Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/VII
Quan un pelegrí mussulmá arriba á Jerusalem, comensa per visitar l' Haram ó temple qual descripció acabo de donar; després segueix veyent los demés llochs sants per l' orde que vaig á indicar.
Entrat en lo temple, se 'l conduheix directament, atravessant lo pati, al edifici nomenat lo trono de Salomó: allí fa una breu oració devant del petit frontispici Beb Arrahma ó porta de la Misericordia, y dona una almoyna á la persona que hi ha allí encarregada de rébrelas: dita almoyna 's destina al Scheih l' Haram ó gefe del temple. D' allí passa 'l pelegrí al lloch nomenat Sirat; puja la escala, fa la oració devant del fronstipici, li explican la situació del pont miraculós, y després d' aixó fa altra almoyna.
Havent atravessat lo pati, entra á l' Aksa per la porta lateral, ahont resa una oració al costat del nitxo principal, altra en lo bras del edifici nomenat Sidi Omar, altra devant del frontispici que du 'l nom de Beb Arrahma ó porta de la Misericordia, com l' anterior. Desde allí per la rampa se dirigeix al Sahhara, puja la escala, y arribat als archs del coronament, ahont está lo Mizan ó balansa universal, invisible com lo pont Sirat, diu una curta oració. Complerts aquestos primers debers, entra en lo Sahhara, resa altra oració prop de la roca, dirigeix una invocació al profeta, y 's santifica tocant la senyal de son sagrat peu; baixa després á la cova de la roca, hont pronuncia una oració en cada un dels llochs que portan los noms de Soliman, David, Abraham, Gabriel y Elías.
Surt del Sahhara y va á fer sa oració á cada un dels oratoris nomenats lo tribunal de David, lo Cobbas del Profeta, de Behinnbehinn, del Esperit y d' Elías; y ab aixó 's termina la visita del temple. En la major part de dits llochs se te obligació de fer almoynas particulars.
No hi ha res més molest que atravessar lo pati en diferents sentits pera anar á las oracions de Salomó, del Sirat y del Aksa: no 's troba camí afressat, puig aquell costat está lo pati cubert d' escardots y plantas espinosas molt espessas; lo qual fa d' aquell acte de devoció un verdader suplici, ja que está lo pelegrí obligat á caminar descals.
Després de cumplertas totas las cerimonias mencionadas, y satisfet totas las almoynas degudas al temple 'l mateix dia de ma arribada á Jerusalem, l' endemá, divendres, m' acompanyaren al sepulcre de David.
Sortint de la ciutat per la porta Beb Davud ó de David, al SE. de la ciutat, á 150 toesas de distancia hi ha un edifici que te tota la apariencia d' una antiga iglesia grega. Al entrar se gira á ma esquerra, y s' arriba al sepulcre per una galería á peu pla, tancada ab diferentas portas y reixas de ferro. Es dit monument una especie de catafalch, cobert de bonichs domassos de seda de diferents colors, ricament brodats y ocupa tota la paret del fons de la galería, que deu tenir uns tretze peus d' amplada.
Terminadas mas oracions en lo sepulcre de David, m' acompanyaren cap al E. al llarch de las murallas de la ciutat per la part de fora; y passant per una baixada molt dreta, vaig arribar prop de la única font que 's troba á Jerusalem, nomenada per los cristians font de Nehemías. Creuhen los mussulmans que sa aygua ve allí, per un miracle de la divina omnipotencia, desde 'l receptácle del pou Zemzem á la Meca. Veritat es que mon grosser paladar trobá notable diferencia entre las duas ayguas, puig aquesta me semblá freda, mentres que la de la Meca era molt calenta; la primera dolsa y bona, y la segona salabrosa. Mes las obras de Deu son incomprensibles. Després vaig atravessar lo Wad ó torrent Cedron, y d' allí, per diferents serrals al E., vaig passar á visitar las capellas y sepulcres de diferents sants y profetas de primer y segon orde.
Desde la cima d' un de dits serrals vaig descubrir á distancia de tres ó quatre lleugas en línea recta part del Bàhar Lout, que 'ls cristians anomenan Llach Asfaltites ó mar Morta. Ab l' auxili d' una ullera vaig descubrir duas petitas calas, y las montanyas que tapan lo llach al SE. També vaig veure estrellarse contra la vora las onas espumosas, y la agitació de las ayguas semblava anunciar no ser aquella mar del tot morta, com manifesta son nom. Tot lo país que la rodeja es montanyós.
Vaig arribar després al cim de la montanya Djebel Tor, nomenada per los cristians Mont de las olivas, y en lo qual s' assegura estan enterrats setanta dos mil profetas. Vaig trobar una iglesia cristiana, hont se venera la senyal del peu de Crist, que quedá impresa sobre la pedra, quan pujá al cel després de sa resurrecció.
Se descubreix desde aquesta montanya, situada al E. de Jerusalem, la ciutat casi á vista d' aucell, de modo que 's poden contar las casas.
Vaig baixar de la montanya, y, arribant al fons del torrent Cedron, lo vaig passar prop del sepulcre de la mare de Crist; y atravessant un turó vaig entrar en la ciutat per la porta nomenada de María.
L' endemá, dissapte 25 de Juliol, al sortir lo sol, vaig sortir de Jerusalem pera anar á visitar lo sepulcre d' Abraham, caminant per entre montanyas en direcció del S. y al SSO.
A un quart de vuyt del matí vaig arribar prop de Beit l' Ham ó Betlem, ahont vaig trobar una colla de pastors cristians que anavan á Jerusalem á queixarse contra 'ls pastors mussulmans del Hhalil ó Hebron, los quals los havian robat part de son bestiar, y portavan dos camells que ells los hi prengueren en cambi. Lo principal dels pastors referí 'l cas á un dels més respectables scherifs de Jerusalem que m' acompanyava, y s' explicá en termes tan enérgichs, que ma imaginació me representá tot seguit las disputas dels pastors d' Abraham y Lot, la guerra dels cinch reys, etc. Conservan encare 'l carácter, costums y trajo, lo qual consisteix en una camisa de llana blanca vermellosa, subjectada ab un cinturó ó corretja, un capot negre tirat á las espatllas y un tros de tela blanca al voltant del cap.
Despedits los pastors, y continuant la marxa al S., al cap de poch, tenint á Betlem á ma esquerra, y Beit Djela á la dreta, vaig disfrutar l' espectacle del més hermós metéoro que 's pugui imaginar. Lo sol, elevat sobre ma esquerra uns trenta graus demunt del horisont, se veya brillantíssim per estar l' atmósfera del tot trasparent; la lluna, prop de son últim quart, se trobava sobre ma dreta casi á la mateixa altura que 'l sol, y tan clara y bonica com pot veures en semblant circunstancia. Vaig veure apareixer baix la forma d' estrella duas ó tres vegadas més gran, peró molt més lluminosa que Júpiter ó Venús en son major brillo, un metéoro, que desplegá per lo costat del E. una cua, qual longitut me semblá de dos graus. No vaig poder estarme de cridar: ¡Kif hada! ¡Kif hada! ¡Que es aixó! Ma gent espalmada exclamá també: ¡Minn Allah! ¡Min Allah! ¡Deu! ¡Deu! Entretant lo metéoro avansava cap al occident fent onejar la cua, per una ruta horisontal á la altura d' uns trenta graus, com lo sol y la lluna. La cua, que no tardá en dividirse en diferents raigs, presentava 'l conjunt de tots los colors del arch de Sant Martí en sa major vivesa; mitj minut després, havent recorregut en sa marxa pausada casi sis graus cap al O., va desapareixer sens explossió, tró, ni altra circunstancia espantosa. Vaig ajeurem, y 'm vaig agenollar devant lo Criador. Tota ma gent imitá l' exemple.
Vaig continuar mon camí cap al S., abstret en la meditació de lo que acabava de véure. L' estrella dels pastors, la dels magos, tot me venia á la memoria; pero jo presumo que 'ls vapors betumosos salats de la Mar morta deuhen fer bastant frecuents aquestos metéoros en aquell país. Vaig deixar sobre la dreta una ermita consagrada á Elías, y un poch més endavant vaig arrivar á una alcasaba mitj arruinada, prop de la cual hi ha una font d' excelent ayga, ab un reservatori de cinquanta passas de llarch sobre trenta d' ample, acompanyat d' altres dos casi iguals, situats una mica més avall.
Vaig anar pujant y baixant montanyas, hont vaig trobar diferents pous d' ayga riquíssima, peró plena d' insectes; en fí després de mitj dia vaig arrivar á Hhalil que los cristians nomenan Hebron, y 'm vaig allotjar en un hostal.
El Hhalil es una ciutat que podrá contar sobre cuatrecents familias árabes. Sa situació es sobre la pendent d' una montanya ab un castell fort: los queviures abundan, habenthi molts magatzéms. Lo gobernador, que es un árabe del país, porta lo títol d' Hakim y de Scheih lo Beled.
Los sepulcres d' Abrahan y de sa familia están en un temple que antigament fou iglesia grega. Pera entrar allí se puja una ample y hermosa escala, la qual porta á una llarga galería, d' hont s' entra en un petit pati. Cap á la esquerra se veu un porxo, sostingut per pilans cuadrats. Lo vestíbul del temple té duas pessas, una á la dreta, que conté lo sepulcre d' Abrahan, altra á la esquerra que tanca lo de Sara. La iglesia es gótica, y en son cos, entre dos grossos pilans á la dreta, s' hi veu una caseta aislada, hont está lo sepulcre d' Isaac, y 'n altra igual á la esquerra lo de sa esposa. Dita iglesia, convertida en mesquita, té son mehereb, tribuna pera la predicació dels divendres, y altra pera 'ls muddens ó cantors.
Al altre costat del pati hi ha també un vestíbul, que té aixismateix una pessa á un y altre costat. En lo de la esquerra hi ha lo sepulcre de Jacob, y 'n lo de la dreta lo de sa esposa.
A la extremitat del porxo del temple, sobre la dreta, hi ha una porta, la qual conduheix á una especie de llarga galería que serveix també de mesquita; y d' allí se passa á altra pessa hont está lo sepulcre de Josef, mort en Egipte, y quals cendras foren dutas per los fills d' Israel. Tots los sepulcres dels patriarcas se troban cuberts de ricas telas de seda verda, magníficament brodadas d'or: las de sas donas son vermellas, brodadas també. Los sultans de Constantinopla las suministran, y 's renovan de temps en temps. Ne té nou, una sobre altra, en lo sepulcre d' Abrahan. Las cambras hont están los sepulcres se veuhen igualment cubertas de richs tapissos: defensan la entrada reixas de ferro y portas de fusta, ab planxas de plata, y panys y cadenas del mateix metall. Hi ha més de cent empleats y criats pera 'l servey del temple; per consegüent es fácil coneixer las almoynas que deurán distribuhirse.
Terminada ma visita als sepulcres, l' endemá, diumenge 26 de Juliol, á punta de dia, vaig empendre lo camí de Jerusalem. A curta distancia d' Hebron, vaig deixar á ma dreta una ermita consagrada al profeta Yunes ó Jonas. Vaig fer parada pera esmorzar prop de la hermosa font de la alcasaba, de la qual ja he fet menció. Me vaig dirigir després sobre Betlem, arrivant á dos quarts d' onze del matí. Vaig descansar un moment, y vaig passar després en direcció al convent dels cristians, hont se venera lo lloch del naixement de Crist.
Dit convent per sa construcció y fermas murallas se sembla bastant á una fortalesa: la única porta que li serveix de entrada es tan baixa, que cal entrarhi ajupit pera poder passar. Lo monastir conté una vintena de frares. Los europeus son católichs romans; los demés grechs y armenis. Casi tots los habitants de Betlem professan la relligió cristiana. M' olvidaba dir que la ciutat, situada sobre una montanya cuberta d' oliveras, contindrá unas cinchcentas familias.
Los habitants solen desconfiar dels mussulmans; així es que vejentnos arrivar ab armas y caballs concebiren sospitas, y alguns se posaren á córrer cap á la porta del convent que estaba tancada; pero assegurats pels bons modos nostres, trucaren ells mateixos á la porta, y després de varias conferencias en alta veu y en secret ab los de dintre, obriren per fí.
Introduhit en un petit vestíbul fosch vaig trobar reunits diferents homes molt ben formats y armats, ab apariencia de guardia.
S' han dat ja tantas descripcions dels llochs sants dels cristians, que havia pensat no dirne paraula: daré no obstant una idea suficient, pera 'ls que no n' hajan llegit res.
Desde 'l vestíbul vaig entrar en un hermós saló, qual sostre sostenen cuaranta columnas de márbre de quinze peus de canya, ab bases y capitells d' órdre corinti: la proporció de la canya me semblá pertanyer al órdre dórich. En dit saló hi ha tres portas: una á la esquerra comunica á l' habitació dels frares romans; altra á la dreta conduheix á la dels armenis, y altra enfront á la dels grechs.
Després d' esperar un poch en aquell lloch, un frare grech obrí la porta de sa habitació. Vaig passar á altra sala, en qual extremitat, sobre la esquerra, hi ha una escala que porta á una especie de gruta, sagrat lloch del naixement de Crist.
Allí vaig veure sobre la dreta un nitxo casi semiesférich practicat en la paret. Lo monjo conductor m' assegurá que aquell era 'l lloch hont Crist vegé la llum primera. A la esquerra hi ha una petita pica de márbre, que diuhen fou lo lloch hont María rebé á son fill. En front hi ha un altar ab un hermós cuadro, que representa l' adoració dels reys magos, los quals anaren segons se diu, á aquell mateix lloch á rendir sos homenatjes al nou nat. La establía y 'l lloch del naixement se veuhen enriquits d' hermosos ornaments, y gran número de llantias de cristall y de plata. Vaig veuren davant de la establía una d' aquest metall en forma de cor, que conté lo d' un devot, quin nom (crech es Anton Camilo de Celis) está allí grabat ab una bonica inscripció llatina, y 'l milésim de 1700. Dita llántia se troba dotada pera cremar continuament. La gruta té la figura de paralelógramo.
Al sortir de lo gruta, lo grech me conduhí á sa iglesia, situada sobre de la mateixa gruta: en ella res hi ha de notable, excepte una hermosa aranya de cristall de cuatre cossos.
Vaig dar al grech la enhorabona per ser los relligiosos de son cult depositaris d' un tresor tan preciós com lo lloch sagrat del naixement de Jesucrist, ab exclusió dels romans y armenis. Me respongué: Ja veyeu que nosaltres som los més antichs, y 'ls demés... Acabá ab un mohiment de menyspreu. Així es com regna lo discordia fins en lo centre mateix de las societats, que totas las consideracions físicas y morals deurían unir més estretament.
Donant gracias al sant personatje grech per sa complacencia, y deixántli probas de mon agrahiment vaig sortir del convent, tornant á empendrer lo camí de Jerusalem, ahont vaig arribar á dos quarts d' una.
L' endemá, dilluns 27, vaig visitar lo sepulcre de la Verge María, mare de Crist.
Casi en lo fons del torrent Cedron s' ha de baixar á una gruta per una hermosa escala, y á la meytat se veuhen á la dreta los sepulcres de Joaquim y Agna, y en altre vuyt, á la esquerra, 'l de Joseph, espós de María.
En lo fons de la escala, á la dreta, s' entra en una iglesia grega, quin sancta sanctorum conté lo sepulcre de la Verge. Hi ha sobre cada un d' ells un altar, pero sens cap ornament. Vaig veure en la iglesia un coro armoniós de monjos, mentres lo celebrant, revestit dels ornaments sagrats, estava en lo santuari.
Eixit del temple vaig preguntar al monjo grech que m' acompanyaba, si entre aquells rellegiosos n' hi havia de llatins ó europeos. Lo grech, plé de sant furor, me respongué: Sí que n' hi hagué antigament, pero los n' han tret: los europeos no son bons. Edificat de la caritativa resposta del sant personatje, me 'n vaig anar á visitar los sepulcres de molts sants que están en més ó menos veneració.
A la tarde vaig anar al sepulcre de Crist; més la porta del convent, que sols s' obra en dias senyalats, estava tancada per fora per los turchs, y per dintre per los monjos.
Vaig parlar per la reixa de la porta ab un frare espanyol, fill d' Ocanya, nomenat Ramirez d' Arellano, home d' humor festiu; y després d' algunas bromas, me vaig dirigir al procurador general, també espanyol, á fí d' obtenir lo permís d' obrir la porta.
Anárem plegats á véurer a dit procurador general que resideix en altre convent. Estava malalt, pero son substitut nos rebé del modo més obsequiós. Havent interromput nostra conversa la arribada del gobernador y del kadí de la ciutat, me vaig retirar després d' obtenir pera l' endemá lo permís de visitar lo sepulcre de Jesucrist.
En efecte, vaig anarhi lo dimars 28 de Juliol de 1807, al sortir lo sol. En lo fons d' una gran iglesia gótica, hi ha un hermós cimbori qual centre ocupa una caseta aislada, hont los cristians veneran lo sepulcre de Jesucrist.
Pera entrarhi se baixan alguns esgrahons: lo sepulcre está colocat á la dreta, en un cuartet d' uns sis peus y mitj de llarch per cuatre d' ample. Lo monument es una especie de pica, qual longitut vindrá á ser de sis peus á poca diferencia, y la amplada de vintiset polsadas: me semblá de márbre blanch rojench, y la cuberta formada de duas pedras: lo sarcófach está elevat de manera que forma una especie d' altar, sobre 'l qual los monjos celebran la missa. Le pessa que conté lo sepulcre es petita, inferior al plano de la iglesia, y sens cap finestra pera la circulació del ayre; lo qual, unit al gran número de llantias que s' encenen sempre que s' obre la caseta, produheix una calor horrible. Lo sarcófach es senzill y sens ornaments, pero la cambra está ben adornada.
Los mussulmans fan oració en tots los sants llochs consagrats á la memoria de Jesucrist y de la Verge, excepte al sepulcre, que no reconeixen; puig creuhen que Crist no morí, sino que pujá al cel, deixant l' imatje de son rostre á Judas, condempnat á morir en son lloch; y en consecuencia qu' havent sigut crucificat Judas, aquell sepulcre pot ser molt bé que tanqui lo cos d' aquest, y no lo de Crist. Per dita rahó no exerceixen cap acte de devoció en aquest monument, y 's burlan dels cristians que acudeixen á venerarlo.
Los monjos llatins conservan la clau de la caseta hont se veu 'l sepulcre de Crist; mes los hi está prohibit obrirla sense la assistencia d' un monjo grech, lo qual permaneix al costat del sant sepulcre mentres está oberta la caseta.
Lo cimbori hont hi ha la capella del sepulcre descansa sobre columnas informes, y sense proporcions d' arquitectura: en lo primer plano hi ha una galería ab columnas agrupadas. Tots los capitells son d' orde corinti ó compost. Lo remat de la cúpula es buyt y forma una obertura de tretze peus de diámetro: es l' únich lloch per hont reb llum l' edifici.
Al entrar se veu la iglesia dels católichs romans á la dreta del cimbori, la dels armenis á la esquerra, y derrera la dels siris. Los coftes també tenen sa petita iglesia agafada á la caseta del sepulcre. Per fi lo cos central ó principal del temple forma la iglesia dels grechs. Fins los abisinis tenen la seva; mes corría la noticia de que anava á suprimirse, perque sols hi quedavan dos monjos.
En certa época s' uniren los armenis als católichs; mes las discussions que després hi hagué entre ells, los han fet separar. Sembla que 'ls grechs están envanits de la especie de superioritat que tenen sobre 'ls demés ritos; ja per la magnificencia ab que está adornat son cor y sancta sanctorum, ja per son venerable capítol, ahont s' hi contan tres ó quatre bisbes; ja finalment per la numerosa població grega que habita en lo país. Generalment parlant, los monjos dels diferents ritos se troban desunits perque cada un se mira com lo sol ortodoxo, y te als demés per cismátichs. Diuhen que no passa de cuaranta 'l número de monjos dels diferents ritos.
Los religiosos católichs estavan en la miseria en aquella época, perque feya tres anys que no rebian socorros d' Europa, á causa de la guerra. Havian sufert crudels vexacions de part del antich kadí de Jerusalem, lo qual, havent sigut deposat per lo gobern, s' havia declarat en insurrecció en la casa del sepulcre de David, hont reunia als beduhins, amenassant desde allí la ciutat.
Devant de la única porta per hont s' entra al temple hi ha un espay cuadrilátero rodejat d' una petita balustrada. Pretenen los cristians que allí fou embalsamat lo cos de Crist ans de depositarlo en lo sepulcre.
Prop del sancta sanctorum de la iglesia grega hi ha una escala que porta á una capella. Se veu á la esquerra, pujant, un altar format de penya viva, y en mitj d' ell un forat de tres á quatre polsadas de diámetro. Diuhen que es l' indret hont se fixá la creu. A uns tres peus més allá, cap á la dreta, hi ha en la roca una esquerda natural perpendicular: lo monjo que m' acompanyava m' assegurá que dita esquerda s'havia obert en la mort de Jesucrist, y que anava á parar al infern.
A distancia de tres ó quatre passas, cap á la dreta, s' hi veu un altar, y devant d' aquest un espay cuadrat, que 's venera com lo lloch ahont crucificaren á Crist. Resulta, donchs, que 'l mont Calvari, antigament fora dels murs de la ciutat, se troba en lo dia casi en lo centre de la Jerusalem moderna.
Al costat del temple que tanca 'l sepulcre de Jesucrist hi ha una casa, habitada per una especie de comunitat de monjos mussulmans: te dit edifici finestras que donan al interior del temple. Y aquesta circunstancia ha ocasionat més d' una vegada disgustos als monjos cristians.
Després d' una visita d' alguns minuts en dit temple, vaig anar á la sinagoga dels juheus. ¡Desditxats! Una miserable cabana, composta de tres ó quatre cambras, qual sostre es toca ab la má; un corral més petit encare, tot ple de terenyinas y bruticia; tal es are 'l temple dels fils de Jacob, hereus y descendents de Salomó. Vaig trobar alguns juheus resant sas oracions pels racons d' aquella cabana; mes era una cosa tan miserable, trista, bruta y repugnant, que me 'n vaig tornar depressa.
May m' he vist tan molestat y encalsat com durant ma permanencia á Jerusalem. Com no hi havia llavors altre pelegrí que jo, sempre 'm veya voltat dels empleats del temple, que no tenian res que fer. Los administradors de la capella y de la casa de Sidi Abdelkader, hont jo estava allotjat, que son scherifs molt respectats á Jerusalem, se feyan un deber d' acompanyarme per tot arreu: l' hermós jardí adjacent á ma habitació estava casi sempre ple de ditas personas, y sos amichs, los quals, fentme la cort continuament, ab prou feynas me deixavan una estona pera mi. Aquestas circunstancias m' impediren donar á mas observacions sobre Jerusalem tota la extensió que jo hauria volgut; mes com hi ha tantas descripcions de dita ciutat, me limitaré á donarne aquí algunas noticias.
Jerusalem, coneguda per los mussulmans baix lo nom de El Kods ó la santa, y de el Kods el Scherif, está situada, segon las taulas francesas, per los 31° 46' 34" de latitut N., y 'ls 33° de longitut E. del observatori de Paris. No 'm fou possible fer cap observació astronómica, per haver deixat mos instruments á Egipte.
La forma de Jerusalem, encare que irregular, no ho es tant com la de la Meca; y si 's fa abstracció del Kalaà ó ciutadela unida á la part occidental de la ciutat, la línea magistral de las murallas s' acosta bastant á la forma d' un cuadrat.
Edificada á la part meridional del plano superior d' una montanya, ab algunas inclinacions cap al SE., está la ciutat rodejada de cingles, guarnits per las murallas del costat del SE. del E. y O., y sols té un petit plano cap al S., per hont se va al sepulcre de David, y altre major al N., que es la part superior de la montanya per hont passa lo camí de Jaffa.
Los carrers de Jerusalem son bastant regulars, á dret fil, ben empedrats, algun ab sas aceras, pero tristos, estrets, y presentant casi tots planos més ó menos inclinats. Las casas solen tenir dos ó tres pisos, pero pocas finestras ab portas baixas per demés, fatxadas llisas, construhídas de pedra sens lo més petit ornament, de manera que caminant per los carrers un se creu caminar per los corredors ó galerías d' una gran presó. En una paraula, se reconeix la veritat dels cuadros de Jeremías. ¡Quin contrast ab los carrers de la Meca tan alegres y adornats! No m' havia cregut trobarme ab aquesta desventatja en una ciutat poblada de cristians desde tants sigles; pero facta est quasi vidua domina gentium.
En general los edificis están construhits casi tots d' hermosa pedra picada; més per una extranya singularitat las portas tenen tan poca elevació, que casi sempre s' ha un d' ajupir pera entrarhi. Algunas casas tenen son jardinet y es cosa digna de notarse que no hi ha un vuyt considerable en la ciutat, de manera que Jerusalem, qual área es molt menos extesa que la de la Meca, conté, segons las noticias abquiridas, unas trenta mil ánimas, sens contar la població d' alguns petits arrabals fora de la ciutat.
No vaig véurehi cap plassa propiament dita: los mercats públichs y las tendas son en los carrers com en la Meca. Los queviures son abundants y baratos: mitja dotzena de gallinas, per exemple, costa un duro espanyol. Lo pa comú es una especie de coca dolenta; no obstant n' hi ha de bo, com també llegums, escarola y fruytas en abundancia; més totas las produccions son tardanas. La carn es d' excelent calitat. En quant al aygua los habitants se veuhen precisats á béuren de pluja y la conservan en las cisternas del Haram y de las casas particulars. La deu que hi ha casi al fons del torrent Cedron serveix pera abeurarhi las bestias y regar las terras. També se 'n beu quan la escasedat de plujas no permet omplir las cisternas.
Formant dita capital una especie de centre entre Arabia, Egipte y Siria, es un punt de reunió pera los árabes de aquestos tres paíssos, los quals acudeixen allí á fer son comers de cambi. Lo ram principal de la Palestina consisteix en la exportació del oli; més per altre part essent l' arrós lo principal sosteniment dels habitants y no poguentlo cultivar en lo país per la falta d' aygua, se veuhen obligats á ferlo venir d' Egipte; qual importació balanseja las ventatjas de l' exportació del seu oli.
Los pesos, midas y monedas son lo mateix que en Turquía; lo duro espanyol val cuatre piastras y mitja turcas ó cent vuytanta paras.
Los cavalls van escassos y son d' una rassa inferior; pero hi ha moltas mulas, las quals, encar que poch altas, fan bon servey. Los ases me sembla que no eran tan bons com los d' Arabia y Egipte, essent tan petits com ells. Se veuhen pochs camells.
La diversitat de trajos es extraordinaria, perqué cadascú adopta lo que més li agrada, árabe, siríach ó turch; pero generalment lo poble baix du capot de faixas amplas, blancas, negras ó pardas com en Arabia, y las personas acomodadas, los empleats del Haram, etc., usan lo trajo turch, ab lo kauk ó casco del turbant. Las donas se cubreixen ab un gran vel ó mantell blanch.
Encar qué poch adelantadas las arts, se troban en millor estat que en la Meca. He vist algunas obras molt delicadas; se traballan ab perfecció hermosas pantoflas grogas; pero es notable que no vejés may una sola clau ó pany de ferro.
Las ciencias han desaparescut del tot de Jerusalem com de la Meca. Antigament hi havia grans escolas en l' Haram, pero ab prou feynas ne quedan vestigis; no trobantse avuy més que escolas petitas, hont los noys de cada cult aprenen á escríurer y á llegir en lo códich de sa relligió respectiva. Regna una ignorancia gran fins entre la gent del bras alt per més que á primer cop d' ull sembli que haja rebut una educació distingida.
Comunment se parla l' árabe en Jerusalem; també s' usa 'l turch, pero l' árabe difereix una mica del d' Arabia, á causa de la pronunciació qu' imita molt l' accent turch.
Hi ha en Jerusalem més de set mil mussulmans, y d' ells dos mil en estat de péndrer las armas, y més de vint mil cristians de diferents ritos: maronitas, grechs reunits, grechs cismátichs, católichs romans y llatins, armenis, etc. Los juheus son escassos.
Tota aquesta munió d' indivíduos de diversos cults se tractan de cismátichs é infidels. Creyent fermament cada rito que posseheix sols la verdadera llum del cel y que te dret exclusiu al paraís, envia caritativament al infern als altres homes que no son de son pensar.
Los cristians y juheus duhen per distintiu lo turbant blau; no obstant no falta qui l' usa d' altre color: los vilatjants y pastors lo duhen també blanch ó ratllat com los mussulmans, sens cap distintiu. Las donas no mussulmanas van ab la cara destapada lo mateix que en Europa.
Pocas caras hermosas se veuhen entre ellas: notantse al contrari aquell ayre clorótich tan comú en llevant, color pálit ó oliós, á vegadas blanch mate com lo guix ó paper, y rara vegada hermosos colors. Rodeja la circunferencia de sa cara una vena blanca, com á las monjas; lo que las hi dona un ayre de cadávers ambulants; tenen las galtas infladas, lo nas punxagut, y comunment lo llabi inferior més gruixut y sortit que 'l superior; los ulls regulars, pero apagats; molt distints en aixó als de las donas árabes que centellejan; per altra part no tenen gracia, y generalment son melancólicas. Tal es lo retrato, per desgracia massa parescut, de las donas de Jerusalem. En quant al trajo, sols he vist lo gran vel blanch que las cubreix de dalt á baix, é ignoro de que 's compon lo resto de sa vestidura. Y no obstant los noys son més hermosos y nets que 'ls árabes ó egipcis.
No sé si 'ls juheus tenen més d' una sinagoga; pero 'ls cristians tenen varias iglesias, ab comunitats de frares. Los católichs romans, ademés dels convents del mont Calvari y del Sepulcre tenen altre monastir nomenat Sant Salvador y altre de Sant Joan.
Los mussulmans veneran en Jerusalem las reliquias ó sepulcres de diferents sants; lo qual forma un ram d' especulació pera gran número d' individuos, tant per la administració dels fondos ó fundacions pías anexas á cada sepulcre, com per la colecta d' almoynas que acompanyan indispensablement á cada visita.
Encar qué 'ls habitants de Jerusalem son un compost de diferents nacions y cults diversos, que en l' interior se desprecian mútuament ab referencia á las opinions relligiosas, no obstant com los cristians son en major número, regna bastanta igualtat en las relacions socials, negocis y diversions. Los sectaris de Jesucrist van indistintament barrejats ab los deixebles de Mahoma, produhint dita amalgama en Jerusalem una llibertat molt més extensa que en cap altre país subjecte al islamisme. Sovint he vist á mussulmans respectables no tenir cap escrúpul de mirar una dona cara á cara, y fins pararse á enrahonar ab ella públicament, cosa que sería motiu d' escándol en qualsevol altra ciutat mahometana.
Es gobernador de Jerusalem un fill del país, que du lo nom de Scheih lo Beled ó de Hhakim. L' actual fou nombrat fa poch en lloch d' un cosí seu, á quí lográ desbancar. Quan jo hi vaig ser estava detingut.
Lo kadí ó jutje civil es un turch enviat de Constantinopla, y renovat anualment com tots los kadis del imperi otomá.
Hi ha ademés gobernador de la ciutadela ó castell, Scheih el'Haram ó gefe del temple y muftí ó gefe de la lley. Cada un té sas atribucions particulars.
A escepció d' un curt número de soldats turchs, no té Jerusalem altres defensors que 'ls habitants musulmans, qual número ascendeix á uns dos mil homes, aptes per agafar las armas, segons ja he dit.
Voltan la ciutat murallas d' altura considerable, coronadas de marlets ab torres cuadradas: tot ben construit y fet de pedra picada; pero incapás de resistir á la artillería per sa poca gruixaria.
Ditas murallas tenen sis portas, quins noms son los següents, comensant pel costat del S.
| Beb en Nebi Davud, — el Mogarba, |
al S. | |
| — Setta Mería, — ez Zahrí, |
al E. | |
| — el Aamutz, — el Hhalil, |
al N. |
Per la part del O., com la ciutadela está agafada á la muralla, no té cap porta al interior.
Ja he dit que la major part del recinte de Jerusalem está voltat de cingles. En lo restant s' ha suplert aquesta especie d' atrinxerament natural ab un fosso obert al peu dels murs.
Quan per primera vegada se veu la ciutat, voltada de timbas y murallas altas de pedra picada y en bon estat, coronadas de gran número de pessas d' artillería, ab sa ciutadela d' hermosa y sólida construcció, voltada de fossos, y ben provehida de medis de defensa, y en lo interior de la ciutat una població que sembla tenir gran número de defensors; un s' inclina á mirarla com plassa casi inexpugnable. Mes si s' examina seriament sa posició, se desfá la ilusió primera, y un se convens que es lloch incapás de séria resistencia, donchs per la topografía del terreno, no hi ha medi de detenir que l' enemich s'acosti, estant per altre part dominada casi á vol d'aucell y á tir de fusell per el Djebel Tor ó Mont de las olivas.
La montanya sobre la qual está fundada Jerusalem, está privada de vejetació, y 's compon de roca basáltica en acte de transició al trapp, com totas las montanyas properas.
La situació de Jerusalem, á una altura considerable sobre la mar, fá son clima fret, per mes que estiga prop del trópich. Mentres hi vaig estar en lo mes de juliol, lo termómetro, exposat al mitj dia, may passá de 23° 5' de Reaumur, y al dematí baixá fins á 17° 3'. Lo vent sempre bufá del O., y la atmósfera variable. M' asseguraren que al hivern nevava molt, y que las plujas solían ser abundants.
No vaig veure molts vells en Jerusalem; ab tot n' hi ha més que á la Meca.
La gent del país ha observat que 'ls anys mes abundants de neus, son també los més abundants en olivas.
Jo vaig notar que 'l vent adquireix allá una rapidés extraordinaria.