Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 153
Aparença
CAPITOL CLIII.
Com Lemperador trames per ſa filla la letra a Tirant que los del camp li hauien trameſa.
C
Om Lemperador hague leſtes les letres e ſabe en quina diſpoſicio ſtaua tota la ſua gent, e quen ſtauen ſmayats e temeroſos, dubta ſi daria la letra a Tirant o ſi ſperaria que fos del tot guarit, e ab tal deliber dexa paſſar .iij. dies ſens manifeſtar ho. Apres dona la letra a ſa filla Carmeſina que lay donas, pregant lo que tan preſt com pogues caualcar que volgues anar al camp. Com la Princeſa fon dins la cambra e veu a Tirant ab cara molt afable, ana deuers ell, e dix li ſemblants paraules: Flor dels millors, veus aci com tots los del voſtre camp criden: Fam, fam: e hon es aquell virtuos caualler quins ſolia dar honoroſa vida? hon es aquell vencedor de batalles? la noſtra ſperança es tota perduda ſi aquell inuencible caualler no ve. Trametem vos aqueſta letra, e lo ſobreſcrit diu: Sia dada al millor de tots los cauallers, que ſino tu, altri no ſi deu entendre. Tirant pres la letra e legi la, e apres la moſtra a la Emperadriu, e tots la veren. La Princeſa feu principi a hun tal parlar: Si de grat vos venia, noble Capita, de anar lla hon ſe fan les forts e cruels batalles, memoria de fama glorioſa ne porieu aconſeguir, car per virtut de la voſtra anada tots los turchs ſeran vençuts, car ſol per la voſtra viſta reſtaran tan temeroſos que no poran alçar les mans contra les voſtres forces, e ſera dar compliment al virtuos deſig lo que haueu començat. E de aço fareu gran ſeruey a la mageſtat del ſenyor Emperador, a la ſenyora Emperadriu, e a mi gran plaer: e ſi per amor de noſaltres nou volreu fer feu ho per la voſtra molta virtut e bondat. Reſpos Tirant: No fretura a mi pregar la alteſa voſtra, com los prechs de la mageſtat del ſenyor Emperador ſon a mi aſpres manaments, e la exellencia ſua no deu a mi pregar, mas manar me com a hun ſimple ſervidor ſeu quil deſija molt ſeruir: e la celſitut voſtra ſab be quant vos deſige ſeruir, que no es coſa en lo mon que a mi fos poſſible de fer que per la alteſa voſtra me fos manat que yo nou complis, encara que fos cert de perdre la vida, quant mes en les coſes que ſon en aument de honor e proſperitat voſtra. E poreu dir a la mageſtat del ſenyor Emperador, e de la ſenyora Emperadriu que aci preſent es, e per la celſitut voſtra fare toſtemps tot lo quem ſera manat tant com la vida macompanyara. E preſ li les mans, e beſa leſ hi mig per força e mig per grat. Apres la Emperadriu ſe leua de lla hon seya e poſas al cap de la cambra ab lo pſaltiri en la ma, e pres ſe a dir ores ab vna donzella que li ajudaua. La Princeſa reſta ab Tirant, ab Stephania, e la Viuda repoſada e Plaerdemauida que li feyen companyia. E Tirant li prenia molt ſouint les mans, e les hi beſaua. E la Princeſa no pogue comportar que no li digues paraules de ſemblant ſtil acompanyades.