Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/VIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL VII Tomo primer - CAPITOL VIII
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL IX


CAPITOL VIII


Descripció de Fez.—Gobern.—Ciencias.—Fábricas.—Planta narcótica.—Queviures.—Clima.—Terratrémol.


 La ciutat de Fez se troba situada á 34° 6' 3" de latitut N., y 7º 18' 30" de longitut O. del observatori de Paris.
 Un gran número d' observacions astronómicas fetas ab instruments excelents, encare que contrariats casi sempre per una atmósfera nuvolosa, y qual terme mitj ha produhit lo resultat dit, no 'm deixan cap dupte respecte á sa exactitut. D' aqui s' infereix quants erros hi ha d' haver en los mapas d' Arrowsmith, del major Aennell, de Delille, de Golverri y de Chenier. La casa hont vaig fer mas observacions está situada en mitj de la ciutat; y en la part científica de mos viatjes se trobará la direcció de totas mas observacions.
 La ciutat de Fez, se troba situada sobre la vessant de diferentas montanyetas que la rodejan per tot arreu, á escepció del N. y N.E.
 No hi ha cap medi pera calcular ab exactitut la població de Fez. Se m' ha dit que contenia en son recinte cent mil ánimas, y que avans de la última pesta n' hi havia 'l doble.
 Los carrers son molt foscos, perque no solzament son estrets, en termes de ser impossible passarhi de costat dos homes á caball, sino també perque las casas, que son molt altas, tenen al primer pis una volada que priva molta llum; inconvenient que s' aumenta més ab una mena de galerías ó passadissos que reuneixen la part superior de las casas per los dos costats: á lo qual es necessari afegir los groixuts murs aixecats de distancia en distancia pera servir de sosteniment á las casas d' un costat y altre, y foradats en forma d' arch. Aixó ho vaig veure també en Tetuan y Alcassar. Aquestos archs se tancan per la nit, de manera que la ciutat se troba allavors dividida en diferents barris absolutament incomunicats uns ab altres.
 La situació de la ciutat sobre plans inclinats, y la pendent de casi tots los carrers, que per altra part no están empedrats, fan sa habitació molt incómoda, sobre tot quan plou: allavors no 's pot caminar per los carrers sense enfangarse fins als genolls. No obstant quan no plou 's mantenen bastant nets, puig se te cuydado en no deixarhi escombrarías; pero son aspecte es sempre tan desagradable com en las demés ciutats d' África, perque los forman las altas parets dels edificis que semblan arruinats. Molts d' aquestos están apuntalats; casi tots sense finestras, y en las pocas que hi ha la obertura es de la grandaria d' un full de paper ordinari. L' aspecte de las portas es també mesquí y grosser.
 Darrera d' aquestas altas parets s' hi troban á vegadas casas que per dintre presentan alguna bellesa; pero en general la costúm del país exigeix que una casa consti de pati, rodejat de columnas, sostenint archs y formant corredors alts y baixos. Per aquestos s' entra en las cambras que per lo comú no reben llum sino per la porta, á la qual procuran donar molta obertura. Ditas cambras son molt llargas y estretas com las de Tánger: lo sostre format de fustas, es molt alt, sense ornament de cap classe en las mes de las casas: en algunas los sostres, portas de las cambras y archs del pati, están adornats d' arabeschs en relleu, pintats de tots colors y fins d' or y plata. Lo paviment de totas las cambras y del pati es de mahons, y en las casas ricas, de rajolas de pisa ó marbre de diferents colors, que forman dibuixos de bastant bon efecte. Las escalas son totas estretas, y 'ls grahons alts. Los terrats de las casas, semblants als de Tánger, están cuberts de terra apissonada de més d' un peu de gruixa. Aquesta inmensa carga enfonza las parets sense defensarlas de las plujas, y com están construhidas ab cals dolenta, puig los habitants no 'n saben fer, cedeixen molt prompte. D' aquí ve que hi ha pocas casas capassas de durar molt temps, y aixís se veuhen casi totas las parets esquerdadas, ó fora de plom, presentant un aspecte de ruina ó quan menos de degradació.
 Fez conté gran número de mesquitas, dihentse que pujan á més de duas centas. La principal s' anomena 'l Carubí, ahont s' hi contan més de trescents pilans; pero sa construcció es basta y pobre. Respecte á sa arquitectura y decoració, es poch més ó menos conforme al plan y detalls de la gran mesquita de Tánger, escepte que la primera te major número d' archs, iguals als de l'altra en dimensió, forma y proporció: 'l total está construhit de mahó, pero sense columnas, ni cap ornament arquitectónich. Sas portas son moltas, y en lo pati hi ha duas bonicas fonts; pero aquest célebre temple no es comparable á la catedral de Córdoba en Espanya, la qual li es del tot superior en grandesa y magnificencia. La torra ó minaret del Carubí, es petita y sense presencia. En general totas las mesquitas que he vist en lo país se semblan molt unas á altras. Totas tenen un pati rodejat d' archs, y per la part del mitjdia un quadrat ó paralelógram, cubert y sostingut per renglas d' archs. En mitj de la paret del fons que mira al S. ó al S.E., hi ha El Mehreb, ahont se coloca 'l imam pera dirigir la oració; á má esquerra 's veu la escaleta ó tribuna, anomenada El Monbar, pera la predicació dels divendres. Totas aquestas circunstancias se troban en la catedral de Córdoba; lo qual proba ab tota la evidencia ser un edifici religiós edificat per los moros, y no obra romana destinada á un mercat, com diuhen alguns habitants de Córdoba, encar que las columnas hagin sigut tretas de monuments antichs elevats per los senyors del món. Serveixen també pera apoyar aquesta asserció las arcadas del paralelógram que donan al pati d' aquesta iglesia, las quals s' han tancat en los temps moderns. Aquí las mesquitas las tenen simplement descubertas, com los tres costats restants, aixís com ho estavan originariament en la iglesia de Córdoba; de manera que es incontestable haver sigut dit temple en son origen mesquita construhida per los moros, y no edifici romá, com á la lleugera han assegurat alguns escriptors espanyols.
 Lo Carubí, aixís com los demés monuments d' aquesta classe, no tenen cap ornament de pintura: lo paviment está cubert d' estoras, lo mateix que 'ls altres edificis religiosos. Los dependents tenen en la torra tres rellotjes dolents ab los que arreglan las horas de la oració: sobre 'l terrat hi ha dos petits gnomons ó rellotjes de sol horisontals pera observar lo punt de mitjdia. Quan los vaig veure se trobavan tan desarreglats, que marcaren lo punt indicat quatre ó cinch minuts avans de temps; per lo qual feta la observació, vaig marcar una senyal pera orientarlos, y desde aquell moment tinguí la satisfacció de sentir com se cridava á la oració del mitj dia á l' hora convenient.
 Se veuhen també en la torra un globo terraqui, una esfera armilar y un globo celest; tots construhits en Europa fa més d' un sigle: pero com los mussulmans ignoran son ús, están abandonats á la pols, humitat y ratas; en termes que es impossible, no diré llegir, sino que ni tant sols desxifrar los carácters ni distingir las figuras. Hi ha en altra sala una colecció de llibres, que han sufert la mateixa sort y 's troban en igual estat que 'ls instruments astronómichs. Vaig fer moltas indagacions pera descubrir lo famós Tito Livio complert, que 's suposa trobarse aquí; pero ab tot y lo molt que he buscat, no he tingut la ditxa de poderlo trobar, y ningú dels molts á qui he consultat ha pogut donarme rahó de si existia. Hauria donat major extensió á mas investigacions sobre aixó, pero 'm vegí precisat á cedir y á abandonarlas pera no ferme sospitós, ni suscitar prevencions poch favorables contra meu. La mesquita de Fez, conta la singularitat de possehir un lloch tancat ó cubert destinat á las donas que volen participar de la oració pública, circunstancia única y peculiar d' aquest monument, perque, no havent nostre sant profeta senyalat á las donas lloch en lo paradís, los mussulmans tampoch las hi havém designat lloch en las mesquitas, y las eximim de la obligació de concorre á la oració pública.
 Hi ha ademés altra nova mesquita terminada per l' actual sultá Muley Soliman; sa construcció es més elegant que la de las altras, perque sos archs son més elevats, y sos pilans ben proporcionats; pero 'l plan del edifici es absolutament lo mateix.
 La mesquita més visitada en Fez, y al mateix temps que en res se sembla á las demés, es la dedicada al sultá Muley Edris, fundador de Fez, y per aquesta rahó venerat com á sant. En dit santuari hi reposan sas cendras.
 Lo temple, com tots los monuments d' aquesta classe, te un pati rodejat d' archs; més la part cuberta es un gran saló cuadrat sense archs ni pilans. Son sostre es molt alt, de fusta y adornat ab arabeschs; forma una pirámide octógona, que solzament estreba en las quatre parets del saló. Lo sepulcre del sultá Muley Edris, está colocat á la dreta del nitxo del imam, y cubert ab una tela de diferents colors: dita tela es bruta per demés á causa de la devoció dels predicadors. Del sostre del saló, penjan gran número de llántias de vidre y aranyas de cristall. Als dos costats del sepulcre s' hi veuhen dos grans caixons pera rebrer las ofrenas pecuniarias, que, multiplicadas per la gracia del gran Deu dels fidels creyents, son més productivas que cap mina.
 La torra ó minaret, es la més alta y bonica que hi ha á Fez; pero no té apariencia, perque la mesquita, que está en mitj de la ciutat, se troba situada sobre la part més baixa. Al peu de la torre hi ha una bonica habitació, composta de diferentas cambras, d' ahont se disfruta un paisatge molt extens. En una de las pessas hi ha una bona colecció de rellotjes; dos d' aquestos en especial son hermosíssims. Per suposat que dits rellotjes son de fábrica europea, ja que s' ignora absolutament no sols l' art de fabricarlos, sino de netejarlos ó arreglarlos: també me n' ensenyaren un de metall, molt antich y descompost, afegint que l' havia construhit un moro; pero més endavant vaig veure la falsetat de tal asserció.
 Dit santuari es tal volta l' assil més sagrat de tot l' imperi; lo més gran criminal, fins lo culpable de crím de lesa majestat ó d' alta traició, está allí segur, y ningú te dret pera pendrel.
 Las demés mesquitas son petitas y miserables, escepte la que 's troba en lo palau del sultá: aquesta es gran, més no per aixó millor construhida. Ni te cap carácter de bellesa que la distingeixi de las demés.
 Lo palau del sultá se compón de molts patis, uns á mitj construhir, altres mitj arruinats, los quals serveixen d'entrada á las habitacions que no he vist. En lo primer s' hi veuhen ja guardias y portas tancadas que sols s' obran als empleats, als criats de la casa, ó als que gosan de privilegi particular. En lo tercer pati hi ha una caseta de fusta, semblant á las dels empleats d' aduanas d' Europa: s' hi puja per quatre grahons. Per dintre la cubreix una tela pintada, y sobre 'l paviment hi ha una catifa. Devant de la porta hi ha un llit ab sas cortinas; á un costat una cadira, y al altre un matalasset.
 La extensió d' aquest gabinet no es major de quinze peus cuadrats y es lo lloch ahont lo sultá, assentat en la cadira ó mitj agegut sobre 'l llit, reb á las personas que han obtingut lo permís de serli presentadas, y que jamay passan de la porta: sols los afavorits tenen lo privilegi d' entrar y sentarse sobre 'l matalás. En quant á mí, sempre he gosat d' aquesta distinció particular.
 Hi ha en lo mateix pati una capella ó petita mesquita, en que 'l sultá fa cada dia sas oracions, menos los divendres, en qual dia 's traslada á la gran mesquita del palau, que está oberta al públich per medi d' una porta que dona al carrer.
 En lo segon pati s' hi troban las oficinas del ministeri. Hi ha un portal brut, baix y humit, situat al peu d' una escaleta: la pessa podrá tenir uns cinch peus d' ample sobre vuyt de llarch; las parets son brutas y descrostonadas per demés, sense véureshi altres ornaments ó mobles que una vella catifa que cubreix lo paviment. En un racó d' aquest miserable recinte, lo ministre s' hi está ordinariament aclofat; te á son costat un tinter de banya dolent, y en un mocador de seda alguns papers, junt ab un llibret de memorias pera apuntacions. Quan surt tanca 'l tinter, fica en lo mocador papers y llibre, y se 'ls posa sota 'l bras; de modo que al anarsen se 'n porta tots sos arxius.
 Lo palau está situat sobre una eminencia en un barri ó arrabal que 's troba fora de la ciutat de Fez, dit nova Fez. Los juheus están obligats á viurer en dit barri, ahont los tancan per la nit.
 No 's veu en dita ciutat cap edifici notable. Las casas de Muley Abdsulem y altres personatjes de la primera gerarquía, res tenen per fora que las distingesca de las habitacions de la classe del poble; y l' interior no val molt més, si s' esceptúa lo jardí. Lo del sultá está agafat al palau, y no es més que un hort ab alguns arbres y varis edificis de mer ornament. Anomenan á aquest jardí Buchelú.
 Lo riu de Fez atravessa 'l palau: al entrar en la ciutat se divideix en dos brassos, los quals suministran la gran abundancia d' aygua que 's veu en las casas y mesquitas; de modo que no hi ha cap casa sense font: en los edificis d' alguna consideració n' hi ha per lo ménos duas y á vegadas més. La ciutat té gran número de molins.
 Son tantas las tendas, que presentan la apariencia d' una població de tres ó quatre cents mil habitants. Pero es de notar que tal munió de botigas forma una especie de fira perpétua, ahont van á provehirse cada dia los habitants del país y 'ls montanyesos. Aquestos pobles, dividits en petits aduars, no tenen botigas ni obradors de cap mena; per qual rahó 's veuhen precisats á anar á buscar en la ciutat tot lo necessari. Los mercats de quevíures son molts, y la abundancia de las produccions que allí hi ha pot compararse á la dels mercats d' Europa. Tampoch faltan casas ahont se serveix menjar cuyt, com també salons-restaurants, com en las grans ciutats d' Europa.
 Los diferents oficis y varias especies d' objectes de venda, se divideixen per classes en carrers separats; de manera que se 'n veuhen uns, en los quals no hi viu sino gent d' una mateixa professió ó comers; altres están plens de magatzems de telas, sedas y efectes ultramarins, y forman lo que s'anomena El Caisseria. Aquest lloch está ben provehit de productes europeus que venen per mar, com també dels de llevant que conduheixen las caravanas, y 'ls del interior d' Africa.
 La El Caisseria, lo mateix que altres carrers plens de tendas, está cuberta de fusta, qual construcció forma arabeschs, y deixa oberturas ó finestras de diferents formas pera donar entrada al ayre y á la llum. Dits carrers son bonichs en general: la gentada que per ells formigueja cada dia es tan gran com en una fira; se podria comparar aquest cuadro á una grullera imitació de las galerías de Palais-Royal á Paris: y fins s' hi veuhen bastantas bellesas mussulmanas, pero sempre amagadas en sos misteriosos haiks, que no obstant de tant en tant obran una mica.
 Fez conté gran número de banys públichs. Alguns d' ells, que poden anomenarse bons, se componen de diversas pessas gradualment més calentas unas que altras; de modo que cadascú se queda en la que més li convé. En totas aquestas salas hi ha picas ahont va continuament l' aygua calenta, que surt de las calderas posadas derrera, com també bon assurtit de cantis pera banyarse y fer las ablucions legals. Ja vaig dir en altra ocasió, que al entrar en aquestas salas tot lo cos se cubreix d' una especie de rosada sutil, perque sa atmósfera está completament saturada de vapor del aygua calenta.
 Haventme'n portat lo termómetro al millor dels banys públichs, en la pessa més retirada, y de consegüent la més calenta, marcá 30° de Reaumur; duas salas menos distants hont me vestia, donaren 22º. Lo termómetro al ayre lliure marcaba 9º. En la mateixa pessa exterior hi ha una font que llensa un gran doll d' aygua sobre una hermosa pica de marbre. Totas las salas son ab volta y sense finestras; únicament tenen alguns forats en lo sostre pera rebre claror, y aquestos tancats ab vidres. Lo paviment está ben enrajolat de diferents colors. Hi ha en cada sala, que sempre se calenta per dessota, molts gabinets pera retirarse, estar allí ab llibertat y fer las ablucions. Los banys están oberts al públich tot lo dia. Los homes hi van al matí, y las donas á la tarde. Jo hi solia anar á la nit, y prenia pera mí sol tota la casa de banys, á fi de que no hi hagués extranjers; ordinariament m'acompanyava algun amich y dos criats. La primera vegada que hi vaig anar, havent notat alguns cantis plens d' aygua calenta, y simétricament colocats en los recons de cada sala y de cada cuarto, preguntí á qué estavan destinats. No 'ls toqueu, senyor, no 'ls toqueu, me respongueren al instant los criats del bany.—¿Per qué?—Aquestos cantis están destinats pera 'ls que viuhen aquí sota.—¿Quíns son los d' aqui sota?—Los dimonis que venen á banyarse durant la nit. A aquest propósit comensaren á dir mil tonterías; pero com fa temps que jo he declarat la guerra als diables del infern y á sos vicaris sobre la terra, vaig tenir la satisfacció de destinar á mon bany l' aygua d' alguns d' aquestos cantis, y treure d' aquest modo als pobres diables part de sa provisió.
 Fez te un hospital ú hospici ab molt bona dotació, y destinat únicament als boigs. Lo més particular que hi ha es que part considerable de las deixas del establiment ha sigut llegada per testaments de molts individuos caritatius, ab l' únich objecte d' assistir, cuydar, donar remeys y enterrar en lo mateix hospital á las gruas ó cigonyas malaltas ó mortas. Creuhen que las cigonyas son homes d' illas llunyanas que en certa época del any prenen la forma d' aucells pera anar al Marroch, y al degut temps se 'n tornan á son país ahont se converteixen en homes fins al any vinent. Per aquesta rahó 's miraría com criminal al que matés una cigonya, y sobre aquest particular s' inventan mil cuentos, si absurdo l' un, molt més l' altre. Sens dupte la útil propietat de dits animals, que persegueixen als reptils tan abundants en los paissos calents, los atragué lo respecte dels pobles, los que tot seguit vetllaren pera sa conservació; mes l' amor á lo maravellós, á que sempre han sigut inclinats los homes ha sustituhit en aixó, com en tot lo demés, fábulas absurdas á las observacions reals pera obtenir igual resultat.
 La forma de gobern de Fez es la mateixa que en las demés ciutats del imperi. Lo kaid ó gobernador, que es lo lloch-tinent del soberá, te 'l poder executiu; lo kadí 'l poder judicial civil; un ministre, que li diuhen almotassen, fixa 'l preu dels queviures y jutja 'ls negocis relatius á aquest ram de servey públich. Lo gobernador te á sas ordres alguns soldats; mes de guardia no n' he vist d' altra que la dels porters á la entrada de la ciutat y en las portas d' alguns carrers.
 La ciutat de Fez está voltada en tot son vast recinte de murallas, que encar que 's mantenen dretas no per aixó deixan d' esser molt antigas y fetas malbé. En aquest recinte se comprén la nova Fez y molts y grans jardins. Sobre duas de las eminencias que hi ha al orient y occident de la ciutat, s' hi veuhen duas fortalesas molt antigas, que consisteixen en un cuadrat de murallas de xeixanta peus. Se diu que hi ha minas subterráneas de comunicació entre la ciutat y 'ls forts: allí hi posan canons ab cent homes de guardia, sempre que 'l poble s' amotina contra 'l sultá: defensa per cert ben pobre.
 La ciutat te moltas escolas: las més importants se troban en las mesquitas del Carubí y de Muley Edris, en una petita casa y mesquita anomenada Emdarsa ó academia. Figuris lo lector un home assentat á terra ab las camas entrecreuhadas, donant crits espantosos ó salmodejant en tó de plany, rodejat de quinze á vint xicots, posats en circul ab sos llibres ó tauletas d' escriure á la má, y repetint casi simultáneament ab son mestre 'ls aguts crits ó la salmodia ab la més completa discordancia: figuris, repeteixo, tan grotesch quadro, y tindrá una idea exacta de lo que son aquestas escolas. En quant á la materia que 's tracta, puch assegurar que baix diferents noms sols ne conté una, la moral y la llegislació identificadas ab lo cult y dogmas, es á dir, que tots los estudis se reduheixen al Alcoran y á sos expositors ó comentadors y á alguns lleugers principis de gramática y dialéctica indispensables pera poder llegir y entendrer un poch lo text diví. Per lo que he vist crech que la major part de las vegadas los comentadors no s' entenen á n' ells mateixos; engolfan sos discursos en un enredo de sutilesas ó de pretenguts raciocinis metafísichs, y s' embullan de tal manera, que no sabent com sortirne, invocan la predestinació ó l' absoluta voluntat de Deu, ab lo qual tot ho concilian ó arreglan.
 Aquestos erudits son eterns disputadors in verba magistri. Com son cervell es incapás de compendrer la tésis mateixa que defensan, no tenen altre apoyo que la paraula del mestre, ó del llibre, que citan á tort y á dret; y partint d' aquest principi son irreconciliables en las disputas, perque no hi ha rahó bastant poderosa contra un fet que es pera ells tan canónich com la paraula del preceptor, ó la sentencia del llibre.
 Moltas vegadas assistian á mas reunions alguns d' aquestos sabis de Fez, y vaig esser testimoni moltas vegadas de sas aburridoras é interminables disputas. Cansat d' ellas, me vaig valdre del ascendent que tenia pera ferlas parar; pero desitjant produhir més gran, y sobre tot més útil efecte, me passá per l' enteniment inspirarlos algun dupte sobre sos llibres y mestres. En efecte, lograt aquest primer pas, no 'm fou difícil obrir una nova carrera á aquestos homes, qual perfectibilitat se troba paralisada per aquella especie d' estancament espiritual.
 Trassat mon plan, me posava tot sovint á disputar ab ells, y quan per medi d' arguments sense réplica 'ls veya reduhits al silenci, no 'ls quedava altra resposta que presentarme 'l llibre, y donarme á llegir la sentencia en que fundavan sa opinió. Jo llavors los hi preguntava: ¿Quí ho ha escrit aixó?—Fulano de tal.—Quí es aquest subjecte?—Un home com los demés.—Donchs per aixó mateix d' are en endavant ja no 'n faré cas, quan deixi de ser rahonable; y l' abandonaré, desde 'l moment que s' aparti del bon sentit pera no dir més que sofismas.
 Era tan nou pera ells semblant modo de parlar, que al principi quedavan muts d' admiració, mirantse, y mirantme alternativament. Al fi vaig poderlos acostumar á fer us de la rahó, cosa en que may se pensa durant lo curs de sa educació. De mica en mica s' anavan desprenent de las tontas respostas que feyan tant sovint. Vaig notar no obstant que incorrian en altre no menos grave inconvenient; y era que en las discussions que entre ells tenian, s' apoyavan en mas paraulas, y que al fi y al cap, sols havian mudat de bandera, essent sa táctica sempre la mateixa.
 Mil vegadas los hi diguí que may sostinguessin cap cuestió, sols perque Ali-Bey ho havia dit; sino que avans de disputar era precís examinarho ab sa propia rahó, pera veure si la cosa convenia, ó si podia ser ó haver sigut; y llavors ja podian entrar en discussió. Finalment obtinguí lo desitjat efecte, y m' alabo que aquesta guspira de llum ha de produhir en aquestos pobles á la curta ó á la llarga felissos resultats.
 Pera l' estudi de la geometría tenen á Euclídes, que m' ensenyaren en grans volúms en fólio molt arnats, perque no hi ha ningú que gosi llegirlos, y molt menos copiarlos, á excepció d' una dotzena de planas. La cosmogonía es la del Coran, filla del Pentateuch. La cosmografía, es la de Ptolomeo, á qui anomenan B-tlaimus. L' astronomía se reduheix á alguns preliminars, indispensables pera pendrer l' hora al sol ab astrolabis molt defectuosos, y construhits separadament pera cada latitut diferent. En quant á las matemáticas sols coneixen la resolució d' un curtíssim número de problemas. La geografía no s' estudia. La física es la d' Aristóteles; més casi no s' hi fixan. La metafísica es lo camp de batalla ahont més s' exercitan, y fins diré que en aquesta ciencia consumeixen aquells doctors totas sas forsas morals. La química no existeix pera aquestos pobles, y ab tot y aixó tenen algunas ideas de l' alquimia, puig hi ha entre ells alguns miserables adeptes. L' anatomía está del tot desterrada per la relligió, á causa de la puresa legal, de las ideas sobre 'ls morts, separació dels sexos, etc. Relativament á la medicina, sols estudian alguns detestables empírichs, y casi ignoran la existencia dels grans mestres antichs; la terapéutica va casi sempre acompanyada de crudels operacions y prácticas supersticiosas. La historia natural sufreix los mateixos obstácles invencibles que l' anatomía. Sapigut es que la lley prohibeix las estátuas y las pinturas ó dibuixos d' objectes animats: ho es també que la gravetat mussulmana abandona l' exercici de la música á las donas y á las classes ínfimas de la societat: en consecuencia no hi ha que pensar en bellas arts, ni, com es consegüent, en plahers y ocupacions agradables.
 De confondre l' estudi de l' astronomía ab lo de l' astrología, resulta que 'ls que miran al cel pera saber l' hora ó descubrir la lluna nova, son tinguts entre la turba d' astrólechs per endevinayres, que diuhen per endevant la sort futura del rey, del imperi y dels particulars. Posseheixen llibres d' astrología, y aixó 'ls fa gosar de la més alta consideració. Per medi d' aquesta ciencia 's logran cárrechs importants en la Cort, perque es grossa la influencia que exerceixen los astrólechs en los negocis públichs y privats. Com he declarat guerra mortal á l' astrología y alquimia, vaig comensar á obtenir bastant bons resultats, y á copia de raciocinis vaig lograr d' alguns no sols ferlos duptar, sino fins convencer á certs esperits penetrants de la ridiculesa y tontería dels astrólechs y alquimistas.
 Se 'm presentá una brillant ocasió de probar que confonian l' astronomía ab l' astrología, quan lo principal dels astrónoms de Fez me demaná ab gran instancia que li donés la longitut y latitut de cada un dels planetas lo primer dia del any, pera formar son cálcul, y pronosticar si seria bó ó dolent, etc. Li vaig respondre que may s' havia de prostituhir la casi divina ciencia de l' astronomía als deliris y xarramenta de l' astrología; vaig parlar de la endevinació ab menyspreu, fent veurer que 'l principi arbitrari del any en los diferents calendaris res tenia que veure ab la naturalesa, y vaig terminar ma filípica, demostrantli ab rahons y probantli ab lo Coran, que la práctica de l' astrología es pecat: sentencia que, confirmada per molts doctors ó fakihs, feu que 'm proclamessin co-germá seu.
 Com la escena passá davant de molta gent, y no 's confirmá després la predicció anyal dels astrólechs de Fez, y en compte d' ella vaig donar lo cálcul dels dias de lluna nova, cosa d' interés més directe, á fi de tenir lo principi dels mesos árabes, las pascuas y l' hora de las cinch oracions diarias, que vaig marcar pera tot l' any de cinch en cinch dias, com també 'ls eclipses y altres fenómens que may haurian pogut fer aquells astrólechs, estant aixó com estava molt fora de sos coneixements, fou un llamp que 'ls anorreá, fent cáure sobre ells lo públich menyspreu, en termes que la major part d' aquells xarrayres apostataren. Quédanne no obstant alguns que conservan sas rancias opinions, y las amagan, esperant tal vegada que passi la tamborinada, y que 'lpoble, á qui agrada ser enganyat, los torni á creure.
 No faltan en l' imperi escriptors de la historia del país y de la nació, mes sas obras son poch llegidas. La d' altres pobles la ignoran del tot.
 L' idioma está en un punt molt baix de degradació. No tenen imprempta, y la gran imperfecció de sa escriptura prové de que confonen sovint las lletras, punts y accents, quals causas reunidas aniquilan los pochs coneixements científichs que quedan. A voltas ni los mateixos naturals no s' entenen. Finalment los hi costa molt travall poder llegir un paper, que per lo regular no sap desxifrar sino 'l mateix que l' ha escrit. Ab aixó 's comprén perque al arribar á aquest país lo célebre orientalista cristiá Golio, no entenia ni un mot del árabe, sentli precís endursen sempre l' intérprete.
 Dita imperfecció de la llengua y escriptura 'ls obliga á llegir sempre cantant, lo qual fa confondre 'l sentit de las frases, que ademés no 's distingeixen per la puntuació ortográfica, sino sols per las cadencias. Aixó dona al llegidor lo temps necessari pera compendre la paraula escrita, lo que no podria si volgués llegir de correguda. Si 's veu que alguns llegeixen depressa 'l Coran ó altre llibre, es perque 'l saben de memoria. No parlo sense haverne fet la proba moltas vegadas: si feya parar als llegidors, encar que tinguessen lo llibre davant, no podian continuar, ni reconeixer en la plana'l lloch hont s' havian quedat; de manera que aquellas gents llegeixen sense cap diferencia com las cotorras, no servint lo llibre que tenen á la vista més que pera donárloshi ayre de sabis. Tal es l' estat de ciencias á Fez, ciutat que pot mirarse, si m' es permesa la comparació, com l' Aténas d' Africa, per lo gran número de doctors y saberuts, y en fi per sas escolas, ahont concorren d' ordinari més de dos mil deixebles.
 La ciutat te sobre dos mil familias de juheus, qual barri está en l' arrabal de la nova Fez. Viuhen en lo més gran abatiment, y se 'ls té en tant poca cosa, que no se 'ls deixa baixar á la ciutat, tant als homes com á las donas, sino ab la condició de caminar á peu nu. Quan troban per son barri ó fora ciutat á qualsevol soldat, ó al negre més miserable, están obligats á tráurers las sandalias. No obstant de tan envilida situació y continuats insults que sufreixen de part dels moros, he vist á Fez moltas juhevas hermosas y ricament vestidas, y també á alguns juheus gallards y ben posats, cosa que no havia observat á Tánger; lo qual proba que no son allí tan pobres y miserables com semblavan en aquesta última ciutat. Tenen en son call moltas sinagogas, un mercat ben surtit, y casi tot son menestrals ó comerciants.
 Las fábricas de Fez produheixen haiks de llana, cinturons, mocadors de seda, pantufles de cuyro, haventhi excelents blanquers. També fan casquets vermells de feltre, roba ordinaria de lli, excelents tapissos, que trobo superiors als de Turquía per la suavitat encare que sian inferiors en quant al dibuix, pisa de baixa classe, armas, objectes de baster y utensilis de coure. Hi ha molts argenters, més com l' emplear or y plata en los vestits se té per pecat, y per altra part lo gobern es tan despótich, cadascú tem manifestar massa luxo, resultant d' aquí que las industrias no tenen estímul, y que quedin infinitament inferiors á las d' Europa, excepte la preparació dels cuyros, los tapissos y haiks que fan tan fins y trasparents com una glassa. També travallan bastant be la cera y las armas y 'ls basters no ho fan malament.
 Los aliments de Fez son sans y saborosos. L' alcuscus forma la base general del aliment del poble. Se menja també molta carn, pero molt pocas llegums y verdura. En aquella prefereixen lo greix, que menjan ab delit, bebent al mateix temps grans gots d' aygua, lo qual es causa d' algunas malaltías; peró com lo clima es sá, s' hi gosa en general de bona salut.
 Lo país dona abundant cullita d' una planta narcótica anomenada kiff. Es planta de primavera, y per aixó no la vaig poder veure sino molt seca y casi feta á pols. Pera usarla la posan sensera en un pot de terra ab molta mantega, y la fan bullir al foch per l' espay de dotze horas. Se filtra després la mantega y serveix pera adobar las viandas, ó tirarne als dolsos; també 's pren en forma de píndolas. Sa virtut es tan enérgica, que prenguis com se vulga, ha de produhir son efecte: hi ha també qui fuma com tabaco las fullas de dita planta. Me digueren que son efecte no es emborratxar, sino únicament fer desvariejar la imaginació ab ideas agradables. Confesso que no 'm vingué la tentació de probarho.
 Com vaig viure á Fez durant l' hivern, no vaig veure més que una que altre fruyta, excepte taronjas y algunas llimonas dolsas. Las diferentas classes de dátils venen totas de part del sur, ó de Tafilet. La carn de moltó es millor que la de bou. Las gallinas abundan en los mercats en termes que una dotzena, sols costa quatre ó cinch franchs. Lo mateix costan vint lliuras de carn. Lo pá que venen los forners es molt bó, mes casi tots los habitants pastan á casa. Se veuhen per los carrers xicots encarregats de portar al forn una post ab quatre ó sis pans que 'ls donan en cada casa, y després de cuyts los portan á sos duenyos respectius. Es molta costúm beure la llet agre, pero á mi me fou impossible acostumarme á semblant cosa.
 Durant ma residencia en Fez vaig trobar lo clima bastant dols; ab tot me digueren que al estiu s' hi ofegan de calor. Al hivern vaig sentir lo fret lo mateix que en Europa; lo termómetro no baixa més de quatre graus sota zero de Réaumur. Lo terme mitj del barómetro es de 27 polsadas poch més ó menos. La abundancia d' ayguas manté la atmósfera en un alt grau d' humitat, y casi sempre está tan carregada de vapors, que aquestos impideixen sovint las observacions astronómicas en los dias més serens. Lo 13 de Janer se sentí á Fez lo terratrémol que tants desastres causá á Motril, sobre la costa d' Espanya, y que també 's deixá sentir á Madrid. Comensá á dos quarts y nou minuts de sis de la tarde, temps fixo, durá vint segons, y doná trenta oscilacions: las quatre ó sis primeras molt fortas, las demés bastant sensibles. Sa direcció semblava venir en ondulació de llevant á ponent. Presumeixo que son centre 's trobava sota l' estret de Gibraltar, y que sa extensió en latitut era de quatre graus al N. y S. Ans y després del meteoro, lo barómetro, termómetro é higrómetro tingueren tots los dias petitas variacions, y la atmósfera 's mantingué, com de costúm, sense aparent alteració.
 Los pesos, midas y monedas son aquí com en tot l' imperi, y conformes á la descripció que d' ells vaig fer en l' article de Tánger.