Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/III

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL II Tomo segon - CAPITOL III
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL IV



CAPITOL III

Ali Bey se despedeix del bajá de Trípoli.—Sortida pera Alexandría.—Erro del capitá.—Arrivada á la costa de Morea.—Isla Sapiensa.—Continuació de la ruta.—Falta de queviures.—Retorn á Sapiensa.—Modon.

 Conforme á mas disposicions, se disposá la travessía á Alexandría en un barco turch, que 's feu á la vela y sortí del port de Trípoli lo 26 de Janer de 1806, ab la meva gent y equipatjes, mentres jo quedava en terra ab dos criats esperant las ordres del bajá, qui 'm feu dir que volia donarme una abrassada avans de partir.
 Com lo temps passava, y 'l bajá no m' enviava á buscar, vaig comensar á inquietarme, y lo mateix succehí á mos amichs, perque 'l barco estava ja á dos lleugas en la mar, y corria bordadas esperantme.
 En fi á las onze del matí vaig rebrer l' ordre del bajá, y vaig anar tot seguit á son palau.
 Me rebé ab la més afectuosa cordialitat; me feu sentar al seu costat y renová en una llarga conversació las tentativas que havia fet pera obligarme á quedar en Trípoli. En un rebato de son cor, s' aixecá, y posantse davant meu 'm digué: Jo soch ton germá; ¿qué desitjas? parla. Li vaig manifestar mon regoneixement, pero insistint en marxar. Un moment després, bromejant ab mí, me portá á un balcó, desde hont se veya 'l barco corrent bordadas en l' horisó y comensá á dirme: Mireu, mireu com vos espera; y, sentint disparar una canonada, afegí: ja vos crida. Finalment vaig pendrer la paraula pera dirli: Per Deu, amich meu, deixéume partir. Nos abrassarem plorant, y vaig sortir acompanyat de mos amichs y alguns dels seus. Vaig trobar en lo port las llanxas del bajá preparadas pera conduhirme. S' embarcáren ab mí mos amichs á la una del dia, y m' acompanyaren fins al barco, hont nos despedírem. Inmediatament dirigí aquest rumbo al NE ab bon vent, y no tardarem en perdrer de vista la terra.
 Lo baxell que jo montava era gran, pero poch veler, y son capitá, la bestia mes estúpida que puga imaginarse. Desde que no veya terra, ja no sabia absolutament hont estava, y ni tant sols tenia 'l talent de formar lo menor cálcul d' estima. Per fortuna lo seu segon s' encarregava de tot, no cuydantse l' imbécil més que de beure y de dormir.
 Anavan en lo barco dos comerciants del Marroch, un oficial del bajá de Trípoli, dos ó tres negociants tripolitans, un scherif morabi, anomenat Muley Hazen, que 's vanagloriava d' haver sigut gran destructor de francesos durant la guerra d' Egipte, cinch ó sis donas, y alguns pelegrins que anavan á la Meca, pero tan miserables, que son ayre era mes bé d' aventurers que anavan a buscar fortuna, que á cumplir debers de devoció.
 L' ayre de mar m' es sempre tant contrari, que cada travessía marítima me malmet la salut; de manera que 'm vaig trobar malament y vaig passar dos dias al llit.
 Lo 29 poguí aixecarme, y vaig fer una observació astronómica, per la qual coneguí que 'n lloch de seguir la ruta de Alexandría, nos haviam elevat cap al N., fins al punt de trobarse nostre barco casi sobre 'l mar Adriátich en la direcció de Corfú.
 Vaig advertir al capitá son grave erro; vaig fer variar lo rumbo al E. pera anar en demanda de la costa de Morea, ahont arribarem després de quatre dias de calma, y tirarem l' áncora en la isla Sapiensa, devant de la ciutat de Modon.
 Lo pais ofereix un aspecte espantós: sembla trossejat per antiguas erupcions volcánicas. La base del terrer es una argila glutinosa forta per demés, y 'l fons del mar es de la mateixa especie, de manera que las áncoras s' aferran ab una forsa extraordinaria. Estávam á vuytanta brassas de la vora al N. de la isla Sapiensa, y sobre més de vint de fondo.
 Cinch dias permanesqué lo baixell fondejat en aquesta posició. No obstant d' estar malalt vaig saltar un dia á terra, y per mas observacions vaig trobar la latitut de la isla molt prop del fondejader,36° 49' 51" N.; pero la llongitut necessita discusió. Vaig observar axís mateix la declinació magnética14° 27' 0" O. No surto no obtantant responsable d' un erro d' un á dos graus, per trobarse ma brújula espatllada á causa d' un cop de mar que entrá en ma cambra durant la travessía de Larache.
 La isla Sapiensa tindrá com de vuyt á deu millas de vol. Fórmala la terra argilenca coberta de rocas calissas. Tota la superficie de la isla se compon de montanyas ó turons. No té torrents, fonts ni pous; sols hi ha petita cantitat d' aygua en los forats de las rocas; pero encara aquella, que sempre es mal sana, desapareix axís que comensa la calor.
 La isla no conté cap habitació. Sols quan hi ha aygua hi trasportan allá remats de moltons ó cabras, guardats per pastors grechs, que vesteixen una especie de gech y un llarch calsó de pell de moltó ab llana y tot. Semblan sans y robustos, de bon color, y sobre tot d' aspecte falaguer; tenen los ulls vius. Com no coneixen altra llengua que la de sa patria, no vaig poder entrar en conversa ab ells; pero 'm semblá que conservan encara alguns restos de l' antigua cortesanía y urbanitat que formavan lo fons del carácter dels antichs grechs.
 Desde allí 's descubría la ciutat de Modon, situada en lo continent á la vora del mar, y á duas lleugas de distancia al N. NO.
 També 's veu poch apartat de terra ferma un illot molt elevat, sobre 'l qual habian aixecat los russos una batería de vinticuatre pessas pera batrer la ciutat en la última guerra; me sembla, no obstant, impossible que haguessen pogut maniobrar vinticuatre pessas en espay tan reduhit, encara que la situació es favorable al objecte.
 Permanesquerem al áncora; lo capitá seguí bevent molt; fins que 'l 20 de Febrer doná la vela ab un ventet de O.
 Poch avans li havia jo indicat lo rumbo que debia seguir pera fer camí per fora de la isla de Candia, y navegar dret á Alexandria. Prometé seguir ma indicació; pero son intent era entrar en l' Arxipélach y fer escala ab cualsevol excusa en lo port de Canèa ó de Candia. Per aixó cambiá de direcció cap al E. durant la nit, y al matí següent nos trobavam devant de las illas de Cerigo y Candía, á la embocadura del Arxipélach. Vaig reconvenir al capitá per aquella operació que tant havia d' allargar nostre viatje; y s' excusá dihent que no havia estat en las sevas mans obrar d' altra manera, ni havia trobat medi per no entrar en l' Arxipélach. En aquesta situació 'ns trobavam, quan nos sorprengué la calma més gran.
 Los diferents caps y montanyas nevadas de la Morea, y las diferentas illas que 's troban á l' entrada del Arxipélach, forman un quadro interessant. Totas aquestas illas, que son molt altas, me semblaren formadas de la mateixa especie de roca que la isla Sapiensa. La isla de Cerigo, que domina l' entrada del Arxipélach, sembla ben cultivada, y s' hi veuhen moltas poblacions. Llavors la ocupavan tropas russas.
 Se mogué un ventet al capvespre y, tement lo capitá lo vehinatje de las terras, doná la proa al mar, y 's posá á dormir després d' haverse ben emborratxat.
 L' endemá volgué novament entrar en l' Arxipélech, pero estavam ja molt lluny. Lo barco caminava poch á poch á favor de bufadas de vent y calmas; pero sorprés per la nit avans d' arrivar, lo capitá feu la mateixa maniobra que 'l dia anterior, y la repetí per altres cinch consecutius, lo qual no hauria succehit, y haguerem pogut entrar en l' Arxipélach, ab sols vetllar una nit, y correr petitas bordadas pera mantenir sa posició.
 Un dia nos creguérem amenassats per un pirata. Se prepararen las armas, més lo corsari passá de llarch, respectant tal volta lo port de nostre barco, y la multitut de gent que veya. Lo laberint del Arxipélach protegeix l' existencia d' aquets piratas, que ab barcos lleugers, sens artillería, y una tripulació poch numerosa, pero ben armada, atacan á barcos més grans. Lo capitá del nostre y son segon havian exercit aquell noble ofici durant alguns anys. Quan un pirata fa una presa, acostuman á llensar al mar tota la gent pera que no 's divulgue 'l secret; després s'endú 'l barco á un dels petits ports deserts que tan abundan en aquest mar, ahont disfruta tranquilament de lo robat: lo qual proba bé que 'l gobern turch no es lo régimen mes apropósit pera fer desapareixer semblant calamitat.
 En tan aburrida navegació s' havian consumit casi enterament los queviures y l' aygua; molts passatjers ja no tenian de que menjar, y 'ns veyam reduhits á la octava part de racció d' aygua al dia.
 En tan crudel situació, los viatjers y mariners, entrats en una tristesa tant més profonda, en quant ignoravan quin seria 'l terme de tan horrible estat, tenian fixos en mi'ls ulls: ¿més qué podía jo fer ab aquell imbécil que teniam per capitá, y que 'n mitj de tants desastres, continuava emborraxantse y dormint?
 Per fi vaig pujar á cuberta; vaig fer distribuhir part de mos queviures; repartí diner ademés á cuaranta infelissos, á fi de que poguessen comprarne als que 'n tenian. Consolat aixís tothom, vaig fer severas reconvencions al capitá per sa conducta y per la situació á que 'ns havia conduhit. Confos de vergonya, virá de bordo cap al NO., y vetllant tota la nit, entrá en un petit port de la isla Sapiensa l' endemá al matí 14 de Febrer, pera provehirse de queviures en Modon.
 Dit port, anomenat Porta-Longa, es hermós y ben tancat, ab un islot á sa embocadura, y excelent fons: s' hi pot atracar fins á cuaranta brassas de la vora, y ab barcos petits molt més prop. Pot contenir de dotze á quinze barcos de guerra, ab tanta seguretat com en un estany, sia la que sia la forsa y direcció del vent, per trobarse perfectament cobert per totas parts, y abrigat per montanyas.
 La tarde del mateix dia entrá en Porta-Longa un barco grech que venia de Liorna.
 Lo diumenge 16 de Febrer vaig desembarcar en Modon, petita ciutat, sis ó set millas distant de Porta-Longa.
 Tres turchs de grotesch aspecte me reberen en l' aduana á la vora de la mar, y m' afalagaren molt, convidantme á pendrer café; me presentáren també una de sas llargas pipas, obsequi que vaig refusar. No sabent cap d' ells parlar l' árabe ni cap altra llengua que 'm sigués coneguda, no vaig poder respondrer á sas finesas sinó ab gestos de regoneixement. Nos separárem satisfets uns dels altres y vaig entrar en la ciutat hont se m' havia disposat una casa situada en lo carrer principal.
 Pot considerarse la ciutat de Modon com una bona plassa forta. Possehida antigament per los espanyols y venecians, fou succesivament fortificada per las duas nacions. La rodejan murallas altas y fortas ab torres terraplenadas, defensadas per artillería, bons fossos ab contraguardias; lo camí cobert ab estacada, y 'ls glassis ben conservats; pero lo que principalment cubreix los ponts de balansa y la porta de terra, es un gran bastió aixecat per los venecians, en quals costats s' hi veu encara un lleó de Sant March. La ciutat té sols una porta per la part de terra, y dos sobre la mar; diuhen si hi ha també una protella secreta que dona al camp y per la qual mentras los russos sitiaban la plassa, feren los turchs una sortida, y embestiren ab tant furor al enemich, que 's vejé obligat á aixecar lo siti abandonant tota l' artillería y 'l campament.
 Pero té 'l defecte capital d' estar dominada de la part del nort per una petita altura, hont l' enemich pot facilment aixecar baterías á cent cinquanta toesas del cos de la plassa, sens trobar oposició, y d' ahont pot dominar part del camí cobert, y batrer fins al peu de la muralla. Pera salvar aquest inconvenient, los espanyols construhiren una bateria altíssima en lo cos de la plassa; y aquesta obra, quals fochs dominan l' altura, está encara en bon estat. Més hauria estat preferible aplanar la mateixa altura, lo qual no 'm sembla empresa difícil; ja que no habentho fet, las baterias que 'l enemich pot sempre aixecar á pesar dels esforsos de la plassa, farán callar ben prompte 'ls fochs dels sitiats; y llavors poden los sitiadors establirse lliurement sobre la cresta del camí cobert pera batre en bretxa.
 L' área de la plassa está enterament coronada d' immensa artillería de totas nacions, calibres y edats; pero totas las pessas molt mal montadas, la major part sens curenyas, y colocadas solsament en perspectiva.
 La ciutat de Modon está habitada per los turchs. Crech podrá contarse sa població en un miler de familias; se diu que hi ha set cents soldats pagats per lo Gran-Senyor. Los que he vist me semblaren hermosos, blanchs, ben formats, y sobre tot ben armats y vestits. Sas armas consisteixen en una petita carabina, pistola, y 'l khanjear ó gavinet; portan la carrabina creuhada á las espatllas. Los pochs cavalls que vaig veure me semblaren dolents.
 Durant ma residencia en Modon, feren tots los soldats una sortida pera perseguir una quadrilla de bandolers, que feya alguns dias havian atacat un poble, y degollat á homens, donas y noys. Aquestas horribles escenas son per desgracia molt frequents en la Morea; prova clara de la desorganisació del gobern turch.
 La ciutat, voltada d' altas murallas ab carrers estrets y bruts, me semblá habitació mal sana, perque s' hi respira un ayre sens circulació, y viciat per la mala olor. Vaig veure també en lo camp que l' argila forma un terreno fangós y desagradable; á lo qual atribuheixo l' aspecte de putrefacció que s' adverteix en las llegums y fruytas. Lo pa tou y negre del tot, sembla un tros de fanch mitj sech; y fins la carn se troba fada. No obstant los naturals tenen bona salut y bons colors; se poden atribuhir aquestas ventatjas á la gran cantitat de vi que beuhen, la qual es més considerable en proporció que 'n cap ciutat d' Europa, á pesar de la prohibició de la lley.
 En Modon no hi ha cap font, sinó tant sols pous, qual aygua no es potable: la que beuhen es portada per bestias de cárrega, d' un torrent que hi ha á poca distancia de la ciutat. Antigament hi havia fonts; pero 'ls conductes están malmesos.
 La major part de las murallas son construhidas de grans pedras picadas; las casas també de pedra, cobertas de teulas com en Europa, y 'ls carrers ben empedrats. Las pedras son varietats de pissarra, pedras calissas ó márbres bruts. Lo trespol de las habitacions es de fusta. Las casas tenen moltas finestras construhidas á l' europea; més tancadas ab espessas gelosías. Algunas portas ó archs, que anuncian una petita idea d' arquitectura, son totas d' estil grech, pero res que tiri al árabe.
 En general la ciutat presenta un aspecte molt trist. Lo color cendrós dels edificis, las teulas del mateix color, la alsaria de las murallas, la bruticia dels carrers, la mala olor que se sent continuament, la calitat baixa dels queviures, l' escasedat d' aygua potable, la pobresa y complerta inacció dels habitants, que no exerceixen cap art ni comers, la mútua desconfiansa que entre ells hi ha, sas divisions en diferents partits sempre armats y sempre disposats á barallarse, lo trist silenci que regna per tot arreu, la pública borratxera, tot contribuheix á dar á la ciutat un aspecte infernal, per més que per sas fortificacions se la puga mirar com plassa de segon orde, com també per sa posició geográfica, que es l' ángul SO. de la Morea, y 'l pas del Arxipélech als mars d' Europa. Té á més en sos vols molts ports excelents, que podrian fer d' ella un empori mercantil.
 Una bona observació me doná la latitut de Modon36° 51' 41" N. Una mala observació anterior havia donat dos minuts ménos. Sa longitut es la mateixa que la de la isla Sapiensa. Me fou impossible observar distancias llunars.
 La temperatura, mentras hi vaig ser, se mantingué freda, l' atmósfera sempre carregada de núvols, y plogué moltas vegadas.
 Sobre un islot, á pocas toesas de la ciutat, hi ha un castell ó torre octógona, composta de tres cossos un sobre altre; l' inferior está artillat. En ell viu lo capitá del port; y s' ha construhit un moll pera passar de la terra al islot.
 Prop de la porta del mar hi havia hagut altre moll del que sols quedan las ruinas.
 Lo bany públich es mesquí y mal disposat.
 Hi ha molts cafés, en que 'ls turchs únicament están ocupats en beure, fumar y jugar als escachs.
 En lo carrer principal s' hi veuhen moltas tendas mal provehidas y de pobre aspecte.
 La unitat monetaria que está en us en Modon y en tota Turquía, es la para, petita pessa de plata ó coure platejat. Cent cinquanta paras fan un duro espanyol.
 Lo goeursch ó piastra turca, moneda tan gran com un duro espanyol, val cuaranta paras. Es de coure ab molt poca lliga de plata.
 Lo yuslík, del mateix metall, val cent paras.
 Lo mahbub del Caire, que es la piastra d' or, val cent vuytanta paras.
 Lo gobernador de Modon, qual autoritat es sempre precaria, se deya Mehemet Aga; llavors estava malalt.
 Lo més influyent habitant de Modon es un tal Mustafá Schaux, molt rich, qual aspecte es de bandoler. Va sempre armat de gavinet y de dos grans pistolas. Amo del bany públich, del gran café, y de totas las tabernas de la ciutat de la isla Sapiensa, té al agá casi confinat en son allotjament: lo capitá del port que li té por, no gosa may á entrar en la ciutat. Lo gran café es una especie d' asil pera tot criminal; aixís que hi entra, ja res té que temer de l' autoritat pública, mentras no surti d' aquell sagrat recinte.
 Mustafá Schaux protegía la piratería en sa isla. Era amich del meu capitá y de son segon, que m' acompanyá á desembarcar. Axís que digué en la aduana que 'm conduhia á una de las casas de Mustafá Schaux, tothom baixá 'l cap, me feu mil obsequis, y vaig ser despatxat al moment.
 Aixó no obstant poch temps enrera aquest havia sostingut una guerra ab un partit que 's sublevá contra sa tiranía. Duraren molts mesos las hostilitats; los del seu partit, que eran molts, s' havian retirat á sos cafés y casas, desde hont feyan foch sobre 'ls enemichs que sortian da sas casas y anaban per los carrers. Lográ per fi triunfar y mantenir son despotisme, que s' ha fortificat més que may. Tals son los aconteixements que passan diariament en la major part de las provincias subjectas al domini del sultá: fácil es concebir que tal orde de cosas no pot durar, y que aquesta perpétua anarquía acabará per destruhir lo poder dels turchs.
 He dit més amunt que estava allotjat en una de las casas de Mustafá Schaux. Son germá me servia d' agent de negocis, y 'l mateix me feya sempre la cort; deya públicament que Ali Bey Effendi era 'l primer home del mon: que era tant com dir que mon reconeixement devia ser proporcionat als honors que 'm feya.
 Aquest important y fer personatje té una filla y dos fills tan bons bebedors, tan grassos y vermells com son pare; prenda certa de la perpetuitat de tan noble rassa. La filla, que tindria sobre dotze anys, vingué sola á portarme la roba: al entrar en mon quarto se descubrí del tot la cara que per cert es hermosa. Quan torná Mustafá, li vaig preguntar com tenia sa filla tanta llibertat; á lo qual me respongué: Mon estimat senyor, nosaltres no formem sinó una sola familia. Vaig quedar en estrem reconegut á la distinció que tenia á bé concedirme.
 Derrera del puig que domina la ciutat está situat lo poble dels grechs; s' hi contan cinch cents habitants escassos, quals estadas descubreixen la més gran miseria. Allí es no obstant hont vivia l' únich cónsul resident en Modon, lo de la república de Ragusa. Lo que hi havia llavors era persona molt amable; tenia ab ell un canonge, prefecte apostólich de la Morea, persona molt instruhida, la qual en molts anys de residencia en Roma, havia adquirit tota la delicadesa y y urbanitat romana. Los demés cónsuls europeus viuhen en la ciutat de Coron, una jornada distant de Modon al E.
 Tripolizza es la capital de la Morea, hont resideix lo bajá. S' assegura que la Morea conté 88,000 grechs y 18,000 turchs. Antiguament era moltíssim més numerosa la població grega; pero los habitants, horriblement vexats per sos amos, emigran cada any en gran número. Per poch que segueixi aquest orde de cosas, los grechs acabarán per abandonar del tot la terra de sos pares. Si las virtuts y austeritat de costums no ha pogut llibertar á Esparta de la ignominia de la esclavitut, ¿quína nació podrá jamay gloriarse de ser lliure?
 La part oriental de la Morea forma un departament separat, anomenat la Màïna, que conté 30,000 ánimas. Aquest departament es sempre l' herencia del capitá bajá de la Porta otomana, que 'l goberna á son capritxo y gosa exclussivament de sos productes.