Un Enemic del Poble/5
Cal tenir el cervell equilibrat i el cor serè i després de tòpics cridaners, per a parlar d'un home que ha posat, per damunt de tota cosa, l'amor a les nacions, a les nacions que es maten per no haver-se adonat que cometrien, barallant-se, el crim més gros dels segles. Ell és un home honrat: ha jutjat com calia l'assassina barreja de pobles contra pobles. I ha dit:
"Ma foi est inébranlable: je suis convaincu, aujourd'hui comme il y a un an, que la guerre actuelle est un suicide europeén, un crime contre la civilisation, et les peuples qui y participent le condamneront, plus tard, encore plus énergiquement que je ne fais."
Ell és qui ha fuetejat els socialistes, aquells que no han complert amb les masses humils, aquells que no han tingut prou valor per morir per llurs ideals i vergonyosament moren per les dels altres. Ell és qui ha predicat, com mestre Xènius, una unitat moral dels homes sans d'Europa.
Nosaltres que lloem tots aquells que es neguen a matar un germà, sigui d'on sigui; nosaltres que maleïm tots aquells qui maten obeint al caprici d'estúpids generals, li rendim un tribut d'admiració.
Així com demanem el pa cada dia, així hem de demanar la fe de cada dia: perquè a la fi, val més sofrir un desengany que no viure enganyats.