Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 142

CAPITOL CXLII.

Com lo Solda ordena les ſues oſts e com comença la batalla.

V

Ist lo Solda que los creſtians li hauien parada batailla ordena preſtament la ſua innumerable oſt, e feu poſar tota la gent darmes en orde, ço es, tots los qui portauen lançes e paueſos poſaren primers ab grans paueſos de barrera que tenien, e banchs pitjats e ſemblants coſes de aço feren deuantera. Apres de les lançes venien los balleſters e archers: apres de aqueſts venien los creſtians qui lo ſou hauien pres del gran Turch ab los caualls molt be encubertats, e ab grans petnatxos, e aqueſts ſtauen ben .xv. paſſes luny dels baleſters: los turchs venien los mes darrers de tots, e tenien parades mes de .cccc. bombardes: fehien compte que al menys ab les bombardes matarien paſſats .dcc. homens. Com totes les batailles foren en orde, lo Rey de Egipte trames a dir a Tirant per vn trompeta li regraciaua la promeſa que li hauia tenguda, e que ell lo mataria ol apreſonaria en aquell dia, e faria fer vna ymatge tota de or, e com hagueſſen preſa la ciutat de Conſtantinoble la faria poſar ſobre lo portal de la dita ciutat, e que preſtament li faria taſtar la ſua lança a la amargor a que ſap. Tirant li reſpongue que ell era content que lay fes taſtar, que ell portaua tant çucre que no ſentiria neguna amargor, mas que no perdonaria en dar li batailla, que en aquell dia la ſua ſanch doloroſa ſeria ſcampada. E Tirant torna amoneſtar la ſua gent e aconſellar que tingueſſen lo cor ferm, e feu apartar a tots la temor conuertint lo llur animo en gran ſperança de obtenir viƈtoria. Los turchs deſpararen vna bombarda e paſſa alt que no toca negu. Tirant en lo braç portaua liguada vna petita acha ab vn cordo de ſeda, hi en la ma portaua vna petita bandera, e feu ſenyal ab aquella. E lo Duch de Pera qui tenia lo cap de lala volta tota la gent fins al mig hon ſtauen les banderes, voltant a manera de cercle redo les ſpatles enuers los enemichs toſtemps ab orde e a pas a pas: e laltre cap de lala hon era lo Duch de Sinopoli ſtigue toſtemps ſegura. Com lo Duch de Pera hague feta tota la volta ſe mes en orde, e Tirant feu ſenyal ab la petita bandera. Lauors lo Duch de Sinopoli gira per aquell orde mateix: lauors tingueren la cara girada deuers la montanya lla hon era Diafebus, e les ſpatles enuers los enemichs, prengueren ſe a correr a galop tirat, e toſtemps en bell orde que no paſſaua mes lo vn cap de roçi que laltre. Los turchs com lo veren axi anar prengueren ſe a cridar grans crits: Ja fugen, ja fugen. Los de peu lançaren los paueſos, los altres les lançes, los altres les balleſtes per correr detras los enemichs creſtians. Los de cauall qui mes podia correr aquell ſe penſaua mes guanyar, e aquells que portauen los caualls encubertats lançauen les cubertes perque anaſſen pus laugers, e Tirant ades ades ſe giraua e vehia venir tota la gent vns apres daltres e tots deſbaratats, e perço ell no curaua de res ſino anant corrent hi en orde, e aquells qui tenien bons caualls fins a dar los de les lançes per los coſtats aplegauen. Com lo Emperador qui en les torres ſtaua qui vehia venir la gent fugint, bes penſaba que la batalla fos perduda. E tota aquella nit les donzelles no ſeren deſpullades fent grans preguaries ab gran deuocio, ſupplicant al vencedor de batallies e a la ſua ſacratiſſima mare que donas viƈtoria als creſtians. Com Tirant veu tota la gent de peu que reſtaua molt atras e hauien paſſat lo loch hon Diafebus ſtaua, lauors Tirant alça la bandera que portaua e totom ſatura, e caſcuna ſquadra ſe aparta per si lunyant ſe la vna del altra vn tir de pedra. Los turchs com veren que los altres ſeren aturats tengueren ſe per molt decebuts. Tirant ordena que lo Duch de Pera feris primer, e en molt gran ardiment ſe poſa enmig dels enemichs combatent molt virtuoſament. Com lo Capita veu que los enemichs aplegauen e reforçauen de gent, feu ferir la ſquadra de ſon germa lo Marques de Sanƈt Jordi: apres feri lo Duch de Sinopoli ades vna ſquadra ades altra, e feyen la major mortaldat de gent que era coſa de gran admiratio. Con Tirant veu que caſi la meytat de la ſua gent hauia ferit e toſtemps anauen guanyant, e veu Tirant en la preſſa de la gent lo Rey de Capadocia venint matant e deſtrohint molts creſtians, e coneguel en la cimera que portaua vn leo tot dor ab vna petita bandera, pres vna lança groſſa e dexas anar deuers ell. E lo Rey com lo veu axi venir en vers ell no li falſa gens la cara, ans leſpera molt de bon grat, e tan gran fon lencontre que los dos ſe donaren que ells e los caualls ne anaren per terra: caſcu ſe leua molt valentment, tiraren les ſpaſes e afrontaren ſe donant ſe grans colps. Mas la preſſa de la gent era tanta que nos podien be combatre que los vns aiudauen als altres: pero los turchs feren gran ſforç e pujaren lo Rey a cauall a deſpit dels creſtians. Piramus ſe poſa dauant lo Rey perque Tirant pogues pujar a cauall, e tant lo tenien aprop fent toſtemps armes, fins que feri leſquadra del comte Plegamans, e paſſaren en aquella part hon era lo Capita, e aiudaren li que puja a cauall en les anques del ſenyor Dagramont, e aquell lo trague de la preſſa de la gent. E perço com molts caualls anaſſen ſolts que hauien perdut lur ſenyor, prengueren ne hu e donaren lo al Capita. E ell preſtament torna dins la batailla, e ab la petita atxa que portaua en lo braç ligada, lla hon ell feria be podien dir que lo colp que ell daua era mortal que en terra prenia ſa poſada. E ell feya la batalla ab poder daltri e a perill de ſa perſona: e ſi vences era viƈtorios a la patria, e adqueria per a ſi molta honor e gloria. Lo Capita mana ferir totes les ſquadres les vnes a la part dreta, les altres a la ſineſtra, e totes vengueren a ferir al traues. Vereu lauors anar bacinets per terra, e cauallers morts e nafrats de vna part e daltra. Aço era vna gran admiracio de veure. Tirant torna a ferir, ades era en vn loch ades era en altre, e no combatia en vn loch ſol, mas en molts, e ſocorria lla hon meſter ho hauia. Lo Rey de Egipte per la bona ventura veu a Tirant que combatia molt brauament, iſque vn poc de la batalla, e lo Rey de Capadocia e lo Rey Dafricha iſqueren ab ell: e pregals lo Rey de Egipte que dexaſſen tots los altres, e no curaſſen ſino de matar a Tirant: e concordes tornaren a la batalla. E ſtant Tirant combatent vengue lo Duch de Macedonia a les ſpatles de Tirant de part de tras, e tira li ab leſpaſa vna ſtocada, e dona li dauall lo bacinet, e tota la punta li mes en lo coll. Aço veren Ypolit e Pirimus, e a grans crits cridaren: O traydor de Duch, per que vols ab tracio matar .j. dels bons cauallers del mon? e tal fe donaren de ſi. Los tres Reys caſcu hauia preſa ſa lança en la ma, e tant feren e tant treballaren que veren a Tirant, e tots tres dreçaren en vers ell, pero nol pogueren encontrar ſino lo Rey de Egipte e lo Rey de Capadocia. Lencontre fon tan fort que ell e lo cauall caygueren en terra: lo cauall tenia .vij. ferides. E lo Rey Dafricha encontra al Duch de Macedonia lo qual combatia prop de Tirant, tan gran encontre li dona per mig dels pits que la lança li paſſa a laltra part, e fon lança mortal quis pagua de les ſues maldats. Com Tirant fon en terra molt hague a fer de poder ſe leuar, perço com lo cauall tenia ſobre la cama: ab tot aço ell feu tan gran ſforç de ſi que ell ſe leua de peus, e caygue li la bauera del cabacet que portaua, car alli fon encontrat ab la vna lança, e laltra lencontra en lo guarda braç ſquerra. E ſi no foſſen ſtades les ſues fels armes, ell fora mort aquella vegada. Com lo Rey de Egipte lo veu en terra volgue deſcaualcar preſtament, e com tingue la cama damunt los arçons de la cella vench lo ſenyor Dagramunt e encontral enmig de la cuxa e paſſa lay de laltra part, ell ſenti molt gran dolor de la ferida, e caygue en terra mal ſon grat. Com Tirant lo veu axi eſtes en terra cuyta deuers ell, pero noy pogue aconſeguir, tanta era la preſſa de la gent. Com lo Rey ſe fon leuat pres vna lança que troba en terra, e mes ſe a poch a poch entre la gent, e acoſtas tant enuers Tirant, e tira li vn bot de lança, e perço com no tenia bauera dona li enmig de la galta, e derroca li .iiij. quexals de que perde molta ſanch, pero ell feya toſtemps armes que gens per aço non ſtaua. Ypolit quel veu ſtar a peu, y en tal punt, acoſtas tant que aplegua a ell, e deſcaualca tan preſt com pogue, e dix: Mon ſenyor, per Deu vos prech que caualqueu açi. E Tirant combatia enuers lo cap de lala, car a poch a poch anaua defugint de la preſſa de la gent, ell caualca, e dix a Ypolit: E tu que faras? Reſpos aquell: Senyor, ſtaluiau la voſtra perſona, que encara que a mi maten per amor de voſtra ſenyoria, yo haure la mia mort per ben ſpletada. Tirant torna a la batalla cercant lo Rey de Egipte ſil poria trobar, e aquell per dolor de la nafra era exit de la batalla. Com Tirant veu que nol podia trobar feya continuament armes contra los altres. E fon ſort apres bon ſpay que anaua combatent per la batalla ſencontra ab lo Rey de Capadocia, e lo Rey quil veu feu la ſua via, e ab leſpaſa tira li a la ma de la atxa, e nafral vn poch. E Tirant acoſtas tant a ell, e dona li ab la acha damunt lo cap que li enclota lo bacinet, e eſmortit lo feu caure en terra. Tirant preſtament deſcaualca, e talla li les correges del bacinet. Aplega vn caualler qui ab alta veu e piadoſa crida: Senyor, per merçe no vullau matar lo Rey, car ell es mortalment nafrat: e puix es mortal e vençut, per la voſtra benignitat dau li hun poch de ſpay de vida, car prou teniu que ſiau vencedor. Dix Tirant: Quina es la raho quet mou que tu vulles exercir gracies de pietat en vers aqueſt noſtre publich enemich qui ab tanta crudelitat en ſola confiança de ſa virtut e de ſes armes ha fet ſon poder de darme la mort? donchs juſta coſa es que ſia punit ſegons ell volia fer de noſaltres: no es ara temps ſino de crueltat, car la noſtra viƈtoria ſta en ſola potencia de la virtut de noſaltres e no en los merits de la virtut de la mia potencia: empero ell li deſfeu lo bacinet e talla li lo cap. Lacha de Tirant entre les altres era ben coneguda, la qual ſtaua tota vermella e rajant ſanch dels homens que mort hauia. E la terra era cuberta de coſſos morts, e tota vermella de la molta ſanch que ſi era ſcampada. Tirant torna a cauall, e com los turchs veren mort lo tan valentiſſim Rey vengueren gran multitut ſobre ell, e feren molt gran ſforç per poder lo matar, e fon malament nafrat e derrocat del cauall. E preſtament ſe leua Tirant no gens ſmayat de la cayguda ne temeros de les nafres, ans a peu ſe mes en la preſſa de la gent fent moltes armes, e per ajuda dels ſeus torna a pujar a cauall. Aqueſta fon molt fort e aſpra batalla, e tant com la batalla fon maior, aytant fon mes clara la gloria ſua. E continuant toſtemps la batalla era ja quaſi hora de veſpres. Diafebus malehia Tirant que en aquell loch lo hauia mes, e deya: Ell vol toſtemps per a ſi totes les honors, e non vol fer part a negu: açi ma deixat com ſi no fos bo per a res: per mon Deu yo vull hauer part de la honor. Anem, dix aqueſt, firam en mig de la gent, e no temam los perills que ſeguir ſe poden. Ixque de la celada hon ſtaua e feri ab molt gran ardiment. Com los turchs veren exir tanta gent, los quals ſe penſauen que no ni hauia mes, eſmayaren ſe molt. Lo Solda ſen ixque vn poch de la batalla, y era nafrat, mas no molt, dix als ſeus: Yo veig venir la noſtra gent a menys, yo dellibere ans fugir que morir. Com Tirant veu lo Solda e la ſua gent ab les banderes fugir, cuyta enuers aquella part e leuals les banderes, e anaren a lencalç matant molta gent. Dura aqueſta batalla del mati com lo ſol exia fins a tres hores paſſat mig dia: tanta era la multitut de la moriſma que los creſtians eren canſats de matar tants moros. E fon tan aſſenyalat aqueſt ſingular dia e de tanta gracia, que dura lencalç ab leſcalfament de la viƈtoria tres legues ſeguint e matant toſtemps turchs: car en aqueſt cars Tirant poguera eſſer dit Rey de batalles e caualler inuencible, que axi com la proſpera fortuna hauia acoſtumat de fauorir los turchs contra los creſtians, la diuina Prouidencia la hauia feta voltar per aumentar la gloria de Tirant. E canſats de matar la hora era ja tarda, aplega lo Capita ab la mes gent en vna ciutat la qual ſolia eſſer del Marques de Sanƈt Jordi, e de alli tenia ell lo nom de marques, e tot ho hauia perdut: e aquella ciutat era ſtada donada al Rey de Egipte, e tenia la toſtemps molt ben prouehida. Com lo Rey de Egipte veu aquell dia la batalla perduda fugi axi com los altres feyen, e tanta era la dolor que paſſaua de la nafra de la cuxa, que hague a lexar la companyia del Solda, e aturas alli, car per anar a la ciutat de Bellpuig, hon anaua lo Solda per força tenien a paſſar per alli, e per la ciutat eſſer molt fort e ben prouehida, e per la dolor quil turmentaua ell ſen entra dins. Com Tirant aplegua era quaſi nit ſcura, aleujaren ſe alli en los camps fins lendema: e aquella nit tots los que foren nafrats foren curats, e molts quen moriren aquella nit: car james era ſtada en la plaja oriental tan aſpra e tan mortal batalla: car en aquell dia reſtaren moltes dones viudes e moltes donzelles orfenes de pares, pero reſtauen ab ſperança de eſſer liberades del jou de ſeruitut. Lendema Tirant feu armar tota la gent, e donaren lo combat a la ciutat, e los turchs ſe defenien marauelloſament, per quey hauia molt bona gent de dins, e hauien los donat quatre combats que no hauien pogut res fer. Lo Marques de Sanƈt Jordi vehent aço vogi tota la ciutat, e com fon a la porta de la juheria crida a un juheu que hauia nom don Jacob. Com lo juheu ſenti la veu del Marques conegue que era ſon ſenyor, corrent deualla e obri li la porta. Entraren preſtament dins la ciutat, e ja hauien preſa mes de la mitat de aquella que lo Rey de Egipte ne los altres moros nou ſabien. Lo Marques trames a dir al Capita que nol calia mes fatigar en combatre, que ja la ciutat era preſa, que entras per lo portal de la juheria. Tirant entra per aquella part, e com ell fon dins la ciutat lo Marques ab la ſua gent ja hauien deſconfits tots los turchs e apreſonat lo Rey de Egipte que ſtaua combatent de vna verdeſca axi nafrat com ſtaua. Com los turchs veheren los creſtians dins, tots ſe tingueren per perduts. Com lo Marques tingue lo Rey pres trames a dir al Capita que vingues per degollar ſon enemich lo Rey de Egipte. E lo Capita reſpos que per coſa en lo mon ell no mataria home qui fos pres. Sabuda per lo Marques la reſpoſta del Capita pres al Rey per los cabells e paſſa li lo coltell per lo coll. Apres que la ciutat fon preſa trobaren la molt ben prouehida de moltes vitualles. Dix lo Marques: Senyor Capita, puix Deu nos ha feta gracia que hauem vençuda la batalla e preſa aqueſta ciutat, açins porem fer forts, car poſat cars los enemichs nos vingueſſen al deſſus deſtapant les cequies e laygua vaja ſolta per los camps, no es home en lo mon hi puga entrar, e ſiy entren quen puguen exir: e ſi ells hagueſſen hagut temps de poder lançar laygua james la haguerem preſa, car yo quiu ſabia per eſſer mia la ciutat, trameti la major part de la mia gent per guardar les cequies. Dix lo Capita: Digaume, Marques ſenyor, com perdes aqueſta ciutat puix tan fort es? Yous dire, ſenyor, yo la comani a hun home de poca condicio, e fiu lo caualler, e dona li prou de mos bens, joyes, robes, muller e caſa: e com ſabe que los turchs hauien preſa la ciutat de Bellpuig, qui ſta luny de aci quatre legues hon ſes ara retret lo Solda ab tots los ſenyors qui ſcapats ſon, trames per hun capita e dona li la ciutat e la ſenyoria, e la libertat antiga. Tirant encara que aquell dia hagues haguda viƈtoria, nos alegra de aquella nil veren riure ni ſclarir la ſua cara, ni conſenti ſolaços ni feſtes. Axi que negu hague ſentiment que ell fos vencedor ni volgue que negu ho digues, e axi tempra la acceſiua alegria e la dolor dels enemichs. Solament dix en preſencia de tots: Si Diafebus hagues fet lo que yo li hauia manat, yo haguera mort lo Solda e haguera apreſonats tots los grans ſenyors quey hauia, e de tot Limperi poguera eſſer ſenyor. E tornant al Emperador que apres de la molta dolor que ſoſtenguda hauia, com penſaua que Tirant hauia perduda la batalla, la ſtrema dolor fon conuertida en ſingular conſolacio, perço com lo ſenyor de Malvehi hauia trames hun home ſeu ſobre hun ginet per ſaber noues de la batalla: e aquell torna ab la bona noua, e recita al Emperador tot lo fet com era paſſat, e com lo Capita anaua al encalç dels turchs. Lo Emperador ſabuda la glorioſa noua en preſencia de tots ſe agenolla en terra, e alſant los vlls al cel, e ab les mans juntes feu infinides gracies a Iheſuchriſt e a la ſua ſacratiſſima mare ſenyora noſtra com hauia obteſa viƈtoria de los enemichs, e com lo Rey de Capadocia era mort per ma del ſeu Capita: e ſupplicaua a noſtre ſenyor Deu quel volgues guardar de tot mal, car ſi ell no fos nols calia tenir ſperança en neguna viƈtoria. E mes dix: Certa coſa es com los noſtres barons e cauallers ab la virtut de Tirant han vençuda aqueſta batalla e les altres, e de primer totes les batalles perdien, e desque aqueſt valentiſſim caualler es vengut toſtemps ſon ſtats vencedors. E los turchs daci auant no poden ſperar ſi no la fi de lur deſtructio, e noſaltres deuem tenir ſperança de continua viƈtoria, ateſa la claredat dels aƈtes glorioſos de Tirant quis ret illuſtre e noble a tots los qui a ell ſe acoſten. A poch inſtant caualca Lemperador ab los barons de Sicilia, e la Princeſa volgue anar ab ell. Com foren al camp dels moros trobaren totes les tendes parades ab molta riquea quey hauia, e tota la gent ſe volien poſar en robar, ſino que Lemperador nou volgue conſentir: mas ordena que lo ſenyor de la Pantanalea e lo ſenyor de Malvehi tingueſſen en ſalua guarda tota aquella roba fins que los qui hauien vençut lo camp ne foſſen auiſats. Com Lemperador era en lo camp dels moros la Princeſa de hun gran troç luny veu hun petit negre e cuyta enuers aquella part, e preſtament deſcaualcant entra dins la tenda hon lo petit negre ſe era amagat, e preſ lo per los cabells e portal dauant Lemperador, e dix: Yom pore gloriejar dauant lo noſtre Capita com yo ſo ſtada valent cauallereſa, que dins lo camp dels enemichs ab animo ſforçat he ſabut apreſonar hun turch. Lemperador hi pres lo major plaer de tot lo mon ab la gracia que ſa filla ho deya. Diafebus vehent que Tirant ſtaua enujat enuers ell no li goſaua venir dauant per temor de vergonya, e ab aquell penſament oblidas de trametre al Emperador per dar li plaer axi com hauia fet les altres vegades. Com Lemperador ſabe la gloria de la vençuda batalla per altres e no per Diafebus, dix la Princeſa: Lo ſenyal que yo he de Diafebus me dubte que no ſia mort com ell no ma auiſat de la batalla, e de tal com aqueſta es ſtada. Com Stephania hoy dir ſemblants paraules los ſeus vlls nos pogueren retenir de lançar viues lagremes en preſencia de Lemperador e de tots quants alli eren. La Princeſa la feu leuar de alli perque no manifeſtas les ſues dolors. Com foren tornats al caſtell de Maluehi pres hun home e trames lo per ſaber que era de Diafebus: e trames li una letra del tenor ſeguent.