Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 154

CAPITOL CLIV.

Reprenſio que fa la Princeſa a Tirant.

C

Larament veig, magnanim Capita, quel contraſt de mes rahons encendran majors flames de tos deſigs. A mi plau, deſplaent me, licenciar a tu per al que vols, car les coſes que ſens dificultat hauer ſe poden la ſtima de lur valua perden: car veig les tues mans cobdicioſes que quils daua licencia elles paſſarien de bon grat lo manament de ſa ſenyora, e les tues ungles ſon ſens vergonya, car la Emperadriu es aci quens pot veure, e ſiu veu ſeras tengut per home de poca fidelitat, e ab poca paciencia pora dir que dexes ſtar a ſa filla: tancar t' ha daci auant los camins de libertat. Donchs perque dins tu no es aquell verdader recort quet cobres de diſcreta temor per dubte de infamia per no reſtar ab tal vergonya? o quina conſciencia hauras ſi la infidelitat prens per companyona? pero par men que tu deus hauer begut de aquella aygua de la font hon mori lo bell Narciſo qui fa fugir de la memoria totes les coſes paſſades enſemps ab la honor, e ſi per ventura los meus prechs que te fets de part del Emperador que vages a les batalles donen impediment a la tua dura penſa per la mia amor, oges paraules ara menors que lo meu coratge, car yo ſo ſimple e humil a tu que men has dada raho, perço com tu ho eſt ſtat a mi moltes voltes: e yo ſo preſta inclinar me als teus peus perço que lo ſenyor mon pare ſia ſeruit.