Los de peu feu poſar primer ab Diafebus per capita ab .cccc. lançes e los caualls tots encubertats. Tirant pregua a Diafebus ab aquella mes amor que pogue que reſtas detras vn eſqueix de roca que alli hauia prop de vna legua del camp dels enemichs, e per quantes coſes eren en lo mon no ixques ell ni los ſeus encara que veſſen que fos perduda la batailla, ni ves que mataſſen a ell no li anas ajudar a ell ni los ſeus. E encara no content de aço li pres jurament que nos mouria fins que loy trametes a dir. Diafebus reſta com dit he, e Tirant ab tota laltra gent ſens que noy hauia negu de peu ni patge ſino Ypolit que aquell dia ſera fet home darmes e li dona la honor de caualleria, apleguaren a tret de bombarda del camp, no al foſſat o palench que fet hauien, mas quaix al traues en loch qui era pla ſens palench ne altra coſa. Com los del camp los ſentiren, les guardes lançaren grans crits: e tota la nit hauien ſtat a cauall ben .xvij. milia homens perque no foſſen deſbaratats axi com la primera veguada: e Tirant no goſa ferir en lo camp per la gran multitut de gent quey hauia. E tots los moros ſe meteren en punt, e los quis trobaren a cauall vengueren en viſta dels creſtians: caſcuna part ordena ſes batailles. Tirant ordena la ſua en aqueſta manera: tots los caualls feu poſar en tira e no paſſaua mes lo cap del hu que del altre, e tots ſtauen en gran orde ſino lo Duch de Macedonia que no volgue gens obeyr los prechs del Capita. Les banderes del Emperador ſtauen en mig, e lo Duch de Sinopoli tenia la vn cap de la ala e lo Duch de Pera tenia laltre. E lo Capita anaua ades a la vn cap ades era a laltre preguant a tota la gent tot homo ſtigues en orde, car ſiu fehien ell los daria aquell dia vencedors ab la ajuda de noſtre ſenyor Deu. E en aquell ſpay que los enemichs ordenaren les batailles Tirant feu a la ſua gent vna tal oracio.