Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/VI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL V Tomo tercer - CAPITOL VI
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL VII


CAPÍTOL VI



L' Haram ó temple mussulmá sobre l' antich de Salomon.— Lo pati. — L' Aksa — Lo Sahhara Allah.— Lo tribunal de David.— Los Cobbas.— Lo trono de Salomon.— Altras mesquitas del temple.

 Com fins are no s’ ha donat una descripció detallada del temple mussulmá de Jerusalem, perqué 'ls mussulmans no 's troban en estat de donaria, y als cristians los hi ha sigut impossible penetrarhi may, procuraré donar una idea d’ aquest magnífich monument d’ arquitectura, que deu interessar als sabis del cult de Moisés, de Jesucrist y de Muhhammed.
 Sempre amich de la veritat, dech dir que sols vaig tenir ocasió de fer cinch ó sis visitas bastant llargas al temple. Com las visitas foren llargas puch respondrer de la exactitut de mas descripcions; mes no d' una precisió geométrica en tots los detalls.
 L' Haram ó temple, anomenat també Beit lo Mokaddés é Scherif ó la casa santa principal de Jerusalem, es la reunió de molts edificis fabricats en diferentas épocas del islamisme, los quals tenen lo sello del gust dominant en las diferentas épocas de sa construcció. Forman, no obstant, un tot armoniós.
 No es precisament una mesquita, sino un grupo de mesquitas. Son nom árabe l' Haram significa positivament un temple, un lloch consagrat ab la presencia particular de la divinitat, y prohibit als profans é infidels. La relligió mussulmana no regoneix més que dos temples, lo de la Meca y l' de Jerusalem: los dos tenen lo mateix nom de l' Haram, y 'ls hi esta igualment prohibida la entrada, per la lley, als cristians, juheus, y á tot lo que no sia mussulmá. Las mesquitas en árabe portan lo nom de lo Djamaa ó lloch de la assamblea. Son en veritat llochs respectables, mes no consagrats ab la presencia especial de la divinitat. Sa entrada no está prohibida als infidels per cap precepte canónich. Al poble, ab tot, no li agrada veure allí extranjers, quins no poden entrar sinó en virtut d' una orde de la autoritat pública; puig fins á Constantinopla entran los cristians en la mesquita de santa Sofía y en las demés, quan portan un firman del gobern. Peró cap gobernador mussulmá s’ atreviría á permetrer á un infidel penetrar en lo territori de la Meca ó en lo temple de Jerusalem. Tal permís seria mirat com un horrorós sacrilegi; lo poble no 'l respectaria, y l' infidel que s’ introduhís en los sants llochs, seria víctima de sa imprudenta temeritat.
 Forma dit monument l' ángul SE. de la ciutat de Jerusalem, en lo lloch mateix que ocupa lo temple de Salomon.
 La historia mussulmana dona al antich temple dels juheus una longitut de 750 pik stombuli ó colzes de Constantinopla, sobre 450 d’ ample, es á dir, 1563 peus 3 polsadas de llarch, y 958 peus 3 polsadas d' ample, mida de Paris. Lo nou se compon d' un gran pati ó plassa tancada, qual longitut es de 1369 peus, y sa amplada de 845.
 S' hi entra per nou portas, quals noms y posicions son las següents:

Beb lo Mogárba,
e Sensela,
lo Kataninn,
lo Hhadid,
lo Besseri,
  per lo costat del O.
lo Aatimm,
lo Hhuàta,
es Sábat,
  per lo costat del N.

—lo Guanime,    en l' ángul del NO.

lo Aatimm,
lo Hhuàta,
es Sabat,
  per lo costat del N.
 Las portas Sensela y Kataninn tenen dos archs cada una.

 Los costats del E. y S. no tenen cap porta y 'ls tancan las murallas de la ciutat, que s’ elevan per fora sobre 'l cayre dels precipicis del torrent Cedron al E. y al S. sobre la vora d’ un barranch que separa la montanya Sion.
 Se compon la part principal del temple de dos magnífichs cossos d' edifici, que poden considerarse com dos temples diferents l’ un del altre; encare que per sa respectiva situació forman un tot simétrich. Se nomena l’ un Aksa, y l’ altre Sàhhara.

Lo Aksa.

 Consta l' Aksa de set naus sostingudas per pilans y columnas. Al extrem de la nau del centre ‘s veu una hermosa cúpula, y á dreta y esquerra s’ obren altras duas naus perpendiculars al cos principal del edifici.
 Precedeix á dit cos un pati de set archs d’ ample per un de fondo, sostinguts per pilans quadrats; l’ arch central, que correspon al eix del edifici, te igualment columnas empotradas y adherents als pilans.
 La gran nau central de l' Aksa vindrá á tenir cent xeixanta dos peus de llarch y trenta dos d’ ample. La sostenen per un y altre costat set archs lleugerament punxaguts, apoyats sobre pilans cilíndrichs en forma de columnas, mes sense proporció d' arquitectura, y ab capitells de capritxo que no perteneixen á cap ordre. Lo quart piló de la dreta es octógono y monstruosament gros; lo coneixen per piló de Sidi Omar. Los cilíndrichs tenen més de dos peus y mitj de diámetro, y altura igual als altres. Las parets pujan tretze peus sobre 'ls archs, ab dos rengles de vint y una finestras cada una; las del ordre superior donan á la part de fora perque la nau central es més elevada que las sis colaterals; y las finestras del rengle d'abaix donan á la part interior de las altras naus. Lo sostre es d' armadura sense volta.
 Las sis naus colaterals descansan sobre archs iguals als de la nau central, sostinguts per pilans quadrats. Las duas naus properas á la del centre tenen enteixinat de fusta, y una mica més alt que ‘l de las quatre naus dels extrems, quin sostre es de voltas quadradas.
 Las tres naus de la esquerra, á la entrada del temple, se troban tancadas per una paret una mica més alta que la estatura d' un home: es l' indret destinat á las donas.
 Sostenen la cúpula quatre grans archs apoyats en pilans quadrats, que tenen hermosas columnas de marbre blanch y negre empotradas á sos diferents costats. Dita cúpula es esférica, ab dos rengles de finestras, y adornada ab bonicas pinturas y daurats arabeschs. Son diámetro es igual al de la nau del centre.
 Entre la cúpula y la paret del fons hi ha un espay de prop de vuyt peus, hont se coloca lo Monbar ó tribuna pera la predicació dels divendres.
 Se veu en la paret del fons lo Mehereb, ahont se coloca l’imam pera dirigir la oració: aquest nitxo's troba adornat d’ un frontispici revestit de diferents marbres bonichs, y entre ells los més notables son las sis petitas columnas de marbre roig y vert que adornan la entrada.
 Las naus colaterals de la cúpula estan sostingudas per columnas de marbre blanch y negre, de la mateixa especie que las que sostenen los archs del mitj. Lo bras que 's desplega cap á la esquerra, perpendicular al fons de la nau central, se compon d' una senzilla volta molt baixa: se diu que es lo lloch ahont lo califa Omar feya oració. Lo bras de la esquerra consisteix en altra volta semblant y de duas naus. La volta del califa Omar podrá tenir sobre dotze peus de llargaría; l' altra sembla de la mateixa longitut, mes se troba tancada per una reixa de fusta, y per aquesta rahó no vaig entrarhi.
 Sota la cúpula, á la dreta, devant del Monbar, está lo lloch destinat als cantors; dit coro es de fusta y sostingut per diferentas petitas columnas agrupadas, de diferentas classes de marbre.
 Hi ha al costat del Monbar un nitxo, quina entrada está guarnida de fusta. Se l' anomena 'l lloch de Cristo y serveix com de sagristía. D’ allí surt l' imam en cerimonia pera fer la oració del divendres.
 En la última nau del costat esquer, proper á la del califa Omar, se troba una especie de capella ó nitxo adornat de marbre, que anomenan Beb Arràhma ó porta de la Misericórdia.
 A la part exterior del costat esquer de l' Aksa, hi ha tocant algunas casas mal construhidas, las quals serveixen de habitació als empleats del Haram.
 Devant de la porta principal de l’Aksa hi ha una carretera de 284 peus de longitut, en quin centre s' hi veu un hermós safreig de márbre ab una font en forma de petxina que rajava antigament. Al capdevall de la carretera, una hermosa escala conduheix al Sahhara, que es l' altre edifici notable del Haram.

Lo Sàhhara.

 Lo Sáhhara es un temple que per sa armonía ab l' Aksa, pot considerarse com formant part d' un tot. Pren lo nom d’ una roca molt venerada que hi ha en lo centre del edifici.
 Está situat lo Sahhara sobre una plataforma paralelógrama d’ uns 460 peus de llarch de N. á S., y 399 d’ ample de E. á O., elevada uns setze peus sobre 'l plan general del Haram: s' hi puja per vuyt escalas; duas per lo costat del S., duas per lo N., una per l' E., y tres per l' O. Casi al mitj de dita plataforma, ben enrajolat de marbre, s’aixeca lo magnífich edifici del Sahhara, temple octógono, quals costats per la part exterior tenen cada qual setanta un peu de longitut.
 S' entra en lo Sahhara per las cuatre portas següents:
 Beb lo Kèbla, per la part del S.
 lo Garb, per la del O.
 e Djènna, per la del N.
 Davud, per la del E.
 Lo Beb lo Kèbla es un hermós portxo, sostingut por vuyt columnas corintias de márbre. Las demés portas rematan en hermosas armaduras, suspesas y sens columnas.
 Al centre del edifici s’ eleva una grandiosa cúpula esférica, ab dos rengles de finestras grans que donan á fora, y sostinguda per cuatre groixuts pilans y dotze magníficas columas colocadas en círcul.
 Dit círcul central se troba rodejat de duas naus octógonas concéntricas, separadas entre sí per vuyt pilastras y setze columnas de la mateixa especie y magnitut que las del centre, y son d’ un hermosíssim márbre. Los sostres son plans; tots cuberts d' adornos del gust més exquisit y de motlluras de márbre, or, etc. Los capitells de las columnas son d' ordre compost y daurats del tot. Las columnas que forman lo círcul central tenen bases áticas; las que hi ha entre las naus octógonas están talladas per la part inferior, faltanthi fins lo filet que devia terminar la canya; y en lloch de base, porta un dau de marbre blanch. La proporció de las columnas sembla participar de l' ordre corínti, y la canya aproximadament es de setze peus.
 Lo diámetro de la cúpuia vindrá á tenir cuaranta set peus, sa altura noranta tres. Lo diámetro total del edifici es ab poca diferencia de cincuanta nou peus y mitj.
 Lo plano del círcul central, elevat tres peus sobre 'l de las naus que 'l voltan, está tancat per una alta y magnífica reixa de ferro daurat.
 Compren dit círcul central la roca nomenada lo Sàhhara Allàh; que es l' objecte particular d’ aquell grandiós edifici, y en general lo del Haram ó temple de Jerusalem.
 Lo Hàdjera 'l Sàhhara ó la roca del Sahhara es una penya que surt de terra sobre un diámetro y mitj de trenta tres peus en forma de segment d’ esfera. La superfície de la roca es desigual, áspre y en sa forma natural. Cap á la part del N. se veu un forat ó escavació, fet, segons la tradició, per los cristians que volian endursen la part que falta de la pedra, mes que llavors se feu invisible als ulls dels infidels, y després los fidels creyents trobaren dita part dividida en dos trossos, los quals se troban en altres llochs del Haram. D' aquestos ne parlarem més endavant.
 Creuhen los mussulmans que 'l Sàhhara Allàh es lo lloch ahont son més agradables á la divinitat las oracions dels homes, després de la casa de Deu á la Meca. Per aquesta rahó han anat á resar allí tots los profetas, desde la creació del mon fins al profeta Mohhammed; y encare are 'ls profetas y ángels concorren en collas invisibles á fer sas oracions sobre las rocas, sense contar la guardia ordinaria de setanta mil ángels que la voltan perpétuament, y 's rellevan cada dia.
 La nit que 'l profeta Mohhammed fou arrebatat de la Meca per l' ángel Gabriel, y trasportat en un instant per los ayres á Jerusalem sobre 'l ruch lo Boràk, que te 'l cap y pit de dona hermosa, corona y alas; lo profeta, deixant lo Borak á la porta del temple, entra á fer sa oració sobre 'l Sahhara com los demés profetas y ángels, los quals, saludantlo respectuosament, li cediren lo lloch d’ honor.
 Al instant d’ apoyarse 'l profeta en lo Sahhara, la roca, sensible á la ditxa de portar tant sant pes, se baixá, y com cera fosa rebé la emprempta de son sagrat peu en sa part superior, cap al cayre del SO. Després han cubert dita petjada ab una especie de caixa gran de fil de metall daurat, travallada de modo que no 's veu la petjada á causa de la obscuritat interior; mes per una obertura practicada en la caixa, se pot tocar la senyal ab la má y un se santifica passant la mateixa má per la cara y barba; proba manifesta de ser aquella la estampa del peu del major dels profetas.
 L' interior de la roca forma una concavitat, á la qual s' hi baixa per una escala al costat del SE. Hi ha una pessa que forma un cuadrat irregular de divuyt peus de superfície, y vuyt d' altura en son centre. Lo sostre es una volta natural irregular. Al peu de la escala, sobre la dreta, hi ha un petit frontispici de marbre que du 'l nom de lo Makàm Suliman ó lloch de Salomon; altre frontispici semblant á la esquerra, nomenat lo Makàm Davud ó lloch de David; una cavitat ó nitxo en la roca al costat del SO., nomenat lo Makàm Ibrahim ó lloch d’ Abraham; una grada semicircular, cóncava en l' ángul del NO., qual nom es lo Makàm Djibrila ó lloch de Gabriel; en fi una espécie de taula de pedra en 'l ángul NE., nomenada lo Makàm l' Hoder ó lloch d' Elías.
 En mitj de la pessa, la gruixa de la volta está atravessada per un forat casi cilíndrich en forma de lluherna, d’ uns tres peus de diámetro; aquell es lo lloch del profeta.
 Prop la roca hi ha una balustrada de fusta á la altura suficient per apoyarshi, y sobre ella, á cinch ó sis peus d' elevació, hi ha un pabelló de seda, de faixas alternativament vermellas y verdas, suspesas en tot l' ample de la roca per medi de pilans y columnas.
 Segons lo que vaig poder veure, sobre tot en l' interior de la cova, me semblá la roca de marbre fi, de color blanch una mica vermellós.
 Prop d’ aquesta, per lo costat del N., se distingeix en lo paviment un cuadrat de marbre vert betejat molt hermós, d' unas quinze polsadas en cuadro, assegurat ab quatre ó cinch claus daurats: es, segons diuhen, la porta del paradís. Altres diferents forats indican que anteriorment l' asseguravan molts més de claus, los quals se suposa haver arrancat lo diable quan volgué introduhirse en lo paradís; mes no ho lográ, no havent pogut arrancar los claus restants.
 Lo Sahhara te una tribuna de fusta pera 'ls cantors, sostinguda per diferentas columnas petitas.
 Vaig veure un Coran, quals fullas tenen prop de quatre peus de llarch y més de dos y mitj d’ ample. Segons la tradició pertanyía al califa Omar; mes també n' he vist altre semblants en la gran mesquita del Caire, nomenada l' Aahàr, y altre en la Meca, als quals se atribuheix lo mateix origen.
 La part exterior del Sahhara se troba incrostada de diferents especies de marbres fins á mitja altura; lo demés está revestit de rajoletas llargas ó cuadradas de diversos colors molt bonichs. Adornan las finestras hermosos vidres pintats, formant arabeschs: en cada costat del octógono hi ha cinch grans finestras.
 Lo Sahhara es lo lloch de la oració pera ls indivíduos del rito Hhaneffi, que segueixen los turchs: l' Aksa pera 'ls del rito Schaffi; los ritos Hanbeli y Maleki tenen sos llochs, de que parlarém més endavant.
 Fora del edifici del Sahhara, á tres ó cuatre passos de distancia, devant de la porta Beb Davud, s' hi veu un hermosíssim oratori: consisteix en un sostre undecágono sostingut per onze columnas antigas, formadas de pedra calcárea, lo més preciós que 's puga imaginar, y qual part general es de color gris vermellench. Hi ha en lo centre del oratori una petita cúpula, sostinguda per sis columnas en círcul del tot iguals á las precedents. Aquestas columnas y las que existeixen en lo Sahhara, las considero com restos del antich temple de Salomó. En lo mateix oratori hi ha un nitxo entre duas columnas, hont se fa la oració: es lloch reservat ab especialitat, perqué la tradició refereix haver sigut lo Mehkemé Davud ó lo tribunal de David.
 Cap al NO. del Sahhara, á distancia de tres ó cuatre passas, hi ha un petit oratori, compost de sis columnas que sostenen una cúpula, y anomenat Cobba Djibrila ó de Gabriel. També n' hi ha un altre de més gran al O. del anterior, sostingut per vuyt columnas, y anomenat Cobbat em Mearasch ó Cobbat em Nebí, es á dir, del profeta. Al NO. d’ aquest s' hi veu la Cobba Behhinnbehhinn, caseta cuadrada hont hi ha un dels dos trossos de la roca Sahhara tallats per los cristians, y que 's feren invisibles á sos ulls. A petita distancia al N. de la cobba de Gabriel hi ha una cupuleta sobre sis columnas, anomenada Cobbat l' Aruaah ó de l' Esperit, y finalment sobre un ángul que domina la escala del NE., hi han colocat altre petita cúpula sobre sis columnas, á la que li donan lo nom de Cobbat el Hhoder ó de Elías.
 Sobre l' ángul SO. de la plataforma del Sahhara hi ha un edifici compost de tres ó cuatre cambras, que serveixen de magatzém pera guardar 'l oli de las llantias del Haram.
 Entre dit magatzém y la escala principal del Sahhara que ve del Aksa, hi ha lo Monbar ó tribuna pera predicació dels dias de pasqua. Es interessant aquest monument per lo gran número de columnetas antigas que 'l adornan.
 Hi ha entre lo Monbar y la escala principal un nitxo, hont se posa l' imam pera dirigir la oració los dias de la pasquas; y entre lo Monbar y 'l magatzém d’ oli s' hi veu un petit sostre sostingut per cuatre columnas, anomenat lo lloch de María.
 Al costat occidental de la plataforma del Sahara hi ha duas petitas penas, hont se rentan los doctors mes sabis de la lley pera tenir consultas públicas.
 Al costat del N. s' hi veuhen cinch casetas, cada una ab son porxo de tres petits archs: serveixen d’ habitació á estudiants pobres, los quals duhen allí una vida retirada, sempre ocupats en llegir y meditar.
 A la part oriental s' han establert comunas, y sobre 'l resto de la plataforma se veuhen los brocals de varias cisternas.
 Ja tinch dit que son vuyt las escalas que conduheixen á la plataforma del Sahhara. La part superior de las escalas del costat del S. está coronat d’ un frontispici aislat de cuatre archs, sostingut per columnas y pilans; lo frontispici de la escala oriental lo sostenen cinch archs; las duas del costat del N. se veuhen coronadas de tres archs cada una; duas de la part del O. tenen aixismateix cada una cuatre archs; més 'l altra del mateix costat, prop magatzém del oli, no té frontispici.
 Creuhen que 'l frontispici, compost de cuatre archs sobre la escala principal que vé del Aksa, es lo lloen hont se troba invisiblement colocat lo Mizan ó la balansa eterna, en la qual serán pesadas las accions bonas y dolentas dels homes lo dia del judici universal.
 Tota la plataforma del Sahhara está rodejada d' una petita baraneta.
 Per la part exterior, al N. y O., hi ha varias caseras prop de la plataforma, y serveixen d' habitació als empleats del temple.

Altres edificis del temple.


 A la banda oriental del gran pati del temple y tocant á la muralla de la ciutat que li serveix de paret, hi ha un saló d' uns vintiun peu de llarch y catorze de ample, quin fons adornan varias telas de diferents colors: se creu que allí hi hagué lo trono de Salomó.
 Adorna la part septentrional de dit saló per la part exterior, un petit frontispici de márbre, que du 'l nom de Beb Arrahma ó porta de la Misericordia.
 Seguint la paret del E. y al S. del trono de Salomó, se veu una escala estreta adherent á la muralla, per hont se puja á una espécie de finestra practicada á certa altura. Allí hi ha un tros de columna ajeguda, part de la qual surt fora de la finestra sobre 'l fondo desespero del torrent Cedron, devant del Djebel Tor ó Montanya de las olivas. Se creu que aquell es lo lloch hont se troba lo Sirat ó pont invisible, més fí que la fulla d' un sabre, y sobre 'l qual passarán los fidels creyents com un llamp, pera entrar en lo paradís; mentres que 'ls infidels que s' arrisquin á passarlo, caurán en lo fondo abim del infern, sota del pont Sirat. Hi ha en lo mateix lloch altre petit frontispici, ó més bé nitxo, pera fer la oració.
 L' angul SE. del gran pati del temple l' ocupa una mesquita composta de catorze archs en duas fileras, sostinguts per pilans cuadrats: era antigament lo lloch de la oració pera 'ls indivíduos del rito Hanbeli.
 A poca distancia de la plataforma del Sahhara, cap al N. hi ha una capelleta rodona ab una cúpula per remat, y allí hi ha l' altre tros de la roca tallada per los cristians. Fora d’ aquest costat septentrional del temple hi ha lo Seraia ó palau del gobernador de Jerusalem, tocant á la paret del temple y ab finestras al gran pati.
 A la part occidental d’ aquest, prop del ángul NO., s' aixeca una mesquita d’ una sola nau, lloch d' oració pera 'ls mogrebins ó mussulmans occidentals: consta d’ una simple volta punxaguda, qual amplaria podrá ésser de quinze peus, y trenta de llargada.
 Cap al S. s' hi veu una llarga filera d’ archs sobre pilans cuadrats, y sobre 'ls archs, habitacions y galerías, ocupadas avans per las escolas de Jerusalem. Avuy dia están del tot abandonadas.
 Sobre ditas galerías hi ha altra mesquita composta de voltas cuadradas ó de tortuga, al entorn de dos grossos pilans que hi ha en lo centre. Es actualment lo lloch d’ oració pera 'ls indivíduos del rito Hanbeli, y com llavors no n' hi havia en Jerusalem, l' imam y 'l mudden estavan sols en las oracions canónicas de cada dia.
 En una capella situada á la part interior de la mesquita s' hi venera lo sepulcre d' un sant home, anomenat Sidi Mohamed lo Hhalili. Seguint lo costat occidental de la plassa se veu una estancia tancada ab clau, hont hi ha una escala que du á una pessa de volta subterránea, d' uns quinze peus en cuadro. Allí fou hont baixá lo profeta de l' Borak, quan vingué de la Meca en una nit y encare 's veu un anell de ferro clavat en la paret, hont lo profeta lligá la celestial cabalcadura, avans d' entrar en lo temple á pregar ab los ángels y profetas.
 Dit lloch, avuy subterráni, era avans una de las portas del temple, ja que encara 's veu la part superior d’ una porta magnífica, qual dintell es d’ una sola pedra de vint peus de llarch. Se cregué que dita volta era d’ una sola pessa; més jo he reconegut perfectament las junturas de las pedras que la componen.
 A la part exterior del mateix costat del pati del temple, surtint per una gran porta, se veu lo Mehkemé ó tribunal de justicia, entre la mesquita del rito Hanbeli y l' aposento del Borak.
 Cap á la extremitat S. del costat oriental del pati, hi ha una mesquita paralela é igual en longitut al Aksa; més com sols consta d’ una nau ó volta molt baixa, s' assembla molt a un llarch magatzém. Es lloch d' oració pera 'ls indivíduos del rito Maleki. Encar que 'l rito Hhaneffi té per lloch de sa oració lo Sahhara, lo rito Schaffi l' Aksa y 'ls dos restants los seus respectius ja mencionats, la major part dels indivíduos de tots ritos fan sas oracions en l' Aksa, y també 's predica y fa l' oració del divendres en lo mateix lloch.
 En l' espay que hi ha entre 'l costat occidental del pati, lo Sahhara y l' Aksa, se veuhen varias plataformas cuadradas de tres ó cuatre peus d' elevació sobre lo plano del pati, ben enrajoladas de márbre que serveixen d' oratoris; cada una té un nitxo pera l' imam que dirigeixi l’ oració.
 Al costat del ángul SO. de la gran plataforma del Sahhara hi ha una capella cuadrada, quin nom es Cobba Mussa ó de Moisés.
 Entre ditas plataformas y en altres diferents punts del gran pati del temple se veuhen cisternas, quins brocals están més ó menos adornats de marbres, columnas y cúpulas. Se conserva en ellas l' ayga de pluja, y 'ls aygaders de la ciutat van allí á treuren pera l' servey del públich.
 S' assegura que 'l Aksa se troba enterament minat, habenthi á poca distancia de la porta principal una escala espayosa que conduheix als soterranis.
 Té lo temple cuatre torres ó minarets: un sobre l' ángul SO. del pati principal, altre en mitj del costat occidental, altre sobre l' ángul NE. del mateix pati.