Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/IV
Vaig sortir, donchs, á las duas de la tarde, divendres 15 de Maig de 1807, deixant lo barco en Gadiyahia, emprenent la direcció del ONO., montat en un hermós camell adornat de cordons, plomalls, y petitas petxinas, y escoltat per ma gent, que montava en camells com jo.
Al cap de mitja hora arribarem á un lloch hont se trobava una caravana, y 'm vaig reunir ab ella.
Després de menjar junts, continuarem nostra ruta una hora després de post lo sol, y havent caminat una hora y mitja més en la mateixa direcció, ferem alto pera dormir.
Lo camí que acabava de passar va costejant la vora de la mar á poca distancia, prop d' una série de montanyas que s' extenen en la mateixa direcció, y sobre un terrer compost únicament de sorra movedissa sense plantas ni pedras. La sorra es un detritus granítich, ab molt feldspat roig. Presumo que las montanyas vehinas son de pórfit.
Trovantnos á mitjans de Maig y á vintivuyt graus de latitut, may hauria pensat que fes un fret tan viu, si no ho hagués experimentat; puig ho era en termes que tots anavam tremolant, y pera resguardarnos del vent NO., cadascú se vejé obligat á posarse tota la roba que tenia.
Dia 16.—Tota la caravana, composta de cuaranta camells, xeixanta homes y tres donas, se posa en camí á las cinch de matinada. Es de notar que may he viatjat ab mussulmans, sia per mar ó per terra, que no hi hagi trovat donas: veritat es que llavors la circunspecció prescrita per la relligió respecte á ellas, fa que se las miri com fantasmas animadas, ó com farsells posats sobre un camell ó en un recó de la casa.
Hi havia en aquella caravana alguns turchs despedits de la Meca y Djedda, los demés eran pelegrins á peu ó á caball.
Lo terreno que trepitjavam era lo mateix que haviam recorregut lo dia avans. Després de caminar una hora y mitja sempre en la mateixa direcció, passarem prop del port de l' Aàcrab, hont vaig veure 'l dao del kadí de Medina que s' havia adelantat, y estava allí detingut feya vuyt dias per lo temporal y vents contraris.
Ferem parada á las deu en una hermita casi arruinada, dedicada á un santó nomenat Sidi l' Akili, qual sepulcre encare subsistia, perque encare no hi havian arribat los wehhabis.
Continuava 'l fret ab intensitat; bufava un vent crudel de NO., y 'l mar estava mogut á més no poder.
Sortirem á las duas y varem anar á parar prop d' algunas casas abandonadas en lo port de Tor, hont vaig ser testimoni de la escena més grotesca que puga imaginarse.
Devian los camellers árabes disputar sobre la repartició de las cargas dels camells, perque entre ells es cosa sabuda que cadascú carregui en lo moment del desembarch tot lo que puga dur: fins allavors guardan silenci; mes arribats á aquell paratje tenen llibertat de disputar fins arribar á un grupo de palmeras ja marcat, hont ha d' acabar la discussió: llavors tot torna al orde, y cadascú deu contentarse ab lo que la sort, la casualitat, ó 'l efecte de la disputa li procurá.
Ja havia notat desde 'l principi del viatje que alguns camellers anavan rondinant; y preguntant la causa, me respongueren que en la ciutat de Tor era hont devian terminar sas disputas.
Tot just arribaren manaren baixar á totas las personas de la caravana, y comensaren á disputar d' una manera terrible. Vaig volguer posarhi pau y tranquilisarlos, mes me contestaren que aquella era la costum. Los vaig deixar donchs continuar, y vaig veure que s' ajupian formant círcul, que 's tornavan á alsar, y sense deixar de disputar, anar á assentarse en la mateixa postura deu passos més enllá, fins que cridaren á un vell pera jutgar sas diferencias. Lo jutje arribá y fallá. Uns se contentan, altres cridan á altre vell, y la escena torna á comensar; descarregan uns camells pera carregarne d' altres, y la disputa se renova del mateix modo y ab los mateixos crits que l' anterior. Per fi pujan y la caravana continua sa marxa; mes las disputas encare duran: los uns detenen los camells y no 'ls deixan caminar; altres corren per arribar més prompte al lloch hont deu acabar la saragata. A voltas fan parar á tota la caravana, ajupintse en círcul en mitj del camí, y comensan la discussió irritats y cridant á qui més pot. Fins caminant mudan alguna vegada las cargas, altres refusan lo cambi, s' agafan, y arriban casi á esgarraparse. Arribats finalment al grupo de palmeras, se sent de cop una veu general: ¡Hhalàs! ¡Hhalàs! (¡Prou! ¡Prou!) Tots quedan inmóvils com estátuas, y la caravana continua pacíficament son viatje. No 'm podia aguantar lo riure al veure aquell modo grotesch de terminar la cuestió; mes me responian sempre: aqueixa es la costum; aqueixa es la costum. No vaig poguer deixar d' alabar la senzillés d' aquella gent, que realment no tenen la ferocitat dels árabes del Hedjaz.
Continuarem caminant fins al poble de lo Wadi Tor, hont se feu alto á cosa d' una lleuga de distancia de Tor: jo 'm vaig allotjar en una casa del poble.
Los habitants de Tor han abandonat sa ciutat y port á causa de las horribles y frecuents vexacions de las tripulacions dels daos que hi fondejan; aixís es que las casas abandonadas se van arruinant y sols serveixen d' abrich á alguns pescadors.
Dits habitants han trasladat sas familias á Wadi Tor, y s' hi troban molt millor; puig encare que situada la població en una vall ficada entre montanyas, hi ha aygua rica en abundancia y á poca fondaria; cada casa te son ample pou, que serveix pera regar los jardins inmediats, hont abundan las palmeras, flors, llegums y fruytas.
Dia 17.—Passarem tot lo dia en aquella població, la qual componen trenta familias gregas y un número més petit de mussulmans.
Encare que poch poblada, ocupa no obstant un espay considerable, per los grans jardins que compren cada casa, rodejats d' una paret de sis peus d' alsaria.
Estava allotjat en casa d' un mussulmá, en qual jardí vaig veure algunas bonicas plantas. Vaig rebre la visita d' un sacerdot grech, vell venerable, qui en calitat de tal, dependeix del arquebisbe de la montanya Sinaí, com tots los grechs d' aquella part d' Arabia. Quan vaig tornarli la visita, m' ensenyá una biblia en árabe y en llatí, que crech impresa á Venecia, encare que faltavan las primeras fullas hont devia constar la data. Tots los sacerdots del país diuhen la missa y resan en árabe. Me regalá 'l Pare nostre, escrit per ell en dit idioma.
L' arquebisbe de la montanya Sinaí es independent. Tenen los grechs quatre patriarcas, á saber: lo de Constantinopla, Alexandría, Jerusalem y Antioquía. Tenen ademés quatre arquebisbes, y son lo de Russia, Angora, Xipre y de la montanya Sinaí. Aquestos dignataris, independents entre sí, tenen baix sas ordes tots los ministres é individuos del rito grech.
Lo papás ó sacerdot me digué tenia avans en son poder tres dibuixos de la montanya Sinaí, los quals regalá al almirall sir Hom Popham, y á altres dos inglesos.
Dia 18.—Lo pas del sol que vaig observar aquest dia, y 'l observat l' anterior, me donaren per latitut 28º 18' 51" N. Tor dista tres millas al SE., y jo conto ab ma longitut cronométrica31° 12' 15" E. del observatori de Paris, observada en mon primer viatje. Resulta, donchs, que queda exactament determinada la posició geográfica dels punts principals de la Arabia desde Suez fins á la Meca.
Los habitants de Tor vesteixen lo mateix que 'ls del Hedjaz; mes molts duhen caftan de tela y turbant blanch com en Egipte. Los cristians duhen turbant blau, y alguns camisa del mateix color. No vaig veure cap dona; mes si alguns xicots lletjos, bruts y asquerosos.
Lo sacerdot cristiá vesteix trajo negre, bonet també negre en forma de cono troncat girat, y xal blau ó negre. Lo papás actual, anomenat Baba Gherasimus Sinaiti, tindrá uns cincuanta anys, ab barba llarga, blanca com la neu: es home de talent y d' excelent carácter. Sa influencia s' exten sobre 'ls cristians y árabes circunvehins, puig los individuos d' una y altra relligió viuhen en bona inteligencia.
Se queixava de la falta de géneros francesos, qual escassés ocasionan las guerras d' Europa. La carn es poca en lo país, mes abunda la pesca.
Los dátils son petits, pero excelents. Pera conservarlos los reduheixen á massa y 'n fan pans. També 'ls cristians n' extreuhen molt bon vinagre.
Lo papás, que ha viatjat per gran part de la Turquía, m' assegurá que en la montanya Sinaí, situada á poca distancia, hi ha aygua abundant y de bona calitat, com també gran número de jardins plantats de tarongers, llimoners, pereras, y altres diferents arbres fruyters.
L' arquebisbe de la montanya Sinaí, nomenat Constancio, estava llavors en Egipte. Encare no havia anat á pendre possessió de sa sede, puig devia al efecte distribuhir als árabes de las inmediacions cincuanta mil franchs en regalos.
A la tarde vaig veure passar per devant del port de Tor tota nostra flota, caminant cap á Suez ab vent fluix.
Vaig marxar una hora ans de pondres lo sol, cap al N. ¼ NO. A mitja lleuga del port me vaig detenir alguns instants, y allá á las nou vaig tornar á seguir la mateixa direcció. Per fi á dos quarts d' onze vaig parar pera dormir.
Acabavam de passar una llau tota plena de palets calissos cilíndrichs, limitada al E. per una alta serra, y al O. per una série de turons. Hi vaig veure molta argila, mes cap vejetació.
Dia 19.—Continuant á las cinch del matí nostra marxa en la mateixa direcció, y sobre terrer sempre arenós, ben aviat nos molestá un calor excessiu. Feya estona que sentiam necessitat de pararnos; pero no hi havia arbre ni ombra pera posarse á cubert dels ardents raigs del sol. Descubrirem per fi alguns petits matolls de tres á quatre peus d' alsada, á qual ombra nos estenguerem á tres quarts de deu del matí. En un moment quedá armada ma tenda, en la que vaig entrar després pera alleugerirme de la roba, puig m' ofegava. Aquesta diferencia de temperatura, tan contraria al fret rigurós experimentat lo dissapte anterior, depen únicament del vent que regna.
Haventse mogut á mitj dia un ventet fresch, tornárem á caminar cap al NNO. A las tres girarem al NO. entre montanyas poch altas. Eran las sis de la tarde quan arribarem al Wadi Firan ó vall de Faran, hont ferem nit com en altre temps los fills de Jacob.
La vall de Faran es desigual y calissa en sa generalitat, y tancada entre montanyas baixas. Entre las rocas vaig advertir diferentas bonicas betas argilosas ab codols antichs y moderns. Abunda allí 'l género silíceo, y s' hi troban moltas pedras fogueras. Casi no hi ha vejetació excepte alguns pinatells.
Vaig ser testimoni en aquell lloch d' una escena desagradable. Se trobavan sense aygua uns cuaranta pobres pelegrins, mendicants de peu. Atormentats per la set, ploravan llensant crits esgarrifosos, mes ningú 'ls socorria, perque 'ns trobavam en un desert, hont cadascú guardava la seva aygua com un tresor. Un pelegrí de caball, que també havia acabat la seva aygua, ne comprá una mica á un árabe per cinch franchs. Jo vaig donar beure á alguns pelegrins: mes ¿com apagar la set de tants desgraciats?... Per fi vaig tancarme d' ulls, pera no ser junt ab ma gent, víctima de nostra compassió.
Vaig continuar la marxa cap al O. á las nou de la nit, á través de la vall, qual pendent me conduhí després d' una hora de caminar á la vora de la mar; desde hont girant més al NO. y NNO., seguint la costa, pararem á las onze pera reposar.
Dia 20.—A dos quarts de cinch del matí, ja caminava cap al NO. la caravana, seguint la vora de la mar. Vaig manar apretar lo pas pera arribar més aviat á una font per provehir d' aygua.
Vaig entrar poch ans de mitj dia en lo port d' Almarhha, á duas millas al E. del cap del mateix nom, hont vaig fer alto; mentres part de ma gent se destacá ab tots los camells pera anar á buscar aygua en las montanyas á duas lleugas de distancia cap al E.
Lo pas del sol me doná per latitut 29º 1' 41" N., resultat d' una bona observació. Tal es, donchs, la latitut del cap, qual longitut havia jo trobat30º 43' 25" E. del observatori de Paris en mon primer viatje. Forma dit cap la extremitat S. del territori y port nomenat L' Hamam Firaun. Se veuhen allí pibets petits, qual ombra ampara als viatjers dels ardents raigs del sol.
Tot aquell territori, fins al torrent nomenat Wad Corondel, es conegut baix lo nom d' Hamam Firaun ó bany de Faraon. Li donaren aquest nom á causa d' una petita deu d' aygua calenta mineral sulfúrea, ahont van á banyarse alguns malalts.
A las nou de la nit vaig seguir mon camí per la vora del mar, en direcció del O. pera girar lo cap; á dos quarts d' onze vaig girar al N. y NNO; á mitja nit, separantme del mar, vaig caminar cap al E. pera ficarme en un congost entre montanyetas argilosas, totas encingladas, y que presentan esquerdas capritxosament disposadas, y en tant número, que semblan las parets d' una ciutat mitj arruinada. Pararem á mitja nit.
La platja no m' oferí petxinas ni cap altre producció; ab tot vaig recullir algunas plantas.
Dia 21.—Nos posarem en camí á las cinch del matí, seguint las sinuositats de la mateixa vall, en direcció del N. ¼ NO. cap á las deu.
Tant la vall com las montanyetas que la forman semblan haver sigut destrossats per algun gran terratremol. Las montanyas son d' argila, en capas horizontals ó be oblícuas, de deu á quinze graus de N. á S.
Desde las set vaig comensar á veure plantas y palmeras bordas en lo fons de la vall, lo qual anunciava la inmediació del aygua. En efecte aviat trobarem una petita font d' aygua potable, la primera que 's troba en lo camí desde Tor en tres dias de marxa.
A las nou del matí passarem prop de la montanya hont está la font d' aygua termal que dona nom á tota la encontrada.
En lo lloch hont pararem á las deu, á l' ombra de diferentas palmeras bordas, hi ha un petit pou d' aygua potable, no molt bona per cert. Lo terreno es argilós y calís com l' anterior.
Allá á la una del dia continuarem lo camí cap al NO., y á las tres pararem en lo torrent nomenat Wadi Corondel.
Mitja hora ans ja 's veya 'l mar y la costa d' Africa á curta distancia.
Es lo Wadi Corondel un torrent sech, hont hi ha una font bastant bona; s' hi veuhen diferents pibets petits y algunas palmeras. Vaig manar acampar fora del torrent, perque 'ls árabes asseguran que hi abundan las serps verenosas; mes ni me las sapigueren descriure, ni vaig poderne trobarne cap cau ab tot y haverne buscat per entre las matas. Sols vaig veure moltas formigas grossas, y altra especie d' insecte, de quin nom no 'm recordo, mes que no es verenós.
En lo camí vaig trobar un llagardaix de vuyt polsadas de llarch, blanch del tot, y ab lo cap y coll d' un hermós color de rosa. Son cos no era cilíndrich, sinó botarut pel mitj, com si fos femella prenyada. Dit animal, un corp, dos aucellets, formigas y moscas son los únichs sérs vivents que he vist en aquell árit desert.
En lo mateix dia vaig observar desde l' cim d' una montanya un eclipse llunar, que ja havia comensat al sortir la lluna, nou minuts després de post lo sol. Vaig pendre cinch contactes ó emersions per observacions satisfactorias, per trobarse del tot determinada l' ombra de la terra; y l' atmósfera trasparent y serena; y per últim ben arreglat lo temps del rellotje.
Ma latitut d' estima fou29° 25' N.
A las nou de la nit vaig seguir lo viatje en la direcció del NNO., entre montanyetas: y allá á las onze ferem alto pera passar la nit, que fou molt freda.
Dia 22.—A las cinch del matí, continuant cap al NNO., baixarem alguns turons, fins á desembocar en una vasta planura, hont reposarem á las deu. Dita planura, seca del tot, com los turons que acabavam de passar, es coneguda baix lo nom de lo Ssador; y 'm sembla que 'ls cristians ne diuhen lo desert del Extravio ó desert de Faran.
A un quart d' una vaig seguir per la mateixa planura, fins á las sis de la tarde poch més ó menos. Tres horas després continuarem la marxa, y á las onze 'ns aturarem en lo fons d' un barranch.
Dia 23.—Al alsarnos nos trobarem del tot mullats per la rosada. A las cinch marxarem pera Suez, que ja's descubría. A tres quarts de set arribarem als encontorns Aàïon Moussa ó fonts de Moisés, hont vaig reposar cosa de duas horas. Ditas fonts no son altra cosa que cavitats sobre una petita eminencia, y contenen aygua verdosa y pudenta, lo qual sens dupte prové de que 'ls homes se rentan allí, y deixan entrarhi 'ls animals.
Fins allí portaren sas excursions los francesos durant la campanya d' Egipte. Crech que 'ls sabis que formavan part de dita expedició haurán donat una descripció detallada de ditas deus.
Continuant nostra marxa á las vuyt, y arrivats á la platja devant de Suez, nos ficarem en una llanxa pera atravessar aquell bras de mar, qual amplada será d' una mica més d'una milla, ab tan poch fons, que 'l barco quedá encallat molta estona en mitj de la travessía; finalment vaig baixar á Suez allá á las onze del matí.
Una mica més amunt del lloch hont s' embarca pera atravessar aquest canal, hi ha un indret que 'l poden sempre passar al gol los camells y caballs.
Nostra flota estava fondejada en lo port á duas millas de distancia.
Havent fet gran número d' observacions y comparacions á fi de determinar la marxa de la caravana en un temps dat; després de calcular la extensió y número dels pasos, y cotejat las horas de marxa ab la diferencia de latitut observada en dos punts, y tenint en compte la oblicuitat de las líneas recorregudas, trobo, per un terme mitj, haver caminat la caravana ordinariament 13392 peus de Paris ó 2232 toesas per hora. Com lo camí de Tor á Suez segueix casi sempre la línea del meridiá, son ditas comparacions y sos resultats infinitament més exactes que tots los cálculs que pugan formarse sobre líneas més oblícuas ó distants del meridiá.
Si la naturalesa per una part esta casi morta pera la vejetació en las costas de la mar Roja que he visitat, es en cambi extremament activa y fecunda en fóssils.
La gran abundancia de moluscos, pólipos y zóofits, dona materia á las concrecions calcáreas; y la poca fondaria d' aquell mar, unida á la temperatura elevada de l' atmósfera, contribuheix á fer més rapidas ditas operacions de la naturalesa en termes, que pera l' observador desitjós de coneixer y estudiar á fons los fenómenos de la petrificació, crech no hi ha en lo mon millor gabinet que las voras de la mar Roja.
Per més que las circunstancias m' impediren fer observacions contínuas, la naturalesa travalla allí d' una manera tan visible, que m' alabo d' haverla sorpresa en l' acte més d' una vegada. He cullit petxinas en lo moment de conglutinarse ab la massa lapídea que las cubría: també ne vaig cullir altras mitj petrificadas. Pero lo més interessant es un banch de pedra calissa que actualment se va formant en la part oriental de la illa Omelmelek. Allí es hont vaig poder notar totas las gradacions de la petrifcació, desde la sorra ó detritus polsós de las petxinas, fins á la roca ja solidificada; y lo que he trobat de més admirable en aquesta escala de petrificació, es que 'l detritus de petxinas ja amalgamat y concret, pero encare fácil de romprer, se veu impregnat d' una especie d' oli volátil que unta los dits quan se toca, pero que aviat se volatilisa y desapareix. En sols un espay de sis á set peus s' adverteixen tots los graus de la petrificació, es á dir, la sorra incoherent, la sorra ab un principi de conglutinació, la mateixa convertida en pasta tova, la pasta comensant á endurirse, la pedra trencadissa, la tova y la forta. També es sensible dita gradació en las voras de la mar. De totas aquestas curiositats ne tinch mostra; mes ¡qué 'm costava arrancarme d' aquells llochs tan interessants, sense poder fer una munió d' observacions las quals haurian pogut produhir tal vegada resultats incalculables pera 'ls adelantos de la ciencia! Recomano l' estudi de dit banch als viatjers que visitin aquell país.
Aquesta especie de pedra, que es molt tova, forma capas apissarradas. Ab la mateixa 's troban fabricadas las casas y murallas de Djedda y 'l Ienboa, puig se 'n troba en abundancia per tota la costa, y principalment en lo laberinto d' illots y esculls, anomenat las illas Hamara. Es la part més interessant d' aquella ab relació á la historia natural.
Sospito que en la mar Roja hi ha una diferencia de nivell que tendeix progressivament á sa dessecació. S' ha mirat com apócrifa ó errada la nivellació feta per los antichs geógrafos, que trobaren lo nivell de la mar Roja més alt que 'l de la Mediterránea; mes jo 'm dono á creure que la cosa pogué ser aixís en aquella época remota, y que are 's troba ja la mar Roja al nivell de la Mediterránea, ó tal volta menos alt.
La rápida progressió ab que la mar Roja opera sa retirada, mentres la Mediterránea sembla que queda estacionaria ó retrograda poch á poch, m' ha fet creurer fa temps en aquesta diferencia de nivell entre una y altre mar, independentment de la més general deguda á la acumulació d' ayguas en certs punts; lo qual fa que la supercie de las duas mars no coincideixi tal vegada ab la que se li atribuheix á la esferoide terrestre. No es aquest lloch de desarrollar una cuestió que 'm duria molt lluny, y de la qual tractarem en altra part; nos limitarem, donchs, á algunas observacions notables sobre 'l particular.
Hi ha en lo lloch nomenat Wadjih, en la costa d' Arabia, un banch qual superficie superior está elevada de vinticinch á trenta peus sobre la superficie actual de la mar Roja; sa amplada mitja es de duascentas toesas sobre algunas millas de iongitut, á lo llarch de las sinuositats de la costa. Dit banch está unit á la terra ferma, que es més elevada; sa superficie es exactament plana y de nivell; sobre la vora del aygua se veu tallat á plom, de modo que representa be la plataforma d' una fortificació.
Després d' haver examinat los zoófits que componen dit banch, crech que es de formació molt moderna, ab relació á las grans épocas de la naturalesa: es aixís mateix evident que s' ha format dintre del aygua; y com no coneixo en las costas del Mediterrá altre monument de retirada tan recent, deduheixo que en la época de sa formació degué tal vegada trobarse la superficie de la mar Roja més elevada que la del Mediterrá, quan are está al mateix nivell ó potser més baixa.
La figura llarga y estreta de la mar Roja, tallada per tants banchs, esculls é illas, fa necessariament difícil la propagació de las mareas altas, com va observar molt be 'l viatjer Niebuhr. Lo vent casi contínuo del N. y NO., durant nou mesos del any, ha de contribuhir á la surtida de las ayguas en la baixa marea, mentres que es un obstácle més á la propagació de las altas. Aquesta se fa cada dia més difícil per rahó de la petrificació activa, la qual sembla deurá omplir l' espay de la mar Roja per la rápida formació de nous banchs é illas: obstácles afegits incessantment als que ja s' oposan á la lliure circulació de las ayguas. La evaporació deurá ser més forta en la mar Roja que en la Mediterránea, atesa la diferencia de temperatura y latitut, y 'ls deserts que la rodejan per totas parts, los quals, assecant 'l ayre lo fan més propi pera xuclar vapors. Ademés la mar Roja no reb, diguemho aixís, ni una sola gota d' aygua de las terras vehinas, puig no hi desaygua cap riu de las costas d' Arabia y Africa, excepte alguns torrents en la estació de las plujas. Per consegüent se pot assegurar que en lo trascurs del any pert la mar Roja major cantitat d' aygua que la que reb de las mareas del Occeá. A més las corrents més fortas de dita mar se solen dirigir cap al SE., es á dir, cap á la embocadura de Babelmàndel. Afegim á aquestas causas la diferencia de la forsa d' atracció planetaria en rahó del eix de la eclíptica, y de la situació de la órbita de la terra que 's troba en son periheli en lo solstici del hivern; lo qual deu produhir una acumulació d' aygua en certs indrets. Per fi hi ha un número gros de circunstancias que convé calcular pera la resolució d' aquest problema, y que probarem de discutir en altre lloch.
Los árabes fan una especie de secret de sa navegació per la mar Roja, y per temor de que 'ls europeus pensin en apoderarse d' ella, evitan lo possible entrar en relació directa ab ells, pera no excitar la curiositat y atenció dels cristians sobre 'ls detalls y ventatjas del comers de dita mar. Aquest temor es una de las causas principals dels disgustos que experimentan los europeus en las costas d' Arabia. Ja vejerem com fou tractat lo capitá inglés de M. Petrucci, tot y debentsel considerar com amich del scherif.
Me sembla que las nacions europeas, que tenen possessions en la mar de la India, podrian per medi de la mar Roja establir una línea de comunicació y correspondencia sense molta dificultat.
Al efecte suposo un agent á Mokha ab un corresponsal á Djedda, y altre en lo Caire ab son corresponsal á Suez. Arribada la correspondencia á Mokha per mar, si no hi havia pressa, continuaria sa ruta per lo canal fins á Djedda y Suez en los barcos que cada dia s' emplean en lo cabotatje, y de Suez al Caire per la vía ordinaria. En cas urgent un árabe muntat en un dromedari, faria en menos de deu dias lo viatje de Mokha á Djedda, altre lo de Djedda á Suez ó al Caire en igual número de dias, per fi 'ls tártaros emplean trenta del Caire á Constantinopla; de manera que las correspondencias extraordinarias podrian arrivar de la mar de las Indias ó de Mokha á Constantinopla en cincuanta dias.
Dos dias després de ma arrivada á Suez, una caravana que havia sortit pera 'l Caire fou atacada en lo camí per los beduhins. La caravana se defensá resultant ferits dos homes d' aquesta, y sis camells apressats pels árabes.
Estavam esperant la arrivada del gran scheih, nomenat Scheih Djidid, que devia venir del Caire ab tropas pera escoltar nostra caravana, encarregada de trasportar lo cargament de la flota. M' avisaren aiximateix del Caire que 'm durian caballs; mes aviat sapiguerem que haventse rebelat contra 'l baixá Mehemed Ali part dels arnautes, á las órdes de Yazinn Bey, lo scheih Djidid havia sortit pera 'l Said ó alt Egipte, á fi de ferlos entrar en obediencia.
Haventse 'ns agregat de Suez altra caravana de set á vuyt cents camells, é igual número d' homes armats, inclusos los pelegrins y soldats turchs de Djedda, resolguerem marxar ab ella, no sense algun rezel, perque aquella reunió oferia poca forsa respecte al actual estat del país. També devian sortir ab la caravana 'ls gefes y empleats de Medina, y alguns negociants richs de Djedda y del Caire.
Dijous 11 de Juliol, á tres quarts de tres de la tarde, vaig sortir de Suez pera reunirme á la caravena que 's trobava acampada al entorn del Bir Suez ó pou de Suez, á cinch quarts d' hora al NO. de la ciutat; vaig arribar allá á las quatre.
Lo Bir Suez es un pou obert en forma de paralelógram, quals costats majors vindrán á tenir uns quinze peus, y 'ls menors deu ú onze, sobre divuyt de fondaria. Dits costats están revestits d' obra. Sobre la boca del pou hi ha diferentas vigas atravessadas horizontalment, sobre de las que 's puja pera pouar l' aygua, que es salobre, mes la única que existeix en aquell desert.
Al voltant del pou hi ha una muralla de pedra flanquejada de torres, la qual forma un pati d' uns cincuanta peus de diámetro; mes se va arruinant y presenta esquerdas per tot arreu. En un de sos costats s' hi veu una pedra de marbre, ab una inscripció casi esborrada. Al NO. del pou hi ha un reservatori de trenta sis peus en quadro, igualment arruinat.
Los camellers treuhen l' aygua ab galledas de cuyro pera abeurar als camells. La gent de la caravana havia fet sa provisió á Suez pera tota la travessía fins al Caire.
Lo temps s' havia mantingut seré á pesar d' un vent N. molt molest. Al pondres lo sol marcava 'l termómetro dins de ma tenda 37º de Reaumur.
Lo país consisteix en una gran planura, terminada per las montanyas Djebel Attaka al SO. en Africa, y per las d' Arabia que están al E., pero molt distants.
Dia 12.—Hi havia en nostra caravana un santó morabit que duya una bandera roja y gualda semblant al pabelló espanyol, mes tota esqueixada. Passá tota la nit invocant á crits lo nom de Deu y del profeta, fent oracions, y corrent d' una banda á l' altra del camp; de manera que ningú pogué aclucar l' ull.
A dos quarts de cinch del matí 'ns posarem a caminar cap al NO. ¼ O. A las set arrivarem a Kalaad Agerud, alcassaba inhabitada ó fortalesa cuadrada, ab torres en los ánguls y en lo centre de las murallas, prop de la que hi ha una hermita igualment deserta.
Desde allí, seguint la direcció del camí, que va torsent més cap al O., nos internarem una hora després en un congost, lloch lo més perillós d' aquell desert. Allí fou atacada la caravana precedent, y allí vaig topar ab una partida de beduhins en mon primer viatje á Suez.
Pera atravessar lo congost me vaig posar al cap de la caravana ab ma guardia personal, composta de deu soldats turchs, sostinguts per altres cincuanta de la mateixa nació, y alguns árabes armats: altres soldats en calitat de tiradors protegian los costats de la caravana, la qual ocupava una línea de més de cinchcentas toesas: dos agás turchs, ab la tropa restant, cubrian la retaguardia.
Vaig passar sense obstácle ab la major part de la caravana; mes avans d' acabar de sortir del congost, vaig sentir cridar derrera meu: ¡Lladres! ¡lladres! Hi corro ab la espasa desenveynada, seguit dels meus, á la retaguardia d' ahont sortian los crits: reconeixo en efecte que 'ls beduhins s' havian presentat pera tallar la cua de la caravana; mes nostre bon continent, alguns tiros, y la vista de quatre banderas que teniam, feren retirar als saltejadors, dels quals sols uns trenta s' havian adelantat: mes ab la ullera ne vaig veure altres xeixanta, apostats á major distancia.
Sortida d' aquell mal pas, continuá la caravana caminant per lo mateix desert, pero per país més descubert y pla. A tres quarts de sis acamparem.
Durant lo dia havia regnat una calor extraordinaria, y la calma més profunda fins á las duas de la tarde, en que feren algunas ratxadas de vent abrusador. A cada instant teniam de beure per l' excés de calor, y ja á molts se 'ls hi havia acabat l' aygua. Jo mateix estava molt inquiet per l' endemá, sino disminuhía la calor.
L' indret hont haviam acampat, qual nom es Dar l' Hhamara, está á mitj camí de Suez al Caire.
Lo terreno que acabava de recorrer consisteix generalment en una capa de sorra sobre fons calís, clapejat en la superficie per algunas mostras de dit fons. Per casualitat s' hi veuhen plantas, y aquestas sense flors ni fruyts. En lo congost sols s' hi veuhen arbrissons espinosos sechs.
Lo termómetro de Reaumur marcava 38° 6' á dos quarts de nou de la nit.
Molts dels passatjers, muntats en dromedaris, sortiren la mateixa nit, adelantantse á la caravana per altre camí que conduheix directament al Caire.
Dia 13.—La por de trobarnos sense aygua obligá á la caravana á sortir á dos quarts de tres del matí dirigintse al O. á través d' una planura de sorra granada barrejada ab pedras cilíndricas calcáreas. A las set entrá en los turons que tancan lo país, y á dos quarts d' onze sortí á altra pla. Feya una calor horrible; per espay de més d' una hora vaig experimentar lo singular efecte d' una corrent d' aire continuo del O., alternativament fret y cálit. Si dit vent bufés á ratxas, no 'm sorpendria 'l fenómeno; mes era corrent igual y contínua, ab intérvals de fret y calor tan rápits y violents, que sovint, en l' espay d' un minut, me feya sentir tres ó quatre vegadas alternativament la sensació d' un fret viu y d' una calor ardenta. ¿Cóm es que 'l calórich no 's posava en equilibri ab la massa del alé?
Llavors me vaig adelantar ab dos criats y ma guardia muntada en dromedaris, y seguint la mateixa planura, limitada á la esquerra per una série de turons, y á la dreta per dunas ó montanyas de sorra movedissa, vaig arribar á Alberca á dos quarts de duas; lo restant de la caravana encare tardá duas horas en arribar.
Alberca, que 'ls turchs nomenan Birket l' Had ó pou dels pelegrins, es una població composta de cent familias, y en situació tan deliciosa, que al sortir del desert me semblá més hermosa que Versalles y Aranjuez. Arriba allí la inundació del Nil per un canal. Lo poble está fundat sobre un turó minat per las ayguas, qual superficie 's troba á una ó duas brassas de fondaria. Cubreixen lo puig y 'l plá palmeras molt espessas, mes disposadas ab simetria. La pujada á la població forma un passeig ample y deliciós, refrescat per las ayguas y sombrejat per las palmeras y altres arbres. Hi ha al peu del turó una hermosa font en una antiga mesquita que 's va arruinant. Alberca es un verdader oasis en mitj d' un desert completament sech, y á tres horas del Caire. Allí fou hont vaig adquirir una proba convincent de la apatía dels turchs: acampava la caravana á la vora d' aquell deliciós jardí, després d' un viatje que devia fer desitjar ab ardor un esbargiment d' aquesta naturalesa; no obstant ningú, excepte jo, sortí de sa tenda pera disfrutarlo.
A dos quarts de sis de la tarde marcava 'l termómetro de Reaumur 24º , y á las set 37° 3'.
Després de pondres lo sol se divertiren enjegant cohets.
Dia 14.—Comensarem á caminar á punta de dia. Aviat vaig trobar alguns amichs que havian sortit de la ciutat á rebrem. A duas terceras parts del camí vaig veure á Seid Omar, Nekib l' Ascharaf ó gefe dels scherifs, primer personatje del Caire, acompanyat d' altres magnats y doctors de la ciutat, ab un séquit de vint mameluchs á caball, altres tants arnautes d' infantería, criats y árabes armats. Nos abrassarem ab lo major afecte, y després me presentá un hermós caball ensellat. Descansarem á la ombra d' un arbre molt espés, y després de pendre café, me portá á visitar una hermita, situada al costat del paratje hont nos trobavam. Montarem tot seguit, y plegats emprenguerem lo camí del Caire, acompanyats de Muley Selema, germá del emperador del Marroch, lo qual també havia sortit á rebrem.
Durant la marxa, los mameluchs y árabes de caball feren cossos y bombats simulats, cremant molta pólvora en senyal d' alegría; y fins lo mateix Seid Omar, aquell respectable vell, tingué la bondat de correr un Djerid, llensant crits d' alegría pera celebrar lo felis regrés de Seid Ali Bey.
Entrarem en la ciutat per la porta Beb lo Fatah; lo qual es de felís auguri al tornar de la Meca. Seid Omar me passejá com en triumfo per las plassas y carrers principals, en mitj de la gentada que anava aumentant á cada pas.
Arribarem per fi á sa casa, hont nos esperava un sumptuós banquet, acabat lo qual tots los grans m' acompanyaren á mon allotjament. Seid Omar m' enviá un bonich caball, millor encare que 'l que 'm regalá á ma arribada.
Aixís fou com termina aquella festa y mon viatje á la Meca: ¡Alabat y glorificat sia Deu!