Tradicions religiosas de Catalunya/Lo jurament de las puellas de Sant Pere
| ← Lo Sant Crist de Balaguer | Lo jurament de las puellas de Sant Pere Tradicions religiosas de Catalunya |
Lo porquet de Sant Antoni → |
ERA en aquell temps de trista recordansa pels cristians (temps en que la mitja lluna va ferse mestresa de la Iberia), quan tinguè lloch lo jurament de las puellas de Sant Pere de Barcelona.
Corria l'any 986, any en que 'ls alarbs destruhiren la ciutat de Barcelona, quan las nobles reclosas mostraren la fe mes viva y un ardiment no gayre comú en cor de dóna.
Sabent lo avéns que en sas cosquestas anavan fent los moros, que ja corrian vencedors pel pla de Barcelona y coneixent que la ciutat no podria resistir al poder d'aquell, la abadesa reuní 'l capítol y esposá la causa que 'l motivava. Manifestá lo perill que corrian, si era vensuda Barcelona, d'esser víctimas de la furia del heretges conquestadors, y va demanar concell.
Viva fou la sensaciò que produhiren en las nobles damas las paraulas de la abadesa; pero, ab tot, despres d' haverhi pensat, no volent cap d'ellas passar per la humillació dels mal tractes que de segur los donarian los invasors, determenaren, y ho van jurar per la sanch de Jesucrist, «presentarse als infaels totas sense nas, cregudas de salvar llur puresa ab l' horror que naturalment devia produhir en la lliviana soldadesca tan crudel mutilació.»[1]
Arribá tristament lo cas de tindre de cumplir lo promés, y ab resolució totas ellas ho executaren.
Pero 'ls alarbs, al entrar en lo convent y al adonarsen, passaren á la major part d' ellas á fil d' espasa. No mes tres ne deixaren en vida y encara per obtindre d' ellas mes gros rescat, com aixís suscehí.
- ↑ La Mare de Deu de de la Bona Sort per D. Domingo Reventós.—Gay Saber, número 39.