Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/Conclusió

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL XV Tomo tercer - CONCLUSIO
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
Pòrtic




CONCLUSIÓ



Viatje á Bucharest en Valaquia.— Itinerari.- Andrinópoli.— Mont Hemo.— La Bulgaria. — Ruschuk. — Lo Danubi.— Bucharest.

 Lo dimecres 2 de Desembre de 1807, segon dia del Beiram ó Pascua dels mussulmans, passá Ali-Bey al arrabal de Pera, y d' allí sortí acompanyat d' un tártar pera Bucharest en Valaquia.
 Al sortir de Constantinopla desitjava encare extendrer lo círcul de sos coneixements per medi de nous viatjes; mes encare no s' havia decidit per lo país que visitaria. Deixá donchs sos papers á un amich, autorisantlo pera publicarlos després d' algun temps, y marxá indecís sobre si, una vegada arribat á Bucharest, s' encaminaria al occident, al orient ó al nort.
 Enviá desde Bucharest son itinerari de Constantinopla, quin compendi donem en aquest lloch.
 Lo 7 de Desembre pernoctá Ali-Bey en lo poble de Kuchuk Charmagi, á la vora d' un llach format per la mar de Mármara.
 Lo 8 passá per Buyuk Charmagi, Comburgas, y Boadas, se detingué una mica á Selivria, població més gran que las altras, la qual conté diferentas mesquitas, y está situada sobre un petit port de la mar de Mármara. Tots aquells pobles, diu, están habitats per grechs, los que sembla que son més ben tractats que en altres temps.
 Lo 9 passá per Kinikli, y pará en Djiorlo, ciutat bastant gran, hont se troban algunas mesquitas. Lo 10 passá prop de Karrestran, se detingué en Burgas, y 'l 11, després de passar per Baba Eski, entra en Andrinópoli. Aquesta ciutat, gran y ben situada al N. d' una gran planura rodejada de turons, sobre un dels que s' eleva part de la ciutat, enclou moltas mesquiuis, alguns edificis de bonica apariencia, carrers ben empedrats, un gran besestein ó basar compost de varis carrers cuberts en que hi ha tendas de tota mena, y un hermós pont sobre l' Marissa, riu bastant gros que atravessa la ciutat. Rodeja á Andrinópoli un parapet de terra ab una estacada per dins y un petit fosso per fora. Llavors s' hi trobava lo gran visir generalíssim dels exércits otomans. Mes nostre viatjer observa que no hi vejé casi cap soldat, trobant los carrers en extrem solitaris. Li asseguraren que hi havia un campament fora de la ciutat. Andrinópoli era llavors cuartel general dels turchs, y distava més de xcixanta lleugas dels exércits d' operació.
 Sols se detingué Ali-Bey pochs moments en dita ciutat, y aná á fer nit lo mateix dia á Mustafá Baixá, hont trobá un cos de soldats, que més be semblavan una colla de lladres.
 Lo 12 atravessá varis llogarets habitats per grechs, y dormí á Karapunar, poble ó aduar mussulmá compost de varis recintes de barracas. Lo 13, havent passat per Zaara y Kezanlek, qual gobernador lo convidá á sopar y feu molts obsequis, caminá tota la nit, y després de sufrir un temps desfet de vent, pluja y neu, arribá á Schipka Balcana, poblet situat á la falda del Balkan, ó mont Hemo, hont se vejé obligat á detenirse dos dias, ans d' exposarse al pas de la montanya, cuberta llavors d' inmensa cantitat de neu.
 Lo 16 la atravessá, lo que no hauria pogut fer á no pendre la precaució d' enviar devant cert número de caballs de la posta pera obrir camí en la neu, que tenia més de tres peus de gruixa. Arribat á la part oposada de la montanya, atravessá un llogaret, nomenat Bedjené, quals casas de fusta estavan mitj enterradas en la neu, y continuant baixant se detingué en Kaproa, població hont las casas son en part de fusta y en part d' obra. Estant del tot cuberta de neu la serra del Balcan ó mont Hemo, que divideix la Rumelia de la Bulgaria, no oferia á las investigacions y observacions d' Ali-Bey, mes que alguns pichs ó agullas de roca jaspiada.
 Lo 17 passá per Derroba, y arribá allá á mitj dia á Terra-nova, poble situat en la vessant de duas montanyas. L' atravessa un riu bastant caudalós, y 'l rodeja un fosso y una petita muralla. S' hi veuhen molts jardins, vinyas, algunas casas de bonich aspecte y basars cuberts; mes tot estava ple de neu, y la estació era poch favorable á las observacions.
 Desde allí aná á parar á Pulicraischte, poblet casi soterrat. Los habitants, tant homes com donas, vesteixen pells de be.
 Las donas búlgaras son molt petitas, peró graciosas mentres son joves: mes aixís que han passat la edat de la adolescencia, se tornan molt grossas. Los xicots son bonichs, peró tan petits que casi semblan monas. En quant als homes portan la marca del esclavatje que pesa sobre ells. Tiranisats incessantement per las exaccions de la soldadesca, se veuhen en la trista necessitat d’ amagar sota terra lo que volen sustraure al robo y á la violencia.
 Després d’ atravessar lo 18 á mitja nit lo riu Yantra, rápit y bastant caudalós, y alguns poblets, passá Ali-Bey á Ruschuk, ciutat gran y forta á la dreta del Danubi.
 Lo baixá Mustafá, després d’ haver examinat los papers del viatjer, doná orde pera que 'l deixessen passar. En consecuencia s’ embarcá aquella nit en un barco de sis rems, atravessá en trenta cinch minuts lo majestuós Danubi, y abordá á Djiurjoi, llogaret defensat per una gran fortalesa sobre la esquerra del riu, ocupada llavors per un cos de tropas á las ordes d’ altre baixá. Era lo lloch més avansat dels turchs.
 Se subjectaren á nou examen los papers d’ Ali-Bey, mes precisament lo Diuan Effendi á qui tocava la comprobació havia estat á Alexandría ab lo capitá baixá, amich d'Ali-Bey, y aixís que vejé son nom en lo firman, exclamá: res tinch d' examinar, conech d Ali-Bey. A al instant se posá á fer la apología del viatjer, li enviá un magnífich sopar y doná orde de que li preparessen caballs. D' aquest modo sortí Ali-Bey del imperi otomá lo dissapte 19 de Desembre de 1807, al sortir lo sol.
 Després de sis horas de marxa arribá á un poble hont se trobavan las primeras avansadas russas. Un soldat l' acompanyá fins á la vanguardia del exércit, que ocupava una línea d’ alturas y petits reductes al altre costat d’ un riu bastant caudalós quals ponts s’ havian destruhit. Ali-Bey conta los obsequis que rebé del general y oficials rusos.
 Després lo conduhiren á altra població més inmediata á Bucharest, hont hi havia altre general, qui rebé á nostre viatjer ab tota la finesa y urbanitat dels homes ben educats en las nacions civilisadas. Per fi despedintse y dantli las gracias, se posá en camí pera Bucharest, hont arribá negra nit.
 La fatiga d' aquest viatje havia debilitat bastant las forsas del ilustre viatjer que 's vejé obligat á pendres dos dias de repós; mes los contínuos cuydados del gobernador general rus Bahmetief, y del caballer Kiriko, cónsul general de la mateixa nació, contribuhiren á son prompte restabliment. Ali-Bey no sab com expressar son reconeixement á aquells dos personatjes, com també al general Ulanius, al arquebisbe Diothitheos, als dos llochtinents del prímpcep Ipsilanti, y als altres boyards.
 Bucharest, capital de la Valaquia, es ciutat gran, d' aspecte campestre y agradable per demés. Sos carrers son á dret fil, bastant amples, y cuberts de paradas. Las casis son baixas, pero tenen grans portas, per hont arriban los carruatjes fins al peu de la escala. Conté dita capital, segons diuhen, una població de xeixanta á setanta mil ánimas. Ab trescentas xeixanta iglesias ó capellas. La catedral, situada en una eminencia en mitj de la ciutat, es petita, peró hermosa. Ademés del arquebisbe, s’ hi trobavan llavors alguns altres prelats.
 Encare que ‘l rito grech es lo dominant, hi ha també cristians d’ altres ritos, los quals tenen sas iglesias y sacerdots.
 Lo gobern civil del país resideix en las mans de dos kaimakans ó llochtinents del prímpcep Ipsilanti, assistits d’ un consell de dotze boyards. Segons la relació feta á nostre viatjer, conté la Valaquia un milió y mitj d' habitants. Mes de la meytat de la provincia la rodeja lo Danubi, y la regan una infinitat de rius. Lo terreno, fértil per demés, esta trencat per montanyas y boscos abundants de cassa. Hi ha minas, y per fi tot lo que 's pot desitjar reunit en un país situat baix los cuaranta cinch graus de latitut. Asseguran, diu Ali-Bey, que 'l clima es molt sá, y que las rendas del país ascendeixen á quatre milions de piastras.