Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 151

CAPITOL CLI.

La reſpoſta que Tirant feu al gran Caramany.

P

Er lo noble Rey de la ſobirana India que aci es preſent pot eſſer feta verdadera relacio del que es paſſat entre tu e mi, e ans de venir aci tu no has goſat temptar de paciencia: que has viſt ara en dir dauant la mageſtat del ſenyor Emperador lo que ab tan gran ultratge has goſat rahonar ab altres rahons mal dites? no cur reſpondre, ſino queus recort caſcuna volta que naturalea vos temptara en tenir coſtum de dona, per eſſer yo aquell que no ſolament vos he ſubjugat lo cors, mas vençut lanimo: e vos aquell que pus preſt la vida que la mort honeſta elegint, ficas los genolls en la alta popa de la nau dauant mi ab los braços en creu retent leſperit de la honor, diguiſt aquell ſpantos mot per aquells qui virtut conexen, com es dir yo ſo ton preſoner, e tu eſt mon ſenyor: en la qual hora yo moſtri tenir cor de carn de caualler, e dexit la vida comprada ab tan car preu. E per lo noble Rey que aci preſent es, mogut per bon zel de deute de parenteſch, e per eſſer ell lo qui es, ſabeu be quines paraules dell hois, e del que deuia portar grat molt furioſament contra ell procehis. Nos ſab de noſtra recordacio major defalt en hun Rey, car ſemblant es ſtat al Rey de Apollonia que volent Lemperador de Alamanya dar li batalla, a la aſignada jornada molt vergonyoſament fogi, e en lo camp lo dexa. Tirant dona fi a ſes paraules, e Lemperador los feu de continent pendre e poſar en bona guarda dins vna gabia de ferro. Lemperador deualla del cadafal ab totes les dames, e anaren a la gran ſgleſia de Senta Sofia, e aqui feren laors e gracies a la diuina bondat, e a la ſua ſacratiſſima mare ſenyora noſtra de la gran viƈtoria que hauien aconſeguida. E Tirant portaua de braç a la Emperadriu, la qual moſtraua molta contentacio de la proſperitat de Tirant, e dix li: Capita, vos ſou lo mes glorios home que huy en lo mon ſe trobe, car per la voſtra gran caualleria e alt enginy haueu ſubjugats e vençuts aqueſts dos Reys en aument de la laor voſtra e profit de tot Limperi grech: e volguera yo per vos eſſer tan virtuos que en lo meu temps foſſeu vengut en lo regne de Alamanya quan mon pare era Emperador de Roma, com en aquell temps yo fos demanada per mil enamorats, e ſi yo hagues viſt a vos, de tots los mil de vos haguera feta eleccio: mas ara que ſo vella e ja poſſeida, la mia ſperança tarda es. E parlaren de aqueſtes coſes fins al palau: e la Princeſa hoi totes aqueſtes rahons, e dix a Tirant: Aquella vella de ma mare te pietat de ſi matexa que tambe ſi volria jugar, que foch de amor la crema qui la força de impaciencia com veu a vos qui ſou la flor de tots los cauallers del mon, complit de tota gentilea, e penſa la gran bellea que per ella es ſtada poſſeida: ſi en lo ſeu temps foſſeu vengut preſumeix que ella fora digna de la voſtra amor aconſeguir. O gran follia es deſijar lo que rahonablement nos pot hauer, ne penedir ſe de hauer virtuoſament viſcut deſijant en los darrers dies de ſa vida vicioſament viure. O reprenedora de crim de amor, dix Tirant, merexedora ſou de molta pena perque no amau e ſabeu que ſou amada, e no vull menyſprear les paraules ni venir en deſgrat de la alteſa voſtra, car la cruel reſpoſta reſtara en les dones donor que hun punt no ſaben de gentilea, que volen ofendre als gentilſ homens, e eſſer dells molt ofeſes: aço no conue a donzella de honor, ni menys a la de noble linatge. En aço vengue Lemperador, e demana al Capita com ſtaua de les nafres, e Tirant reſpos que vna poca de febra ſi era meſclada, a ab lo anar pens ſeran alterades. Lo Emperador ordena anas a la poſada ab los metges enſemps, e com lo hagueren curat digueren que nos partis del lit ſi volia obtenir sanitat, perque no reſtas afollat del braç. E Tirant fon content de tenir ſe a conſell dels metges, e Lemperador lo viſitaua caſcun dia vna volta, e mana a la Emperadriu e a ſa filla tots dies demati e a veſpre lanaſſen a veure: e la Viuda Repoſada moguda mes de amor que de pietat lo ſerui continuament en la ſua malaltia. Tornem a recitar com ſe comporten los turchs ab los creſtians qui reſtats eren en lo camp. Apres que ells hagueren ſabuda la cruel batalla del Capita ab lo gran Caramany, e hagueren preſos los dos comtes, molt ſouint venien a la ciutat de Sent Jordi, e matauen e apreſonauen molts creſtians, e ſen portauen de grans caualcades fent la guerra molt cruel: e pochs eren los que pogueſſen reſtaurar la vida qui en lur poder vingueſſen. En quanta dolor eren poſats los creſtians com penſauen que Tirant noy era, e hauien a exir a la batalla ſens ell, ni lo ſaui Diafebus coneſtable major, e de aquell ſenyor Dagramunt, per tal com de neceſſitat tenien a defendre lurs vides e les perſones, e poſar ſe a perill de les batalles, e en la neceſſitat tots reclamauen a Tirant com ſi fos hun ſant, e nos tenien per ſegurs, molt ans tenien gran temor als turchs, car lanimo gran que tenien en lo temps de les viƈtories obteſes per la molta virtut de la preſencia de Tirant, per la abſencia ſua lo hauien tot perdut, e feyen ſpecial oracio que noſtre Senyor ajudas a Tirant per quel pogueſſen cobrar, que en ell ſtaua tota lur ſperança. E trameteren vna letra al Emperador ſuplicant lo quels trametes lo lur meſſies Tirant, com ja eren tornats en les acoſtumades aduerſitats de fortuna, e que Tirant los fos donat en premi de viƈtoria. E feren altra letra a Tirant, la qual era del tenor ſeguent.