Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 144

CAPITOL CXLIV.

Com ſe feu la pau de Diafebus ab Tirant ab la letra de Stephania.

P

Res home de qui fiaua e trameſ lo hon era Diafebus, e aplegat que fon dona li la letra ab meſclades recomendacions. Com Diafebus hague leſta la letra e veu que era de ſa ſenyora, la contentacio que ell hi pres fon tanta que dir nos poria, e ab la letra enſemps ana a la cambra hon Tirant ſtaua, e dona li la letra que legis. Com la hague leſta feu ſe venir leſcuder e demana li del Emperador e de la virtuoſa Princeſa. E ell li recita tot lo que ſe era ſeguit en lo camp, e com la ſenyora Princeſa anaua armada, y era entrada dins les tendes dels moros, e hauia pres hun negre per preſoner, lo qual tenia en gran cuſtodia per moſtrar lo a voſtra ſenyoria la primera volta que veureus pora. Tirant pres gran plaer en les rahons del ſcuder, e ordena que Diafebus anas a veure a la majeſtat del Emperador. Diafebus caualca preſtament: com fon en lo caſtell de Maluehi ana dret hon era Lemperador. Preſtament ſe dix per tot lo caſtell com Diafebus era vengut: totes les donzelles ſe meteren en punt per anar lo a veure, en ſpecial Stephania quin hauia paſſada prou congoxa queu moſtraua be, car la ſua cara no era tal com ſolia. Anaren totes a la cambra del Emperador, e trobaren lo que ſtaua recitant tota la batalla, e la mort dels .ij. Reys, e de les nafres que Tirant hauia preſes lo dia de la batalla. Com la Princeſa hoy dir de les nafres de Tirant la ſua cara ſe altera molt de gran dolor quen tenia, e ſforça lanimo tant com pogue, e dix: Digau Diafebus, les nafres del noſtre Capita ſon cruels ni perilloſes? ſi temen perill de mort? No ſenyora, dix Diafebus, car los metges lo han tots deſoſpitat, e dien que no te negun perill de res. Prou es gran lo ſeu mal ſegons a mi par, dix la Princeſa. E nos pogue retenir que les paraules nos conuertiſſen en abundoſes lagrimes, e totes les donzelles que li feren companyia, e lo vell Emperador que ſi pres tambe. Aço dura per bon ſpay que Diafebus les hague a conortar. Lemperador li demana quina gent podia fallir de vna part e daltra. Per la mia fe, ſenyor, dix Diafebus, yo nou poria dir la mortaldat de turchs en quin nombre pot eſſer, mas puch dir a la majeſtat voſtra que de aci a la ciutat de Sent Jordi no podeu anar per lo cami real, tant ſta ple de coſſos morts, ans ſe te hom a lunyar del cami vna milla. Senyor, dels noſtres vos ſabre be dir, perço com lo Capita ha fet replegar tots los coſſos morts per dar los ſepultura: Hauem trobat mort primerament lo Duch de Macedonia de encontre de lança que fon paſſat de vna part a laltra: lo Marques de Ferrara: lo Duch de Babilonia, e lo Marques del Guaſt: lo Compte Plegamans; aqueſts ſon los de cap. Daltres cauallers hin ha haguts molts. E entre los altres es ſtat lo gran Coneſtable, lo qual de tots es ſtat molt plant perque era tan bo e tan virtuos caualler. E trobas en ceda eſſer morts mil e .cc.xxx.iiij. homens. E lo Capita los ha fets fer a tots molt honrades ſepultures, per be lo Duch de Macedonia nos fos merexedor, car ſegons ſe aferma per lo ſenyor Dagramunt e per Ypolit que veren com ell li feu la nafra que te al coll lo noſtre Capita: com aquell ſia molt benigne, e te tal virtut en ſi que james de la ſua boca ix ſino gracia e perdo, e james fa menſio per molt de mal que li facen de res que ſia dan ſeu. Lo Emperador ſtaua molt content de la molta honor que Tirant feta li hauia, e no ſabia en quina manera lo pogues premiar. Diafebus reſta alli fent ſe malalt, e Lemperador lo feya axi ben ſeruir com ſi fos la perſona de ſa filla. Lemperador prega molt als barons de Sicilia que reſtaſſen alli ab ell per que ell trametria per lo ſeu Capita que partiſſen aquella roba que preſa hauien. E de continent trames dos cauallers al Capita que li trametes a dir com volia ques partiſſen los preſoners e la roba del camp que guanyada hauien. E Tirant li trames a dir que lla hon era la majeſtat ſua ell noy tenia res a fer, car lla hon era lo major lo menor ceſſaua: e trameſ li los preſoners que tenia e tot lo que pres hauien, e Lemperador repartiu entre tota la gent. Ja Tirant ſtaua molt be, e no ſtaua per les nafres de reguardar la ciutat, e lo camp lo qual ſtaua pegat ab los murs de la ciutat, perço com dins la ciutat no poguera caber tanta gent. Lo Solda ab tots los que ſcapats eren poſaren ſe dins la ciutat de Bellpuig. E a la ciutat de Sent Jordi hon Tirant ſtaua fins a la ciutat de Bellpuig hauia .iiij. legues baix enuers la mar. Com lo Solda fon alli ſe tingue per ſegur. Paſſats .xv. dies ſtigue que no ixque de vna cambra fent gran dol e complanyentça de la perduda batalla, e de la mort del Rey de Capadocia, pero encara no ſabien la mort del Rey de Egipte, ſtauen ab deſig gran de ſaber ne noues. Dix Cipres de Paterno: Senyor, vol voſtra ſenyoria que yoy vaja, e ſi puch parlar ab lo meu amich yon ſabre tot lo que ſen pora ſaber? Lo Solda lon prega molt dauant molts que alli eren, e dix li: Caualca ſobre corre lança hun ginet que lo Solda tenia molt auentatjat. E Cipres de Paterno veſtis vna jornea de domas blanch que Tirant li hauia dada ab vna creu de ſent Jordi brodada, e ſobre la jornea portaua vna aljuba de grana. Com fon en lo cami que ja los turchs nol podien veure deſpullas laljuba e caualca ſobre ella, e poſa vna touallola al cap de la lança. Com les ſpies del camp dels creſtians lo veren penſaren que era dels ſeus e no curaren de dir li res. Com fon a la ciutat junt demana la poſada del Capita, e fon li moſtrada. Com lo Capita lo veu preſ hi molt gran plaer, e demana li de noues, e ell reſponent dix com lo Solda era nafrat, pero que no era res: e lo Rey de Africa e lo fill del Gran Turch com ſon pare encara no era guarit de la ferida del cap. E mes li recita lo gran dol que en aquella ciutat ſe tenia per la gran perdua que fet hauien: e li dix com venia per ſon plaer e per veure a ſa ſenyoria, e per ſaber ſi era mort o viu lo Rey de Egipte, e tot lo quel Solda li hauia dit. Digaume, dix Tirant, quanta gent crehen ells hauer perduda en aqueſta batalla? Senyor, dix Cipres de Paterno, ells han contat e troben ſegons lurs capitanies .ciij. milia e set centes perſones fallen entre preſos e morts: no es en memoria de gents tan cruel batalla eſſer ſtada com es aqueſta. E ſi mes auant foſſen paſſats tots los prenieu, car los rocins nols podien portar, tant venien fatigats del treball de la batalla. E en tota aquella nit no pogueren aplegar a la ciutat de Bellpug, ans reſtaren en mig del cami qui nafrats qui laſſats, e molts qui moriren en lo cami aquella nit per no tenir metges quils pogueſſen curar, poſaua ſi fredor en les nafres e alli reſtauen morts. Al Rey Dafrica entraueſſat lo portaren damunt hun cauall. Hay altres noues que dir me pugau? dix Tirant. Si ſenyor, dix Cipres de Paterno, .vij. naus ſon vengudes molt groſſes de la Turquia carregades de forment, de ciuades e daltres vitualles que porten. E diu ſe certament com lo gran Caramany hi ve ab cinquanta milia homens entre de peu e de cauall: e porta ſa filla per darla per muller al Solda, e ve en companyia ſua lo Rey de la ſobirana India. Han ja deſcarregat aquexes set naus? dix Tirant. No ſenyor, dix Cipres, per quant tenen lo vent contrari per entrar en lo port. Parlaren de moltes altres coſes, e Tirant li feya moltes caricies, e dauali de ſos bens, e confits e altres lepolies per que pogues contentar al Solda. Apres que Cipres de Paterno ſen fon anat ab ſalconduyt que demana al Capita, e aquell de bon grat loy dona, com Cipres de Paterno fon ab lo Solda moſtra li lo ſalconduyt que lo Capita dat li hauia, e deya que lo ſeu amich loy hauia obtengut a grans pregaries e ſuplicacions: e dix com lo Rey de Egipte era mort. Per aqueſta noua fon refreſcat lo dol e lo planyer perço com era molt amat per tots los moros per la ſua molta virtut. Tirant no ſentint ſe ja molt de les nafres pres ab ſi hun home que ſabia molt be la terra, e los paſſos ſecrets per hon volia anar per dupte de algun inconuenient. E com foren en viſta de la mar veren ſobre hun gran mont la ciutat de Bellpug e les naus que a la vela anauen voltejant que no podien en lo port entrar. Lo Capita fon tornat preſtament e sabe noues com lo Emperador deuia partir ab tots los barons de Sicilia per pendre moltes viles e castells que prop de alli hauia. E axi fon fet, que en pochs dies lo Emperador cobra molts caſtells e viles. E los barons de Sicilia tenien gran deſig de preſentarſe vna vegada dauant Tirant, apres farien tot lo que lo Emperador los manaria. Vehent aço Diafebus los prega molt de part del Capita que feſſen tot lo que lo Emperador los manas. Com Tirant ſabe que lo Emperador anaua conquiſtant, ell e lo Duch de Pera caualcaren ab vna partida de la gent, e laltra lexa alli al Marques de Sent Jordi, e feu lo capita. Com Tirant fon prop del caſtell de Maluehi ſaberen com la Princeſa era reſtada alli ab les ſues donzelles, e Diafebus en guarda delles. Tirant ſe feu venir a Ypolit e mana li que anas a la Princeſa e que li digues les ſues paraules. Com Ypolit fon dauant la Princeſa fica lo genoll en terra, beſa li la ma e feu principi a tal parlar: Aci ſo trames a la majeſtat voſtra, ſenyora, per part de mon ſenyor qui ſuplica la celſitut voſtra guiar lo vullau que puga entrar e exir ſens prejuhi ſeu, e puga reſtar en ſa libertat franca, e no dix mes. O nouell caualler, dix la Princeſa, que es lo que vos me demanau? e no ſab be lo Capita que tots ſtam ſots la capitania e cuſtodia ſua, e ell pot pendre e apreſonar, pot abſolre e condemnar a tots aquells que ell conexera que merexedors ne ſien, quina es donchs la cauſa que ell demana a mi guiatge de ſeguretat? perque li podeu dir que pot be venir ſegurament encara que yo no tinga poder de guiarlo, ni ſe de que demana guiatge, car lo ſenyor Emperador ni yo no ſabem que ell haja fet negun defalt perque ell mateix ſe porta la ſeguretat, e no li cal tenir tanta temor car ab los turchs la deuria hauer tota lexada. Ypolit ſe leua e ana abraçar a totes les donzelles. No penſeu que fos poch lo delit que pres Plaer de ma vida en veure Ypolit. Ell torna la reſpoſta al Capita de tot lo que la Princeſa li hauia dit: e Tirant nos volgue partir de alli, ans loy torna a trametre altra vegada. Com Ypolit fon dauant la Princeſa li torna a dir: Mon ſenyor torna a ſuplicar a la celſitut voſtra, ſenyora, vna e moltes voltes que lo guiatge no li vullau denegar, car certament ell no entraria dins lo caſtell ne lla hon la majeſtat voſtra ſia ſens guiatge de la ma voſtra ſcrit. Yo no puch entendre lo noſtre Capita, dix la Princeſa, en que ha ofes al ſenyor Emperador ne a mi, que guiatje demana. Reſpos Stephania: Senyora, que perdeu en fer li lo dit guiatge que ell demana? Feu ſe dar tinta e paper e feu lo guiatge del tenor ſeguent.