Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 195

CAPITOL CXCV.

Replica que fa Tirant a la Princeſa.

M

Oltes coſes jahen en cubert per mija de negligents deſcobridors, car en lo principi yo no ſabi deſcobrir la poca amor que en la excellencia voſtra tinch coneguda. Fins aci he treballat en conſeruacio de la mia vida, perque en augment de la honor e proſperitat de la mageſtat voſtra yo pogues treballar en ſeruir aquella. Ara puig veig del tot la mia ſperança perduda me vull dexar de viure, perque ab la molta amor quem te catiu no ſia forçat ſeruir a perſona ingrata. O cruels fats, perquem liberas de les mans de aquell virtuos e famos caualler lo ſenyor de les Viles ermes, puix ſabieu que la mort ab tan gran pena me era vehina, car veig que ab multitut de paraules de molta dolor acompanyades no puch peruertir a pietat lo animo de la alteſa voſtra de atenyer me lo que per raho e ab molta gentilea vos ereu obligada ſots promeſa fe, ço es que darieu remey a la mia atribulada vida. No vull mes de aci auant fiar en paraules, puix donzella de tanta dignitat e ſobre totes les del mon virtuoſa me haja rompuda la fe, qui pora fiar de totes les altres? Quina coſa es fe? dix la Princeſa, com molt me plauria ſaber ho, perque en ſon cas e loch ſeruir men pogues. Molt me plau, dix Tirant, que fengiu ignorancia per cobrir lo voſtre defalt, car tal ignorancia en vos no te poſada, empero de mon poch ſaber e mal auiſat entendre ſo content dir lo quey se, demanant toſtemps perdo ſi dich res que ſia en ofenſa de voſtra celſitut, perço com a mi par hauer leſt que fe e veritat ſtan ligades, car fe es creure lo que hom no veu ab los ulls corporals, e aço es tant com toca en les coſes de Deu que ſimplament ſe deuen creure ſegons la ſanƈta mare Sgleſia creu, car raho natural no baſta en prouar los ſecrets diuinals qui ſon en la ſanƈta ley creſtiana, ſino per teſtimoni de la ſanƈta Scriptura, e ab aqueſta fe nos hauem a ſaluar. E Deu es veritat que mentir no pot, e tot lo que ell ha dit de la ſua ſanƈta boca es veritat, e axi ho deuem creure fermament ſens dubitacio alguna, e per tal forma ſtan fe e veritat enſemps ligades, e la mageſtat voſtra fa lo contrari, que trenca la promeſa fe, denegant veritat, que es Deu. Donchs venint contra Deu es renegar lo, car tots los qui rompen la fe trenquen ſagrament, e ſon fets enemichs de Deu. E vol ſe ſcuſar la excellencia voſtra remetent me a vna mia gran enemiga qui nomenar ſe fa ſperança, qui fa per ſon ofici deſeſperar moltes gents, car aqueſta no fon trobada ſino per vna cauſa, ço es que les perſones tinguen ſperança de longa vida, e que per les bones obres que faran ab los merits de la paſſio ſacratiſſima de Jheſucriſt obtinguen la gloria de paradis. E ſtich admirat de la mageſtat voſtra, qui te tanta magnanimitat queus he hoyt dir que james haueu feta promeſa ni gracia alguna a negu que molt copioſament no loy compliſſeu. E de aço me donas per teſtimoni totes les dames de la cort voſtra. Donchs ſera tanta la mia deſauentura que yo quius deſige mes ſeruir e obeyr que tots los homes del mon, la voſtra grandiſſima liberalitat en mi manque? Encara nou puch creure que donzella de tanta dignitat vulla eſſer perjura, car com la perſona es de major ſtima tant fa mes ofenſa a Deu, e no ſeria negu qui de voſtra alteſa donas fe: la ſtima de major dolor de la que tinch no puch atenyer. Aſſajar vull la fortuna la qual ſouint als que la ſperimenten proſpera. Entre mos mals lo que mes me atribula es per que no tinch poder de complidament moſtrar a la celſitut voſtra la infinida amor a la qual juſtament lo merexer voſtre me obliga, e perço ſperare temps en lo qual ſens temor yo puga moſtrar a la alteſa voſtra com tinch en poch ma vida, e vull lamentarme ſouint ab moltes lagremes la mia gran deſauentura: mas la ſtrema amor que dins mi repoſa me fa duptar los ſdeuenidors perills. E los pochs inconuenients me paren grans ſi en dan de la voſtra excellent perſona ſguarden: ja tem los mals que a vos porien ſeguir, noble donzella, perque ſo cert la mort ſens dubte ab mi molt preſt vol fer companyia, procurant a vos molta dolor, la qual ſera a mi molt enujoſa ſol per eſſer lunyat de la voſtra reſplandent viſta, poch recordant vos la ofenſa que lo tal conſentir vos porta ſegons voſtres paraules, fengint aquelles eſſer honoroſes: ſi axi fos per los paſſats no foren meſes en oblit. E content del que ja viſt ne haueu en molta honor mia e gran vergonya de la celſitut voſtra, parlant toſtemps ab venia e perdo, ſeria juſt ſi a la mageſtat voſtra era plaſent concordaſſeu ab la ultima raho per no moſtrar voler fer del negre groch. Ja dolent me de la alteſa voſtra digui a la Viuda repoſada e a Stephania lo deſgrat que moſtraueu hauer de mi, e ſi yo per eſſer ſtranger alguna obra o centilla paſſaua per lo voſtre enteniment de alguna error que en mi ſe fos cauſada, prenga la mageſtat voſtra aquella ſeguretat ſegons de caualler ſe pertany. Com ixqui de la caſa mia acompanyant me animo de infinida amor, ſi en lo cami alguna paſſio ſentia reclamaua a la ſenyora Princeſa, car de altre deu ſocors no ſperaua, e ab ſperança tal entri en aqueſta cambra penſant trobar a ma dolor remey. No pogue hauer prou paciencia en mes hoyr a Tirant la Princeſa, ſino que ab ſforçat animo feu principi a hun tal parlar.