Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 185
CAPITOL CLXXXV.
Lo princep de quines coſes es tengut a ſos vaſalls.
L
O virtuos princep de .v. coſes es tengut a ſos vaſalls: la primera es en ſeruarlos lurs leys e furs: la ſegona es en atenyer los ço quels promet: la tercera es en amar e honrar los ſegons ſon ſtament: la quarta es en defendrels poderoſament: la cinquena es guardar los lurs bens e no leuar los res del lur ab tirania. Moltes altres coſes li demanaren: lauors Lemperador per no fatigar lo mes li feu leuar la ſpaſa, e lo rey Artus no veya ni conexia a negu. Lauors la reyna Morgana la qual era ſa propia germana leuas del dit hun petit robi que ella portaua, e paſſaloy per los ulls, e preſtament lo Rey hague cobrada la natural conexença. Leuas de alli hon ſeya, e abraça e beſa ab gran amor a ſa germana: e ella li dix: Germa, feu honor e gracies a la mageſtat del ſenyor Emperador qui aci preſent es, e a la ſenyora Emperadriu e a ſa filla. E ell ho feu, e apres tots los cauallers que alli eren beſaren la ma al valeros rey Artus com ne fos molt merexedor. Ixqueren en la gran ſala, e alli feren moltes dances e feſtes de ſingular alegria. Lemperador prega a la reyna Morgana que danças, puix hauia trobada la coſa que mes deſijaua trobar en aqueſt mon: e ella per obeyr als prechs del Emperador feu ſe portar de la nau altres robes qui no foſſen de dol com les que portaua. En vna cambra ſen entra ab totes les ſues donzelles: com foren totes molt ben abillades, les donzelles ixqueren totes veſtides de domas blanch forrades de erminis, e les gonelles de aquell mateix drap. La Reyna lur ſenyora ixque ab gonella de ceti burell tota trepada e molt ben brodada de molt belles e groſſes perles: la roba ques veſti era de domas vert tota brodada de orfebreria, e portaua per diuiſa rodes de cenia ab los cadufs tots dor e foradats al ſol: les cordes eren de fil dor tirat ſmaltades, ab hun mot de groſſes perles qui deya: Treball perdut per no conexer la falta. En tal forma deuiſada la reyna Morgana vingue dauant Lemperador ab lo Rey Artus ſon germa, e dix alli en preſencia de tots: Gran coſa es a vna longa set ſoſtenguda venir a la font e no beure per dexar beure altri: e perço es molt liberal caualler qui la ſua honor dona. E de continent ſe pres a dançar e no volgue mes dir. Pres per la ma a Tirant perque li paregue de major auƈtoritat en preſencia de tots, e dançaren per bon ſpay. Apres ſe leua lo rey Artus ença da ab la Princeſa. E donada fi a les dances, la reyna Morgana ſuplica al Emperador li fes tanta de honor de acompanyar al rey Artus fins a la ſua nau, e alli li daria hun petit ſopar: car be ſabia la mageſtat ſua com tota virtut, de noblea deuia eſſer acompanyada e de bones coſtumes: com ſia ſabut per tots com la ſua alta mageſtat excellia de virtuts a tots los princeps del mon, donant a caſcu premi de virtut ſegons es merexedor, e con fos manifeſt ell eſſer principi e font de tot be e de tota virtut. No comporta Lemperador que la reyna Morgana mes lo loas, ſino que ab paraula e geſt afable li feu principi a paraules de ſemblant ſtil.