Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/XVIII
A la Meca las donas gosan de més llibertat que en cualsevol altra ciutat mussulmana. Tal vegada en la época d' esplendor contribuhí á pervertirlas la gran afluencia d' extrangers; y la miseria y tristesa dels habitants las han reduhit respecte al particular á una indiferencia que casi frega en abandono. Lo cert es que la opulencia y la pobresa son dos extrems igualment oposats á la conservació de las costums.
Las donas se tapan la cara, com en Egipte, ab una tela en la que hi ha dos forats pera 'ls ulls, pero tan grans que se 'ls hi veu mitja cara: la major part la duhen descuberta del tot.
Totas usan una especie de mantell ó llensol gran ab ratlletas blavas de dalt baix com á Alexandría, y ajustat ab molta gracia; mes quan se 'ls hi veu la cara, se pert la ilusió que s' havia format, perque generalment son lletjas y de color groch fosch com los homes; sa cara y mans del tot pintadas de negre, blau ó groch, presentan un cuadro horrorós que la costúm fa mirar com bellesa. N' he vist algunas ab un anell atravessat per lo tendrum del nas, y que 'ls cau sobre 'l llabi de dalt.
Son bastant lliures, y fins puch dir descaradas, relativament al rigorisme de las costums mussulmanas. Contínuament veya las donas de las casas properas á ma posada que sortian á las finestras, y moltas d' ellas del tot descubertas. Altra que vivia en lo pis de sobre de casa, sempre que pujava jo al terrat á fer observacions astronómicas, se desfeya en finesas y cumpliments ab la cara descuberta, lo qual me feu sospitar si las donas eran altre ram d' especulació pera 'ls pobres mequesos.
Totas las que vaig veure eran molt graciosas, y sobre tot tenian uns ulls hermosíssims, mes aquellas galtas sortidas, y la costúm de pintarlas de groch verdós, donan á sas caras un aspecte desagradable d' ictericia ú opilació. Parlan be y s' expressan ab gracia; tenen lo nas regular; mes totas la boca grossa.
Graban sobre sa pell dibuixos inesborrables, y 's pintan de negre 'l voltant dels ulls; las dents de groch; los llabis, mans y peus de vermell, com las egipcias, y ab los mateixos ingredients.
Son vestit consisteix en unas amples calsas que entran en las pantunfles ó mitjas botas grogas. Entre las pobres, ditas calsas son de tela blava; las ricas las duhen de tela ratllada de la India.
Tenen ademés una camisa de la dimensió y forma més extravagant. Figuris lo lector una tela cuadrada de sis peus d' ampla y més de cinch d' alta: ¡donchs be! alló no es més que mitja camisa; altre quadro igual forma l' altra meytat. Las duas pessas s' uneixen per la part de dalt, deixant en mitj una obertura pera passar lo cap; dels dos ánguls inferiors se treu un sector de círcul d' unas set polsadas, y d' aquest modo lo que abans formava l' ángul se converteix en una curva entrant ó cóncava; únicament se cusen las duas curvas, y la camisa queda oberta en tota sa part inferior y en los dos costats de dalt á baix. Las ricas se fan las camisas de seda lleujera, fina com una glassa, de color de viola unit ó ratllat, la que ve d' Egipte. Pera posárselas, plegan sobre las espatllas la tela sobrant de sa excessiva amplada, y las subjectan al cos per medi d' un cinturó. Sobre las camisas, las donas ricas portan un caftan d' indiana. En son cap may hi he vist altre adorno que un mocador; mes en las mans, brassos, camas y peus, portan anellas y brassalets, com las donas mussulmanas d' altres paissos.
Lo poch comers de la Meca se limita á las caravanas que acudeixen en la época de la pelegrinació. Ja he notat lo molt que cada any disminuheix son número, de consegüent es fácil calcular la marxa progressiva del aniquilament de la ciutat santa. Se reben allí, per Djedda, los géneros d' Europa, que venen per Egipte y 'l mar Roig; per lo mateix port arriban diferentas produccions de la India y 'l Yemen, principalment café; las caravanas de Damasch, Bassora, Egipte y 'l Yemen duhen lo demés, y 's fan cambis mútuos.
La ciutat disminuheix cada dia son consum, per motiu de la disminució del ingrés de fondos. Generalment, la fortuna dels habitants del país, compostos per lo comú de wehhabis, beduhins y árabes en la major miseria, se reduheix á la possessió d' un camell y alguns caps de bestiar. Casi nusos, vivint en tendas ó barracas, sense altres mobles que una tassa de fusta, devegadas un calderó petit, un canti, un got de terra, una estora que 'ls serveix de llit, duas pedras pera moldre 'ls grans, un ó dos bots pera conservar l' aygua, ¿quín recurs oferirian á un comers actiu ó passiu? Se veuhen no obstant entre ells alguns personatjes ricament vestits ab telas de la India y xals de catxemira ó persans.
Las beduhinas ó del interior del país, fins las que semblan de classe més elevada, portan per tot vestir una gran camisa de tela blava, un vel color de rosella sobre la cara, altre vel negre y molt gran de llana, anells, brassalets y altras joyas.
Es donchs evident que una gent, quals necessitats son tan limitadas, no poden dar gayre vida al comers, mentres no penetri allí la civilisació; cosa molt difícil en un país de deserts, que per naturalesa sembla condempnat á la superstició, ignorancia y miseria. Si per un instant ha pogut sortir del estat d' embrutiment y nulitat, degué aquell impuls repentí á la efervescencia del zel religiós; mes com es impossible se sostingui llarch temps tal estat d' exaltació, la fredor torna á enfonzar rápidament lo país en l' antich estat de barbarie y pobresa que sembla haver sigut sa herencia. Los historiadors celebran la noblesa de la nació árabe, que may doblegá 'l cap al jou dels grechs ni romans; més aquesta es una falsa consecuencia deduhida dels aconteixements. Si la Arabia tingué la ditxa de conservarse lliure de tota dominació extranjera, degué tal ventatja més be á la naturalesa del país que al carácter de sos habitants. Perque ¿quín capitá voldria sacrificar homes y diners pera conquistar esbarjosos deserts, y pobles incapassos de sostenirse en cos polítich, sinó quan las ideas religiosas reunian allí totas las voluntats, que no podria may unir qualsevol altre víncul, á causa del aislament de cada tribu, y sequedat del terrer, que 's nega á sa cultura, y en consecuencia al encadenament de relacions socials que d' ella se derivan?
Es veritat que la Meca y Medina son lo bressol de la llengua árabe; mes per resultat de la ignorancia general, dit idioma se va perdent y alterantse fins en la pronunciació, ab tanta major facilitat quant s' escriu sense vocals, y te gran número d' aspiracions que cadascú gradua á sa manera per falta de prosodia nacional, y medis pera conservar y perpepetuar la tradició primitiva. Aixís, lluny de perfeccionarse, tendeix cada dia á corrompres ab las expressions viciosas peculiars á cada tribu, y per lo comers ab los extranjers.
Lo vestit dels mequesos, com lo dels egipcis, consisteix en un benisch ó caftan exterior, separat d' altre interior, lo qual va subjecte ab un cinturó y en camisa, calsas y pantufles. Aquest vestit es lo de la gent acomodada, negociants y empleats del temple, etc. Lo poble baix sols usa camisa y calsas.
L' árabe beduhí porta ordinariament sobre 'l vestit un gran capot sense mánegas, ab duas oberturas pera ficarhi los brassos. Es d' una especie de barragam ó panyo gruller, ó bé de tela lleujeríssima, qual color y teixit presentan la mateixa apariencia exterior. Aquestos capots solen ser de franjas blancas y pardas alternativament, cada una de prop d' un peu d' amplada.
Los habitants de la ciutat duhen gorras vermellas ab turbans; mes los beduhins no usan gorra: se tapan lo cap ab un mocador groch, ratllat de vermell y negre, plegat diagonalment en forma de triángul, y simplement estés sobre 'l cap, de modo que las duas puntas dels ánguls aguts cauhen per devant de la espatlla, y 'ls altres sobre 'l coll. Los beduhins acomodats posan sobre dit mocador un pedás de musselina enrotllat en forma de turbant; mes los pobres, que son los mes, van casi nusos.
Fora dels empleats del temple, y un reduhit número de negociants, los habitants van sempre armats. Las armas més usuals son lo gran ganibet corvo, llansa, alabarda y massa; també hi ha fusells, pero pochs.
La veyna dels ganibets te figura extranya: ademés del espay que ocupa la fulla, te una gran prolongació encorvada en semicercul, y rematant en una bola ú altre adorno més ó menos complicat. Lo ganibet se posa oblicuament devant del cos ab lo mánech cap al costat esquer, la curvatura cap al altre cantó, y la punta á dalt, de manera que deu incomodar moltíssim aquesta disposició als moviments del bras, la qual no obstant se manté á forsa de la corba. ¡Tan cert es que l' home en tot estat y lloch se troba subjecte als capritxos de la moda!
Las asconas son un bastó de quatre peus y mitj á cinch y mitj de llarch, armat ab una punta de ferro, y ab altra de petita abaix. La fulla ó punta superior, que sempre te més d' un peu de llargada, afecta formas diferents; llarga, estreta ó com un ferro de llansa ó bayoneta, etc. Algunas asconas tenen lo bastó guarnit de dalt á baix de petits claus y anellas de llautó.
La massa consisteix en un bastó d' uns dos peus de llarch, d' unas quinze líneas de diámetro, y terminat en una bola de la mateixa fusta de vint y sis á trenta líneas de diámetro. També n' hi han de ferro.
Los fusells de pistó son molt escassos: no se'n veuhen més que de pedra, molt pesats, y d' ordinari molt grullers; n' hi ha no obstant de ben fets; y jo 'n vaig veure un bastant bonich y cubert de fullola de marfil, del que 'n demanavan cent vint franchs.
Alguns árabes duhen destral de dos peus de llarch poch més ó menos; altres van armats ab un gran bastó de més d' una polsada de diámetro, y quatre peus y mitj de llarch, revestit de ferro en sa part inferior.
L' arma de la caballería es una llansa llarga de deu peus y mitj, adornada ab un plomall de plomas negras en l' encaix del ferro; en l' altra punta del bastó hi ha una petita punxa, ab la qual lo genet fixa sa llansa en terra perpendicularment quan desmonta.
Los árabes del Yemen usan espasa y escut: aquella dreta y de full ampla; d' aquestos uns son de metall, altres de fusta duríssima, altres de pell de hipopótamo: aquestos últims son los millors; mes uns y altres adornats ab dibuixos, y no tenen més d' un peu de diámetro.
Es tant sech lo país, que ab prou feynas se veu cap planta en los voltants de la ciutat ni en las montanyas vehinas. Ja he dit que las llegums venen de lluny; las quatre ó cinch especies de plantas que vaig trobar forman part de ma colecció. Potser que en altras estacions del any hi haja també altras especies; mes no s' imagini que 's puga trobar á la Meca cap prat ni cap jardí: sorra y pedras, tal es l' únich be que la naturalesa prodiga á sos habitants. No 's sembra cap grana: la terra massa ingrata no correspondria á las fatigas del pagés, y la terra ni dona allí ni tant sols las produccions expontáneas de que es tan lliberal en altras parts; finalment no s' hi veuhen més que tres ó quatre arbres en lo lloch hont existí antigament la casa d' Abutaleb, oncle del profeta, y altres sis ó vuyt d' escampats. Aquestos arbres son espinosos y produheixen una fruyteta semblant als ginjols, y l' anomenan los árabes nebbek. Prop d' una casa que posseheix lo scherif fora de la ciutat, á curta distancia cap al N., hi ha una especie de jardí plantat de palmeras, sense altre aygua que la d' un pou.
La gent del país m' han assegurat que las cerimonias dels casaments y naixements no van acompanyadas de festas y regositjs com en los demés paissos mussulmans. Jo no 'n vaig veure cap.
Los enterros se practican sense cap cerimonia. Portan lo cadavre al peu de la Kaaba, hont los fidels concorren y fan una curta oració per lo difunt després de la canónica ordinaria; després se n' duhen lo cos pera enterrarlo en un clot fora de la ciutat. Pera aquest servey hi ha devant d' una de las portas del temple, en lo carrer públich, gran nombre de bayarts: la familia del difunt ne demana un, hont coloca lo cadavre, revestit de son vestit ordinari sense cap adorno, y comunment se 'l traslada descubert y sense caixa. Després d' enterrat, tornan lo bayart al seu lloch.
Lo clima de la Meca es ardent, no sols per rahó de sa latitut geográfica, sinó particularment á causa de sa posició topográfica entre montanyas, que li envian la calor rebuda.
La calor més forta que vaig observar durant ma residencia fou 23° ½ de Reaumur, lo 5 de Febrer al pondrers lo sol; y lo menor de 16°, lo dia 16 del mateix mes á las set del matí.
Hauria volgut arreglar lo meu higrómetro; mes ho estorbá la impossibilitat de trobar un cabell: semblará impossible, mes no per aixó es menos cert. En mitj d' una numerosa població, en lo centre d' una cort no 'n vaig poder obtenir ni un.
Los homes portan lo cap del tot pelat; y las donas, per una especie de superstició no donarán un sol cabell; perque 's creuhen que podrian servirse d' ell pera fer sortilegis y maleficis en perjudici d' ellas. Per aquesta rahó quan se pentinan, tenen moltíssim cuydado d' enterrar secretament lo cabell que 'ls hi cau, y lo mateix practican, y per igual rahó, quan se tallan las unglas. Molts homes participan també de semblant superstició; mes los wehhabis pensan de molt altra modo, puig en la época de sa pelegrinació los vaig veure que 's feyan afeytar al mitj del carrer y 'ls llochs que ocupavan quedavan tan cuberts de cabells, que sense dificultat se 'n haurian pogut omplir alguns matalassos; mes tots los cabells eran curts, de poch mes d' una polsada.
No havent, donchs, pogut adobar lo meu higrómetro, vaig quedar privat d' un dels medis d' observació; puch dir, no obstant, que mentres vaig viure allí, l' ayre 's mantingué generalment en estat de sequedat; y 'l vent bufá constantment del SO., fora d' alguns intérvals de calma. Sempre vaig fer mas observacions sobre 'l vent superior, observant la direcció dels núvols, perque l' inferior, modificat continuament per las montanyas que rodejan la ciutat, enganya al observador. Per aquesta rahó quan no hi havia núvols, vapors ó fum á certa altura pera indicarme la corrent del vent superior, no posava cap nota en mas taulas d' observacions meteorológicas.
Tot lo temps de ma estada á la Meca, lo cel estigué alternativament núvol y seré com en los paissos temperats; mes no vaig advertir cambis repentins de temperatura y humitat, com havia experimentat á Djedda.
Lo clima sembla sá; puig no 's veuhen gayres malalts, ni malaltías crónicas; mes tampoch se troban vells d' edat molt avansada. No hi ha cegos, ni las oftalmías son tan comuns en Egipte. De lo dit es fácil formar una idea del excés de calor durant l' estiu; puig en lo mes de Janer, ab las finestras obertas y de nit, ab prou feynas se pot sufrir un llensol demunt, y en lo mateix temps la mantega 's manté sempre líquida com l' aygua. ¿Qué succehirá en los mesos de Juliol y Agost? Situada la ciutat dos graus dins de la zona tórrida, te 'l sol casi perpendicular, ó quan més dos graus distant de son zenit, dos mesos y mitj, es á dir, desde mitjos de Maig fins á fi de Juliol. Si á aixó s' hi afegeix sa posició en lo fons d' una vall arenosa, rodejada per tot arreu de montanyas de roca pelada, sense cap torrent, riu, ni altre deu d' aygua viva, sens arbres, plantas, ni altra especie de vejetació, podrá formarse una idea dels calors que allí regnan al estiu. Sens dubte lo Totpoderós s' ha dignat colocar allí son temple pera consol dels habitants, que sense aixó haurian desaparescut del tot de la terra.
No hi ha á la Meca, com en altres paissos, metjes propiament dits. Vaig veuren dos que tenian l' atreviment de dirsho, y un dels quals deuria comensar per curarse ell mateix: dits empírichs empleavan sempre en sas curas oracions y prácticas supersticiosas.
En consecuencia tampoch hi ha apotecaris, ni venedors de drogas y medicaments. Quan un habitant cau malalt son barber li fa una sangría, y li dona á beure molta aygua de ginebró; y també la miraculosa aygua del Zemzem en beguda y banys; se 'ls fa pendre molta canyella, clavells y altras aromas, y 'l malalt cura ó no segons la voluntat de Deu. Com jo 'm duya las medecinas, curava á mos criats quan estavan malalts. Fou atacat d' una febre intermitent mon hhazindar ó majordom; després de prepararlo, li vaig donar un vomitiu, que produhí son efecte; mes l' endemá, en conte del alivio que esperava, lo vaig trobar ab una terrible accessió. No sabent á que atribuhir tan inesperada recayguda, me digueren aquella tarde, tot anant al temple, que durant la nit havian trasladat á mon criat al pou Zemzem, mullantlo be ab aygua freda, y dantli aygua fins que va poguer. Al tornar á casa vaig donar una forta reprimenda als demés que havian assistit á la operació clandestina, y vaig tornar á empendre la cura de mon hhazindar, lo qual se posá bó en lo terme ordinari.
Lo célebre bálsam de la Meca ho es tot, menos producte d' aquella ciutat. Al contrari es molt escás, y no se n' hi troba sinó quan ne duhen per casualitat los beduhins de las altras parts d' Arabia. Un subjecte que semblava bastant instruhit pera ser de la Meca, me digué que 'l tal bálsam se treu principalment del territori de Medina, y que 's nomena Belsan, mes que sos compatriotas no coneixen l' arbre que 'l produheix, lo qual porta 'l nom de Gilead.
He notat en tota l' Arabia l' ús singular de ferse tres incisions perpendiculars á lo llarch de cada galta, d' ahont resulta que la major part dels homes tenen sis talls á la cara. Vaig preguntar á diferents lo motiu de semblant costum. Uns me responian que pera sangrarse; altres que alló era la senyal de declararse esclau de la casa de Deu; mes en realitat la moda sols es qui ordena aquellas incisions que miran com bellesa igual als colors blaus, negres y roigs de que 's serveixen las donas pera tenyirse 'l rostre. També es la moda la que 'ls obliga á dur anells al nas, y ganibets corvos, que destorban tots los moviments. ¡Aixís es l' home.