Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/XVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL XVI Tomo segon - CAPITOL XVII
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL XVIII




CAPÍTOL XVII



Descripció de la Meca.— Posició geográfica.— Topografía. — Edificis.— Mercats públichs. - Arts y ciencias.— Comers— Pobresa —Decadencia.

 La santa ciutat de la Meca, capital del Hedjaz ó Arabia deserta dels antichs geógrafos, centre de la religió mussulmana, á causa del temple que Abrahan aixecá allí al Sér suprem, es l' objecte del amor de tot fidel creyent.
 Gran número d' observacions del pas del sol al meridiá m' han donat per latitut de la Meca 21º 28' 9" N., y varias distancias llunars me donaren sa longitut=37° 54' 45" E. del observatori de Paris. La casa hont vivia, y en qual terrat feya mas observacions, está situada casi en lo centre de la ciutat, á cinchcents trenta peus ab poca diferencia al N. de la Kaaba: per hont se poden considerar dits resultats com la verdadera posició geográfica de la Meca.
 La observació de varis azimuths doná per declinació magnética 9º 43' 52" O.
 Hi ha en la Meca un dignatari ab lo títol de Monjim Baschi ó jefe dels astrónomos; mes no 'n te ni un á sas ordes, é ignora complertament la posició geográfica de la ciutat, puig careix de la més petita idea d' astronomía, la qual, tant ell com tots los habitants, consideran simplement com l' art de pronosticar. Ab tot gosa de molta consideració.
 La ciutat de la Meca, nomenada Mekka en árabe, está situada en una vall, qual amplada mitja es d' unas cent cinquanta cinch toesas, sobre una línea torta que va de NE. á SO. entre montanyas. Per consegüent la ciutat, que segueix las sinuositats de la vall, te una forma del tot irregular, y contribuheixen encare més á sa irregularitat las casas fabricadas en la superficie, y en la pendent de las montanyas colaterals.
 Vaig voler treure una vista complerta de la Meca, tal com ho vaig fer en Alexandría; mes me fou impossible trobar cap punt de vista convenient; puig estant la ciutat tancada entre montanyas, si 's surt per una extremitat sols se descubreixen tres ó quatre casas; si per un dels costats, aviat se topa ab la pendent de las montanyas, desde hont no 's veu més que un plano irregular de terrats, sense cap perspectiva. Me vaig veure, donchs, forsat á abandonar la idea. La vista de la Meca, que 's troba en lo Quadro del imperi otomá, pogué tenir son mérit en lo temps en que la ciutat no ocupava més que la meytat de la vall; mes aquella no es la Meca d' avuy dia. Ja no existeix la hermosa font que 's veu en lo dibuix d' aquell autor; la única aygua que s l hi troba es la dels pous. Res diré del temple, puig lo plano y perfil que d' ell vaig treure proban la inexactitut dels dibuixos de M. Ohsson. Sens dubte me fora fácil compondre una vista de la Meca; mes com he volgut ser tan exacte en mos dibuixos com ab las notas, no vaig volerlo fer, puig no donaria més que una pintura d' imaginació, com ho será tota vista general d' aquella ciutat.
 Per lo demés pot considerarse com la reunió de crescut nombre de casas agrupadas al N. del temple, y prolongantse en forma de mitja lluna del NE. al SO. per lo S. La ciutat s' exten sobre una línea de nou centas toesas de llargada poch més ó menos, y duascentas xeixanta sis d' ample en lo centre del E. al O.
 Los carrers principals son bastant regulars, y fins hermosos, á causa de las elegants fatxadas de las casas; están arenats y son molt cómodos; aixís es que acostumat com estava á viure en las ciutats d' África, vaig quedar agradablement sorprés á la vista dels bonichs edificis de la Meca.
 Ditas construccions tiran al gust indi ó persa que s' introduhí durant la residencia del califat en Bagdad. Hi ha en las habitacions dos rengles de finestras com á Xipre, ab molts balcons coberts de gelosías; hi ha també finestras amples obertas del tot com en Europa; mes la major part tenen una classe de persianas de palma lleugeras per demés y que preservan del sol, sens interceptar lo pas al ayre; y 's plegan cap dalt com las persianas que s' usan en Europa.
 En totas las casas, sòlidament construhidas de pedra, hi ha tres ó quatre pisos, á vegadas més, ab frontispicis adornats ab motlluras, basaments y pinturas, lo qual las hi dona un aspecte graciós. Pocas son las portas que no estigan adornadas d' un basament ab grahons y banchs á un y altre costat. Las gelosías dels balcons son poch grans, y están talladas de tros en tros per petitas oberturas.
 Las casas tenen terrats plans que están rodejats d' una barana d'uns set peus: aquesta está interrumpuda de tant en tant per claraboyas de mahons roigs y blanchs, colocats horisontalment y ab simetría pera donar pas al ayre, de manera que contribuheixen al ornament de las fatxadas y al mateix temps impideixen que las donas pugan ser vistas quan surten als terrats.
 Las escalas que vaig veure totas eran estretas, foscas y de grahons molt alts. Las pessas de la habitació son ben proporcionadas en llargada, alsada y amplada. Ademés de las grans finestras y balcons hi ha en ellas altra rengle de finestras més petitas, y una lleixa al voltant, com á Alexandría, que serveix pera colocar diferents objectes.
 La hermosura dels edificis acredita l' antich explendor de la Meca. Per altra part los habitants tenen gran interés en conservarlos pera atraure als pelegrins, essent lo producte dels lloguers un de sos principals recursos.
 A la Meca no hi ha mercats propiament dits, perque no ho permeten la irregularitat del terreno y la falta d'espay. Los mercats públichs se celebran á lo llarch dels carrers principals; y 's pot dir que l' gran carrer del centre es un mercat continuo, d' un extrem á altre de la ciutat. Los venedors se situan en barracas construhidas ab pals y estoras; altres no tenen sinó una especie de parasol gran, sostingut per tres pals que 's reuneixen en lo centre.
 Los mercats se troban bastant ben provehits de queviures y de tota espécie d' objectes bastos; á tota hora 's veuhen plens de gent, en especial á la época de la pelegrinació. Llavors també 's veuhen fondistas ambulants, pastissers, estanyadors, sabaters, y altres artesans per l' estil.
 Los queviures si be son abundants, son cars, menys la carn: un moltó costa set franchs; la viram es escassa, y per tant los ous també. No 's veu una pessa de cassa. Lo blat, ó més be la farina, ve del alt Egipte; las llegums y arrós de la India; las herbas de Taïf, com també una mica de blat, que es molt inferior al d' Egipte. La mantega, que 's conserva en bots y ollas es abundant en lo país; mes á causa del calor se manté sempre líquida com l' oli.
 Lo preu dels géneros es per demés variable, per la falta de seguritat en lo comers. La següent llista dona á coneixer los preus que regnavan durant ma estada en 1807.

Piastras turcas.
Una oka de mantega 5
Una gallina 4
Mitja dotzena d' ous 1
Una carga de camell d' aygua dolsa 2
Una oka d' oli 4
————————
Paras.
Una oka de pá 12
Un bot d' aygua de pou 15
Una oka de llenya 3
Una oka de carbó 20
————————

 Los pesos y midas son los mateixos que'n Egipte; mes es tal sa inexactitut, que seria inútil buscar lo módul.
 Las monedas corrents son també com las d' Egipte. Lo duro espanyol val en lo comers cinch piastras turcas de cuaranta paras cada una; en los cambis sols ne val quatre y mitja. Circulan á la Meca monedas de tots los paissos; y cada dia 's veuhen cambistas, assentats devant d' un taulell en los mercats públichs, ab un petit pes, ocupats en cambiar. Sas operacions se fan en veritat molt grosserament; mes ja 's pot suposar que 'ls erros may son en contra d' ells.
 També 's troban en los mercats totas las produccions naturals y artificials de la India y Persia. Prop de casa meva hi havía dos rengles de botigas, destinadas exclusivament á la venda d' articles aromátichs, qual catálech y descripció he conservat.
 A la Meca, com en lo demés de la Arabia, no 's fa pá propiament dit, ó per lo menys lo que 's sol entendre per aquest nom. Se fan, ab farina deixatada en aygua, sens llevat y alguna vegada usantne en petitíssima cantitat, cocas de tres á quatre líneas de gruix y de vuyt á nou polsadas de diámetro. Se venen ditas cocas á mitj coure y tovas com la pasta. A aixó li donan lo nom de pá (hhops.)
 L' aygua dolsa que 's porta continuament en camells de las montanyas vehinas y de Mina, es bona. La dels pous, si be una mica salabrosa y pesada, es potable y com la del Zemzem. Lo poble baix no 'n beu d' altra.
 He examinat cada pou en particular. Tots tenen igual fondaria, y l' aygua que 's treu te la mateixa temperatura, gust y trasparencia que la del Zemzem. En los carrers més propers al temple hi ha quatre pous públichs, absolutament iguals: també n' hi ha en altres llochs de la ciutat, los més apartats. M' he convensut, per medi d' un exámen atent, de la fondaria dels pous, calitat, temperatura y gust del aygua que prové d' una sola deu, quin nivell está á cincuanta cinch peus dessota de terra, y qual reunió 's deu á la filtració de las ayguas plujosas. Lo gust salabrós que l' aygua agafa allí deu atribuhirse á la descomposició de la selenita, barrejada ab la terra; d' ahont resulta clarament que tenint l' aygua de tots los pous la mateixa naturalesa y orígen que la del Zemzem, no tenen la virtut d' atraure la benedicció y gracia divina com aquest pou maravellós... ¡Alabat sia Deu!...
 La carn que 's menja á la Meca es d' inferior calitat: hi ha grans moltons, mes per lo comú flachs. Lo peix es casi desconegut, ab tot y distar del mar sols unas dotze lleugas. Las verduras que portan de Taïf y altres punts propers, principalment de Setna Fathma, consisteixen en sebas, naps, cogombres, verdulagas, táparas, y una especie d' enciam compost de fullas semblants á ías gramineas: Aquesta última planta, que no vaig poder veure sensera, se diu corràt.
 Mentres vaig estar á la Meca no vaig veure flors, excepte una anant á Aarafat. Vaig manar á un criat que arrenqués la planta y me la portés, mes se n' adonaren uns pelegrins, los quals se li tiraren demunt, dihent que era pecat arrancar ó tallar cap planta durant la pelegrinació d' Aarafat. Vaig veurem, donchs, obligat á renunciar a la única flor que havia pogut trobar.
 Se fan á la Meca diferentas begudas de pansas, mel, sucre y fruytas. Lo vinagre es dolent, y segons me digueren lo fan de pansas.
 Crech que no hi ha cap ciutat mussulmana hont se desconegan tant las arts com á la Meca. No hi ha un home capás de fabricar un pany ni una clau. Las portas se tancan ab claus de fusta mal fetas; los caixons y maletas ab candados duts d' Europa. De consegüent no hi hagué manera de substituhir la clau d'una maleta y la de la caixa de las ulleras, que 'm robaren á Mina.
 Los pantufles y babutxas venen de Constantinopla y Egipte, perque á la Meca no 's saben fabricar sinó sochs de fusta ó de cuyro sense adobar, y sabatas dolentíssimas. Tampoch hi ha artesans d' obras delicadas, ni qui sápiga grabar una inscripció ó dibuix en una pedra, com en altre temps.
 Cap armer está en estat de fer un cargol ó de posar una pessa a la xapa d' un fusell europeu. Los actuals armers del país no saben fer més que 'ls basts fusells de pedra de foch, los ganivets corvos, y las llansas ó alabardas que s' usan en lo país. En qualsevol indret que 's trobin, arman son obrador en un instant; tot son aparato 's reduheix á fer un clot á terra, que 'ls serveix de forn; una ó duas pells de cabra, que un dels fadrins mou devant de la fogayna, fan de manxa; duas ó tres estoras de palma y quatre pals forman las parets y sostre del obrador, lo qual mudan de lloch sempre que 'ls convé.
 Tampoch íaltan estanyadors pera las eynas de coure; mes aquest article ve de las fábricas extranjeras. També hi ha llauners, que fabrican una especie de gots, dels quals se serveixen los pelegrins pera endursen aygua del miraculós pou de Zemzem. Fins hi vaig veure un mal grabador de sellos de coure.
 Las ciencias se troban en igual estat d' abandono que las arts. Tot lo saber d' aquella gent se reduheix á llegir lo Corán, y á escriurer, encar que malament. Desde noys aprenen las oracions y cerimonias de la santa pelegrinació á la casa de Deu, á Saffa y Merua, á fi de poder guanyar diner aviat, servint de guía als pelegrins; y 's veuhen noys de cinch ó sis anys desempenyar tals funcions, que 'ls pelegrins los duhen á bras ó l' espatlla. Aquestos repeteixen las oracions que resan los noys paraula per paraula ab una veu aguda, al mateix temps que dirigeixen la marxa del pelegrí y las cerimonias de las diferentas estacions.
 Hauria volgut adquirir un Corán escrit a la Meca; mes es difícil trobarlo, y quan se logra, está tan horriblement escrit y tan plé de mentidas, que de res serveix.
 La Meca no te escolas regulars, sino aquellas en que s' ensenya á llegir y escriure. Pera lo demés sols hi ha alguns talbes ó doctors, que per capritxo, vanitat ó copdicia d' alguna retribució van á assentarse sota dels porxos ó galerías del haram, hont se posan á llegir en alta veu pera atraure als oyents, los quals solen acudirhi los uns darrera dels altres á colocarse en círcul al voltant del doctor. Aquest explica, llegeix ó predica com pot, y se 'n va y torna quan li passa pel cap. Tals son los medis d' instrucció que 's troban en la santa ciutat. Totas las tardes van dos ó tres de dits doctors á las galerías del temple, mes no 'n vaig veure cap que tingués més d' una dotzena d' oyents.
 Resulta de lo dit que 'ls mequesos son los més ignorants del món. Veritat es que la situació geográfica de sa ciutat hi contribuheix molt. La Meca, posada en mitj d' un desert, no es com Palmira, á la que 'l comers contínuo del orient ab l' occident elevá al alt grau d' explendor que s' admira en sas ruinas, y que tal vegada subsistiría, sense 'l descubriment del cap de Bona-Esperansa. Al contrari no 's troba en cap camí de pas. La Arabia está rodejada a llevant per lo golf Pérsich, al occident per lo mar Roig, al sud per l' Occeá, y al nort per lo Mediterrani. Lo centre, donchs, d' aquesta península no pot ser línea de comunicació ab los paissos circunvehins hont se pot anar per mar. Tot lo més podrán los seus ports servir d' escala als barcos mercants, com los de Djedda y Mokha, sobre 'l mar Roig, y 'l de Mascate, prop de la embocadura del golf Pérsico.
 Per lo tant la Meca no está destinada per sa posició á ser punt mercantil. En mitj del aspre desert hont se troba, tampoch poden sos habitants ser ni pagesos ni pastors. ¿Quins recursos los hi quedan, donchs, als mequesos pera subsistir? La forsa de las armas, pera obligar als altres pobles á donarlos part de sas produccions, ó l' entussiasme religiós, pera empenyar als extranjers á que vingan á deixar son diner en lo país. En temps dels califas, aquestos dos medis reunits feren de la Meca una ciutat opulenta; mes abans y després d' aquella gloriosa época, no li queda pera la subsistencia altre recurs que 'l entussiasme religiós, y per desgracia aquest se va refredant de dia en dia, lo qual reduheix la ciutat á una existencia precária, com se veu avuy y 's vejé ans de la missió del profeta.
 La Meca ha sigut sempre 'l centre del entussiasme religiós de diferents pobles. L' origen de las pelegrinacions y la fundació primitiva de son temple 's perden en la obscuritat dels temps, puig semblan anteriors á la época histórica. Lo profeta destruhí 'ls ídols que contaminavan la casa de Deu; lo Corán confirmá la pelegrinació; y aixís la devoció dels pobles fou en tots temps la base de la subsistencia dels mequesos. Mes com aquest recurs no pot provenir á totas las necessitats dels habitants, la Meca era molt pobre abans de la vinguda del profeta, y després d' una curta época de gloria y riquesas adquiridas per las armas, ha tornat á caure en la pobresa que sembla haver sigut la seva herencia. ¿Cóm donchs, se pot esperar que hi floreixin las arts y ciencias? Sa situació, desviada de totas las comunicacions mercantils, la manté enfonzada en la més gran ignorancia de totas las noticias, descubriments, revolucions y accions dels demés homes; y 'l poble de la Meca quedará sempre en l' embrutiment y en las més grans tenebras, a pesar de la influencia dels extranjers, los quals per altra part no están allí més que 'l temps absolutament necessari pera cumplir los sagrats debers de la pelegrinació, fer alguns cambis comercials, y disposar lo retorn á son país.
 Es, donchs, la Meca tan pobre per naturalesa, que si no fos per la casa de Deu, per forsa quedaría deserta en menos de dos anys, ó tot lo mes reduhida á un simple aduar ó poble de mala mort; puig sos habitants en general no tenen altres medis de subsisténcia durant l' any, que lo que poden recullir en la época de la pelegrinació. Llavors la ciutat cobra una apariencia de vida, s' anima 'l comers, y la meytat dels habitants se converteixen en dispesers, comerciants, traginers, criats, etc, mentres l' altra meytat, del tot dedicada al servey del temple, viu de las almoynas y regalos dels pelegrins. Tals son los medis de subsistencia dels mequesos; ¡existéncia deplorable, que deixa impresas en sas caras las senyals de la gran miseria que 'ls rodeja!
 L' árabe, per sa naturalesa, es generalment flach; mes los mequesos, y sobre tot los empleats y servents del temple son verdaderas calaveras ambulants vestits d' un pergamí agafat als ossos. Confesso que vaig quedar parat al véurels per primera vegada. Tal volta se prenga per exageració lo que dich, mes asseguro que son veritables mas expressions, y puch afirmar que es impossible, sense la ajuda dels ulls, formarse la idea de una reunió d' homes tan flachs y descarnats com los empleats de tota classe y 'ls servents del temple á escepció del gefe del Zemzem, l' únich que está una mica gras, y dos ó tres eunuchs negres no tan flachs com los altres. Sembla impossible que 'ls tals esquelets ó mes ben dit sombras, pugan tenirse drets tant temps com ho están. Figúris lo lector uns grans ulls enfonzats, nas punxagut, galtas begudas fins al os, camas y brassos prims á no poguer més; las costellas, venas, nirvis, en una paraula, totas las parts secas sortints de tal manera, que se 'ls podria pendre per verdaders models de anatomía ú osteología. Tan espantosa es la vista d' aquells desgraciats, que 'ls ulls ab dificultat poden acostumarse á tan trist espectacle. ¿Pero 'ls goigs que 'ls esperan en lo paradís no son preferibles á tots los bens de la terra? Y ab tot y aquesta esperansa es impossible trobar, fins ajudantse ab la imaginació, gent mes trista y melangiosa que la de la Meca. Mentres hi vaig ser no vaig sentir cap instrument de música ni la veu de un sol home. Alguna vegada, molt pocas, vaig sentir los cants de una dona y 'm vaig afanyar en notarlos. Sempre tristos, los irrita la més petita contrarietat. Los pochs esclaus que hi ha son los més desgraciats dels esclaus mussulmans pels mals tractaments que se 'ls hi donan. He sentit desde casa com un habitant donava una pallissa al seu esclau durant un quart d' hora: cada tres ó cuatre minuts reposava pera seguir després ab més forsa.
 D' aixó 's desprén que la població de la meca te de disminuhir poch á poch. Aquesta ciutat que 's veu que havía tingut més de cent mil habitants no conta avuy més que ab setze ó divuyt mil. Barris sencers hi ha fora d' ella absolutament abandonats ó arruinats; casi las duas terceras parts de casas estan deshabitadas y la major part de las habitadas se van destruhint per dintre á pesar de sa forta construcció. Las fatxadas son las únicas que 's mantenen en bon estat á fi de atraurer als pelegrins; mes las casas van cayent per falta de adops esencials y no se 'n aixecan d' altres de novas. En tota la ciutat no recordo haverhi vist cap edifici nou, fora d' un que alashoras n' aixecavan ab extraordinaria lentitut. Si segueix aquest estat en menos d' un sigle quedará la ciutat reduhida á la décima part de lo que es avuy.