Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/IV
Vaig estar á Modon fins al 20 de Febrer á la tarde, en que 'l capitá m' anunciá estava prompte á marxar. Vaig entrar en una llanxa, que 'm conduhí á Porta-Longa, hont vaig trobar tres barcos austríachs, quals capitans reunits me donaren l' endemá una petita festa.
Lo vent E. que regnava nos obligá á quedarnos tres dias més á Porta-Longa, qual port está situat en la part occidental de la isla Sapiensa. Duas bonas observacions fetas á terra me donaren la latitut36° 46' 37" N.
En aquest temps se feu la provisió de queviures duts de Modon, com també d' aygua de pluja, recullida en los forats de las rocas de la illa. L' últim dia de nostra detenció entrá en lo port una gran urca russa armada y altre barco que venian de Nápols y Corfú, conduhint oficials y soldats russos á las costas del mar Negre.
Un general-major ab sos oficials vingué á visitarme. Me semblá home de bé. Anava vestit de negre, ab un petit casquet de cuyro del mateix color, y un rosari en la má compost de dotze grans com á nous. Los oficials havian pres perfectament l' ayre y modals inglesos. Los acompanyava un grech nomenat Constanti Ipsilanti, nebot del célebre prímpcep Ipsilanti: dit jove havia servit d' oficial en guardias walonas á Espanya. Se 'm figurá un diccionari políglota ambulant, puig parla y fa versos en deu ó dotze llenguas. Li vaig sentir parlar inglés, francés, espanyol é italiá ab igual perfecció: llástima que ab tants coneixements y talent tan privilegiat, sas ideas se confonguin tot sovint.
Aixís que s' hagueren retirat vaig enviarlos un petit present de llet y refrescos; á lo que respongueren ab una salva general de l' artillería d' un y altre barco. Ipsilanti m' enviá los versos següents:
Volerà di lido in lido
la tua gloria vincitrice,
E d' obblio trionfatrice
La tua fama viverà.
E non solo in questi boschi
Sarà noto il tuo coraggio,
Ma ogni popolo più saggio,
Al tuo nome, al tuo valore
Simulacri inalzerà.
In segno di verace stima e profondo rispetto,
Si aquestos versos improvisats son seus, com ho sembla, pot considerarse 'l grech Ipsilanti com un dels homes més instruhits de la seva nació.
L' endemá al matí, 21 de Febrer, issarem vela pera continuar nostra navegació cap al SO., havent finalment determinat al capitá á passar més enllá de la isla de Candia sense entrar al Arxipélach.
Allans al mitj dia comensá á refrescar lo vent de NO., y á la cayguda de la tarde era ja borrasca declarada. Tota la nit y 'l dia següent navegarem ab terribles cops de mar; no obstant á las nou de la nit s' amansí una mica 'l vent, y sortirem del perill.
Los següents dias tinguerem vents moderats; mes la mar sempre grossa y agitada. Jo estava en una debilitat extrema, no podent menjar ni obehir res, y vomitant sanch. Casi tots los passatjers estavan igualment malalts, y en l' estat més deplorable. Cooperava 'l capitá á la comú desolació, allargant la travessía, perque de nit manava recullir velas, pera poder ajeures y dormir tranquil, després d' emplear una hora en cantar himnes báquichs, voltat d' ampollas; lo que també ho va fer la nit de la tempestat. No podia jo pensar que toparia ab un capitá tan poch cuydadós d' amagar sa intemperancia. Moltas vegadas me demanava que li digués hont eram; puig no portava compte d' estima, ni per aproximació tant sols; y se trobava com un cego en mitj del mar, sense saber ahont dirigirse, lo qual feya desesperar als viatgers, que'm pregavan los tregués d' aquest embull.
Sostingut com un agonitzant á espatllas d' algunas personas, vaig pujar diferentas vegadas á la cuberta. Com no portavam estima de nostra posició, vaig fer varias observacions en lo sol y Vénus; y per aproximacions successivas me vaig posar en estat de determinar exactament nostre punt, que vaig trobar ja bastant proper á Alexandría. Aquesta noticia consolá á tots los passatjers.
L' endemá matí, 3 de Mars, havent trobat que nostra longitut estava molt aprop de la d' Alexandría, vaig fer dirigir lo rumbo al S. pera buscar la terra. Se descubrí en efecte ans de mitj dia, y desde aquell instant l' alegría fou universal. Mes com es costa baixa é igual, no hi havia senyal per hont poguessim reconéixerla.
A mitj dia vaig observar la latitut, y vaig veure que era casi exactament la mateixa que la d' Alexandría. Llavors vaig manar virar de dret al E., ab un vent fresch de NO. que 'ns feya caminar forsa. A dos quarts de duas descubrirem á Alexandría devant nostre. Duas horas després nos trobavam casi á la entrada del port. Las casas se veyan tan properas que semblava que 's poguessen tocar ab la má: tothom saltant d' alegría s' anava ja vestint y arreglant y 's disposava á desembarcar; ja 's preparavan las áncoras... ¡Y qué incert es lo destí del home!... Al instant mateix d' entrar al port ab lo vent més favorable, un cop d' huracá furiós descarrega sobre 'l barco, deixant de pedra al capitá.
Son segon y 'ls práctichs insisteixen en voler entrar en lo port; lo capitá s' hi oposa, y 's fa obehir á bastonadas, y corrent per la cuberta, de la proa al mar. Li diuhen que procuri guanyar l' altre port d' Alexandría, ó lo d' Abukir: sort als prechs, se fica mar endins y nos conduheix al centre de la tempestat més horrorosa que pot imaginarse.
Va creixer fins á tal punt la furia dels vents y onas, que tots los passatjers se donaren per perduts á posta de sol, y comensavan ja á implorar la misericordia divina ab crits que esglayavan. Vaig pujar á cuberta y vaig veure un espectácle verdaderament espantós. Las onadas molt més altas que 'l vaixell, venian á estrellarshi unas redera las altras, formant una especie de boyra espessa, que al través de la débil claretat de la celistia confonia la vista del cel ab la del mar; tots los objectes apareixian d' un color gris casi vermellench; las velas fetas á trossos; lo barco fent aygua per tot arreu, no bastant las bombas pera disminuhir la cantitat. La major part dels passatjers, tremolosos y defallint semblava que anavan á espirar: varis mariners estavan ferits, ja pe'ls cops del capitá, ja de caygudas ó cops de la maniobra; lo barco saltava com una pilota entre 'ls dos elements que 'l combatian. Tal era l' horrorós cuadro que 's presentava á la meva vista. Lo capitá se m' acostá ab las llágrimas als ulls, y 'm digué: ¿Qué farém, Sidi Ali Bey? Si es voluntat de Deu que 'ns morim aquesta nit ¿qué será de nosaltres?... Jo li vaig respondre solsament: ¡Ah! capitá... y no vaig dir res més; perque sa mala conducta y boja obstinació era la que 'ns havia conduhit á tal extrem, que podia evitar molt be entrant en un dels ports d' Alexandría, ó millor si s' hagués pres la pena de vetllar la nit avans, ab lo qual hauriam arrivat al port avans de mitj dia.
No obstant la tempestat va cedir algun tant després de pondres lo sol. Situació tan crítica no va impedir ab tot al capitá retirarse á sa cambra, hont va beure algunas ampollas de vi, tirantse després á dormir com si fos á port. Seguint son exemple lo segon feu lo mateix, després de manar assegurar lo timó. Los mariners, cansats y sense cap, desfilaren un derrera l' altre, anantsen á descansar al entrepont. Vaig quedar sol en la cuberta, ab un mariner maltés y dos napolitans. ¡Quín espectácle oferia un barco del port d' una fragata, corrent la borrasca més desfeta, fent aygua per tots costats, sense pilot ni mariners, ab lo timó amarrat, y abandonat del tot al furor dels vents y las onadas!
A las deu de la nit comensá á reforsar lo vent, y 'ls cops de mar se feren més terribles y seguits. Al veurer la nova forsa que prenia la borrasca, esperava una crísis terrible al pas de la lluna per lo meridiá, y no poguent contar absolutament ni ab lo capitá ni ab la tripulació, vaig donar per perdut lo barco y 'ls que hi anavam dintre.
A las onze passá la lluna per lo meridiá: la tempestat se feu més forta, y cap á mitja nit era la més horrible que pot imaginarse. Ab tot y la claror de la lluna 'ns trobavam enterrats en las més espessas tenebras; unas onas com montanyas nos cubrian d' aygua; de tant en tant queyan torrents de pluja, barrejats d' espantosas pedregadas. Los llampechs iluminavan aquella escena d' horror, mes los trons no 's sentian, perque 'l soroll de las onadas, semblant al bruel de milions de lleons y toros, nos aixordava; y pera més gran desgracia, lo barco se trobava en semblant apuro abandonat per dirho aixís del capitá y tripulació... Me veya reduhit á un estat d' extrema debilitat, y vaig creurer que havia arribat ma hora derrera; mes la reflexió de que vint anys de vida més ó menos passan com un somni, y altras semblants consideracions, tranquilisaren mon esperit; y vaig permaneixer en tal estat d' indiferencia á la vida ó á la mort, que esperava lo moment fatal ab la major calma y resignació.
La tempestat continuava ab la mateixa violencia. Mes d' una vegada vaig veure caurer lo llamp á mon costat, y encar crech haverlo vist saltar del mar cap als núvols. Vaig lograr no obstant despertar al segon y alguns mariners: aquestos se posaren á travallar en las bombas; lo segon, que era un home colossal, va agafar lo timó y procurá donar la proa á las grans onas. Aquestas duas operacions aliviaren molt la embarcació. Per fi á las duas del matí vaig veurer reventar devant de la proa un globo de foch que 'm semblá tenir uns tres peus de diámetro; mes com me fou impossible calcular sa distancia; també m' ho fou estimar sa verdadera magnitut. Me semblá també un xich aixecat sobre la superfície del mar. Se verificá la explossió sense llampech ni moviment aparent; la llum, brillant com lo sol, durá de tres á cuatre segons. La forma del meteoro se semblava á un sach que 's buyda, girantlo al revés. Al últim va despedir una llum blavosa y vermellenca.
Seguiren á dit meteoro horribles cops de mar, vent y pedra, que duraren fins á prop de las tres. Llavors comensá á calmar la borrasca, encare que sempre violentíssima, fins á una hora després de sortir lo sol. Mes lo terrible vent NO. y 'l fort trángul duraren tot lo dia.
L' endemá, 5 de Mars, després d' haver observat nostra posició, va decidir lo capitá que no podiam arribar á Alexandría y va voler anar á Xipre. En consecuencia vam girar lo rumbo, y després de tres dias de navegació ab vents forts y mar sempre furiós, fondejarem en la rada de Limassol, á la isla de Xipre, lo 7 de Mars de 1806.
¿Cóm descríurer l' horrible y llastimós estat de nostre barco? Totas las velas fetas á trossos, sense tenirne d' altras pera cambiarlas: lo casco fent aygua per tot arreu, de manera que las bombas havian d' estar sempre en joch; tota la gent malalta, y més de vint personas estesas al llit y casi agonitzants. Una d' ellas morí 'l dia 4, y 'l cadavre fou tirat al mar; altre morí 'l dia que arribarem al port; altres duas estavan pera entregar l' ánima á Deu, y per fi altres dos se tornaren boigs. La gent de la tripulació, ajudantse uns als altres pera saltar á terra, fugí tota: sols quedá á bordo lo capitá ab tres ó cuatre mariners turchs. Nosaltres nos apressurarem á desembarcar. Al veurer los habitants l' horrorós aspecte que presentavam, fugiren tots. Ningú volia anar á bordo; y fou necessari que 'l gobernador de la ciutat manés á alguns calafats que arreglessen per lo menos las principals oberturas del casco, pera salvar lo barco que per moments s' en anava á fons.
Digueren que l' aygua dolenta de la isla Sapiensa era la que havia fet enmalaltir á nostra gent, y 'l baf d' alguns quintás de safrá viciat l' atmósfera de la fragata; més lo pitjor de tot fou que durant molts dias que varem correr la borrasca, hi hagué constantment més de vuytanta personas tancadas en l' entrepont, sense la més petita obertura pera respirar; totas tristas y abatudas; y pera completar la desgracia, los escrements de tanta gent se tiravan al fons de la cala. D'aquí 's pot inferir quin seria l' estat d' aquells infelissos. Per fortuna meva, la cambra de popa, que ocupava jo sol, no tenia comunicació ab l' entrepont.
Al desembarcar á Limassol se 'm presentaren alguns turchs grechs. Havéntloshi demanat allotjament me conduhiren á una bonica caseta, de que vaig pendre possessió ab mos criats. No va tardar en venir á oferirme sos serveys lo gobernador turch, que es un agá; y enviá duas llanxas ab un de sos oficials pera desembarcar mos efectes. Res registraren á la aduana. En una paraula, vaig ser tractat ab tanta delicadesa com pogués serho en la més culta ciutat d' Europa.
La persona que 'm servia d' agent era un dels principals grechs anomenat Demetri Francudi, llavors vice-cónsul d'Inglaterra y Russia, y cónsul de Nápols, home molt rich que parlaba be l' italiá, y molt respectat dels grechs y turchs.
S' allotjava á casa de Francudi un inglés anomenat M. Rich, que anava segons digué al Caire á intervenir en los negocis de la companyía d' Indias. Aquest interessant jove, que parla ab soltura 'l turch y persa, y havia adoptat lo trajo y costums mussulmanas m' acompanyava sovint á taula y sempre estava parlant de Mamluk Elfi Bey ab lo major entussiasme.
Hi havia aixís mateix á casa del mateix M. Francudi un eunuch negre, que era un dels quatre gefes del serrallo del Gran-Senyor: s' anomenava Lala, y passava á la guardia del profeta á Medina. Al arribar havia sigut mortalment ferit per alguns soldats que atacavan á un de sos criats; y aquest home, dotat del carácter més dols que pugui imaginarse, morí víctima d' aquell funest accident.
Un de mos criats caygué malalt á causa de las fatigas que havia experimentat á bordo. En la mesquita hi havia també molts infelissos en aquell estat.
Lo 21 de Mars morí una de las donas que venian en lo barco. Lo 25 perderem també altre passatjer, y 'l 23 me caygué malalt altre criat.