Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 145
Com Tirant tingue lo guiatge en la ma preſtament ſen puja al caſtell hon troba la Princeſa en vna gran ſala: com la Princeſa lo veu leuas en peus, e axi preſt com Tirant la veu alça grans crits que tots los que eren en lo caſtell ho podien be hoyr, dient: Seruau me lo guiatge, ſenyora, per que nom ſeruau lo guiatge? per que me preſonau tan cruelment? car nos pertany donzella de tan noble linatge apreſonar a ſon ſeruidor. Seruau me lo guiatge e tornaume en ma libertat. O ſenyor Capita, dix la Princeſa, yo ſo contenta de ſeruar vos voſtre guiatge, yo veig que negu nous toca ni negu nous apreſona de part mia ni per manament del ſenyor Emperador. Seruau me lo guiatge, ſenyora, car vos me apreſonau, dix Tirant, car james en ma vida tan cruel ne tan fort preſo no ſent. Reſpos la Viuda repoſada: Ay ſenyora, eſta preſo que vos li feu tota es veſtida de amor: la gramalla que porta tota es de dol, mas es brodada tota de ſperança: la camiſa que porta per deuiſa fa ſa conplanyença deſſer ajuſtada ab ſa ſenyora. Lauors la Princeſa entes la requeſta que Tirant li hauia feta, e dix li: Capita, ſi la fortuna vos ha apreſonat temps ſera que ſereu en libertat. E preſ li lo guiatge de la ma e eſquinça loy. E dix li: Molt poca raho haueu tenguda, Capita, de hauer demanat guiatge per venir aci, e ſi ordenat era que yo erras, la error mia te cauſes honeſtes, e la mia culpa ſera major que la pena, e tu vens ab guany de viƈtoria: e aqueſt loch pren leys en temps de pau e armes en temps de guerra per aumentar la gloria antiga dels grechs: yo te donat guiatge per honor del Emperador perço que no foſſes fet enemich. E pres al Duch de Pera per la vna ma e a Tirant per laltra e ſegues en mig dells. E aqui parlaren de moltes coſes, de la mort dels Duchs e grans ſenyors, los quals eren morts en la batalla. E Tirant moſtraua dolre li molt la mort del Duch de Macedonia, e de la mort de Ricart e de Pirimus. Eſtigueren en aqueſtes rahons parlant del Emperador com anaua recobrant viles e caſtells: deliberaren alli dauant la Princeſa que lendema per lo mati anaſſen lla hon era lo Emperador, lo qual hauia .iij. dies que combatia vna ciutat e no la podien pendre. Dix la Princeſa: Axi done Deu honor al ſenyor Emperador que ſi voſaltres partiu per anar lla hon ell es yo no reſtare que noy vaja. E feu portar alli lo ſeu preſoner, e dix: Penſau voſaltres que encara que yo nom ſia trobada en les forts batalles axi com feu voſaltres, que yo no ſapia apreſonar de noſtres cruels enemichs? E ab aqueſtes rahons ſe leuaren e anaren a ſopar. Mas la Princeſa menja molt poch aquella nit, car en la viſta de Tirant fon tot lo ſeu repos. Lo Duch ſe pres a rahons ab la ſenyora del caſtell e ab la Viuda repoſada recitant los les batalles que hauien hagudes e la viƈtoria que per ma de Tirant hauien obteſa, dient moltes lahors dell. E la Viuda repoſada ſtaua molt inflamada en la amor de Tirant, mas no goſaua manifeſtar la gran dolor e penſament quen tenia per ſa honor: e del penſament moltes voltes ſe venia a ſmortir. La Princeſa dix al Duch sis volia venir alli a ſeure. Reſpos que apres hi anaria com alli ſtigues a rahons ab aquelles ſenyores. Stephania ſtaua prop de la Princeſa quant ella dix a Tirant les ſeguents paraules: La proſpera fortuna ha manat a mi que vingues no per delit que tingues de veure batalles, mas per deſig de veure aquell qui ſenyoreja ma libertat. Lo menyſcapte gran quen mi era no trobant via ne manera que a ma paſſio remey pogues donar, penſi un gran defalt ab que reparar me pogues, e ab fengides paraules decebi mon pare ſots zel de amor filial: ja per aço als entenents no penſeu ſia tolt lo ver juhi que ignoren la cauſa de la mia venguda, pero yom ſo condemnada per exemple de virtut per dar hun poch de repos ſi pot eſſer dit en vida doloroſa a la mia penſa, pero la temor que yo he del mal es menor que la ſperança: e la ſperança que yo he del be es menor que la temor, e ſon me oblidats los mals quem ſon ſeguits per cauſa voſtra. E totes les coſes ſon viſtes per la fi, e aquella moſtra que pot fer e que val, e la gloria que donar pot ſegons les obres. A tots es manifeſt tal batalla com la voſtra jas traƈtaua, car ſi nou fes encara que yo volgues tant errar, amor e ſa merce me defendra tant fallir. E perço dona a mi licencia de venir a veure tot lo meu be, e calla e no dix mes. Lo paſſat mal, dix Tirant, no es res per a mi en ſtima de aqueſt que ara a mi turmenta, car paſſe dolor mes que james no ſenti, que de tot en tot vinch als ſtrems en punt de perdre lo ſeny o de deſeſperar, com veig la ſtrema bellea que la celſitut voſtra poſſeheix que excelliu totes les dames del mon, aço me ha forçat tant amaruos: e conexent en la majeſtat voſtra compliment de totes les virtuts, ſtich admirat com pot eſſer que la alteſa voſtra tinga hun tan gran defalt, parlant toſtemps ab venia e perdo, ço es que no amau ſegons deurieu amar: car ſi tant hagues ſeruit a Deu, e de tan bon grat, ja poria fer miracles, e yo mes mal fadat que tots los altres, ame mes verdaderament que tots los altres, e no ſe ſi ſere amat. La lengua be parla e diu tot lo que vol, mas la eſperiencia verdadera de la obra hon la trobare yo per la qual puga venir a perfeccio de vida? car quant hom es ſegur del dubte ſurt vna bona esperança, car amor no es procuradora de vergonya ni ſeu en banch de çabater, mas ama a qui deu amar, ço es a quil ama, e dona li gloria en aqueſt mon e vida repoſada, perque, ſenyora, en la celſitut voſtra no es aquell verdader recort que de temor vos cobre fugint al pas ſtret que la majeſtat voſtra promes, partint de voſtra celſitut me digues ſemblants paraules preſent Stefania: Tirant, tu parteys de mi, fes que tornes viu, yo ſo aci preſta per reparar la leal e verdadera amor quem portes. Deu es juſt, e totes les coſes del mon li ſon preſents, ell me faça gracia de complir lo meu deſig que yo complire lo teu, per que leja coſa es, ſenyora, a les donzelles nobles e de tanta ſtima que vinguen a menys de lur promeſa, pero, ſenyora, façam axi: poſem noſtre fet en conexença daltri, e aquelles perſones tinguen poder de determenar noſtre fet, e lo que yo he parlat parle per boca de la Viuda repoſada quim dix a la venguda que yo fiu que no donas fe ni crehença en les paraules de la alteſa voſtra, que totes eren ficcions de poeſia e per apartar tots aqueſts dubtes, e que la celſitut voſtra no ſia leſa en la honor en ma opinio que ſia conegut. E yo poſare per ma part la egregia Stephania e lalteſa voſtra hi pora poſar a Plaer de ma vida o Diafebus. Toſtemps he hoit dir, dix la Princeſa, que qui pare ha per jutge ſegur va a plet. No perque axi ſia, mas per que volrieu que axi fos, car be ſe que vos ho feu per que no ſiau condemnat per aqueys jutges quius ſon aduocats, que qualſeuulla altri vos condemnaria qui ſabes que es amor ne honor. Eſforçant axi voſtra deſaforada porfidia, reſtareu obligat de mort a vos mateix mes que no ſou a Deu quius ha creat e fet de tal compas que ſou contrari a ma honor e fama. En aqueſtes rahons ſe acoſta Plaer de ma vida, ſigues als peus de Tirant, e dix li: Senyor Capita, negu nous vol be ſino yo: tinch compaſſio de voſtra merce que neguna ſenyora de aqueſtes nous han dit queus deſpulleu les armes: car per la mia fe vos portau la camiſa ben trepada, que no ſe brodador al mon que millor la ſabes trepar: yo la viu veſtir e deſpullar algaliada e ben perfumada, ara la veig tota foradada e perfumada de ferro e daçer. Dix la Princeſa: Dau me la ma la qual no ha perdonada la mort dels Reys enemichs noſtres. Stephania li pres la ma e poſalay ſobre les faldes de la Princeſa. Com ella veu queſtaua ſobre los genolls ſeus abaxas, e beſalay. A mi no put honor, dix Tirant, ans ho tinch a molta gracia e merce, mas veig la randa als peus, car ço que yo deuria fer voſtra majeſtat ſi es volguda cuytar. E ſi tal licencia la alteſa voſtra me daua de beſar vos les mans tota hora que yo volgues, e com me tendria per benauenturat e molt mes ab los peus e les cames enſemps. La Princeſa li torna a pendre les mans, e dix: Les tues mans, ſenyor Capita, vull que daçi auant tinguen priuilegi ſobre mi en qui tens bon dret. E leuas preſtament de alli perço com era paſſada gran part de la nit. E per que lo Duch ni los altres no tingueſſen que dir ni ocaſio de parlar, acompanyaren la Princeſa fins a la ſua cambra donant li tots la bona nit. E lo Duch e Tirant dormiren en hun llit. E per lo mati les trompetes començaren a ſonar, e tots ſe armaren e pujaren a cauall, e Tirant feu pendre les ſcales que tenia dins lo caſtell que alli hauia dexades. E la Princeſa tanbe volgue anar ab ells. Armas ab aquell arnes que fet hauia, e caualcaren tant fins que foren lla hon era lo Emperador que en aquell cars combatien vna fort vila hon hi hauia molts foraſters, gent del Solda que virilment combatien per defendre lurs perſones. Com lo Duch e Tirant foren aplegats dexaren la Princeſa be acompanyada ab Diafebus e daltres cauallers tan luny de la vila que ab bombarda aplegar noy podien. Tirant ana vn poch pus baix de lla hon los ſicilians combatien, e feu adobar preſtament les ſcales e poſar en lo mur. Tirant fon lo primer que puja. Com fon prop de la muralla hun turch li lança vna gran cantera, e Tirant per desuiar ſe que no li donas al cap pres hun poch de balanç, e la cantera dona en la ſcala e ronpela hun poch, e ab lo balanç que ell pres la ſcala caygue rocegant per la paret y ell ab la ſcala, pero nos feu mal: feu arborar preſtament altra ſcala e dues altres al coſtat de aquella, e molts balleſters ſtauen al cap del vall qui no dexauen traure braç o ma que preſtament no fos ferit, e Tirant torna a pujar. Lo Emperador qui era anat a veure ſa filla demana qui era lo caygut de la ſcala, e digueren li que lo ſeu Capita: preſ hi molt gran enuig. Apres loy veu tornar, trameſ li a dir que per negun cars del mon ell lo pregaua que no volgues pujar en eſcala. Com loy digueren gens per axo no ſen volgue ſtar. Com totes les ſcales foren dreçades feren tan gran ſforç quentraren per alli a la vila, e mataren e apreſonaren molta gent dins e de fora. Com la vila fon preſa tots los barons de Sicilia ſe preſentaren a Tirant e donaren li les letres del Rey e de la Reyna de Sicilia: e Tirant los rebe ab cara molt afable fent los molta de honor, regraciant al Rey e a la Reyna, e a ells la bona voluntat que li moſtrauen en eſſer venguts. E axi com ſtauen tots a peu iſqueren de la vila e anaren hon era lo Emperador e ſa filla. Apres que Tirant li hague feta reuerencia, lo Emperador li dix: Noſtre Capita, a vos no es donat pujar per ſcales de ſemblants combats per lo gran perill que ſeguir ſen pot, ſino que la miſericordia diuina fa part en la noſtra bona juſticia quens ha feta recobrar aqueſta vila. E ſi per la cofiança de voſtre bon dret ſperau hauer de totes coſes viƈtoria, lo que nos lig en hiſtories, e ſi la voſtra vida arriſcau tant a mort e voleu que ſia confuſa per lo gran perill que repreſenta en aquells qui la vida abandonen, e ſi per aqueſt ſguart aprofitas a vos mateix, encara als altres qui per ſtar ſe de batalles hauran ſalut, e perço deſig viſqueſſeu en repos, e la voſtra virtuoſa perſona no volerla tant abandonar e en tan grans perills. E ſi en vos es lo deſig de ben obrar, denegar no deueu les mies profecies les quals a vegades ixen veres. Reſpos lo Capita: A mi, ſenyor, es degut fer ſemblants aƈtes millor que altre, e aço per tant com als temeroſos faça recobrar ſforç e pendre animo: e que dech fer yo e los altres ſins deuem molt ſforçar de be a fer? car no es licita coſa que la majeſtat voſtra ſtiga en ſemblants afers, car la dignitat voſtra nou comporta, ni la edat queus pugau defendre ſino ab la virtut e no ab armes, e perço la fi es dubtoſa de ſemblants coſes. E lo Emperador hohint lo que Tirant li deya penſa que de zel de feeltat e de molta amor li procehia. E Tirant ſen porta a la vila lo Emperador e ſa filla. Lendema per lo mati lo Emperador tingue conſell que farien, ne deuers qual part irien per recobrar les terres que perdudes eren. Los huns deyen que anaſſen a vna part, los altres en altra: a la fi de tots parla lo Capita, e dix: Senyor, ja he dit a la majeſtat voſtra que no es condecent la voſtra alteſa que paſſe daçi auant, ſino que ab los barons de Sicilia ab los quals ſou vengut vos ne torneu a la inſigne ciutat ab tots los preſoners que teniu preſos, los quals fan gran deſpeſa de viandes e daltres coſes: e la gent qui ſta molt enujada de guardar los. E lo Duch te ja carrech ab mi enſemps de guardar e conquiſtar aqueſtes ciutats e viles que ſon prop de açi. E la majeſtat voſtra quens faça venir les naus ab forment, car la guerra ha tant de temps que dura, e los lauradors no poden panificar, es de neceſſari hajam de proueyr lo noſtre camp per via de la mar; apres, en lo Imperi no ni ha. Anit hagui noua com .v. naus que yo hauia manat venir, dix lo Emperador, ſon arribades al port de Cafa carregades de forment. Molt me plau, dix lo Capita, de ſemblant noua. Decontinent trames que feſſen molre tots los molins qui eren en lo riu nomenat Tranſimeno. Tirant hague proueyt que lendema tots los preſoners qui eren en lo camp y en la ciutat de Sanƈt Jordi vingueſſen al caſtell de Maluehi. Apres lo Emperador parti de alli ab tots los barons de Cicilia, e atendaren ſe tots prop del riu, e lo Duch reſta ab prou gent, e Tirant feu venir del camp mes gent per al Duch e per a ell, la qual hauia meſter. Com foren al caſtell lo Emperador crida el Capita, e apres feu venir a la Princeſa e a les altres donzelles, e dix ſemblants paraules: Capita, puix la fortuna es ſtada tan contraria al noſtre gran Coneſtable, comte de Bitimia, eſſer mort, a qui conſellau façam noſtre Coneſtable? Tirant dona dels genolls en la dura terra, e dix: Senyor, ſi la majeſtat voſtra era contenta de dar tal ofici de gran Coneſtable a Diafebus, a molta gracia e merce ho hauria a la alteſa voſtra. Yo nom partire de voſtre voler, dix lo Emperador, e per amor voſtra ara de preſent e per lo ſeu molt merexer yo li fas gracia a Diafebus del ofici e capitania de gran Coneſtable, e a vos del comdat de Sent Angel, e leu lo a ma filla e donel a vos ab tots aquells drets, pertinencies e emoluments que en lo dit comdat ſon, ab la tinença Daltafulla, la qual entre tot es de renda arrendada setanta cinch milia ducats. Tinch ſperança en Deu ans de molt yous dare altres coſes les quals ſeran molt millors, e perço vull que dema ſe faça la feſta e prengau titol de comte: mes vos ame donar titol de comte que de marques, per be que lo marques de major grau ſia que lo comte, pero comte vol dir frare darmes, e perço vos vull donar titol de comte per que ſiau mes conjunt ab mi. Tirant li dix: Senyor, infinides gracies fas a la majeſtat voſtra com vos es ſtat plaſent de ferme vna tan gran honor, e you tinch en tan gran ſtima com ſi ell valia .cccc. milia ducats de renda. Empero yo per res nol pendria nil aceptaria per dues rahons: la primera, per yo no hauer voſ ho ſeruit, car tan poch temps ha que yo ſo en ſeruey de la alteſa voſtra que no merite tan gran premi: la ſegona, ſi lo pare que mengendra ſabia yo tingues titol algu perdria la ſperança de james veurem, quant mes aquella quem pari, e tantes dolors que paſſa en aquells nou meſos quem porta, porien pendre tan gran alteracio que yo ſeria cauſa de abreujarlos la vida, e poria eſſer dit fill homeyer, com ells james ſe hagen viſt altre fill ſino a mi, e no ſeria menys que nom donaſſen la lur malediccio: e a mi no es deguda coſa cobrir la lur dolor: e fas ne a la majeſtat voſtra mes de mil gracies tals com de ſeruidor a ſon ſenyor mes humilment ſe poden fer. Per res yo no permetria, dix lo Emperador, que aqueſt comdat queus he ofert no ſia voſtre, e ſi titol de comte no voleu pendre preniu la ſenyoria e la renda. Molt tem enujar lalteſa de la ſenyora Princeſa, dix Tirant, de leuar li lo comdat e donar lo a mi. Aqueſt comdat, dix la Princeſa, me dona per ſa benignitat vna mia tia, e les coſes que ſon mies ſon de la majeſtat del ſenyor mom pare qui açi es preſent, e de tots los meus bens, e de la perſona pot manar a tota ſa voluntat com de filla obedient, e aquells pot donar e lançar axi com a la majeſtat ſua ſera plaſent, e no ſtigau per res de acceptar lo que gracioſament vos dona e ab molta liberalitat, e yo ara de preſent conferme la donacio per a vos e als voſtres. Lo Emperador lo torna a pregar e a fatigar quel prengues. Dix Tirant: Senyor, per res nol aceptaria. Ab gran raho ſe creura de vos tot lo contrari del que la voſtra lengua manifeſta, dix lo Emperador, e yo reſtare ab ma veritat manifeſta: deuria la virtut voſtra penſar que lo queus he ofert aumenta la honor voſtra, e deurieu eſſer content e no recuſar per yo eſſer donador e vos rebedor: yous he conſeruat aquell bell do de fortuna que tots los homens van per tot lo mon çercant, ço es honor e profit, per lo qual ſi ſens fiƈtio parlau no deueu eſſer tan deſmenjat que nou degau acceptar. E ſi per ventura voleu que la gent cregua que aço ſia per premiar vos de la honor e benefici que fet me haueu, no tingau tal error, car encara la opinio de les gents e dones e donzelles ſta encara morta: e per vos no voler acceptar lo que tan amplament vos he ofert vinch a penſar que la voſtra virtuoſa perſona de mis vol partir. No placia a Deu, dix Tirant, que yom partis de la majeſtat voſtra durant lo temps de la neceſſitat: pero ſenyor, puix tant me força la majeſtat voſtra yo acceptare lo comdat, e per aquell vos fare homenatge de feeltat: e per quant Diafebus mes parent tant acoſtat, e ço que es ſeu es meu e lo meu es ſeu, ell pendra lo titol de comte. Quem fa a mi, dix Lemperador, puix yol vos haja dat e vos acceptat, quel venau ol doneu a quius ſera plaſent? Lauors Tirant ſe lança als peus del Emperador, e beſa li lo peu e la ma per la gracia que feta li hauia. Dix Lemperador: Dema aturarem açi, e farem la feſta de Diafebus, e darem li lo titol de comte e lofici de gran Coneſtable. Perço, ſenyor, ſuplich a la majeſtat voſtra dema ſiau noſtre conuidat ab la ſenyora Princeſa e totes les dames. E de tot aço Diaphebus no ſabia res. Lo Capita ſe parti del Emperador, e dona orde ab lo ſenyor de Maluehi de hauer molts pagos, capons, perdius e gallines per a lendema: e feren coure molt pa e hauer totes les coſes neceſſaries. E Diafebus ab altres cauallers que venien de fora del caſtell veu a Tirant que anaua tot afaenat vers ell, e dix li: Coſi, que es aço que ab tanta preſſa anau? hay noua de enemichs? No, dix Tirant, mas anau a la cambra del Emperador e beſau li lo peu e la ma, perço com vos ha donat lo comdat de Sent Angel e lofici de gran Coneſtable, e yo fare aci adobar les coſes que ſon neceſſaries per a la feſta de dema. E Diafebus ho feu axi. E apres ana a la cambra hon era Stephania ab les altres dames, e caſcuna li demanaua vn ofici per al comdat o per a la guerra, burlant ſe axi ab ell. Ixque la Princeſa, y ell fon preſt agenollat e beſa li la ma de la gracia que lo ſenyor Emperador feta li hauia, e la Princeſa li dona en hun mocador deu milia ducats que hauia meſos, e dix li: Lo meu germa, preneu aço, e prech vos que fins ſiau en la voſtra cambra nou regonegau, e de aço vull ſeguretat de vos. E ell li dona la fe que faria tot lo que trobaria per ſcrit. Diafebus ho pres, e ſentia lo pes, mas no preſomia lo que era. Partis de alli e ana ſen hon era Tirant, e dix li: Puix yo he beſat lo peu e la ma al ſenyor Emperador, e la ma a la excelſa Princeſa, ben par que ſia raho, puix vos me haueu dat lo comdat e haueu lo leuat a vos per dar lo a mi. Agenollas preſtament en terra e preſ li la ma per voler lay beſar: pero Tirant james ho volgue conſentir, mas poſa li la ma ſobre lo cap e beſal en la boca tres vegades. E los dos paſſaren moltes rahons dient li Tirant que no curas que allo era molt poch en ſguart del que ell deſijaua fer per ell, mas yo tinch ſperança en Deu que ſeran de major ſtima. E Diafebus li feu infinides gracies. Ara, ſenyor Capita, voleu que vejam que es lo quem ha dat la virtuoſa ſenyora? Poſau en mans de Tirant e trobaren hi hun albaranet que deya: Al meu germa e gran Coneſtable e Comte de Sent Angel prech ab molta amor prenga en paciencia lo petit do per a fer la feſta: en mi reſta lo gran menyſcapte per lo poch queus do, pero la voſtra molta virtut me tendra per ſcuſada conſiderant en lo loch hon so, e confes lo meu defalt que he comes en dar tan poca quantitat a hun home que es gran en virtuts. Com ells veren aço ſtigueren en penſament caſcu, e Diafebus dix per prouar a temptar de paciencia a Tirant: Voleu que nou prengam e que loy torne? Nou feſſeu, dix Tirant, que entre pare e filla tenen lo cor tan alt e generos, que ſi loy tornaueu ho tendria en molt gran ofenſa. Com totes les coſes foren poſades en orde per a lendema, ells anaren a la cambra del Emperador, e aqui parlaren molt ſobre la guerra: e Diafebus acoſtas a la Princeſa e feu li infinides gracies, y Stephania les hi ajuda a fer del que la majeſtat ſua hauia fet. Lo Emperador deualla baix enuers lo riu hon veu molts homens que ſtauen adobant taules e banchs. Lo Emperador demana lo que feyen a que tenia de ſeruir. Dix lo ſenyor de Maluehi, que per al conuit e a la feſta que lendema ſe deuia fer. E Tirant portaua de braç a la Princeſa anantſen vora del riu paſſejant. Dix la Princeſa: Digau, Tirant, quina es la raho que vos acceptar no haueu volgut lo comdat meu quel ſenyor Emperador a requeſta mia vos daua? e tres vegades meſforçi de parlar, e tres voltes la mia lengua ſtigue ſens profit, que la paraula me falli com volgui començar de parlar per dir vos: acceptau, puix dat vos es: e de vergonya no tengui atreuiment per lo vell Emperador que no conegues lo meu mal, car coſa conuinent es que la vergonya ſia meſclada ab amor. Empero totes les coſes per vos fetes acceptes ſon als meus ulls, reſtant en dubte que nol haueu volgut acceptar perque es ſtat meu. No veja yo Deu, dix Tirant, ſi tal coſa es paſſada per lo meu enteniment: ans aquell comdat tinguera yo en mes gracia e merce que ſi magues dats deu ducats o marqueſats, ſol per eſſer ſtat de la majeſtat voſtra: axi Deu vulla complir les coſes que yo li deman, ço es que vulla confermar lo voſtre voler a complir lo meu deſig: e perço que la celſitut voſtra ſapia mes clarament ma intencio, james pendre titol negu tant com la vida me acompanyara, ſino Emperador o no res. E ſabeu ab quem matau? ab la ſtrema bellea que la alteſa voſtra poſſeheix, car aquell primer dia queus viu veſtida ab brial de ceti negre, e los voſtres pits donaren als meus ulls entrada, ab los cabells hun poch ſcampats que ſemblants a madexes dor reſplendien, e la color de la voſtra cara paria de vergonya roſes ab liris meſclades, que de aquell dia en ça la mia anima es ſtada catiua de voſtra alteſa. O be es coſa cruel voler dar pena a qui tant vos ama. Encara me dolch de vos que no poreu ſoferir les penes que ſou merexedora per hauer tan poca pietat de mi, com la mia querella ſia juſta e bona, e lo meu clam crida continuament dauant la majeſtat diuina, juſticia. E vos en aquell cars direu: En mal punt com yo no ami aquell verdader Tirant lo qual ab tanta de amor me amaua. E ſi ſuplicacions de vaſall a ſenyora hi poden valer, o de caualler a donzella de tanta noblea e dignitat ſe conſent adorar, agenoll me en terra, e faſ hi lo ſenyal de la creu, e aquella ador axi com a la voſtra perſona que per part de la celſitut voſtra me ſia atorgat hun do. E quaſi li vengueren los ulls en aygua, prenent li pietat de ſi mateix. No tarda molt la Princeſa reſpondre en ſtil de ſemblants paraules.