Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/V

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL IV Tomo segon - CAPITOL V
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL VI



CAPITOL V


Viatje á Nicosia.—Descripció de la ciutat.—Arquitectura.—Visitas d' etiqueta.—Arquebisbes y bisbes.—Contribucions dels grechs.—Donas.—Ignorancia.—Iglesias.—Turchs.—Mesquitas.


 Com me trovava en los llochs que inmortalisaren los poetas grechs ab la descripció de las encantadoras aventuras de la mare del Amor; vaig voler visitar los tan célebres llochs de Citera, Idalia, Pafos y Amatunta, acompanyat solsament de Mr. Francudi, un fill seu, y quatre criats. Emprenguerem la expedició 'l 28 de Mars á las cinch del matí, dirigintnos al E.
 Havent atravessat lo riu d' Amatunta, que corre al S. pera desayguar en la mar á poca distancia, trobarem ben aviat á la vora mateixa las ruinas de la ciutat, qual descripció 's veurá més endevant. Seguint desde allí la direcció del camí cap al NO., nos internarem en las montanyas, hont nos sorprengué á mitj dia una tamborinada; y á un quart de duas arribarem al poblet de Togni.
 Lo país que recorreguerem aquell dia presenta lo cuadro més rialler y encantador. Desde Limassol fins á las ruinas, lo camí segueix per la vora del mar, y la terra ofereix petits planos lleugerament inclinats y que terminan en turons: mes tot cobert d' hermosa verdor. Sobre 'ls turons s' aixeca una serra d' altas montanyas, ab los cims coronats de neu. Lo terrer, compost de terra vejetal de color roig, es en extrem fértil.
 Las montanyas del camí tenen totas vessants molt suaus, tant á la baixada com á la pujada; y forman com graons als dos costats del camí, animant aquest hermós paissatje la més rica vejetació.
 Lo poblet de Togni, quals casas son lletjas y mal edificadas, gosa d' una posició pintoresca, en la vessant de dos pujols, una dels quals habitan los grechs y altra 'ls turchs. Entre los dos hi corre un riuhet sota d' un pont d' un sol arch, sobre 'l qual 's veu fabricada la iglesia grega, dedicada á santa Elena.
 L' endemá sortirem á un quart de vuyt, sempre á la direcció del E. Una hora després atravessarem lo riu Scarino, que va al S., y á las tres, altre que corre al mateix costat.
 A un quart de deu variá lo camí cap al NE.; y comensarem á pujar las montanyas més elevadas, en qual cim arribarem á las once. Baixant després per costas suaus, passarem mitja hora més tart per un poblet anomenat Corno, y á mitj dia 'ns detinguerem en lo monestir grech d' Aïa Tecla.
 Sortirem d' aquí á dos quarts de deu, y seguírem la direcció del N. NO. A las duas atravessárem un riuhet; y una hora després teniam á la esquerra al poble de Teraforio, situat á poca distancia. Deixant després á la dreta altre poblet anomenat Tisdarchaui, y atravessant un petit riu, continuant sempre la mateixa direcció, entrarem á las sis en la ciutat de Nicosia, capital de la isla.
 Desde 'l principi nos havia ofert lo país petitas montanyetas esgrahonadas cobertas de la més hermosa verdor, y cuadros falaguers, dignes de la deesa á quin cult se consagrá la isla. Se compon lo terrer d' excelent terra vejetal, bona com la de jardí.
 Las altas montanyas son formadas de roca de jaspi, ab totas las gradacions de colors, desde 'l vert clar fins al negrench: hi ha també trossos de blenda jaspiada molt bonica y lluenta.
 Vaig parar un instant al caball pera examinar aquellas rocas. M. Francudi me digué: á aquestas rocas se las anomena roca di corno. Li vaig preguntar d' hont havian prés lo nom; y 'm respongué: D' un indret que veurem ben prompte y que 's lo mateix de que he parlat en la descripció d' aquesta ruta. Si es casualitat aquesta coincidencia del nom vulgar ab lo mineralógich, es sens dubte molt xocant; y en cas contrari, ¿quín mineralogista haurá fundat ó donat semblant nom al poblet de Corno? Res me saberen dir sobre l' orígen d' aquest lo qual proba ser molt antich. Tot lo més tindrá trenta casas: sa situació es bellíssima, en lo centre d' una petita vall plantada d' oliveras y garrofers. Casi tots los habitants fabrican vaixellas de terra. Las montanyas están cobertas de xipresos selvatjes que forman grupos y bosquets deliciosos. D' aquest arbre va pendre son nom la isla de Xipre.
 Entre las grans massas de rocas de jaspi s' hi veuhen venas ó petits filaments de cuars; pero no he trobat lo més petit rastre d' ull de serp. Ditas montanyas son certament metalíferas; puig contenen mica, axís com óxits de coure y ferro.
 Després d' atravessar un torrent á dos quarts de tres de la tarde, entrarem en un plá, qual terrer es una mala terra argilosa. Podrá tenir dit plá una lleuga de diámetro; y la termina al E. ab petitas montanyas d' argila pura blanca, del tot estérils y peladas.
 Al sortir d' aquest petit desert hi ha una mica de terra vejetal, pero de calitat inferior. Totas las planuras següents no tenen la bellesa y fertilitat de la part meridional de la isla.
 Lo monastir de Aïa Tecla ocupa una bella situació, en la vessant de las montanyas de jaspi. En ell tant sols hi viu un monjo, ab molts criats y pagesos que travallan las terras fértils que d' ell dependeixen. L' arquebisbe de Nicosia, verdader prímpcep de la isla, gosa dels productes d' aquest monastir, com també d' altres, qual número es bastant considerable. Al peu de la iglesia de Aïa Tecla corre un manantial d' aygua excelent. L' iglesia está en bon estat. En lo monastir hi ha celdas ó habitacions pera allotjar als viatjers.
 La extensió de Nicosia, capital de la isla de Xipre, representa una ciutat que podria contenir cómodament cent mil habitants: pero está deserta; y 's descubreixen numerosas hortas y grans espays plens de ruinas. M' asseguráren que contenia mil familias turcas y altras tantas de gregas.
 La situació de la ciutat, sobre una elevació d' alguns peus; y en lo centre d' una gran planuria, li procura ayres purs y hermosa vista. La circunferencia del plano es encinglada, revestida de pedra picada, coronada d'una muralla, y tallada en ánguls sortints y entrants, de manera que es susceptible de defensa regular; lo qual li dona un aspecte imponent.
 Té tres portas que 'n diuhen de Pafos, de Xirigna y de Famagosta. Aquesta última es magnífica. Se compón d' una vasta volta de canó que cubreix tota la rampa ó pujada, desde 'l nivell inferior del camp fins al nivell superior en que está fundada la ciutat. A meytat de dita pujada hi ha una cúpula de mitj punt ó segment d' esfera, ab una claraboya circular, pera donar entrada á la llum. Aquest monument, construhit tot de grans pedras picadas ó de marbre sens pulir, es obra digna dels antichs habitants.
 S' hi distingueixen alguns carrers bonichs en la part de la ciutat habitada per los grechs; pero 'ls demés son estrets, torts, y, sobre tot, bruts y sens empedrar.
 Hi ha en Nicosia algunas casas bonicas, y n' hi ha també de molt grans. La que 'm servia d' allotjament, perteneixía al dragoman de Xipre, primer empleat de la nació grega en la isla. Era realment un palau per las columnas, jardins y fonts que l' adornavan.
 La construcció dels edificis es diametralment oposada al método practicat en Berbería. En aquesta part d' Africa la major habitació no reb llum sinó per la porta. Aquí al contrari, no hi ha paret interior ó exterior que no tinga duas renglas de balcons ó finestras unas sobre altras, y en tant número, que 'n lo cuarto hont jo vivia, que no tenia més de vinticuatre peus de llarch sobre dotze d' ample, hi havian catorse grans finestras á més de la porta. Lo rengla superior d' aquestas se tanca per fora ab gelosías, y per dintre ab vidrieras. Las finestras de baix tenen gelosías, vidrieras y portas. Aquesta disposició produheix bon efecte en las habitacions que tenen lo sostre bastant elevat, essent de notar que fins los embans tenen finestras com las parets mestras. Los sostres y part de las escalas son de fusta. Los corredors ó galerías tenen igualment sas gelosías. Lo trespol de totas las pessas es de marbre, com també los muntants de portas y finestras, y las primeras filadas de pedras de las casas: lo demés de la paret está construhit de pedra sens traballar, mahons poch cuyts y cals. No 's cubreixen los sostres ab teulas; son plans y molt pesats. Tal vegada a tan dolenta costum se deu atribuhir la destrucció de tots los antichs edificis, dels que sols queda lo palau.
 Aquest que s' anomena seraya ó serrallo, monument vast y mal distribuhit, serveix d' habitació al gobernador general de la isla.
 L' antiga catedral de Aïa Sofía, soberch edifici gótich, está avuy convertit en una gran mesquita dels turchs, los quals han revestit las columnas ab una grossa capa de cals, de manera que se semblan á cilindros monstruosos; hi han afegit duas torres ó minarets, ben fets, més incoherents ab la construcció primitiva.
 Com la lley mana que 'ls mussulmans se posin de cara á la Meca pera fer l' oració, y la catedral no fou destinada en son principi á dit cult, ha calgut que 'ls turchs elevessin en l' interior del temple fatxadas ó frontispicis de fusta, colocats oblícuament en la direcció de la línea de la Meca, á fi de poguer fer l' oració de la manera prescrita.
 Estavan en aquella ocasió reunits en Nicosia tots los bisbes de la isla, per haver arribat un nou gobernador general. També hi havian acudit molts altres personatjes de nota á oferirli sos respectes.
 L' endemá de ma arribada vingué á veurem lo bisbe de Larnaca, ab numerós acompanyament. Es un home de bon sentit, de judici recte y molt instruhit.
 L' endemá me visitá 'l bisbe de Pafos, que es molt jove y 'm semblá subjecte fi y avispat. Lo bisbe de Xiriga, que es lo tercer de la isla, estava malalt de cuydado.
 L' arquebisbe, impedit per sa extrema vellesa y 'ls dolors del puagre, m' enviá á son bisbe in partibus, que'l reemplassa en sas funcions. Se presentá aquest, acompanyat del arximandrita, del ecónomo, y de més de cincuanta preberes. Los tres dignataris me donaren mil escusas en nom del arquebisbe, quí apesar de sa situació s' havia empenyat en fer que 'l trasportessin, costant molt lo dissuadirlo.
 Entre 'ls personatjes notables que 'm visitavan, vaig distingir particularment á Nicolaos Nicolidi, encarregat de la dragomania de Xipre en ausencia del dragoman. Es home del tot format pera la oratoria; aixís es que jo li deya 'l Demóstenes modern.
 Al tercer dia vaig anar á visitar al gobernador general, qui 'm va rebre ab gran cerimonia, rodejat de gran nombre d' oficials, soldats, y criats armats fins á las dents. A la porta del saló hi havia un centinella ab una destral á la espatlla.
 Lo gobernador s' aixecá pera rebrem, y 'm feu assentar á son costat en un magnífich sofá. Es un home molt viu y plé de foch, y diuhen que també es molt instruhit. Tinguerem una llarga assentada que versá sobre política. Los Srs. Nicolidi y Francudi, que m' havian acompanyat, me servian d' intérpretes, perque 'l gobernador no parlava l' árabe ni las llenguas d' Europa, ni jo entenia 'l turch. Lo gobernador magníficament vestit, anava cobert d' un riquíssim vestit de pells. Li presentáren sa pipa persa, y me la oferí, mes, com no fumo, vaig escusarme. Sis patjes de quinze anys, iguals en estatura, hermosos com ángels y ricament vestits de satí y richs xals de catxemira nos serviren lo café; desseguida 'm perfumaren y ruixaren ab aygua de rosas. Al despedirme, lo mateix gobernador m' acompanyá fins á la porta de sa habitació.
 Vaig anar després á la d' un germá seu, que es un vellet molt bó; maná també que 'ns servissen café, y s' entussiasmá ab mí aixís que sapigué que 'm disposava á empendrer lo viatje á la Meca, hont ell havia estat diferentas vegadas. Me doná alguns consells sobre 'l particular, y nos separarem molt contents un del altre.
 Havent terminat ma visita al serrallo, vaig anar al palau del arquebisbe. Vaig trobar á la porta al arximandrita y al ecónomo, ab vint ó trenta servents pera rebrem. Al peu de la escala s' apoderaren de mí una munió de sacerdots, y m' acompanyaren fins á la primera galería, hont lo bisbe in partibus me rebé també ab altra comitiva de preberes. En la segona galería vaig trobar al arquebisbe. Aquest venerable vell, ab tot y que te las camas infladas per demés, s' havia fet portar allí pe'l bisbe de Pafos, y altras cinch ó sis personas pera rebrem. Me vaig queixar amistosament perque s' havia molestat tant, y després, donantli la má, lo vaig acompanyar á sa cambra.
 Me servia d' intérprete un metje italiá, domiciliat en Nicosia, que havia adoptat lo trajo, usos y costums gregas. Se nomenava lo doctor Brunoni. Es home de bon humor, molt fi, y en extrem despreocupat.
 Lo venerable arquebisbe me contá las violentas vexacions que havia sufert l' any anterior de part dels turchs rebelats de la isla. Vaig procurar calmar aquell cor llagat encare per las desgracias sufertas. Parlarem llargament sobre 'l particular, y després dels acostumats honors del café, perfums y aygua d' olor, nos separarem ab lo sentiment del afecte més cordial.
 Vaig fer després ma visita al ecónomo y arximandrita en sas respectivas habitacions, hont també 's reuniren lo bisbe de Pafos y 'l bisbe in partibus. Mes ¿quína no fou ma sorpresa, quan al sortir vaig trobar altra vegada al venerable arquebisbe á la galería, ahont s' havia fet conduhir pera donarme l' últim adeu? No m' es possible expressar fins á quin punt me conmogué aquest acte del respectable anciá. Vaig volerli fer algunas reconvencions, mes las paraulas espiraren en mos llabis.
 L' arquebisbe de Xipre, patriarca independent en la Iglesia grega, es aixís mateix prímpcep y gefe suprem espiritual y temporal de la nació grega en la isla. Es responsable devant del Gran-Senyor dels impostos y accions dels xipriotas grechs. Pera no tenirse de ficar en negocis criminals, y descarregarse d' una part del gobern temporal, ha delegat sos poders al dragoman de Xipre, quí en virtut d' aquesta delegació, ha arrivat á ser la primera autoritat civil: gosa de la consideració y atribucions de prímpcep de la nació, perque 'l gobernador turch no pot fer res contra un grech, sense la participació é intervenció del dragoman, qui está aixís mateix encarregat de presentar los vots de la nació al peu del trono del Gran-Senyor.
 L' any avans ocorregué una forta sublevació dels turchs contra 'l dragoman. Apoderantse de la ciutat de Nicosia feren mil atrocitats en la persona del arquebisbe y dels altres grechs, y mataren á tothom que no 'ls hi volgué donar diners. Lo dragoman fugí á Constantinopla, hont no sols obtingué sentencia a favor dels grechs, sino també la orde de fer marxar un bajá ab tropas de Caramania, contra los rebelats, los quals s' havian fet forts á Nicosia.
 En tan crítica situació, l' ecónomo fou l' ángel tutelar de la nació pe'l talent y esperit que desplegá pera neutralisar lo furor dels facciosos.
 Després de molts combats, los revoltosos entaularen relacions ab lo bajá, quí per la mediació d' alguns cónsuls europeus empenyá sa paraula de no castigar á ningú. Ab aquesta condició, los rebelats obriren las portas de la ciutat. Mes tot just entrá lo bajá, maná degollarne molts, sense respectar la paraula empenyada.
 Aquest fet ha humiliat als turchs que viuhen en la isla, mentres que 'ls grechs s' han revestit de cert orgull y ayre d' independencia. Lo dragoman estava encare á Constantinopla; mes si no vaig poder tractarlo personalment las obras que he vist d' éll anuncian ser home de talent.
 Ja he dit avans, que en la part espiritual l' arquebisbe de Xipre es patriarca independent, y per aquesta causa no manté relació de cap mena ab lo patriarca de Constantinopla; únicament las conserva ab lo de Jerusalem, per respecte als sants llochs, quals servidors posseheixen algunas propietats en la isla.
 L' arquebisbe proveheix los bisbats y demés empleos y dignitats eclesiásticas per presentació del poble; dona aixís mateix las dispensas pera matrimonis en graus prohibits.
 Ni l' arquebisbe, ni 'ls bisbes, ni altras dignitats poden casarse; sols als simples preberes seculars los hi es lícit tenir una dona, si 's casaren ans d' esser elevats al sacerdoci, mes si 's moren, no 'n poden pendrer cap més. L'actual arquebisbe es viudo, y té un fill de son matrimoni. Los monjos están pera sempre consagrats al celibat.
 Lo signe distintiu dels preberes es un boneto de feltre negre, angular pera 'ls casats, y rodó en forma de cono invertit, pera 'ls celibataris y monjos. Los bisbes se distingeixen per una petita cinta morada al entorn del cap, y per lo general van vestits de teixit del mateix color. Los demés preberes van per lo comú vestits de negre.
 Tenen los grechs gran sumissió y profon respecte á sos bisbes. Quan los saludan, se postran, se descubreixen, y 'ls presentan la gorra boca per avall. En sa presencia casi no s' atreveixen á parlar. Es veritat que 'ls bisbes son pera aquesta nació esclava los intermediaris de tot. Per ells es per quins conservan una mica d' existencia, y per lo tant los hi convé donar á sos prelats certa importancia política, reconeguda fins per los turchs, si s' ha de judicar pe'l modo ab que 'ls tractan, y per la deferencia y respecte que 'ls hi tenen. En sas casas y taula desplegan los bisbes un luxo real. May surten en públich sense numerosa comitiva, y quan han de pujar una escala, los pujan las gents de son séquit.
 Pagan los grechs al bisbe los delmes y primicias de sos fruyts, lo peu d' altar, las dispensas, y moltas almoynas.
 Com aquestos prímpceps de la Iglesia percibeixen los impostos de la nació pera pagar al gobern turch la contribució anyal, aixó dona lloch á una especie de monopoli entre ells. May ha pogut saber lo gobern turch ab exactitut lo número de grechs que viuhen á la isla. Confessan un total de 32,000 ánimas; mes per relació de personas instruhidas se sab que la població grega ascendeix á 100,000. L' any avans havia enviat lo gobern un comissari pera formar l' exacte catastro dels grechs; mes se 'l feren seu, li ompliren las butxacas, y s' en aná sense fer res. Aquesta administració dels impostos produheix als encarregats inmensas ganancias, y 'l poble sufreix en silenci per no anar de mal en pitjor.
 Los grechs pagan al gobern turch un tribut de 500,000 piastras al any per lo sou d' una guarnició de quatre mil soldats turchs; mes falta molt pera completar aquest número. Lo Gran-Senyor te á més duas ó trescentas mil piastras de drets sobre 'l cotó y altras produccions. Ditas sumas agregadas á lo que exigeixen lo gobernador general y 'ls gobernadors particulars, farán ascendir la totalitat dels impostos á un milió de piastras que 'ls grechs de Xipre pagan als turchs. Més los bisbes y altres gefes de la nació ne treuhen molt més.
 Son los grechs tan gelosos com los turchs; tenen á sas donas en llochs tan retirats, que es impossible véurerlas. Las que vaig trobar per los carrers anavan cobertas, y envolcalladas en una tela blanca, com las turcas; las que portan la cara destapada solen ser vellas ó lletjas. Son vestit no careix de gracia; mes lo que 'm disgusta molt fou una mena de gorra en forma cónica que portan al cap. En quant als homes n' hi ha de ben formats, y generalment tenen molt bon color. Las personas ricas usan sempre vestits amples com los turchs, dels que no 's diferencian sino per lo turbant blau; molts l' usan d' altres colors, y fins blanchs, sense que 'ls turchs ho prengan á mal. Vaig notar que tothom, fins los pastors, jornalers y la gent més pobre, anavan en extrem nets.
 No tenint los grechs en la isla cap establiment pera estudiar las ciencias sublims, se troban molt atrassats en aquest particular. Se descubreix no obstant entre ells l' antich esperit de sos pares, y 's veuhen molt sovint homes plens de foch y d' excelents disposicions. Mes la massa de la nació, envilida per la esclavitut, es aturada, ignorant y cobarda.
 Usan lo calendari antich, sense la correcció gregoriana. Son cómputo es, donchs, igualment atrassat respecte al d' Europa, del que difereix en dotse dias; queda també enderrera respecte del sol; de modo que si no 's corretgeix, arrivará temps en que son calendari marcará 'l mes de Juliol en lo solstici del hivern, ó 'ls dias de gebra en la canícula.
 Sa cuaresma, que observan ab gran rigor, dura una setmana més que la dels católichs. Durant aquell temps de penitencia no menjan carn, peix, ni lacticinis; tenen escrúpols de usar oli y son aliment se reduheix á pa y olivas. Se creuhen ser los sols ortodoxos, perque presumeixen haver conservat lo rito grech primitiu, y donan lo nom de cismátichs als cristians llatins. Tenen tots los sagraments reconeguts per la Iglesia llatina, sols que consagran la Eucaristía ab pa fermentat.
 Lo santuari de las iglesias gregas está separat de la nau per un embá de fusta, cubert de cuadros pintats ab lo mal gust que regnava en lo Baix-Imperi. Al mitj de dit embá hi ha una porta ampla, y duas de més estretas á cada costat que serveixen d' entrada al santuari, en qual centre s' eleva un pedestal cuadrat cubert de telas, y rodejat d' una petita balustrada de fusta. Sobre aquest pedestal s' hi veuhen alguns cuadrets, lo missal y altres efectes. Los ministres del cult, únichs que poden entrar en aquella part de la iglesia, celebran la misa, segons m' han contat, ab las tres portas tancadas, y no s' obren sino en certs temps determinats per lo ritual. Los faels se quedan en la nau, y sa imaginació supleix la grandesa dels misteris que no veuhen. Las donas assisteixen á una tribuna alta, tancada ab espessas gelosías, hont no poden ser vistas.
 Tots los grechs portan bigoti, y s' afaytan la barba com los turchs; mes las personas d' avansada edat y 'ls sacerdots, se la solen deixar creixer.
 Está prohibit als grechs tenir armas; mes no n' hi ha cap que no porti son punyal ó ganivet dessota 'l vestit.
 Lo comers de la isla, qual ram principal consisteix en lo cotó, es casi exclusivament seu, y 'ls turchs no fan en aixó més que un paper secundari. La indolencia de son carácter es ben coneguda. Satisfets del clima y habitants de Xipre, fuman tranquilament sa pipa, y may se mouhen sinó pera cometrer alguna estorsió contra un grech, pretestant una falta real ó aparent. Fins lo crím més negre 's perdona, sempre que 'l delincuent posa á la balansa la cantitat d' or que segons la avaricia del jutge equival á la gravetat del fet. La propietat no 's respecta, sino quan es més forta ó millor protegida que 'l lladre. Aixís es que 's veuhen tot sovint infelissos pagesos grechs despossehits pe'ls turchs, que's constituheixen en pacífica possessió de son patrimoni.
 Pera evitar tan odiosas vexacions molts habitants se posan baix la protecció dels cónsuls europeus, que gosan de la facultat de concedir aquest favor á un cert número. Dits protegits disfrutan de las mateixas inmunitats que 'ls individuos de la nació que 'ls protegeix. Son distintiu es una gran mitra de pell d' os, nomenada calpac, ab lo pel molt negre. He vist no obstant alguns grechs ab la mitra sense ser del número dels protegits, y sense que 'ls turchs los hi diguessen res.
 Las mesquitas del país, á excepció de la de santa Sofía, que 'ls turchs nomenan Aïa Sofía, son pobres y lletjas.
 Ja he dit que 'ls divendres, avans de la oració de mitj dia, l' imam deu pronunciar un sermó en árabe; mes aquí, com no hi ha cap imam que sápiga l' idioma, los sermons se reduheixen á algunas frases curtas y aisladas, que aprenen de cor, y repeteixen sempre com papagalls, sense enténdrerlas ni ells ni sos oyents. Encara que 'l árabe es la llengua sagrada dels mussulmans, tal vegada en tota la isla no n' hi haurá deu que l' entengan.
 D' observacions satisfactorias he lograt la latitut de Nicosia35° 13' 14" N., y la longitut31º 6' 30" E. del observatori de Paris.
 Es notable en aquest país que 'l gesto negatiu, es á dir, la senyal pera dir que no, consisteix en aixecar lo cap del modo que s' usa á Europa pera indicar despreci ó burla. Pera menysprear posan l' extrem de la llengua entre 'ls llavis, y pronuncian ptu, com qui escup. Lo signe de negació que usan los europeus, girant lo cap de dreta á esquerra, no es conegut á la isla de Xipre.