Vés al contingut

Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 159

De Viquitexts
Sou a «Capítol 159»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CLIX.
Reſpoſta feta per la Princeſa a Tirant.


P
Rech te, Tirant e ſenyor de mi, conſentir no vulles que la mia ſperança ſia feta vana, car de tot lo meu mal tu ſol eſt ſtada cauſa, e com lo mal me aſalta fon per penſament de la tua amor. E ja amor obra mes en mi que no volria, e certes mes ſtimaria que la amor ſtigues ſecreta fins tingam temps de alegria en la qual noy haja temors meſclades: mas per ſperiencia he moſtrat que molt mal la tinch ſecreta, car qui es que puga amagar lo foch que per la ſua gran flama fum non ixqua? Paraules te dich miſſatgeres de lanima e del cor: perquet ſuplich vulles anar a veure al Emperador, e no ſapia que a mi ſies vengut primer que a ell. E poſa lo cap dauall la roba, e dix a Tirant hi poſas lo ſeu, e dix li: Beſam en los pits per conſolacio mia e repos teu. E aquell ho feu de molt bon grat, e apres que li hague beſats los pits li beſa los ulls e la cara, y ella dix: Senyor, de major premi es lo loguer que no es ſon ofici, e de aqueſtes coſes mes ſol eſſer la temor quel perill, e lo qui vol hauer temor ha vergonya quant ſe penit. Tirant no pogue ſatiſfer a les paraules de la Princeſa, mas partis della molt content. Com fon a la cambra del Emperador e los metges lo veren, reprenguerenlo molt perço com ſe era leuat del lit ſens conſentiment dells. Tirant reſpos: Si ſabes la vida degues perdre, per totes les coſes del mon no dexara per res de venir a veure la mageſtat del ſenyor Emperador: com yous viu partir de mi tan fatigats e ab tanta cuyta, no podia altra coſa preſumir ſino la ſua gran neceſſitat. Reſpos Lemperador en la ſeguent forma.