Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 205

CAPITOL CCV.

Reſpoſta feta per Lemperador a Tirant.

L

Ig ſe vn traƈtat que Seneca fa, dient que neguna coſa no es mes carament comprada com es aquella qui ab pregaries e ſupplicacions ſe demana. E perço, virtuos Capita, a mi no es plaſent que vos me façau moltes pregaries del que noſaltres deuem eſſer pagats. E tot mon loch e poder yo done a ma filla que aci preſent es, queu faça ab conſentiment de ſa mare. E partis dells ſens dir los mes, e lexals la Princeſa ab ells. Com Stephania veu que Lemperador ſe era partit dells axi ſtroncadament, preſomi que al Emperador no plahia ques fes lo matrimoni, e ſens mes penſar hi lexa la companyia de la Princeſa e de Tirant, del Coneſtable e de Plaerdemauida, e ſola ſen entra en vna cambra, e aqui comença de plorar e fer gran dol. Tirant pres del bras a la Princeſa, e acompanyats del Coneſtable, e de Plaer de ma uida, anaren a la cambra de la Emperadriu. E Tirant e la Princeſa ſuplicaren a la Emperadriu que volgues conſentir en aqueſt matrimoni, puix Lemperador ne era content, la qual reſponent dix que ella era molt contenta. E preſtament feren ajuſtar tota la cort perque foſſen a les ſpoſalles de Stephania: e tots ſtauen ajuſtats en la gran ſala, e vn cardenal quey hauien fet venir per ſpoſar los. E trameteren per la ſpoſada que vingues, e trobaren la que encara ſtaua plorant, que non ſabe res fins que la vingueren a cridar que Lemperador e tots la ſperauen. E totes les altres donzelles penſauen que ſtaua en la ſua cambra per abillar ſe, e ella ſe fartaua de plorar. Fetes que foren les ſpoſalles ab gran triumfo, ab dances e ſingular collacio, volgue Lemperador que en lendema ſe feſſen les bodes perço que no detingueſſen la partida de Tirant: e axi fon fet. E foren hi fetes molt grans feſtes de juntes, e dances, e momos, e molts altres entrameſos qui ennobliren la feſta: e tot hom ſtaua content ſino lo miſerable de Tirant. La primera nit que donaren la nouia al Coneſtable, Plaerdemauida pres cinch gats petits, e poſals en la fineſtra hon dormia la nouia, e tota la nit james feren ſino miular. E Plaerdemauida apres que hague poſats los gats anaſſen a la cambra del Emperador, e dix li: Senyor, anau cuytat a la cambra de la nouia, que lo Coneſtable haura fet mes mal que nos penſaua, que grans crits hi he ſentits: gran duptem fa que no haja morta a voſtra cara neboda o almenys mal nafrada: e voſtra mageſtat qui li es tan afix parent vagi li ajudar. Tant li foren plaſents al Emperador les rahons que li dix Plaerdemauida, ques torna a veſtir, e los dos anaren a la porta de la cambra de la nouia, e ſcoltaren hun poch. Com veu Plaerdemauida que no deya res, pres ſe a dir: Na nouia, com ſtau vos ara que no cridau ni dieu res? par me que jaus es paſſada la dolor y la major preſſa de la batalla: dolor quet vinga als talons, no pots vn poch cridar aquell ſaboros ay! gran delit es com ſe hou dir a les donzelles: ſenyal es com tu calles que ja tas enuiat lo pinyol, mal profit te faça ſi no ti tornes. Vet aci Lemperador quet eſta eſcoltant ſi cridaras, car te dubte que not facen mal. E Lemperador li dix que callas e que no digues que ell fos alli. A bona fe no fare, dix Plaerdemauida, ans vull que ſapien que vos ſou aci. Lauors la nouia ſe pres a cridar dient que li feya mal, e que ſtigues ſegur. Dix Plaerdemauida: Senyor, tot lo que diu la nouia es manleuat, car les paraules que diu no hixen de lanima, ans me par que ſien fiƈtes, e perço a mi nom plaen. Lo Emperador nos podia detenir de riure de les rahons ſaboroſes que hohia dir a Plaerdemauida. Dix lauors la nouia com los ſentia axi riure: Qui ha poſats alli aquells mals de gats? yot prech quels vulles poſar en altre loch, que nom lexen dormir. Reſpos Plaerdemauida, e dix: Per ma fe no fare ſi Deu me ajut: e no ſabs tu be que yo ſe traure de gata morta gatons vius? O de aqueſta maſſa ſentida, dix Lemperador, e com cau en grat al meu ſperit les coſes quen dius: yot jur per lo ſobiran Altiſme que ſi yo no tingues muller non pendria altra ſino a tu. La Emperadriu ana a la cambra del Emperador, e troba la porta tancada que noy hauia negu ſino vn patge, que li dix com Lemperador era a la porta de la cambra de la nouia: e ana deuers aquella part, e trobal ab .iiij. donzelles que ſtauen ab ell. Con Plaerdemauida veu la Emperadriu venir, ans que negu parlas dix: Moriu vos preſt, ſenyora, vejau quem ha dit lo ſenyor Emperador, que ſi no tingues muller que non pendria altra ſino a mi: e per la offença que vos me feu moriu vos preſt, y molt preſt. Ay filla de mal pare, dix la Emperadriu, e tals paraules me dius? e fon ſe girada deuers Lemperador: Y vos en beneyt per a que voleu altra muller, per dar li ſplaniçades e no ſtocades? guardau que james mori dona ni donzella de joch de ſplaniçades. E axi burlant ab molta alegria ſen tornaren a la ſua cambra, e la Emperadriu ab les donzelles ſen anaren en ſes cambres. Lendema per lo mati tot hom ſe alegra, e feren molta de honor al Coneſtable e a la nouençana. Portaren los en la major ſgleſia hon hoyren la miſſa ab molt gran honor. Con hagueren dit lo euangeli lo ſermonador puja en la trona, e feu vn ſolemne ſermo preycant de vicis e de virtuts, e apres en la fi del ſermo per manament del Emperador feu la ſeguent oracio per poſar en ſperança a tots los qui de bon cor lo ſeruien.