Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 143

CAPITOL CXLIII.

Letra trameſa per Stephania a Diafebus.

S

I amor hagues alguna coſa de certenitat, yo vençuda te prech per amor de tu ſapia noua certa, car la ofenſa de ta Stephania es que apres de la batalla no me has ſaludat ab la gran ſperança que yo hauia en tu. Certes amor es coſa que compleix la perſona de anſioſa temor, e millor ſperança tenia en tu que no tinch ara, e a tu los nobles fets ſolien te plaure. Encara que yo no parle, ſi tu eſt viu les mies lagremes te mouran a pietat, les quals veuras en la letra: pero les lagremes o taques per aquelles deuen hauer ſemblança de paraula, e les mies paraules cahen ſens profit. Pero yo no ſo digne que tu ſies cauſa de la mia mort, car certament yo tenia en voluntat de contendre longament contra amor, e no ſotſmetrem a la culpa ſino per les paraules que hoy dir al vell poderos que tu eres mort, no pogui retenir los meus ulls dauant ſa majeſtat no corregueſſen doloroſes lagremes. E la vergonya ha deixats los ſeus ſenyals en la mia cara, e perço vull ſupplicar a tu qui eſt mon ſenyor que vingues preſtament, e ſi alre es de tu forçam que muyra ab tu enſemps, e ſera ſcrit en lo meu ſepulcre: Cauſa odioſa, e per aqueſt diƈtat e ſemblança ſera viſt yo eſſer morta per amor de tu.