Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 141
CAPITOL CXLI.
La oracio que Tirant feu a tots los cauallers.
A
Mi no contenta honor que ab perill nos guanye, e del noſtre bon dret ſurt vna verdadera ſperança: Cauallers dignes de honor, vengut es lo dia per mi tan deſijat, en lo qual haureu honoroſa viƈtoria de tots voſtres enemichs, hon pora caſcu recobrar ſon heretatge qui perdut laura: e caſcu deu deſijar la gloria qui de ſemblants aƈtes ſe ateny, e los perills qui ab temor ſeſperen no deuen eſſer tenguts en compte de res. Encara per millor manifeſtar a les voſtres magnificencies lo que en lo enteniment me occorre, la ignorancia de Dari quant mal feu que perde la ſua perſona e tota la gent ſua per tenir mal orde en la batalla, e los altres per peccat de enueja tots foren perduts. Deixem ſtar aço, que ara nos coue que ab ſforçat animo de cauallers valeroſos faſſam armes e anem a obrir lo cami de la noſtra ſalut: e ſupplich a aquells qui dech ſupplicar e als altres com a jermans que ſiau valentiſſims, e ab animo ſforçat vulau combatre: e ſiau en recort de aquell qui es vencedor de batalles, e aconſeguireu honor e gloria e encara libertat. E ſi vencem, magnifichs ſenyors, tot lo Imperi ſera noſtre: ciutats, viles e caſtells ſeran ſots la ſenyoria noſtra de tots noſaltres: e ſi la deſaforada fortuna conſent noſaltres fugir, totes aqueſtes coſes vendran al contrari. Siau en recort de ma libertat ateſa poder vençre los enemichs de la fe. Ells no tenen molta cura del noſtre combatre per la potencia que tenen: noſaltres combatem per la patria e libertat hi encara per les vides. Recort vos de la primera virtut, e de la ſegona per noſaltres obteſa. No temau, virtuoſos cauallers, la multitut dels enemichs, car coſa certa es los pochs vençre als molts, que com mes ſon mes tenen a fer en poder los ordenar, car lo qui venç les batailles es lo bon orde e tenir ſe a regiment del capita. Donchs recort vos, mos ſenyors, los qui de honor ſentiu, ab aqueſts mateixos dues voltes nos ſom combatuts: no penſeu que ara ſien mes valents, com tinguen poch recort de la triſta mort dels ſeus e de tan gran ſcampament de ſanch com la virtut de voſaltres ha fet en les perſones de ells. Peſau ab quanta dolor e miſeria deuen ſtar: e per totes les coſes deſſus dites a noſaltres coue dar batailla, ſi ja nos conuertia en pau. Com ſerem requeridors e vencedors de la batailla haurem la riquea, e les de ells totes ſeran noſtres. E com dareu la batalla feu que ſia ab gran ardiment, car ells ſon poſats en gran perill, e no ha tan fort mur com es la virtut de voſaltres, e no dupte gens en la viƈtoria. E ſi per ventura lo temeros haura enueja de fugir guart ſe que fara: mes li val perdre la vida que ſi gira la cara en fuyta e ab deſorde ſens venjança, car ſereu preſos e tallats a peçes com a ouelles: e ſi combatem virilment e ab ſforçat animo, ſangonoſa e doloroſa viƈtoria deixare en ells. Girau la cara enuers aquell caſtell hon ſta aquell proſper e virtuos caualler la majeſtat del ſenyor Emperador ab la ſereniſſima Princeſa filla ſua qui miraran la batalla. Enamorats los qui be amau, quina gloria ſera per a noſaltres venint dauant les dames vençedors, e dauant la majeſtat del ſenyor Emperador, que li beſeu la ma com a vencedors. E quanta infamia ſera per a nosaltres ſi anau dauant ſa alteſa vençuts e fugitius, qui ſera aquell que dauant tal ſenyor ni tantes dames tinga atreuiment de moſtrarſe? Ans la terra cobre los meus hulls e feres beſties goloſes menjen la mia carn, ans que yo ves vn tant gran defalt en mi. E no pogue mes dir perque veu los turchs qui ſtauen aparellats a la batalla.