Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/VIII
Vaig sortir de Jerusalem lo dimecres 29 de Juliol de 1807, á tres quarts de nou del matí, per la porta Beb l' Aamutz, pera tornar á Jaffa. Havia fet lo mateix camí al anar á Jerusalem; mes era de nit y no havia pogut darne una descripció complerta.
Després de baixar alguns serrals molt prolongats, vaig arribar á las deu al fons de la vall, hont vaig trobar una fonteta y un pont de dos archs. A curta distancia sobre la dreta vaig deixar lo poble d' Haliune, situat en una altura, y las ruinas d' un antich temple edificat á la vora del camí.
D' allí vaig pujar al cim d' altras montanyas, y poch ans de las onze, vaig passar prop de las casas de Kaskali. Després d' haver baixat un turó, vaig pujar á altre, y á mitj dia vaig arribar al poblet de Kariet l' Aaneb, hont hi ha una antiga iglesia de tres naus, ben construhida, mes abandonada avuy dia y convertida en estable.
Continuant pujant, á tres quarts d' una vaig arribar al cim de las montanyas, en l' indret nomenat Saariz, hont m' havia trobat ab los dos vells, que están al aguayt continuament pera exigir la contribució imposada als cristians y juheus.
Los hi havian dit que era fill del emperador del Marroch. Deixo á la consideració del lector sa confusió al saberho, y per haverme tractat com cristiá. Aixís es que m' esperavan pera escusarse. Instruhits de mon regrés se donaren pressa á venirme á trobar, me besaren plorant las mans, peus y cap; y després de demanarme mil cops perdó á mi y als meus criats, me pregaren molt y molt que baixés de caball, y aceptés un magnífich banquet que havian disposat al costat d' una hermosa font, hont varem menjar plegats.
Vaig saber per ells que hi havia tres indrets en las avingudas de Jerusalem pera 'l cobro de dit tribut, que es, si no m' enganyo, de trenta paras pera 'l juheu del país, sis piastras pera 'l extranjer, cincuanta pera 'l cristiá del país, y duas piastras pera 'l que no ho es. Desde dalt de ditas montanyas se descubreix la mar.
Despedintme amistosament dels dos vells, vaig continuar mon camí á tres quarts de duas al través de las montanyas. Durá tan penós camí fins á las tres, en quina hora vaig sortir á un país més obert, nomenat Abugos, hont hi ha un aduar de barracas: llavors batian los grans. En aquell indret comensa á aixamplarse 'l camí y á ferse més suau la pendent. A un quart de quatre pararem alguns minuts prop d' un dels quatre pous que duhen lo nom de Biar Aayub, y contenen una aygua verdosa y pudenta.
Allá á las quatre passarem per lo poble de Latrun, situat en una eminencia, desde hont partirem á una planura; y havent atravessat per prop del poblet de Kobab, edificat sobre un petit turó, arribarem á Ramlé á un quart de set.
Las montanyas que acabava de recorrer son de roca, casi sense vejetació desde Jerusalem fins á la montanya de Kariet l' Aaneb, la qual está cuberta de vinya. Allí comensan los oliverars y boscos d' arbres alts fins á Abugos. Llavors cubrian la planura camps de blat ja sech, y planters de tabaco y durra ó blat de Guinea.
M' allotjaren á Ramlé en la mateixa mesquita que havia ocupat anteriorment. Vingué a visitarme l' agá turch, gobernador de la ciutat. També se presentá un scherif de Tafilet, anomenat Muley Mohamed, parent de Muley Soliman. Me contá que 'l scherif Muley Hazen, parent de Soliman com éll, y en quina companyía vaig fer l' any avans la travessía de Trípoli á Xipre, havia passat á Jerusalem, hont terminá sa vida; y que 'l mateix Muley Mahomed, en aquella ocasió establert á Ramlé, havia heredat donas y bens del difunt.
L' endemá, dijous 30, sortirem á tres quarts de sis del matí. Una hora més tart atravessarem Nazur, y á poch ans de las nou entrarem á Jaffa.
Es aquesta una ciutat petita, rodejada de fortificacions bastant regulars, situada en una altura, y susceptible d'una defensa en regla: te un gran baluart sobre 'l costat del S., ab diferentas torres, tot coronat de pessas d' artillería que flanquejan la línea de las murallas; mes aquestas no tenen molta gruixaria.
Hi ha numerosas tropas turcas y mogrebinas de guarnició. Lo servey militar se fa are bastant be, perque 'l gobernador es bon soldat.
Lo port no pot rebre sino 'ls barcos petits que fan lo cabotatje de la Siria. Los barcos grans fondejan á la part de fora sobre una sola áncora, y sempre disposats á sortir al primer cop de vent, perque la costa es oberta y molt perillosa.
Lo dia mateix de ma arribada me vaig embarcar, després de posta de sol, en una llanxa que 's feu á la vela á las nou de la nit, ab vents y mar variable. L' endemá, divendres 31 de Juliol, després de las tres de la tarde, darem fons en lo port de Sant Joan d' Acre. Tot seguit vaig saltar á terra.
Sant Joan d' Acre, nomenada pels turchs Akka, es una petita ciutat, que per son port y situació geográfica havia adquirit cert nom en la época de las creuhadas, y posteriorment s' ha distingit baix lo mando de Djezzar Bajá per sa vigorosa resistencia contra 'ls francesos, y justificat la alta opinió que's tenia d' aquell punt militar.
Desde aquest últim siti s' han aumentat considerablement las fortificacions: antigament no hi havia en la ciutat més que 'l castell ó palau de Djezzar á poca distancia del mur per la banda de terra, y las obras exteriors; més are s' hi ha afegit un llens de murallas de molta gruixa, de construcció europea, y que abrassa las líneas trassadas anteriorment. Los baluarts novament construhits tenen molt curts los flanchs; sa projecció está del tot descuberta al foch del enemich, per ser molt obtusos los ánguls del flanch ab la cortina. Defensa los murs una pendent, un fosso, una contrapendent revestida, y un petit glácis ó esplanada, quina elevació no es proporcionada á la altura de la muralla; de hont resulta que 'ls fochs de las baterías caurán aviat, y dominarán poch lo glácis. A més d' aquest vici en las disposicions defensivas de la plassa, se troba incomplert encare 'l sistema de las novas fortificacions: no hi ha estrada cuberta, ni estacadas, ni cap obra exterior: sols la meytat del nou recinte per lo costat del E. s' ha terminat; l' altra per la part del N. se veu reduhida encare á las antigas fortificacions. La part O. y S. de la plassa 's troban protegidas per la mar.
Lo port es molt estret ab poch fons, més la rada, en las inmediacions de Caiffa, ofereix una gran cala, hont poden fondejar escuadras considerables; pero desgraciadament está exposada á tots los vents.
Compren Acre una mesquita construhida per Djezzar, y tan bonica que més bé sembla un cassino que un temple.
Lo pati, rodejat de porxos ó galerías, ab petitas cúpulas sostingudas per columnas, forma un jardí agradable, ab una hermosa font al mitj, alimentada per las ayguas d' una cisterna.
Devant se veu lo cos de la mesquita, de forma cuadrada, qual fatxada principal presenta un hermós porxo sostingut per columnas. L' interior també está rodejat de columnas, las quals sostenen una galería elevada que corre á lo llarch de tota la circunferencia, excepte la fatxada interior del fons, hont hi ha lo mehereb ab la tribuna del predicador. Del centre s' eleva un gran cimbori.
L' edifici está revestit de márbres y arabeschs; las columnas son dels márbres més raros y preciosos pero no hi ha res grandiós, res que corresponga á la majestat d' un temple, que no está consagrat á Vénus, ni á Pomona, ni á Flora. En lo jardí del pati se veuhen saltar y córrer ab tota llibertat varias daynas novellas.
La ciutat te poca aygua y per consegüent no abundan las hortas: las verduras y fruytas se portan de Jaffa y altres llochs propers.
En altre temps se bebia aygua excelent, portada allí per un conducte d' una font que 'n dista una lleuga y mitja. Quan los francesos en sa derrera espedició d' Egipte, atacaren la ciutat, tallaren l' acueducte y 'l gobern turch ja no ha pensat en adobarlo. Desde allavors se veuhen reduhits los habitants á béurer l' aygua dels pous, carregada de selenita y pesanta com lo plom.
Segons lo que vaig veure y 'm contaren de Djezzar Bajá, sembla que la naturalesa l' havia dotat d' una clara inteligencia; pero era mameluch, sens altra educació que la de las armas, y del tot entregat á sas passions, que l' arrastravan alternativament als extrems del mal y del bé, sens permétreli fixarse en lo just medi.
Lo contrari passa ab lo bajá actual, nomenat Soliman, que havia sigut mameluch de Djezzar. Me semblá home just, de molt bon cor, plé de moderació, d' agradable tracte, figura interessant y modals amables. Son primer ministre es un juheu que passa per home de gran mérit.
L' administrador de la aduana es també un juheu que s' havia fet mussulmá, y acabava de ser víctima d' un xasco singular.
Alguns dias avans de ma arrivada se vejé que totas las nits queyan pedras sobre 'l terrat de la casa del administrador, sens poderse descubrir d' hont sortían. Se posáren centinellas sobre 'l terrat y al voltant de la casa; pero las pedras seguian cayent, sens poderse descubrir d' hont venian.
Precisament estava jo allotjat al costat mateix de la casa del administrador. Vaig examinar á diferents centinellas, quins m' ensenyaren algunas de las pedras, las quals eran calissas de las comuns. No costá molt endevinar qu' era una burla que 's feya al administrador, á quí la por tenía sempre tancat á casa seva. La nit següent me portá un dels guardas una pedra que pesaba unas tres lliuras, dihent que li havia caygut vermella de foch sobre l' espatlla. Convensut allavors que 'ls mateixos centinellas eran cómplices del prodigi, los hi vaig parlar seriament, y la pluja de pedras ja no inquietá més al nou deixeble de Mahoma.
Gosan los europeus en la ciutat d' Acre d' extrema llibertat y gran consideració, tant de part del gobern com del poble, 'l qual es una mescla de turchs y árabes.
Está situada la ciutat á la part N. d'una gran badía, mirant al S. A l'época en que hi vaig passar, la temperatura era insoportable.
Se veu á la extremitat S. de la badía lo Mont Carmelo, poch elevat y que 's prolonga fins á la mar en la direcció EO.
Ocupa lo cim de la montanya, en la extremitat occidental que dona á la mar, un monastir grech dedicat á sant Elías. A poca distancia, cap al E., hi ha altre convent de católichs, baix la mateixa invocació, y en mitj de la falda de la montanya, baix del monastir grech, s' hi veu una mesquita, igualment dedicada al profeta Elías, baix lo nom de el Hoder.
Al NE. dels convents y al peu de la montanya, sobre la vora de la mar, hi ha lo poblet nomenat Kaïffa, prop del que hi ha lo fondejader pera 'ls barcos de port.
Decidit á anar á Nazaret, lo dijous 6 d' Agost vaig fer avansar los meus criats, contant sortir duas horas més tart, acompanyat d' alguns amichs; pero aixís que 'm vaig posar en camí, me vaig veure atacat de vómits violents. Me fou tant més sensible aquest contratemps en quant havia enviat la caixa dels remeys ab los bagatjes. Més portant sempre ab mi l' emétich, vaig péndren, ab lo qual me vaig aliviar de molta de bílis. Després vaig pendre un calmant, y per fí tónichs. Ab aquest régimen, vaig passar bona nit. Era lo tercer atach de bílis que havia experimentat en trenta vuyt dias: lo primer en lo Caire, y 'l segon en Jerusalem.
Vaig sortir d' Acre 'l 7 d' Agost ab alguns amichs, dirigintme al E. atravessant un pla.
Duas horas després vaig recorre un terreno montanyós, y no tardarem en trobarnos en un bosch tancat entre montanyas. No obstant dit camí no es solitari. Se veuhen alguns poblets, molt bestiar y camps cultivats; pero no 's troba altra aygua que la de pou.
Trobantme encara molt débil, caminábam poch á poch, y á cada duas horas feyam parada.
Després del primer descans, lo camí se inclinava més generalment al ESE.
Poch avants d' arribar á Nazaret, passárem per prop d' una ermita situada en una altura. Fou, segons diuhen, la casa dels pares de la verge María.
Vaig arribar á Nazaret allá á las cuatre de la tarde, després de gastar deu horas en lo camí, á causa de las paradas que sovint me vaig veure obligat á fer: perqué á pas regular sols hi ha sis horas d' Acre á Nazaret.
De dret me 'n vaig anar á allotjar al convent de frares franciscans, edificat en l' indret de la casa hont María rebé la visita del ángel Gabriel.
Nazaret, en Galilea, es ciutat oberta y sens cap defensa, situada en lo pendent d' un turó que mira á llevant: sa població sembla ser de vuytcentas familias. De las noticias adquiridas sobre 'l particular, deduesch se contan uns mil mussulmans y altres tants cristians. Las casas no son vistosas, y están construhidas en la pendent de la montanya. Los habitans aprofitan aquesta circunstancia pera cavar habitacions en la montanya, de manera que totas tenen soterrani.
Lo número de católichs romans entre 'ls cristians excedeix en molt al dels demés ritos. Regna no obstant la més perfecta armonía entre 'ls indivíduos de tots los cults. Las donas mussulmanas van ab la cara destapada; las festas, jochs y diversions son comuns als dos sexes y als individuos de totas las relligions.
La carn; llegums y fruytas son de bona calitat se fabrica bon pá, sobre tot en lo convent, y 's beu aygua excelent, que vé d' una font situada á la extremitat NE. de la ciutat. Te també lo convent grans y hermosas cisternas d' aygua de pluja ab un petit jardí.
Gosan los relligiosos allí de tanta llibertat com pugan tenirla en los paíssos d' Europa: portan públicament los sagraments als malalts, y son en extrem respectats per los indivíduos dels demés cults. S' ha de dir també, que segons totas las noticias que vaig poder recullir, la conducta d' aquells homes respectables es verdaderament exemplar, y molt digna de l' alta estimació de que disfrutan.
Lo convent es un edifici gran, hermós y ben distribuhit, sólidament construhit, y bastant fort pera defensa militar en aquell país. En mitj de la iglesia, de forma graciosa y pintoresca, una espayosa y ample escala de marbre conduheix á la gruta hont s' operá lo gran misteri de la encarnació; per duas escalas estretas, que hi ha á un y altre costat, se puja al altar major, colocat sobre la roca que forma la volta de la gruta; derrera s' hi veu lo chor dels frares; de manera que la iglesia se compon de tres plans, lo de la gruta en lo fons, lo del cos principal al mitj, y 'l del chor y altar major demunt. Sobre 'l chor encare hi ha altre quart plá en forma de tribuna, y en ell s' ha colocat una orga preciosa, al que s' hi puja per una escala quina entrada está en lo chor. Tots aquestos plans descansan sobre la roca. Se veu en la gruta una pessa quadrada, magníficament adornada, en mitj de la qual hi ha un tabernacle de bonich marbre blanch, sobre quatre petitas columnas, y un altar derrera. Una escala molt estreta, oberta en la roca, conduheix á altra gruta, que 's creu haver sigut la cuyna de la casa de la Verge, á causa d' una especie de llar ó xemeneya que hi ha en un ángul. Altra escala, tan estreta com l' anterior, comunica á la part interior del convent.
Se compon la comunitat de tretze relligiosos, nou dels quals, inclús lo prelat, son espanyols.
Los mussulmans reconeixen la verginitat de María, y la miraculosa encarnació de Jesús, esperit de Deu, Rouh Ullàh, per la intervenció del ángel Gabriel. Lo lloch, santificat ab tan gran misteri, es igualment venerat dels mussulmans, los quals van allí sovint á fer sas oracions. Un dia vaig veure gran número de montanyesos mahometans en cerimonia, acompanyats de sa música, presentar un nen á la Verge, y tallarli 'ls cabells per primera vegada en aquell temple.
A mitja lleuga de distancia al SSE. de la ciutat, hi ha un lloch anomenat l' Avench. Es la desembocadura ó coll de las montanyas de Nazaret sobre de la vall d' Estrelon. Se descubreix una montanya tallada casi be á plom desde 'l cim fins al fons de la vall. La tradició conta que aquell lloch es hont los juheus de Nazaret conduhiren á Jesucrist pera estimbarlo, mes se 'ls hi feu invisible. En dit avench, una mica més avall del cim hi ha un altar obert en la roca, ahont van los frares a dir missa de tant en tant. Una vegada al any hi va tota la comunitat, ab los habitants, pera assistir á una missa solemne. A aquest objecte s' ha practicat un viarany en mitj d' un precipici.
La vall d' Estrelon es gran y poblada de llogarets. En ella se doná la célebre batalla de Nazaret.
Noticias frescas de Jerusalem anunciavan que l' antich muftí retirat al sepulcre de David, havia reunit als beduins, y entrat en la ciutat; afegian que havia bloquejat la ciutadela, hont se refugiaren lo nou muftí y 'l gobernador, y que habia atacat al mateix temps lo convent de Sant Salvador ó de la terra santa, pera venjarse dels frares y exigírloshi contribució.
Per noticias molt exactes, puch donar las apuntacions següents sobre 'ls frares católichs romans de la terra santa. Son número en los convents respectius per aquella época era:
| A Jerusalem, | 40 á Sant Salvador, d'ells 25 espanyols. | |
| A Ramlé ó Rama, | 3, tots espanyols. | |
| A Betlem, | 10, 7 espanyols. | |
| A Jaffa, | 4, tots espanyols. | |
| A Acre, | 4, y un espanyol. | |
| A Nazaret, | 13, y 9 d' ells espanyols. | |
| A Damasch, | 9, tots espanyols. | |
| A Alep, | 9, tots italians. | |
| A Trípoli, Ariza y Latakia, | 3, italians. | |
| A Larnaca de Xipre, | 5, italians. | |
| A Nicosia id., | 3, espanyols. | |
| ________ | ||
| Total | 124 frares, y d'ells 79 espanyols. |
Per l' estat precedent se veu que son naturals d' Espanya, casi las duas terceras parts dels frares de la terra santa.
Hi ha á Seida un convent pera frares francesos; mes durant ma estada no n' hi havia cap.
Existeixen ademés á llevant altras quatre casas relligiosas, separadas del cos de la terra santa, á saber:
| La de Constantinopla de | 4 frares espanyols. |
| La del Caire de | 8 id. italians. |
| La d' Alexandría de | 2 id. |
| La de Rosetta | 1 id. |
| _______ | |
| Total. | 15, dels quals 4 son espanyols |
Al prior dels frares de la terra santa se li sol donar lo tractament de reverendissim; y sos títuls son los de nunci apostólich, custodi de la terra santa y guardiá de la montanya de Sion y del santíssim sepulcre. Confereix ordres sagradas, y gosa dels drets y honors episcopals, sens ser bisbe. Sempre es italiá, y 's cambia cada any. Desempenyava al serhi jo aquella dignitat un napolitá nomenat Bonaventura de Nola.
Després del prior ve 'l vicari, que ha de ser sempre francés. Hi ha á més un consell nomenat lo discretori, compost de cuatre membres; á saber: un francés, un espanyol, un alemany y un italiá.
Los fondos que venen d' Espanya los administra lo procurador general, lo qual té á sas ordres un vice-procurador; un y altre han de ser espanyols. Los fondos procedents d' altres paíssos son administrats per lo discretori.
Segons la constitució, la meytat del gasto dels convents é iglesias de la terra santa deu pagarse sobre 'ls fondos d' Espanya, y l' altra meytat sobre 'ls d' altras nacions. Més com en aquella época los demés pobles d' Europa res suministravan, los fondos d' Espanya feyan cara á tot, y havian adelantat á las altras caixas més d' un milió de duros. Per desgracia feya tres anys que la Espanya no enviava diners, y 'l pobre procurador general no sabia que ferse, tenint á més de sufrir las vexacions é insults dels turchs.
Los convents envian cada mes sos comptes al procurador general, certificats y firmats per tots los frares de cada comunitat. Cada cuatre mesos presenta lo procurador general los seus al discretori. Aquest sistema manté lo bon ordre y la puresa en la administració d' hisenda.
Los frares son ben tractats, alimentats y vestits; sa organisació es excelent, son gobern prudent y sabi, y sa conducta estrictament arreglada: per aquesta rahó son ben mirats per lo poble mussulmá; pero 'ls grechs y demés cristians disidents los aborreixen perqué voldrian quedar sols en possesió dels sants llochs, y així no cessan d' intrigar contra 'ls llatins.
Los frares espanyols enviats á Terra santa hi van per sis anys, los italians per tres.
Las contribucions fixas que en virtut dels tractats pagan anyalment al gobern turch, están reguladas com segueix:
| Al baxá de Damasch | 7,000 duros. |
| Al mateix, lo convent de Damasch | 1,000 id. |
| Al baxá d' Acre | 10,000 id. |
| _______________ | |
| Total | 18,000 id. |
| _______________ |
Ademés d' aquestas contribucions fixas, se veuhen obligats á pagar imposicions extraordinarias, gratificacions als gobernadors, exaccions particulars, etc. Sols lo muftí de Jerusalem los hi ha exigit en lo trascurs de vuyt anys cuaranta mil duros.
Cada un dels convents de la Terra santa deu suministrar individuos pera 'l servey del monestir del Sant Sepulcre. Al efecte los relligiosos se rellevan cada sis mesos, que es lo temps que deu passar cada un en la casa del Sant Sepulcre. Alguns d' ells permaneixen molts anys per devoció: lo prelat de Nazaret hi ha passat sis anys.
Confesso que aquella morada, ab tot y sa trista foscor y falta d' ayre, seria soportable, si no fos per lo vehinatje dels frares mussulmans, que desde sas finestras dominan l' interior del temple y del convent, y acostumats á treure dels frares cristians gratificacions y presents, y aspirant sense parar á aumentar las exaccions, no planyen medi pera lograrho.
Sempre que s' ha de pujar al terrat pera fer alguna reparació, se 'ls ha de demanar permís. Fins los xicots tiran pedras als relligiosos. Per fí los insultan de totas maneras, pera obligarlos á comprar sa tranquilitat. Pera inquietarlos fins en lo clos de son convent, están plens de canals los claustres é iglesia y en temps de pluja s' inunda l' edifici mitj arruinat, mantenint una humitat perillosa en los llochs ahont no circula l' ayre.
La tela de que 's vesteixen los frares ve la major part d' Espanya é Italia. Las sandalias se fabrican en lo país; son cuyro, portat també d' Espanya. Per fí 's pot dir en general que 'ls cristians llatins, que 'n altre temps trastornaren lo mon pera apoderarse dels sants llochs, los han abandonat, en termes, que sense la Espanya no quedaria un sol establiment de sa relligió en la Terra Santa. La Fransa ajuda també á sa conservació per la protecció de son embaixador á Constantinopla; mes aixó no impideix que 'ls gobernadors turchs tingan sempre la espasa al coll dels frares de Jerusalem, pera tréurelshi diners; de manera que passan la vida en un estat de torment contínuo, y son verdaders mártirs de son zel. Lo nunci custodi, cap de la terra santa, te la prerogativa de conferir la orde del Sant Sepulcre.
Ja que l' establiment dels relligiosos católichs romans en la Terra Santa produheix grans ventatjas als habitants d' aquells paissos, no temo recomanarlos als goberns d' Europa. La diferencia de cults deu desapareixer devant los ulls del filosoph, desitjós del be de la humanitat; tal es lo sentiment que ha dirigit y sempre dirigeix ma ploma; y seria fácil millorar la sort d' aquellas desgraciadas víctimas del zel religiós, sens fer grans sacrificis.