Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 150

CAPITOL CL.

La reſpoſta que feu lo gran Caramany.

S

I les ſobiranes forces de mes afliccions, e lo miſerable jou de ſeruitut conſiderat, donas loch a les tues demeſiades paraules, no ſolament deſijar viure, mas la mort per millor elegirie: mas conexent quants generoſos coratges los infortunis e treballs fan ſforçar en los aduerſos caſos, ſtimant que tan ſtremes dolors e no petites perdues com les mies Deu ha permes per aument de la tua ſingular gloria e per exercici de ma paciencia, per çot vull pregar lo que de mi volras fer, preſtament me vulles deſliurar, car major es lo dubte de la mort que la mort que preſtament es paſſada. E diuſ me que ſo ſtat homeyer de ma filla, de aço non tinch a dar comte a tu ni a altri, car ſtime que he fet lo que deuia, que mes conort es a mi yo hauer dat qualſeuulla linatge de mort a ma filla, que ſi per tu o los teus dauant los meus ulls la ves deſonir: e de les joyes e del treſor no vull negu alegrar ſen puga. E not penſes tu ſubuertir lo abit de mon coratge, car pus diſpoſt ſo oferir lo meu cors a la amarga mar o a la terra, ans que fer res que tum pregaſſes, ſi be los teus ab força ſtranya me han fet venir dauant la tua preſencia, car major raho fora tu venir a mi, encara que ſies ſtat vencedor, que yo anar a tu. E no penſes que los cauallers e gentilſ homens de la mia terra que ſien de menor grau ni de menys virtut e animo, e nobleſa, e axi deſtres en les armes com los franceſos: e ſi ſo james en ma libertat yot moſtrare la ofenſa que has feta a hun tan gran Rey com yo que ſenyoreja altres Reys. Tirant no volgue ſatiſfer a les paraules del gran Caramany, ſino quels prega molt gracioſament volgueſſen paſſar a la ſua nau: e mal lur grat ho hagueren a fer. Com lo Capita los tingue dins reparti aquella poca de gent que reſtada li era, e donaren vela: e deſtaparen los enbrunals de la nau, e exia tan gran doll de ſanch que paria que la nau ne fos plena, que los antichs no hauien hoyt dir ni hauien leſt en canoniques tan fort batalla fos ſtada en la mar ni tan ſangonoſa de dues naus, que en la nau dels turchs noy reſta anima viua ſino los dos Reys, y en la nau del Capita de .ccc.lxxx. perſones no ni reſtaren ſino .liiij. e los .xvj. nafrats. La batalla de terra fon treſladada en mar, e moſtras mes valent entre los altres manifeſtant gloria e virtut en ſenyal de excelſa dignitat de gran ſenyoria ſdeuenidora: e la fama del ſtrenu caualler Tirant aumenta en triumphant laor. Com Tirant fon prop del port de Tranſimeno veren los balaners qui ab leſtol dels turchs venien que entrauen dins lo port de Bellpuig fugint, e cridant ab grans crits, e ab molta dolor recitaren la mala noua de la deſtruccio dels Reys, e del ſtol perdut ab gent innumerable. Lo Solda e tots los altres feren molt grans lamentacions: plorauen e planyien ſe, e ſtauen admirats com ſe podia fer que hun ſtranger hagues obtes dells tantes e tan glorioſes viƈtories, e malahien la fortuna com ſe era tan inclinada en voler lo tant proſperar: e deliberaren dar batalla a la gent del camp, puix tenien la ira freſca. Feren dues batalles ab gran proſperitat, e clogueren los creſtians dins los murs de la ciutat, e apreſonaren al Comte de Burgença e al Comte Malateſta, e feren alli molts bons fets darmes aquell dia, e mataren molts creſtians: e demanaren los coſſos morts en ſenyal de viƈtoria obteſa. Lauors los turchs demanaren treues o pau ſi volien, no per amor de pau, mas per temor de batalles. Com Tirant fon aplegat al port troba alli moltes naus de les ſues e moltes de les que hauien preſes. Com lo prior de Sent Johan veu quel Capita noy era tornal a cercar, e nos encontraren: mas apres dos dies que lo Capita fon tornat arriba lo Prior, e tots eren tornats ſino Ypolit apres que totes les naus foren preſes: e Ypolit veu que noy era ſon ſenyor, penſant que hauria fet la via de la Turquia mana al nauxer que feſſen aquella via, e no podent trobar al Capita troba vna nau de aquelles de leſtol e ell feu la via de la nau, e ella ſe mes en fuyta, e vench quaſi en vna ylla deſpoblada, e lo vent era punter, venials contrari: la gent deſempara la nau, e ab la barca e ab lo laut ixqueren en terra. Ypolit aplega e pres la nau que noy era reſtat negu, pero trobaren la molt riqua, e portaren la ſen. Com lo Capita veu que tots hi eren ſino Ypolit feu partir tres naus per qual anaſſen a cercar, e trobaren lo que venia ab la preſa. Com lo Capita ho ſabe e veu que venia ab tanta honor ſen alegra molt. Aqueſt Ypolit ixque valentiſſim caualler liberal e ab ſforçat animo, e en ſa vida feu de ſingulars aƈtes, que volgue imitar a ſon meſtre e ſenyor: e perço volen dir molts que primer deu hom examinar lo caualler ans que ab ell poſeu voſtre fill, car ſi ell es virtuos ell ne fara mil de virtuoſos: e tot per lo contrari ſi es vicios, tal ſera lo criat. Com lo ſenyor de Maluehi ſabe que Tirant era tornat ab tan gran triumpho viƈtorios fon molt content, caualca, e anal a veure: empero ans que partis trames hun home per auiſar ne al Emperador, e trames hun altre home per auiſar ne los del camp, e alli foren fetes molt grans alegries. Com Lemperador ſabe tan ſingular noua feu tocar totes les campanes de la ciutat, e fer grans alimares e grans feſtes. Lemperador ab tots los altres ſtauen admirats de les grandiſſimes caualleries que Tirant feya: la Princeſa e les altres dames ſen alegrauen molt donant dell ſingulars laors. Com lo ſenyor de Maluehi fon ab Tirant conſella li que la ſua perſona deuia anar ab tota la preſa que feta hauia dauant Lemperador: e Tirant hi tenia molt bona voluntat perço que pogues veure e parlar ab la Princeſa. Com tingueren bon temps per partir Tirant feu recullir tots aquells quey eren ſtats ab ell enſemps, e donaren vela: com foren en viſta de la ciutat de Conteſtinoble digueren al Emperador con venia lo ſeu Capita ab tot leſtol que ja veyen les fuſtes: e ell no ſabia quina feſta ni honor li fes. E preſtament ell feu fer hun gran pont de fuſta que entraua dins laygua mes de .xxx. paſſes tot cubert de pompoſos draps de raç. E Lemperador feu fer enmig del gran mercat hun cadafal tot cubert de peces de brocat e de ſeda per a ell y la Emperadriu, e a la Princeſa, e a totes les donzelles, e del ſeu cadafal fins al cap del pont hon hauien exir feu poſar baix peces de vellut carmeſi perço quel ſeu Capita no tocas dels peus en terra, ſino que anas ſobre la ſeda. Com ell fon paſſat, qui mes podia pendre de la ſeda de aquell era: e veren molts nafrats en les mans deſpaſes e de coltells per tallar de aquell drap de ſeda. Com les naus foren en lo port ab molta alegria quentrauen dona la popa la nau del Capita en lo pont de fuſta, e ixque ab lo gran Caramany, lo qual portaua a la part dreta, e lo Rey de la ſobirana India a la part ſineſtra, y ell anaua en mig, e tots los barons anauen dauant. E tota la multitut del poble ixqueren a rebrel ab molta honor, axi com ſi fos trames del cel axi tenien los ulls en ell: e no ſolament li feyen honors humanals, mas encara diuinals. E per mes venerar lo li ixque tot lo clero profeſſo feta ab totes les reliquies e ab tots los prelats, e deſijauen lo tots poſar en lo pus alt loch de paradis ſi pogueſſen: e ab aqueſt triumpho aplegaren al mercat hon era Lemperador ab totes les dames de honor, axi les de la cort com les de la ciutat. Com Tirant fon alt en lo cadafal e prop del Emperador agenollas, e beſa li la ma, e dix al gran Caramany que li beſas la ma: e ell reſpos que nou volia fer. E preſtament Tirant ab la manyopa que portaua en la ma li dona hun gran colp al cap que loy feu inclinar prop de terra, e dix li: Perro fill de perro, ara li beſaras lo peu e la ma encara que nou vulles. You fare per força e no per grat, dix lo gran Caramany, e ſi tu e yo foſſem en loch conuinent a mi no ſoſpitos en res, yot daria a ſentir quina coſa es acoſtar ſe a cara de Rey: e tu encara no ſaps quant ſon larchs los meus braços, pero yot jur per Mafomet noſtre sanƈt profeta, e per eſta barba, que ſi yo ſo james en libertat, de fer te beſar los peus de hun meu negre: e no li volgue mes dir. Lo Rey companyo ſeu per no hauer altre repelo dona dels genolls en la dura terra, e beſa li la ma e lo peu, e aquell fon ſegur de tot mal. Pero Tirant reſpos ab paraules de ſemblant ſtil.