Tradicions religiosas de Catalunya/L'aprenent
| ← Dos tradicions de Santa Eularia | L'aprenent Tradicions religiosas de Catalunya |
Sant Feliu d'Alella → |
MESTRE—deya un aprenent manyá á son amo, en una vetllada en que s' havia fet á la botiga molta feyna.—Mestre , anéu á reposar; estaréu fadigat, ja es hora de dormir; lo que falta fer jo m' ho en carrego.
—Y ho sabrás fer, noy?—preguntá l' amo al aprenent.
—¿Perque no? No es pas cosa de l' altre mon, posar los passadors de ferro á una reixa de barras rodonas.
—Be, be; ja que 't veus ab pit. Te aquí tens lo puntxò y lo martell, allí flameja lo fornal, arrèglat, perque certament estich rebentat y mon cos me demana descans.
—Anéu mestre,—feu l' aprenent—ja acabarè jo la feyna.
Y l' amo se 'n aná al llit. De tant fadigat no podia agafar lo son; aixis es que neguitòs, no podent dormir y no sentint soroll á la botiga, comensá á extranyarho, escoltant ab atenciò.
—Aquell diantre de xicot tambè s' haurá dormit—diguè entre si mateix.—No 'l sento picar..... no sento la mantxa..... ¿Que deu fer? Potser dorm! A la seua edat la son es tan dolsa.
Y tornava á fer orellas. Mes res; la quietu regnava en la botiga.
Al últim se determina, salta del llit y boy de puntetas se 'n va cap allí hont havia deixat al aprenent.
Aquest travallava. Lo passador de ferro estava estés sobre la enclusa, y l' aprenent en compte de fer los forats ab lo puntxò y á cops de martell en lo ferro caldejat, anava fentlos en lo ferro fret senzillament y un darrera l' altre ab la punta del dit.
Lo mestre manyá quedá ab la boca oberta, mormolant.
—Aquest noy está en gracia de Deu! Aquest noy es un sant!
No s' enganyava al pensarsho lo bon menestral, perque aquell aprenent era Sant Eloy.