Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 206
CAPITOL CCVI.
La oracio que feu lo frare apres del ſermo.
L
A mia lengua indoƈta no ſeria ſufficient en recitar los aƈtes virtuoſos e de memoria ſingular que aqueſt ſereniſſim proſper e poderos ſenyor lo ſenyor Emperador ha fets en fauorir, heretar e ſublimar en grans dignitats a ſos criats, ſeruidors e vaſſalls, e fara molt mes tant com la vida lo volra acompanyar. E dexant me recitar les ſues grandiſſimes perfeccions, les quals aumenten la veritat de la ſua gran alteſa, car delit es de recitar la granea de lalt coratge dels generoſos princeps com aumenten la gloria e eſtat de ſos vaſſalls, criats e ſeruidors, axi com ha fet de aqueſt famos e virtuos caualler ſtranger natural del realme de França, hauent be ſeruit la patria grega. Lo alt Emperador ab la ſua plaſent ma, plena de miſericordia e liberalitat ha donat al valeros Diaphebus, comte de Sentangel e coneſtable major del Imperi grec, vna parenta ſua molt acoſtada nomenada Stephania, filla de aquell illuſtre, legitim e natural de aquell temeros ſenyor ſenyorejant la corona del grech Imperi, la qual per tot lo mon es temuda, lo qual germa ſeu fon intitulat Duch de Macedonia. E aqueſt ducat ab ſa filla Stefania neboda ſua dona al dit Coneſtable ja deſus nomenat, ab tots los bens, joyes, robes quel dit Duch dexat li hauia. E lo ſereniſſim Emperador de ſos bens propis gracioſament dona a la dita Stephania cent milia ducats quen puga teſtar e fer a totes ſes propies voluntats. Tal ſenyor com aqueſt fa bon ſeruir qui ſab gualardonar, amar e honrar a tots ſos ſeruidors. Aqueſt ſenyor te honor abraçada, e no la dexa partir de ſi: com honor proceheſca de gran magnificencia de animo hi es ornada de totes virtuts, car de magnificencia ix liberalitat qui excelleix totes les altres obres virtuoſes qui ſon dignes de honor: e perço diu Seneca que aquell qui es de gran animo totes les ſues obres ſon de virtut. E los princeps qui ſon magnanims e liberals pertany que ſien ſauis, e animoſos, e amadors de honor. Tres coſes ſon que per lur excellencia excellexen totes les altres en aqueſta vida: la primera es menyſpreu de la honor terrenal, o temporal, o de fortuna: la ſegona es deſig de la benauenturança eternal: la terça es illuminacio del enteniment e de la uoluntat. E vull vos dir, voſaltres cauallers, per que ſou infortunats en armes, e aço per cinch peccats. Lo principal de tots, ſi batalla o guerra ab falſa cauſa o ſens juſticia ſera feta: lo ſegon ſi en propia fe ha mort altri o decebut en coſa criminal: lo terç es ſi carnalment ha coneguda monja o dona dada al ſeruey de Deu: lo quart es ſi malicioſament perſegueix los eccleſiaſtichs, ols pren lurs bens: lo quint es ſi comet notable inreuerencia en Deu y en los ſeus ſanƈts. E vull vos auiſar quines ſon les bones coſtumes que deuen hauer los fills dels cauallers. La primera es hoyr miſſa tots dies, e dir alguna breu oracio: la .ij. es ſaber be legir e ſcriure, e encara ſaber grammatica e altra ſciencia perque ſien mes ſauis: la .iij. es que no ſien juradors: la .iiij. que no tinguen ſuperbia, ans ſien molt humils e afables a les gents: la .v. que tinguen vergonya de fer rohindats: la .vj. hauer temor de Deu, e eſſer obedients a ſanƈta mare Sgleſia: la .vij. es en fer reuerencia e ſaludar volenters: la .viij. es ſtar entre cauallers e bona gent: la .ix. es que no ſien maſſa parlers, ni atreuits en mal parlar: la .x. es que no ſien jutjadors ni ſcarnidors: la .xj. es que no ſien mentidors ni mal dients: la .xij. es que ſapien ben ſeruir, e ben caualcar, e ben acullents: la .xiij. es que ſien ben nodrits de menjar e de beure: la .xiiij. es que ſien leals y honeſts: la .xv. es que no ſien jugadors: la .xvj. es que ſien nets: la .xvij. es que ſien caſſadors e munteros: la .xviij. es que ſapien jugar de ſgrima, de lança, de acha, e exercitar lo cors en armes. Ara vull dir vn poch de les donzelles perque no ſien agreuiades, e darem fi al ſermo perque ſien informades de les propietats e nodriments que deuen hauer. Lo primer es que ſapien legir: la .ij. que ſien deuotes e que diguen oracio: la .iij. que dejunen los dejunis manats: la .iiij. es que tinguen gran honeſtat e vergonya: la .v. es que parlen molt poch e ab gran aſoſech: la .vj. que tot lo ſeu comport ſia fundat en honeſtat: la .vij. que ſien molt humils: la .viij. honeſtes en menjar y en beure: la .ix. que tinguen gran temor y obediencia: la .x. es que no ſtiguen ocioſes: la onzena es que no ſien ſcarnidores: la dotzena es que ſien ſimples e humils: la tretzena que ſien abtes en bones coſtumes femenils e no ſtiguen ocioſes. E aço es tot lo que elles deurien tenir, e es tot lo contrari. E dire la molta virtut delles: la primera que ſon molt voluntaries: la ſegona que ſon molt parleres e andaregues: la tercera que no ſon fermes en amor ni en ſeny. Diu Ouidi, que lo major be de aqueſt mon es amor, e la ſacra Scriptura ho conferma, car per amor Iheſucriſt pres mort e paſſio, e volgue perdonar al ladre en la creu com li demana amor e perdo: car lo fruyt de amor es amar Deu e lo proiſme, e de aci ſe aconſegueix vida perdurable: e lo fruyt damor de bens temporals ſon plaers, e lo fruyt damor de marit e muller ſon fills e filles. Aqueſtes ſon les virtuts que procehexen damor, franquea que tot caualler deu hauer, ardiment, corteſia, humilitat, gentil eloquencia, alegria, reteniment, modeſtia, proeſa, paciencia, conexença, diſcrecio e bon ſaber, e bon coratge animos. Les ſeguents coſes deu jurar lo caualler: la primera que ell virilment fara lo que ſon ſenyor li manara: la ſegona que james deſemparara caualleria: la tercera que no haura temor de la mort per defendre dones e donzelles, la republica e la ſanƈta mare Sgleſia. E la virtut quel caualler deu hauer ſi es: la primera que ſia verdader: la ſegona que ſia leal: la terça que ſia ſforçat: la quarta que ſia liberal: la cinquena que ame juſticia, car diu ſanƈt Johan que lome juſt juſtifica lo maluat, car aquell qui lo juſt condemna a Deu es abominable, deça per gracia, e della per gloria.