Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/V
Me vaig allotjar á casa del mateix Scheih lo Metluti, que es lo Scheih lo Mogarba ó gefe dels mogrebins ú occidentals, y al mateix temps scheih de la gran mesquita l' Azahar.
Estava llavors lo Caire bastant alarmat ab motiu del desembarch dels inglesos en Alexandría, y de dos atachs sobre Rosetta; mes foren aquestos desgraciats, y la ciutadela del Caire estava plena de presoners inglesos. Vaig rebre las més grans demostracions d' afecte dels meus amichs en los dinou dias que vaig estarme encare á la ciutat. Finalment un divendres pel matí, 3 de Juliol de 1807, vaig empendre mon viatje á Jerusalem.
Seid Omar, Muley Selema, los magnats y scheihs de la ciutat m' acompanyaren lo mateix que á ma arribada, fins á llarga distancia. Quan estiguerem en lo paratje hont deviam separarnos, desmontarem pera pendre café. La caravana, ja reunida en los encontorns d' Alberca, estava acampada desde 'l dia anterior; sols faltava 'l xech ó gefe de la caravana, ab qui m' anava á reunir pera fer junts lo viatje. Estavam esperantlo; mes s' acostava la nit y no venia. Llavors impacient per reunirme á la caravana, vaig pendre la resolució de sortir sol ab mos criats. Me doná Seid Omar sa escolta de soldats de á peu y mameluchs de á caball. Diferents scheihs y mos amichs, y entre ells Muley Selema, no volent deixarme anar sol, resolgueren també acompanyarme.
Haventme despedit de Seid Omar y dels que ab ell quedaren, me vaig posar en camí, y dintre curts instants vaig veure al Jeque l' Errkeb, que venia á buscarme ab sos árabes armats. Vaig detenirme, y donant l' últim adeu á mos amichs y las gracias á ma escolta, vaig continuar dirigintme en companyía del xech cap á Alberca, hont arribarem á mitj dia.
Dia 4.—Eran dos quarts de tres del matí quan se posá en marxa cap al N. ¼ NE. la caravana, composta de doscents camells, per terreno compost alternativament de sorra movedissa y de sorra fixa granada. Lo pais, al principi pla y unit, se converteix ben aviat en desigual y trencat per pujols. Se veya á la esquerra, á llarga distancia, un rengle d' arbres que vorejan lo canal de Belbeis, ahont arribarem allá á las deu del matí. Acamparem prop de la ciutat, y jo mateix vaig anar á instalarme en una hermita dedicada á un santó nomenat Sidi Saadun.
Feya una calor insoportable. Formava part de la caravana lo Capidgi Baschi, que l' any avans fou portador del firman, per lo qual lo sultá de Constantinopla confirmava á Mehemed Ali Bajá en son gobern d' Egipte. M' asseguraren que en aquella ocasió li havia fet lo baixá un regalo de cincuanta mil franchs. Hi anavan també altres turchs de distinció.
Es Belbeis ciutat bastant gran, y conté moltas mesquitas. La proveheix lo Nil d' aygua en bastanta cantitat per medi d' un canal en temps de frescas; lo qual manté la vejetació de considerable cantitat d' arbres y palmeras. S' hi donan també bons pressechs y xindrias; pero cap llegum. Goberna la ciutat y son territori un kiaschef ú oficial del baixá del Caire.
Dia 5.—A la una de la tarde caminavam á través del desert, exposats á un sol ardent y á un vent sech y abrusador, en direcció exacta del E., per una inmensa planura, hont no 's veu un sol sér organisat, animal ó vejetal, y sobre terreno tan aviat de sorra fina movedissa, com de sorra granada. A tres quarts de set ferem alto en mitj del plá. Poch avans d' arribar al campament, mon caball caygué com mort, y quedá sense moviment: no tardá en retornarse; mes no 's pogué aixecá y aixís permanesqué sense menescal, abandonat á la naturalesa, fins l' endemá matí.
Dia 6.—Marxa la caravana á dos quarts de cinch, dirigintse al NE., sempre per terreno de sorra movedissa. A dos quarts de set arribá á una montanyeta nomenada Ziara, deixantla á sa esquerra. Al cap d' una hora descubrirem alguns bosquets. Girant després una mica més al NNE., passarem á un quart de nou prop d' alguns grupos de palmeras y alguns aduars de barracas ó tendas de beduhins, ahont hi ha diferents pous d' aygua excelent.
Aquest lloch s' anomena lo Wadi, y te molta gent y bestiar boví. En temps de la crescuda arriba allí l' aygua del canal del Nil per lo canal de Belbeis.
A tres quarts de duas de la tarde seguirem caminant cap al NE. y atravessarem lo canal de Belbeis que llavors estava sech; y després de recorrer un terrer arenós, trencat per turons y bosquets, ferem alto á un quart de vuyt de la tarde en un petit bosch.
A las sis del matí m' havia vist precisat á abandonar en mitj del desert mon hermós caball, després de mil esforsos inútils pera ferlo anar endavant: sa malaltía prevenia, segons crech, d' haverli entrat lo sol al cap.
Dia 7.—La caravana se posá en marxa á tres quarts de cinch del matí ab direcció al NE., per terreno arenós, desigual y plé de malesa. A las onze arribá á un lloch nomenat Abuaaruk, y pará prop d' un miserable pou d' aygua amarganta y pudenta.
Jo havia manat la vigilia omplir mos vuyt grans bots de l' aygua excelent de lo Wadi. Quan descarregaren los camells vaig veure que sols n' hi havia quatre de plens, essent buyts los altres. Vaig preguntar tot seguit al gefe de la caravana que 's trobava present, quan y ahont podria trobar aygua potable. Me respongué que no 'n trobaria fins á Aarisch, es á dir, quatre jornadas més endavant. De cop me vingué á la memoria l' accident del 4 d' Agost de 1805 en lo Sahhara ó desert del Marroch; y trobantme de nou en mitj d' altre desert sense prou aygua, no vaig poguerme detenir; m' arrenco 'l sabre y 'm dirigeixo contra ma gent. Al veurem tan irritat se postran en terra tots los viatjers, fins lo jeque de la caravana. Aixó desarma ma cólera; mes en la agitació en que 'm trobava, volent envaynar lo sabre, se me 'n va la má, y enfonzo la fulla en la part superior de ma cuixa esquerra, fentme una ferida de nou líneas de fondaria.
Aixís que 'm vaig sentir ferit vaig tornar lo sabre á la vayna ab més moderació. Vaig entrar á la tenda y 'm vaig veure ple de sanch, que 'm semblava arterial.
Vaig dir que tot seguit me duguessen lo botiquí, y deixant rajar la sanch dels vasos vaig rentar la llaga ab aygua freda; després, obrint los llabis de la ferida y omplintla de bálsam católich, la vaig cubrir ab desfilas empapadas de dit bálsam, y ab tres venas vaig formar un aparato que pujava fins als lloms, á fi d' assegurar be l' apósit. Me vaig ajeure pera reposar y observar un régimen convenient. La caravana se detingué fins l' endemá pera deixarme descansar.
Estava escrit que aquell dia havia de ser del tot desgraciat, puig també morí un de mos camells.
Dia 8.—Havent dormit bastant be, y no sentintme casi de la ferida, vaig montar á caball á las quatre del matí, y presas las precaucións convenients, sortirem cap al NE.
A las cinch ferem alto en un lloch nomenat Aarass. A un quart d' una marcava 'l termómetro á la sombra 42º 7' de Reaumur. Allí vaig cullir una mostra de la sorra de que 's compon la major part del desert del istme de Suez.
Tornarem á caminar á un quart de tres cap al NE. Mitja hora després passarem per un petit oassis desert, pero molt agradable per las bonicas palmeras que l' cubreixen.
A las cinch nos trobavam prop d' uns turons de sorra movedissa de bastant elevació, y casi perpendiculars per la part del S., encare que compostas de sorra finíssima y molt movible; la superficie perpendicular formava com unas betas estretas de dalt á baix.
A dos quarts de sis pararem en un indret nomenat Barra.
Ma ferida seguía be, y per lo menys la escena que la ocasioná havia produhit un bon efecte; puig desde llavors fou respectada ma provisió d' aygua.
Dia 9.—Comensá sa marxa la caravana á las quatre del matí, ab direcció al NE. per lo mateix terrer.
A un quart de nou se detingué en Catieh, poblet abandonat, hont hi ha moltas palmeras y un pou d’ aygua potable, prop del que 'ls francesos aixecaren un fort que ja no existeix.
Torná á caminar á dos quarts de quatre cap al E. Lo herm del arenal que recorriam era interromput de tant en tant per alguns grupos de palmeras.
Poch ans de las set nos detinguerem en un lloch nomenat Abuneira, hont hi ha un pou.
Dia 10.—Desde tres quarts de quatre del matí haviam comensat á caminar cap al E. per lo mateix terrer; á las nou ferem parada d' algunas horas á Djenadel, hont hi ha un pou d' aygua dolenta, com tots los d' aquell desert. Vaig trobar una caravana de Gaza.
A tres quarts d' una seguirem la marxa en la mateixa direcció. A las quatre vaig veure 'l Mediterrá á curta distancia, y diferents llachs d' aygua del mar, y molta sorra movible. A tres quarts de set pararem á Abudjilbana.
Dia 11.—Com hi havia ja en la caravana molts á qui 'ls faltava aygua, y comensavan á rondinar, sortirem á las duas del matí, sempre en la mateixa direcció, sobre terreno d' igual naturalesa que 'ls dias anteriors. Poch després de las deu nos detinguerem pera desdejunarnos.
Mentres prenia en ma tenda alguns instants de repós, diferents turchs que 's trobavan sense aygua formaren lo projecte d' apoderarse de la meva. Ma tenda estava oberta pera donar pas al ayre. Arribaren los turchs á la porta, mes vejentme adormit, respectaren mon son, y 's retiraren sense tocar res. No vaig saber la cosa fins l’ endemá.
Com á cada instant se feya sentir més la falta d’ aygua, nos apresurarem á sortir á tres quarts d’ una, primer cap al ENE., y girant després casi al NNE., passarem molt prop d' algunas salinas naturals, y á tres quarts de cinch ferem parada casi á la vora del Mediterrá, en un indret nomenat Messaudia, hont hi ha diferents pous d’ aygua potable.
Dia 12.—Allá á un quart de cinch del matí la caravana dirigí sa marxa al E., seguint la vora de la mar. Al cap de duas horas se detingué entre las palmeras de l' Aarisch, á poca distancia de la població.
L’ Aarisch es una alcassaba com la del Marroch, ab la diferencia de que ‘l castell, no obstant lo desventatjós de sa posició, ha sigut posat en bon estat per los francesos, guarnintlo de torres octógonas pera la artillería. Lo defensan dotze canons. Rodejan la alcassaba algunas casas, que segons me digueren, contenen doscents habitants. Se veuhen allí diferents pous, palmeras y algunas hortas.
Continuava millorantse ma ferida, y prometia tancarse sense supuració.
A dos quarts de tres marcaba al sol lo termómetro de Reaumur 53º 7', es á dir, que la temperatura s' elevaba á dos tersos de la calor del aygua bullint: á mitj dia havia marcat 43º 5' á la sombra.
Hi ha en lo districte de l' Aarisch deu mil habitants.
Dia 13.—A las duas del matí ja caminavam seguint sempre cap al E. No vaig tardar en descubrir alguna terra vejetal, terras de conreu, remats de vacas y altres animals, encar que ‘l terrer fos arenós. Després de set horas de marxa descansá la caravana á poca distancia d’ una ermita, hont se venera lo sepulcre d’ un santó nomenat Sheih Zuail. En aquell lloch hi ha aygua, diferentas poblacions ó aduars al voltant, y plantacions de palmeras. Alguns habitants vingueren á vendrens xindrias.
Tornarem á nostra ruta á dos quarts de dotze, seguint la mateixa direcció; y separantnos del camí real, atravessarem diferents turons al SE., quin, compost de terra vejetal y sorra, estava en gran part sembrat; se veyan també alguns remats de bestiar boví. Vaig veure camps minats del tot per forats fets per las ratas, segons me contaren la gent del país. Girant després al NE. y N. baixarem al pla, y armarem las tendas á Khanyunes, poch després de las cinch de la tarde.
De Scheih, Zuail á Khanyunes hi ha quatre horas de camí en línea recta.
Es Khanyunes una ciutat rodejada de murallas y jardins en bona situació, no molt lluny de la mar, y la primera població al entrar á Siria per la part del S.
Dia 14.—La caravana se posá en camí á las quatre del matí, seguint generalment la direcció del NE. per terreno ja erm, ja cultivat. Allá á las set atravessá un torrent sech nomenat Wadi Gaza, y al cap d' una hora entrava á Gaza, terminada ab felicitat la travessía del desert.
Gaza es una ciutat bastant gran, ventatjosament situada en una eminencia, y rodejada ab gran número de jardins. Conté uns cinch mil habitants. Los carrers son molt estrets; las casas, moltas de las quals tenen son jardí, casi cap te finestras. Lo Seraya ó habitació del gobernador sembla bastant considerable, com també son jardí. Lo Mehkemé ó tribunal, que al mateix temps serveix d' habitació al kadí, es igualment un gran edifici. Abunda lo país en pedras calissas ó marbres ordinaris d’ un blanch bonich, del que están construhits tots los edificis importants de Gaza.
Compren la ciutat diferentas mesquitas, y entre ellas la major que es una antiga iglesia grega d’ hermosa forma, á la qual hi han afegit los turchs diferentas obras de mal gust y sense armonía ab lo demés.
Los mercats estan ben assurtits, y ‘ls comestibles baratos: s’ hi veuhen molts comerciants en altres géneros; mes sas tendas no donan cap bona idea del comers de la ciutat.
L' aygua de Gaza es de pou, potable y molt neta: no falta bon pá; mes en general es dolent, mentres que la carn, viram, verduras y llegums son d' excelent calitat.
Hi ha molts caballs, que 'm semblaren de casta inferior: en cambi, crech que son millors las mulas, que hi ha en major número.
Los habitants son una barreja d’ árabes y turchs; y com la ciutat está á la entrada del desert, se veuhen allí árabes de totas las Arabias, d' Egipte, Siria, dels Fellahs, dels beduhins, etc; y cada poble conserva son trajo particular.
Poquíssimas donas vaig veure en Gaza, pero son molt més recatadas que en Egipte y Arabia; y no obstant, lo mal venéreo es comú en lo país; de modo que varias personas me preguntaren si tenia algun remey contra aquesta cruel malaltía.
Goberna la ciutat un agá turch, quina autoritat s’ estent á Khanyunes y altres llochs, á las ordres del agá de Jaffa, los que també dependeixen del bajá de Sant-Joan-d'-Acre.
A la época de mon viatje era gobernador de Gaza un turch anomenat Mustafá-Agá, home de elevada estatura y bon carácter. M’ obsequiá molt y molt; maná que 'm disposessen un bon allotjament, ab órdre de que 'm servissin, y donessen tot lo que pogués necessitar, y diariament m’ enviava tres abundants apats. Tenia á sas ordres cert número de soldats turchs, y més de mil mogrebins.
Lo clima de Gaza es cálit; y solia lo termómetre de Reaumur á mitj dia, posat á l' ombra, marcar 37º 7'. Dista mitja lleugua del mar, de Jerusalem duas jornadas llargas y de Jaffa una jornada y mitja.
Vaig reposar alguns dias en Gaza pera que se m' acabés de curar la ferida. Ja se m' havia tancat, y sortirem de la ciutat sens caravana, lo diumenge 19 de Juliol á dos quarts de sis del matí; y després de mil voltas entre jardins y oliverars per espay d’ una hora y mitja, me vaig trobar al camp ras en direcció del ENE.
A dos quarts de nou del matí, després de passar un pont me vaig detenir en un poblet pera esmorzar.
Mitja hora després vaig seguir lo viatje en direcció tan aviat al NE. com al N. A las deu vaig passar per uns pobles, y á dos quarts de duas vaig fer alto en Zedud, població més grandeta que las precedents.
Totas las d’ aquell camí estan situadas en llochs alts; las casas son molt baixas, cubertas de bálech, y voltadas de planters y horts.
¡Que estrany me semblava aquell modo de viatjar! Acostumat tan temps á recorrer los deserts ab grans caravanas, es inexplicable la sensació que vaig experimentar aquell dia. No duya més que tres criats, un esclau, tres camells, duas mulas, lo caball y un soldat turch per escolta: me vaig veure per fí sobre terreno cultivat; trobava de tant en tant pobles y casetas habitadas; mos ulls podian á cada instant descansar deliciosament sobre quadros variats de plantacions; topaba á cada pas ab sers de figura humana viatjant á peu ó á caball, y casi tots ben vestits: me sembla estar en Europa: pero ¡Deu meu! quina idea venia a encloure sa dosis de amargura ab tan deliciosas sensacions! Ho confessaré, puig ho he sentit: al entrar en aquells paíssos circunscrits per la propietat individual, lo cor del home s' encongeix y comprimeix. No giro 'ls ulls, no dono un pas sens topar ab un marje, que sembla 'm diga, Alto; no passis aquesta fita. Mon cor se desanima, las fibras s’ atonisan, m’ abandono dolsament al mohiment del caball y 'm sembla no ser ja 'l mateix Ali Bey, aquell árabe, que plé d’ energía y foch se llansá en mitj dels deserts d’ Africa y Arabia, com l' atrevit navegant que s’ abandona á las onas d’ un mar tempestuós, ab la fibra sempre en tensió, y l' esprit preparan á cualsevol cosa. No hi ha dubte que es un gran be la societat; que la major sort del home consisteix en víurer baix un gobern ben organisat, que ab lo sabi empleo de la forsa pública assegura á cada indivíduo la pacífica possesió de sa propietat; mes també 'm sembla que tot lo que 's guanya en seguritat y tranquilitat, se pert en energía...
Lo terreno que aquell dia vaig recorre, 's compon de puigs asserralats, plens d’ oliveras y planters de tabach, quina planta estava llavors en la forsa de sa florescencia.
Dia 20.—Vaig sortir á dos quarts de duas del matí caminant vers lo NNE. y NE. Al cap de poch trobarem una caravana carregada de sabó y tabach, que anaba de Naplusa al Caire.
Poch avants de las cinch passárem per Yebni, població més gran que totas las que havia vist la vigilia. Vaig veure moltas donas, entre ellas algunas de molt bonicas, totas ab la cara descuberta. A ma pregunta de si eran cristianas, me respongueren que eran mussulmanas, y que las Fellahis ó donas del país no 's cubreixen la cara. ¡Quina perversió de costums!
Desde allá 'ns anarem internant per unas montanyas pobladas, hont me vaig parar mitja hora pera esmorzar. Girant després al NO., vaig entrá á las deu en la ciutat de Jaffa.
Tot lo país de la Palestina ó terra de promissió, desde Khanyunes fins á Jaffa, es espléndit. Es un país compost de turons rodons y asserralats, y de terra grassa com lo llot del Nil, ab la més rica y hermosa vegetació. Mes tampoch hi ha en tot lo desert un sol riu; ni sisquera una font. Tots los torrents que atravessarem eran sechs, y ‘ls habitants no veuhen altra aygua que la que recullen en la estació de plujas, ni tenen altres medis de regar que l' aygua de pluja y dels pous, que es molt bona. Tal es la causa de las fams freqüents de que fá esment la historia. Un terreno hont no hi ha fonts, y quina subsistencia depend de las plujas locals, está par necessitat esposat á la miseria, quan li falta del tot aquell benefici del cel, ó es insuficient.
Es de notar que tots los llochs habitats que he vist en Arabia, se troban en valls ó reconadas; mentres que la situació de totas las ciutats de Palestina es sobre turons, vilas ó pobles. Poguentse atribuhir aquesta diferencia á lo raras que son las plujas en Arabia, y á sa abundancia en Palestina.
De tant en tant hi ha en los camins de Siria petits reservatoris ó grans receptáculs plens d’ aygua; y al costat de cada un una tassa, de que es serveixen los transeunts pera véurer. Son deguts aquells monuments á fundacions pías en favor dels viatgers; mes la major part cauhen y la pietat no acudeix á repararlos.
Palestina abunda en cassa; las perdius van á vols, y son tan grossas y totxas, que no 's necessita pera agafarlas més que un bastó. Pero en cambi també hi ha un número espantós de llagardaixos, serps, escorpins y altres insectes venenosos. Un de mos criats rebé una picada en un dit; mes com no s’ havia vist l' insecte malfactor, y no poguent en cosecuencia aplicar lo remey convenient, ab coneixement de causa; veyent per altre costat que la cosa urgía, puig la inflamació de la ma anaba creixent per instants, vaig recorre al remey general: vaig aplicar lo foch á la part ferida.
Es tal la munió de moscas de tota especie, que ‘ls caballs, mulas y camells, casi 's tornan boijos, y pera desembrassarse de tan intolerables insectes, corren y 's fregan per terra contra ‘ls matolls.
¿Qué diré de las formigas? Figuréuse un inmens formiguer sobre una extensió de tres jornadas; tal es la única idea que puch dar de lo que he vist. Lo camí no es sinó un continuo formiguer, del tot cubert de palletas y despullas de dits animalets, sobre ‘ls quals se veuhen milions de formigas creuhant en tots indrets.
Entre las diferents poblacions que descubrí lo dia avans poch separadas del camí, no dech oblidar lo poblet d’ Askalau ó Ascalona, patria del célebre Heródes.
Inquiet algun tant per l' estat de ma ferida, me semblá convenient reposar tot lo dimars 21. Mes no vaig tardar en tranquilisarme; puig havent saltat la crosta vegí la nova epidérmis ben formada y vaig resoldre continuar l’ altre dia mon viatje á Jerusalem, sentint en extrém lo temps perdut.
Vaig sortir, donchs, de Jaffa, lo dimecres 22 de Juliol á las duas de la tarde, caminant al SE. y SSE. A las tres passárem per lo poble de Nazour, deixantne altres molts á la dreta y esquerra y entrárem en Ramlé á las cinch.
Jo anava montat en mon caball, y mos criats y un guía en mulas; y aviat vaig veure que nostra marxa era més acelerada que la de las caravanas; puig caminavam, segons crech, á lleugua per hora.
Lo terreno que havíam deixat lo forman petits turons onejants, y 's veu cubert de oliveras, tabach, etc.
La ciutat de Ramlé, anomenada Ràma per los cristians, contindrá unas deu mil familias. La mesquita principal es una antiga iglesia grega, hont encara es conserva una torre altíssima molt hermosa.
M' allotjaren en una bonica mesquita, inmediata á la qual se troba 'l sepulcre d' Aayub Bey, malmeluch que fugí d’ Egipte en temps de l’ expedició dels francesos, y morí en Ramlé. Lo tumbul es d' hermós mármol blanch, ab baixosrelleus é inscripcions dauradas. Vingué á visitarme l' agá turch que 'm semblá excelent subjecte.
A las nou d’ aquella mateixa nit prosseguí mon viatje. Atravessant la ciutat, vaig veure gran part dels habitants, tant homes com donas, reunits en una plassa plena de lluminarias y fochs, ballant y cantant al só de varis instruments. Aquesta reunió d’ homes y donas en una ciutat mussulmana me desagradá infinit.
Al sortir de la ciutat me vaig internar per las montanyas, y 'm vegí obligat á pujar per rocas encingladas, hont no 's descubría camí fressat. Arrivant á la major altura á dos quarts de tres del matí, me vaig trobar rodejat de núvols y boyras, las quals, á la claror de la lluna y ab las horribles timbas que 'm rodejavan, formaban un cuadro imponent y magnífich.
Precedit de mon guía y seguit de mos agents á alguna distancia, caminaba distret en la contemplació de tan bell espectacle, quan de cop y volta se presentan dos viatjers y detenen al guía. Sa sobtada aparició produhí en mí un efecte que no sabré definir. Mon guía, que ja ‘ls coneixía, los hi digué tot seguit: Son mussulmans. Replicaren los vells: No, que son cristians. Lo guía repetí aixecant la veu: Tots son mussulmans. S’ avansa un dels vells, agafa ‘l meu caball de la brida, y 'm diu: Tú ets cristiá. Lo guía y mos criats exclamaren: Es mussulmá; es un fidel creyent. Jo no sabía que ferme, puig ignoraba sa intenció; y per altra part me semblava extravagant la sortida. Lo primer vell torná á repetir: Tú ets cristiá. Li vaig respondre: Home, soch mussulmá, y 'm dich Scherif Abbassi; vinch de fer ma peregrinació á la Meca. Allavors lo vell me demaná ma profesió de fé; vaig ferla per darli gust, y luego 'ns deixá continuar lo viatje... Mes ¿per qué s' obstinaba aquell en créurer que jo era cristiá, sens haverme vist la cara ni haverme sentit enrahonar?... Fou perqué portaba albornús blau, y en aquell país es aquest color particularment vist per los habitants cristians. Y ¿á qué venia semblant atach, en un siti com aquell, y á hora tan intempestiva? Es perqué 'ls cristians y juheus que van á Jerusalem, pagan en aquell siti un tribut de quinze piastras per persona en profit del sultá de Constantinopla: los viatjers han arrendat dit tribut; y com aquell paratje, que no dista molt de la població, es l' únich coll per hont se pot passar, están sempre al aguayt pera que cap juheu ni cristiá s' escapi del tribut. Tenint ja la clau del enigma, 'ns doná motiu per riure tota la nit tan burlesca escena, la brusca aparició dels dos viatjers.
Allá á las cuatre del matí vaig arrivá á Kariet l' Aaneb, petita població situada en la vessant de las montanyas, rodejada d' una infinitat de vinyas. Descansárem allí mitja hora, y continuárem lo camí per la baixada de costas rápidas y perillosas. Arrivant al fons de la vall, tinguéren d'escalar altras montanyas encare més elevadas, desde qual cim se descubreix la santa ciutat de Jerusalem, hont vaig fer ma entrada á un quart de vuy del matí del dijous 23 de Juliol de 1807.
La dificultat del camí no m’ havia permés fer més de duas millas per hora.
M’ allotjáren en la mesquita d' un santó anomenat Sidi Abdelkader, situada al costat del Haram ó temple mussulmá. Vaig dormí, fins á las tres de la tarde, y després m’ acompanyaren al temple.