Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/XIX
Esperará sens dupte 'l lector no veure terminada la descripció de la Meca, sense parlar dels caballs árabes, tan famosos en tot l' univers; mes ¿qué diré? Ab prou feynas se 'n trobarán dintre d' aquesta capital d' Arabia un centenar en la guardia del sultá scherif, y tot lo més mitja dotzena entre 'ls particulars. Son tan escassos entre 'ls beduhins, que 'l sultá Saaud, al cap de quaranta cinch mil wehhabis, no duya més que dos ó trescents caballs, y aquestos eran encara de Yemen.
Los que vaig veure eran lletjos, petits y dolents, á excepció de mitja dotzena de passadors, y dos ó tres de bonichs. Generalment parlant son molt forts, grans corredors, y sufreixen facilment la fam y set. Tals son las ventatjas dels caballs árabes. Son color es per lo comú tordillo. Tenen lo cap bastant bonich, la part inferior de la cama poch grossa, la cua prima, los ulls com centellas, l' oido fi.
Los genets tractan molt malament á sos caballs, puig se serveixen, com al Marroch, d' un mos molt fort, que 'ls fa sagnar la boca.
A excepció d' alguns soldats del scherif, que tenen sellas, tots los demés árabes muntan sobre aparells sense estreps; y en aquella especie d' assiento corren ab la velocitat del llamp. Tots los wehhabis, y fins los fills del sultá Saaud, se serveixen d' iguals sellas sense estreps.
Deu atribuhirse lo escassos que son los caballs á la gran sequedat dels deserts, ahont únicament lo camell pot viure y viatjar ab comoditat. Alimentan als caballs ab herba seca com als camells, y casi may los hi donan ordi ni cibada.
No es la Meca la patria d' aquest noble company del home; en lo Yemen y en los voltants de la Siria es hont se troban los hermosos caballs árabes, y d' allí 'ls duhen á Constantinopla. Per consegüent ne parlaré més endavant.
Los ases, encar que petits, son excelents á la Meca; mes no son millors que 'ls d' Egipte.
Lo camell es la única bestia de cárrega del desert; es un dó de la divina Providencia als habitants y als que viatjan per aquella árida regió. ¿Qué seria l' Arabia sense camells? ¿Ni quínas forsas humanas bastarian pera reunir vuytanta dos ó vuytanta quatre mil individuos al peu de la montanya Aarafat lo dia de la pelegrinació, sense 'l socorro d' aquells preciosos animals?
Deixem lo caball, l' ase y demés bestias de cárrega pels paissos hont la abundancia d' ayguas suministra bonas pasturas; mes pera las Arabias, nomenadas per los antichs geógrafos Petrea y Deserta, y pera 'l Sahhara ó gran desert d' África, criá Deu lo camell, y aquest es un tresor pera 'ls habitants d' aquellas regions.
Veritat es que no faltan ases que van sovint de la Meca á Djedda en dotze horas; n' hi sol haver també en las grans caravanas alguns, y aixís mateix caballs; mes no son res, absolutament res, en comparació del inmens nombre de camells que circulan per aquells deserts.
Los amos los tractan be y se 'n cuydan molt; mes en cambi están condempnats á travallar fins á son últim sospir; moren sota la cárrega, y sos ossos blanquejan los camins. No he advertit diferencia sensible entre 'ls camells d' Arabia y 'ls d' occident.
Pera la manutenció d' aquestos preciosos animals, dels caballs y ases, se ven en tots los mercats l' herba seca en feixos ó en manats recargolats.
Hi ha á la Meca una hermosa classe de vacas sense banyas, ab un gep á la espatlla; venen, segons me digueren, de la part oriental. Serveixen pera muntar y pera cárrega, caminan molt depressa, y donan molta llet.
En la ciutat hi ha pochs gossos; los que 's troban s' assemblan als gossos de remat. Com en los demés paissos mussulmans, van errants, lliures y sense amo.
Los gats son com los de la classe comú d' Europa, una mica més petits.
Hi han moltons alts y de cua grossa; mes no tant com la dels que hi ha en altras regions meridionals.
Vaig véurehi també una especie de cabras molt graciosas y bastant grans, ab banyas de més de vintiquatre polsadas de llarch; y bous y vacas de poca alsada y banyas curtas com las del Marroch.
Volan lliurement á la Meca una infinitat de coloms que no son de ningú: fabrican sos nius en los terrats y en los forats de las murallas.
Los insectes son escassos; y sols vaig recullir alguns coleópteros; mes un dia vaig veure en lo gran pati del temple un escorpit molt gros que caminava ab la cua retorsada sobre l' espatlla; lo mataren á cops de pedra, y quan estirá la cua, me semblá que tindria més de sis polsadas de llarch.
May he vist ratolins tan atrevits com los de la Meca. Com mon llit era á terra, cada nit saltavan y jogavan sobre meu; ab alguns cops n' hi havia prou pera ferlos fugir; mes una nit que vaig posar á un de mos criats bálsam de ginebre, ab tot y haberme aixugat molt bé las mans ab un mocador, l' olor atragué als ratolins, los que, quan més dormit jo estava, me dongueren duas fortas mossegadas en un dit de la má dreta, y me despertaren esparverat. De cop, creyent que m' havia mossegat algun animal venenós, vaig tallarme la part mossegada aplicanthi álcali volátil. Mes no vaig tardar en veure que havian sigut los ratolins los que m' havian mossegat. Llavors me vaig fer fer lo llit ben alt; mes fou inútil la precaució; los animalets hi pujavan també, saltant als mobles de més aprop; y fins un casi 's domesticá. Tot sovint venia 's posava tranquilament sobre mon escriptori, me mirava á la cara, y encare que li dirigís la paraula no 's movia, sense consentir no obstant que 'l toqués. Per lo demés no existeix la més petita diferencia entre 'l ratolí doméstich d' Europa y 'l d' aquest país.
Pochs mosquits vaig veure, mes si moltas moscas ordinarias. Las pussas y xinxas eran llavors escassas; mes en lo temple, en los dias de gran concurs, está un segur d' encomanarse molts insectes, en particular de la especie nomenada poll humá.
Una de las cosas que miro com resto de l' antiga opulencia de la Meca, es lo gran número de catifas y coixins que hi ha á las casas. Com un y altre objecte han sigut lo present més usual dels pelegrins, s' han anat acumulant successivament en la ciutat, de modo que fins en las casas més pobres s' hi veuhen catifas riquíssimas, encar que vellas.
Los wehhabis, prohibint l' us del rosari com una superstició, han privat als habitants de la Meca d' un ram de comers molt lucratiu: mes continuan fabricantlos d' amagat pera 'ls pelegrins, ab diferentas fustas de la India y del Yemen, y ab fusta de sandal que es molt odorífera.
Las montanyas de la Meca se componen d' esquitas ó fullas cuarsosas, ab alguna part de basalto ó roca jaspiada. Casi tot es cuarsós en lo país: la sorra no es altra cosa que un detritus de cuarso pur. La blenda ó roca jaspiada, lo feldspato, la mica, 'l xorlo, son parts accidentals que varian en las diferents montanyas, mes lo cuarso forma en tot la massa principal. Las capas son oblícuas baix diferents ánguls d'inclinació, y per lo comú de trenta á cuaranta cinch graus tirant cap al E.
Lo centre de la ciutat ó 'l temple está circunscrit per quatre montanyas principals, que son:
Djebel Kubis, al E.
Djebel Djiad, al S.
Djebel Omar, al O.
Djebel Hindi, al N.
Son poch altas. Me 'n vaig endur trossos de las classes de rocas que las componen. Es probable que 'l país abundi en minerals, mes aquestos tresors quedarán amagats mentres duri la ignorancia dels habitants. Solsament se benefician algunas betas de sofre que están al descubert.
La Meca es ciutat oberta, sense cap mena de muralla; te sobre la montanya Djebel Djiad una fortalesa, que respecte de la táctica dels habitants deu mirarse com un segon Gibraltar: no obstant no presenta més que un monstruós conjunt de parets y torras. Crech que haurá sigut construida parcialment en diferentas épocas, sense órde ni plan fixo. Es la principal fortalesa del scherif, lo qual ne te altras duas més antigas, construidas una y altra en forma de paralelógram ab una torre en cada ángul. Descansan ditas fortalesas sobre duas montanyas, una al N. y altra al S.
Lo cuartel dels soldats mogrebins y negres del scherif, situat á la sortida de la ciutat per lo camí d' Aarafat, se troba aixís mateix flanquejat de torras; mes sa posició en lo fons de la vall y al peu d' una montanya fa impossible sa defensa.
Las avingudas de la vall están guardadas per diferentas torras rodonas aisladas, hont sols hi cap un centinella.
Lo scherif tenia son palau prop del temple, al peu de la gran fortalesa y de la montanya Djebel Djiad; dit palau l' arruinaren los wehhabis, y 'l scherif resideix ara en un gran edifici, ó més bé un grupo de tres grans casas que hi ha prop de la montanya. Devant d' aquesta habitació ha fet aixecar una batería de quatre petitas pessas de campanya de bronze, ab sos jochs de curenyas.
Posseheix ademés la casa hont va viure ans de pujar al trono, bellament pintada y molt prop del cuartel dels soldats mogrebins y negres de la guardia, devant del lloch nomenat Abutaleb; te aixís mateix una casa de camp, poch distant del cuartel, ab un pou y jardí plantat de palmeras; una casa á Mina, altra á Aarafat, altra á Djedda, hont va tot sovint: antigament posseia també un palau á Taïf, mes ha sigut destruhit. Totas aquestas casas están com los castells, rodejadas de murallas y torras.
L' actual sultá scherif de la Meca s' anomena Scherif Ghaleb. Es fill del Scherif Msaat, son predecessor en lo trono. Fa anys que sa familia ha obtingut la soberanía del Beled l' Haram y del Hedjaz; mes la costum, quan mor un sultá scherif, es disputar lo trono ab las armas en la má, com se practica al Marroch, fins que 'l vencedor fa la lley á la nació; puig no hi ha establert lo dret de successió.
Lo scherif Ghaleb es home de carácter astut, polítich y valerós; mes del tot faltat d' instrucció, y entregat á sas passions, se transforma en un vil egoista pera satisferlas; no hi ha vexació que no cometi ab los habitants y ab los extranjers ó pelegrins; es tal sa inclinació á la rampinya, que no perdona ni á sos amichs ni á sos més fidels servidors, quan creu podérloshi arrancar alguna cantitat. Durant ma curta residencia en sos estats vaig ser testimoni d' un d' aquestos fets, que costá més de cent mil franchs á un negociant de Djedda, un de sos principals protegits. Los impostos sobre 'l comers y sobre 'ls habitants son del tot arbitraris; van creixent cada dia, puig inventa nous medis d' aumentar sas rendas; en una paraula, está 'l poble reduhit á tal extrem que en tota la terra santa no he trobat una sola persona que 'm parlés bé del scherif, excepte 'l negociant de qui he parlat ja.
Ademés de las contribucions arbitrarias ab que castiga al comers, molesta al negociant y posa trabas á las especulacions, perque pren per sí mateix part activa en lo comers ab sos barcos. No 's pot carregar ni descarregar lo barco d' un particular fins haver carregat ó descarregat los del scherif; y com aquestos son més grans, mes ben construits y millor montats, absorveixen la major part del comers del mar Roig, en perjudici dels negociants, los quals se troban per aquesta causa reduhits á la més dura esclavitut.
Los inglesos son mirats com los millors amichs del scherif, per l' interés directe de que 'l deixan disfrutar en lo comers de la India. No obstant tampoch los plany quan se presenta ocasió de ferlos una mala passada. L' any abans arribá á Djedda un gran barco inglés carregat d' arrós: saltá á terra lo capitá, y trobant molt baix lo preu d' aquell género resolgué anar á altra part; mes lo scherif pretengué que 'l capitá devia pagar tots los drets, com si hagués desembarcat y venut son carregament en aquell lloch. Després de contestacions molt vivas, se vejé 'l capitá obligat á forsar la sortida del port, á fi d' escapar de las urpas del scherif.
L' any mateix, altre barco inglés, manat per un capitá de la mateixa nació, y perteneixent á M. Petrucci, vice-cónsul d' Inglaterra á Rosetta, encallá en una roca: dit personatje era amich particular del scherif, puig á ma arribada li vaig presentar una carta del mateix M. Petrucci: los árabes entraren al barco, s' apoderaren del carregament, y 'l gobernador del Ienboa se va apropiar del casco y dels aparells, que 'l capitá inglés m' ensenyá en terra á la vora del mar quan vaig passar per Ienboa. Lo pobre capitá cridá y pregá que li donguessin al menos alguna cosa; mes no se l' escoltaren. Demaná al gobernador que 'l deixés anar á bordo á recullir los papers que pogués trobar: no pogué obtenirho. En fi solicitá se li lliurés una certificació de sa desgracia, á fi de justificarse ab lo propietari del barco; mes fins aixó li fou negat. Passá á Djedda pera fer constar la negativa que li havian donat d' un pilot y un áncora que demaná ans de la catástrofe del barco; y no rebé altra resposta que riallas irónicas é insultants. En tan desesperada situació, acompanyat de tres ó quatre mariners, se 'm presentá pera obtenir un certificat de la meva má. Tot seguit vaig complaurel després de pendre declaració als mariners, ab lo qual se consolá una mica lo pobre capitá inglés.
Havent mort de malaltía altre capitá d'una gran nau de las illas Maldivias, ricament carregada, á Djedda hont feu escala, lo scherif s' apoderá al instant de la nau y carregament, pretextant que havent mort lo capitá en son territori, devia pertenéixerli tot lo que deixava. Algun temps després, lo scherif, fent companyía ab lo comers de Djedda, enviá aquell barco á la India ab altre de seu, un y altra ricament carregats, mes los francesos los apresaren y sols ne deixaren sortir un després de descarregarlo del tot.
La noticia d' aquesta presa produhí gran sensació en l' esperit del scherif, qui me 'n parlá á ma arribada á la Meca. També me 'n parlaren los comerciants de Djedda aixís que vaig desembarcar, puig no ignoravan mas relacions á Europa. Lo scherif desitjava en extrem que jo informés á mos amichs, mes li vaig contestar que 'l assumpto exigía que ell mateix escrigués al gobern francés. En fi després de varias discussions m' obligá á encarregarme d' una carta, pregantme la enviés per vía segura á algun de mos corresponsals pera ferla passar á mans del emperador Napoleon.
Com aquestas cuestions passavan en lo precís moment en que 'ls wehhabis amenassavan pendrer definitiva possessió de la Meca, va témer lo scherif, que si s' arribava á saber que havia entaulat relacions ab los cristians, s' atribuhís aquell pas á algun fi polítich, y li costés car. Per aixó insistía tant en que escrigués jo directament, per tenir, segons deya, tota la confiansa en mí; sabia á fons l' objecte de sos desitjos, y creya que 'ls intérpretes del emperador no li podrian trasladar fidelment lo sentit de lo que li escrigués. Vaig combatre sas rahons, ó més bé pretextos, y 'l vaig determinar á que escrigués ell mateix.
Dirigí al mateix temps duas cartas més al gobernador de la isla de Fransa, anomenat per los árabes Djezira Mauris, pregantli li remetés lo barco y 'ls dos carregaments; mes lo silenci del gobernador proba 'l cas que va fer de sas cartas.
No obstant los defectes del scherif, y la classe de nulitat á que cada dia lo reduhian los wehhabis, conserva encare bastant influencia en los ports d' Arabia, y en Cosseir, per sas relacions ab los mameluchs y 'ls habitants del Saaid ó alt Egipte, com també en Sauaken y Messua, que posseheix en las costas de la Abisinia, en nom del sultá de Turquía. També vaig notar ab sorpresa en dit primpcep, que no tenia cap de las preocupacions de sa nació.
La situació política del país quan vaig arribarhi era molt singular. Era 'l sultá scherif son natural é inmediat soberá, y no obstant se reconeixía com monarca suprem al sultá de Constantinopla, fentsen menció com á tal en lo sermó dels divendres fins que Saaud, que domina 'l país ab sos wehhabis, prohibí lo divendres ans de pascua, seguirlo anomenant com á soberá de la Meca.
Prou enviava la Porta otomana un baixá á Djedda; mes aquest passava 'l temps á la Meca menjant á despesas del scherif, sense exercir cap acte d' autoritat, de modo que casi s' ignorava sa existencia.
Lo sultá enviava també cada any á la Meca, Djedda y Medina, kadis pera exercir lo poder judicial; mes no podian ficarse en res de lo administratiu; puig aixó quedava del tot en mans del scherif, que gobernava com sultá independent per medi de sos gobernadors. Portavan aquestos lo títol de uisir ó visirs, y tots eran esclaus negres del scherif.
Lo sultá Saaud, qual autoritat estava sols en la forsa, se feu obehir allí; mes encare no s' havia abrogat del tot la gefatura. Tampoch exigía contribucions, y fins sembla que respectava 'l poder del scherif.
Gosant aquest de las atribucions de sultá independent, era amo absolut de la vida y bens de sos súbdits; feya segons sa voluntat la pau ó la guerra? y mantenia sobre tres mil homes de tropa entre turchs, negres y mogrebins. Ab tot y tals ventatjas, no bastant sos medis pera oposarse á las empresas dels wehhabis, se veya obligat á respectar sas ordes, rebrer las lleys que li imposavan, y deixarlos obrar ab llibertat; mes no deixava de mantenir sas fortalesas tancadas y en estat de defensa, á fi de conservar sempre una actitut imponent.
De semblant conflicte de poders, resultava que la ciutat de la Meca no sabia qui era son verdader amo; la autoritat, dividida en tants caps, perjudicava á la administració de justicia, comprometía la propietat y la llibertat individual, y per lo tant apressurava cada dia la ruina de la felicitat pública.
Fora del sultá dels turchs, no tenia lo scherif relacions políticas ab cap soberá; ni hi havia en lo país cap cónsul ó agent d' una nació extranjera. Los inglesos son los únichs que de tant en tant se presentan al port de Djedda, hont son atesos per los habitants, perque fan ab ells lo comers de la India. Ja diguerem que 'l scherif es lo principal actor d' aquest comers; sos barcos navegan de Djedda á Mokha, y d' allí á Mascate y á Surate.
Tal era la situació del país, quan lo 26 de Febrer de 1807, lo sultá Saaud maná anunciar en totas las plassas y llochs públichs, que l'endemá á la tarde devian sortir de la Meca tots los soldats turchs y mogrebins del scherif, y dirigirse fora de la Arabia, com també 'l baixá turch de Djedda, y 'ls antichs y nous kadis de la Meca, Medina y altres llochs: lo scherif fou desarmat, destruhida sa autoritat, y 'l poder passá á mans dels wehhabis.
Se digué que 'l sultá Saaud acompanyaría la retaguardia de la tropa y pelegrins fins á las fronteras de Siria, y que després aniria á establir sa residencia en la Meca, ó per lo menos donaria á algun de sos fills lo gobern del país: en tal cas la nova monarquía árabe dels vehhabis hauria pres un vol per l' estil del antich califat.
La nit del 26 al 27 de Febrer se retiraren á Djedda tots los soldats turchs.
Una petita caravana de Trípoli que hi havia en la Meca, aixecá 'l camp á mitjdia, y sortí ab tan poca precaució, que 's va temer per sa seguretat.
Encara quedavan lo baixá, los kadis y 'ls pelegrins turchs, y no sabian encare quin partit pendre en aquell desordre, per que tots obravan de mala fé.
La nit següent se passaren al servey de Saaud doscents cincuanta soldats negres del scherif.
Los restants sortiren lo 28 de Febrer. Lo sultá Saaud se dirigí sobre Medina ab sas tropas, després d' haver instalat sos kadis, deixant segons digueren, vinticinch mil franchs d' almoyna pera 'ls empleats del temple y pobres de la ciutat. Aixís acabá sense efusió de sanch aquesta revolució política.
Lo Beled l' Haram ó terra santa del Islam, de la que es capital la Meca, está compresa entre 'l mar Roig y una línea irregular que arrenca d' Arabog, sobre vintiuna lleugas al N. de Djedda: descriu una curva desde 'l NE. al SE., passant per Yelemlem, á duas jornadas al NE. de la Meca; desde allí per Karna, á unas vintiuna lleugas casi al E. de la capital, y vuyt lleugas al E. de Taif, que queda fora de la terra santa; d' ahont girant casi al ESO, passa per Dzataerk, y va á parar á Mehherma sobre la costa en lo port nomenat Almarsa-Ibrahim, á trenta duas lleugas poch més ó menos al SE. de Djedda: te, donchs, unas cincuanta set lleugas de llarch de NO. á SE., y vintivuyt d' ample de NE. á SO.
Dit espay se troba comprés en la part de la Arabia, coneguda ab lo nom de El-Hedjaz ó terra de la pelegrinació, quals límits no son coneguts ab bastant exactitut pera que m' aventuri á descríurels.
Medina y Taif fan part del Hedjaz, mes no del Beled l' Haram.
No hi ha un sol riu en tot lo Beled l' Haram. La única aygua que s' hi troba es la d' algunas fonts petitas, y la salabrosa d' alguns pous molt fondos. La terra santa es, donchs, un verdader desert. Sols á la Meca y á Djedda es hont s' han obert cisternas pera conservar l' aygua de pluja; per lo tant es estrany trobar un jardí en tota la superficie d' aquell territori. Los camps son de sorra ó de terra dolenta, absolutament abandonada; y com no s' hi sembran blats, s' alimentan dels grans ó farinas que venen del alt Egipte, del Yemen, de Taif, hont se cultiva una mica la terra, y de la India. Tot lo Beled l' Haram está cubert de montanyas, que crech que son formadas d' esquitas y pórfits; mes no hi ha grans serras. Las montanyas més altas del país se veuhen á Medina y Taif, ciutats situadas fora del Beled l' Haram, sobre terrer abundant en ayguas, y cubert de jardins y plantacions.
Las únicas ciutats considerables del Beled l' Haram son la Meca y Djedda. Las demés poblacions, excepte alguns llochs indicats en mas cartas geográficas, no son sino pobres aduars de barracas ó tendas, establerts generalment prop dels pous ó fonts.
Aixís que 'ls pelegrins de tots los paissos arriban als confins del Beled l' Haram, deuhen santificarse ab la cerimonia nomenada Yaharmo, y pendre l' Ihram ó vestit sagrat de la pelegrinació.
Encar que senyor natural del país lo sultá, no percebeix contribucions sino de la Meca y Djedda; lo restant paga 'l delme al sultá Saaud.
Vaig sentir dir que 'ls habitants de Medina no pagavan cap contribució.
També 'n cobra 'l sultá del Ienboa lo Bahar, lloch que está baix son domini, encare que situat fora de la terra santa; ne cobra també de la illa Sauaken, sobre la costa d' Africa, de Mesua, en la costa d' Abisinia, y d' algunas altras illas en nom del sultá de Constantinopla.
Las altas montanyas del Hedjaz forman una línea oblicua, ó un ángul ab la costa d' Arabia sobre 'l mar Roig. Segons lo que vaig poder observar, surten de Taif, que dista unas trenta lleugas de la costa, fregan los límits del Beled l' Haram, y passan á Mohharr, prop del arxipélach de las illas Hamara: la illa de Djebel Hasen me semblá un apéndice ó continuació de ditas montanyas.
Entre ellas estan situadas Taif, Medina, Djideida, l' Hamara, y 'l Ienboa á Nahal.
Al costat de las mateixas, que per analogía suposo ser totas graníticas, s' aixeca altra segon orde de montanyas d' esquita, pórfit y roca jaspiada entre las quals se troba situada la Meca. No tenen absolutament aygua, mes crech que son ricas en minerals. Lo restant del pais es terrer pla, arenós y calís, abandonat per la mar en la última época, y que cada dia s' exten per retirarse 'l mar Roig.