Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 200
CAPITOL CC.
Lo mal conſell e reprouat que la Viuda repoſada dona a la Princeſa contra Tirant.
E
Speriencia manifeſta moſtra a les perſones qui tenen bona diſcrecio que deuen uſar mes del ſeny que de la voluntat. E com les perſones ſon de major alteſa e dignitat, tant deuen eſſer mes virtuoſes e de mes perfeccio. Empero encara que hun hom ſia de mes alt enginy e mes pratich que altre axi com es Tirant en les armes, no reſta que tots los homens naturalment no tinguen enclinacio en mal parlar de les dones e pijor obrar. E hauent noſaltres tal conexença deuem uſar de noſtres remeys e no voler ſeguir les coſes voluntaries, car negu no pot eſſer ſenyor ni conſeruar ſe en la poſſehida ſenyoria ſi no te ſauieſa, car fent lo contrari es dit foll. Quants cauallers ſab be voſtra alteſa que deſigen e han deſijat lo que Tirant volria, qui ſon ſauis e ab molta diſcrecio: e aqueſt Tirant es home cruel e gran homeyer, qui tot ſol te ulls, be ſe que no veu mes que los altres, mas en follia te major atreuiment: ni te mes ſauieſa que los altres, mas te menys vergonya e mes atreuiment. E ſi voſtra alteſa ſabia lo que diu de vos, james li deurieu voler be. Digau mo preſt, dix la Princeſa, e nom façau tant penar. Ell me ha dit en gran ſecret, dix la Viuda repoſada, e ma fet poſar les mans ſobre los Euangelis de aço yo no diria res a negu: e per quant ſou ma ſenyora natural qui ſeria venir contra la fidelitat, quinſeuulla ſagrament que yo haja fet no val res perço com es contra caritat: Primerament me ha dit com Stephania e Plaerdemauida ſon ab ell de acort com per força o per grat ell paſſara a voſtra mageſtat, e ſi fer nou volreu per grat e a tot ſon voler, queus paſſara la ſpaſa per lo coll donant vos cruel mort, e apres fara per ſemblant a voſtre pare, e robant tot lo treſor ſe poſara en les galeres ſues e iran ſen en la lur terra: e ab lo treſor que ſen portaran, robes e joyes, trobaran alla de mes belles donzelles que voſtra alteſa no es: car diu que vos no ſemblau ſino moça doſtal, que ſou donzella ab molt poca vergonya, e que en la ma lo portau dient quil vol. Mirau, ſenyora, per voſtra virtut lo traydor celerat quines coſes penſa de voſtra alteſa. E diu encara mes lo reprouat ab poca fe, que no era vengut ell en aqueſta terra per fer armes, e que tantes vegades es ſtat nafrat, e que per mala ſort ha conegut a vos e a voſtre pare. Queus par, ſenyora, de tal parlar de caualler, com penſa ell en la honor de la excelencia voſtra ni del Emperador qui tants bens e tantes de honors li haueu fetes? Alla foch quil crem qui ſemblant coſes diu. Sabeu encara que diu mes? que no ama ni vol be a dona del mon ſino per ſos bens mes que per la ſua perſona: de aqueſtes coſes diu moltes e de altres moltes maldats. E ſo en recort quem dix que ſi james altra nit ſi veu tal com aquella de Maluehi, poſat cars ell vos fes mil sagraments no tendra negu, per força o per grat ell paſſara a vos, apres vos fara tres figues e les vos poſara en la barba, e apres vos dira: Na mala dona, ni grat ni gracies ara quen he hagut lo que deſijaua. Ay ſenyora, la mia anima plora gotes de ſanch com hi pens en tantes maldats com ha dit de voſtra alteſa: e perço, ſenyora, vos vull dar hun conſell ſi be nol me demanau. Apres de la honor de voſtre pare e mare no es negu qui tant ſe dega dolre de vos com fas yo, perço com tant de temps vos he tengut en los meus braços e mamat haueu de la mia let, tinch deſig de cercar vos honors e delits: e voſtra alteſa ſes de mi amagada per fer feſta en aqueſt reprouat de Tirant, donant mes fe a Stephania e Plaerdamauida que no a mi, y elles porten vos trayda e venuda. Ay triſta de vos, y com vos ha difamada e fara mes daci auant! Stephania be fa, volria trobar companyia en ſa gran culpa. Deixau vos de ſemblants amiſtats, puix ſou informada de la veritat, car yo nous diria ſino tant com es Lauangeli. Aqueſtes coſes que a la mageſtat voſtra he dites es neceſſari vos me jureu de james dirne res a perſona del mon, car he dupte que ſi lo traydor de Tirant ho ſabia nom fes matar, e apres iria ſen: vos, ſenyora, diſſimulau la coſa, e a poch a poch apartau lo de voſtra amiſtat perço que faſſa la gracia per voſtre pare, car ſi promptament voſtra alteſa lo lança de si penſara que you he dit. E aqueſtes altres ſon dignes de diſciplina, pero no tot en hun dia: e guart ſe la excellencia voſtra de fiar delles: aquexes vos trayran. No veu vos Stephania com te lo ventre gros? e yo ſtich admirada lo Emperador com no loy coneix: e tal mateix ſe fara Plaerdemauida. La Princeſa ſtaua molt adolorida, car noua dolor li tenia ocupat lo ſentiment, e decorrent dels ſeus hulls viues lagrimes acompanyades de molta ira feu principi a ſemblant lamentacio.